New technologies in marketing: the special case of Buzz Marketing

Cada dia és més difícil convèncer al consumidor de que compri els productes d’una determinada empresa o contracti els seus serveis simplement amb la publicitat convencional. Això ha provocat l’aparició de noves tècniques per publicitar i arribar de manera mes eficient al públic objectiu. Buzz Marketing és un nou terme provinent de l’anglès i la seva traducció vindria a ser “marketing mitjançant el rumor o de tafaneria”. Hi ha noms similars com el Boca-Orella o la predicació.

La Sexta: proceso de lanzamiento y estrategias de programación

En aquest treball es descriu i s’analitza el procés de llançament de La Sexta i les estratègies de programació d’aquesta nova cadena. Amb aquest naixement s’amplia la oferta de televisió analògica a Espanya, paradòxicament en un context de digitalització de les emissions per ones.

Estudio de las prejubilaciones en las empresas

Les prejubilacions s’han convertit en un mecanisme de reducció de plantilla molt recorregut per les empreses en aquests últims anys. Les raons que exposa cada empresa per justificar-les son molt amplies i de diversa índole: resposta a fusions i adquisicions, absorcions, una nova situació de competència de mercat, canvis en la orientació del negoci, obsolescència dels coneixements dels treballadors a conseqüència de la evolució de les tecnologies i, per tant, pèrdua de productivitat, etc. La veritat es que el nombre de prejubilats ha crescut de forma espectacular y té conseqüències molt importants en tots els àmbits. En primer lloc, té una influència negativa per a la Seguretat Social a llarg plaç, la qual tindrà que destinar més recursos als nous prejubilats i, entre el sistema vigent de la Seguretat Social i que cada vegada hi ha menys treballador que cotitzen, el seu futur i el de les pensions pot córrer un gran risc d’insolvència. Per una altra banda, les empreses sí que aconsegueixen reduir els seus costs, però perden un important factor: el capital humà que representen els treballadors de més de 50 anys amb tots els seus anys d’experiència. Y per als treballadors, son molts els que no saben com afrontar la seva nova situació y cauen en situacions de depressions, estrés, etc. Com una solució a aquesta situació, tant la llei com algunes institucions intenten incentivar la empleabilitat dels majors de 50 anys mitjançant bonificacions o cursos de formació continuada.

Inversions immobiliàries a Polònia

Pendent

La gestión de la reputación corporativa: un valor diferencial para la empresa

El present treball tracta sobre la reputació corporativa i la gestió en sí mateixa. Es proposa un nou model de gestió de la reputació, prenent com a base el model creat per Justo Villafañe, en relació als paràmetres reputacionals determinats per el MERCO (Monitor Espanyol de Reputació Corporativa). El model de gestió de reputació que es presenta, profunditza en la gestió de dos dels paràmetres de la reputació corporativa: en la responsabilitat social corporativa i en la qualitat de vida laboral.

La publicidad que atenta sobre la dignidad de la persona: la publicidad sexista

Són cada cop més freqüents les retirades de campanyes de publicitat a Espanya provocades per la crispació de determinats col·lectius o particulars al·legant que atempten contra la dignitat de la persona, destacant especialment aquelles que es refereixen a la dona. La innovació i el sortir d’allò que és comú són fonamentals en la professió del publicitari i són les principals armes per cridar l’atenció del públic al que es dirigeixen. Però alhora, els creatius també tenen que prevenir la reacció social que pot perjudicar la imatge de la marca anunciada i fer perdre tot allò invertit en la campanya. En aquesta lluita per preservar la creativitat, les lleis i la ètica marcaran uns límits que no tenen que ser traspassats.

Los soportes publicitarios emergentes del medio exterior: hacia una interacción con el consumidor: la tecnología y la creatividad al servicio de la publicidad exterior

Aquest treball realitza una projecció del que serà el futur a curt termini del mitjà publicitari d’exterior. S’estudia amb profunditat l’entorn socioeconòmic present del mitjà, així com es realitza un recull de les opinions dels professionals del sector mitjançant entrevistes i enquestes. Aquestes dades s’entrellacen amb un anàlisis dels nous models de publicitat exterior, recopilant multitud d’exemples. Així es demostra com la relació consumidor-mitjà passarà per la interacció a través de la creativitat i la tecnologia.

Business plan: Ibéricosandwich

El present estudi és el desenvolupament d’un pla de viabilitat per saber si una idea de negoci pot ésser rendible. Consisteix en una anàlisi sobre els diferents factors que componen un pla de negoci. Així com el pla de màrqueting, el pla d’operacions, el pla d’organització i el pla econòmic financer. L’empresa anomenada Ibericosandwich es dedicarà a produir i distribuir sandvitxos envasats, en el mercat espanyol. Amb el pla de negoci s’ha analitzat el mercat i les oportunitats, i s’ha pogut observar que hi ha un segment de mercat que està sense explotar, que consisteix a oferir-hi una gamma alta de sandvitxos. És un projecte que inclou una anàlisi econòmica financera, amb l’objectiu de reduir el risc i poder obtenir la màxima rendibilitat amb aquesta oportunitat que se’ns presenta.

El fenómeno Ronaldinho como prescriptor de marcas comerciales

Aquest treball analitza la figura mediàtica de Ronaldinho i pretén arribar a una conclusió sobre la capacitat del jugador brasiler per influir en el comportament dels consumidors. Durant la elaboració d’aquest treball es demostra si Ronaldinho es una aposta segura d’èxit a l’hora de publicitar la marca o els productes d’una empresa o d’un anunciant, és a dir, concloure si resulta encertat apostar per Ronaldinho com prescriptor de marques comercials.

Las concepciones del tiempo y de la narración en una nueva generación de cineastas

Nuestra intención en esta comunicación está muy acotada. Se trata de hacer emerger las concepciones de tiempo y narración (y, por tanto, de experiencia) propias del sujeto y de la cultura posmodernos en la observación de un número por fuerza limitado de filmes, escogidos estratégicamente en el supermercado cultural globalizado. El criterio de selección de las películas sometidas a estudio ha sido triple: 1. Los realizadores de la obra son nacidos entre los años 1967 y 1974, es decir, todos ellos son socializados dentro de un Occidente ampliamente influenciado por los presupuestos culturales del Mayo del 68, que creemos claves para entender la idiosincrasia o condición posmoderna; 2. Los directores son, por lo menos, coguionistas de la obra, lo cual garantiza una mayor participación e implicación existencial tanto en cuanto a la forma como en cuanto al contenido del filme; 3. Gozan de un cierto prestigio y difusión en el mercado cultural globalizado, cosa que nos permite deducir que no son productos o fenómenos marginales en nuestra sociedad, ya que se puede reconocer un cierto grado de empatía con el gusto del consumidor. Aplicando este criterio, y siendo conscientes de que el resultado podría haber sido otro distinto, hemos escogido doce films, intentando distribuir las muestras a estudiar entre USA y Europa (UK y España). Entremos ya plenamente en el intento de mostrar cómo una cierta mutación antropológica propia de la Revolución Cultural del Mayo del 68 se ha convertido en una constante cultural en nuestros tiempos, rastreable también en el producto cinematográfico y en el modo en que en él se articula el tiempo a través de la narración.

Business-science research collaboration under moral hazard

I analyze, in the context of business and science research collaboration, how the characteristics of partnership agreements are the result of an optimal contract between partners. The final outcome depends on the structure governing the partnership, and on the informational problems towards the efforts involved. The positive effect that the effort of each party has on the success of the other party, makes collaboration a preferred solution. Divergence in research goals may, however, create conflicts between partners. This paper shows how two different structures of partnership governance (a centralized, and a decentralized ones) may optimally use the type of project to motivate the supply of non-contractible efforts. Decentralized structure, however, always choose a project closer to its own preferences. Incentives may also come from monetary transfers, either from partners sharing each other benefits, or from public funds. I derive conditions under which public interventio

Codes of best practice in competitive markets for managers

We study firms' corporate governance in environments where possibly heterogeneous shareholders compete for possibly heterogeneous managers. A firm, formed by a shareholder and a manager, can sign either an incentive contract or a contract including a Code of Best Practice. A Code allows for a better manager's control but makes manager's decisions hard to react when market conditions change. It tends to be adopted in markets with low volatility and in low-competitive environments. The firms with the best projects tend to adopt the Code when managers are not too heterogeneous while the best managers tend to be hired through incentive contracts when the projects are similar. Although the matching between shareholders and managers is often positively assortative, the shareholders with the best projects might be willing to renounce to hire the best managers, signing contracts including Codes with lower-ability managers.

Understanding sources of the change in international business cycles

Macroeconomic activity has become less volatile over the past three decades in most G7 economies. Current literature focuses on the characterization of the volatility reduction and explanations for this so called "moderation" in each G7 economy separately. In opposed to individual country analysis and individual variable analysis, this paper focuses on common characteristics of the reduction and common explanations for the moderation in G7 countries. In particular, we study three explanations: structural changes in the economy, changes in common international shocks and changes in domestic shocks. We study these explanations in a unified model structure. To this end, we propose a Bayesian factor structural vector autoregressive model. Using the proposed model, we investigate whether we can find common explanations for all G7 economies when information is pooled from multiple domestic and international sources. Our empirical analysis suggests that volatility reductions can largely be attributed to the decline in the magnitudes of the shocks in most G7 countries while only for the U.K., the U.S. and Italy they can partially be attributed to structural changes in the economy. Analyzing the components of the volatility, we also find that domestic shocks rather than common international shocks can account for a large part of the volatility reduction in most of the G7 countries. Finally, we find that after mid-1980s the structure of the economy changes substantially in five of the G7 countries: Germany, Italy, Japan, the U.K. and the U.S..

Multi-product firms and product variety

The goal of this paper is to study the role of multi-product firms in the market provision of product variety. The analysis is conducted using the spokes model of non-localized competition proposed by Chen and Riordan (2007). Firstly, we show that multi-product firms are at a competitive disadvantage vis-a-vis single-product firms and can only emerge if economies of scope are sufficiently strong. Secondly, under duopoly product variety may be higher or lower with respect to both the first best and the monopolistically competitive equilibrium. However, within a relevant range of parameter values duopolists drastically restrict their product range in order to relax price competition, and as a result product variety is far below the efficient level.

Gestión de productos de una empresa dedicada a la moda

Aquesta memòria ha estat realitzada per donar a conèixer el project que du per títol "Gestió de productes d'una empresa dedicada a la moda". Aquesta aplicació intentarà introduir en el mercat una solució per a les petites empreses que volen fer-se un lloc en el món de la moda i que necessiten un programari per poder gestionar les seves botigues. En aquest sector existeixen petits empresaris que van començar realitzant les peces de roba a les seves fàbriques i que han decidit fer petites col·leccions i posar-les a la venda al detall, a les seves propies franquícies. Aquesta aplicació mostra un mòdul d'un projecte molt més gran. El mòdul s'encarrega de la gestió dels articles creats a fàbrica, per poder distribuir-los entre les botigues. Un possible segon mòdul es dedicaria a la gestió de les vendes a les botigues.