Activitats de tutoria. 'Actividades de tutoría'.

Resumen tomado del autor

Educació emocional a l'aula. 'Educación emocional en el aula'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Un món d'emocions'

Coaching : l'art de fer preguntes. 'Coaching : el arte de hacer preguntas'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Un món d'emocions'

El centre educatiu : de la sacralitat a l'emocionalitat. 'El centro educativo : de la sacralidad a la emocionalidad'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Un món d'emocions'

Com veure la TV? II : els informatius. '¿Cómo ver la TV? II : los informativos'.

Herramienta para analizar el fenómeno televisivo y, especialmente, para descubrir cuál es la esfera comunicativa en la que se mueve la televisión, en concreto los informativos, y cómo ejerce la mayoría de sus efectos socializadores desde la lógica de las emociones.

Com veure la TV? I : relats de ficció. '¿Cómo ver la TV? I : relatos de ficción'.

Herramienta para analizar el fenómeno televisivo y, especialmente, para descubrir cuál es la esfera comunicativa en la que se mueve la televisión, en concreto los relatos de ficción, y cómo ejerce la mayoría de sus efectos socializadores desde la lógica de las emociones.

Com veure la TV? III : la publicitat. '¿Cómo ver la TV? III : la publicidad'.

Herramienta para analizar el fenómeno televisivo y, especialmente, para descubrir cuál es la esfera comunicativa en la que se mueve la televisión, en concreto la publicidad, y cómo ejerce la mayoría de sus efectos socializadores desde la lógica de las emociones.

Un estudi aproximatiu a l’imaginari social dels professionals que intervenen amb joves infractores a les Illes Balears.

Aquest treball explora les percepcions, emocions i actituds dels diferents professionals que intervenen en diferents moments i àmbits amb les dones joves infractores a les Illes Balears. Així mateix, identifica necessitats i analitza dificultats o reptes futurs en el coneixement (en termes de recerca i intervenció) de la delinqüència juvenil femenina. El treball empíric descrit és eminentment qualitatiu, basat en grups de discussió i entrevistes en profunditat amb professionals d’intervenció directa (personal educador de reforma i de protecció de menors, treballadors socials, mestres i psicòlegs, entre d’altres) i indirecta (fiscals, policies, advocats, directors i sociòlegs, entre d’altres). Finalment, tot això s’ha complementat amb estudis i recerques actuals, que han enriquit significativament aquest treball.

Desenvolupament de les competències familiars: la família com a context d’aprenentatge pares fills.

El artículo habla de la familia como uno de los principales contextos de aprendizaje tanto de los padres como de los hijos, de hecho, la calidad de la vida familiar es fundamental para los dos. De acuerdo con esto, los estudios etiológicos señalan algunos factores de interés, tanto de los modelos educativos utilizados en la crianza, como de contexto y la dinámica familiar en la que se produce el desarrollo evolutivo de los hijos. Se refiere tanto a las hablidades concretas de los padres en relación con la crianza de los hijos a lo largo del ciclo evolutivo, como el contexto de relaciones sociales que se producen dentro del contexto de la familia. Así, un problema o un déficit en una habilidad concreta se puede magnificar o no dependiendo del modelo evolutivo de la familia y de sus miembros. La falta de una relación cálida o positiva entre padres e hijos, la carencia de vínculos seguros, la rigidez, las prácticas de disciplina inconsistentes y la supervisión inadecuada aumentan el riesgo de que los hijos puedan desarrollar problemas serios en su ámbito de comportamiento y de sus emociones, llegando a desarrollar conductas antisociales, de acuerdo con eso, es primordial la familia como base educativa.

L'Engrevista: Rosa Cullell

Entrevista a Rosa Cullell (Barcelona, 1958), llicenciada en Ciències de la Informació. La seva primera feina va ser la de corresponsal de premsa al Baix Llobregat. Amb el temps, va arribar a ser membre del Comitè de Direcció de “la Caixa”, més endavant va dirigir el Liceu i, després, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ha estat presidenta del Consell Social de la UAB. Assegura que no va planificar mai la carrera

Dr. Giuseppe Cognetti: "El Mediterrani no té cap intenció de morir"

Giuseppe Cognetti (1928) és professor emèrit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de Nàpols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Ciències del Territori i Dipartimento di Scienze dell’Uomo e dell’Ambiente. Des del 1980 és col·laborador del Consell d’Europa per a estudis de reserves marines i és membre del Comitè de Comunicació del Ministeri de Medi Ambient italià. Ha vingut a Girona per participar en l’International Summer School of the Environment que organitza l’Institut de Medi Ambient de la UdG

Perfils: Evert Jan Baerends i la densitat electrònica de molècules

Evert Jan Baerends és catedràtic de la Universitat Lliure d’Amsterdam i de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pohang de Corea del Sud. És un dels impulsors de l’Amsterdam Density Functional Program System, la teoria que ha revolucionat el camp de la química teòrica i computacional moderna. La importància de la densitat electrònica es va fer patent l’any 1964, quan Walter Kohn (Premi Nobel 1998) va demostrar que totes les propietats de les molècules es poden caracteritzar a partir del coneixement de la densitat. Ha assistit al Girona Seminar, convidat per l’Institut de Química Computacional de la UdG

Albert Bou: 'Estic orgullós de la feina que s’ha fet des del Consell Social'

Albert Bou (Torroella de Montgrí, 1951) és el president del Consell Social de la UdG. Va ser nomenat l’any 2004, i ha conviscut amb els rectors Joan Batlle i Anna M. Geli

Doctors Honoris Causa

En la sisena sessió d’investidura de la seva història, el 14 de desembre de 2010, la Universitat de Girona va incorporar al seu Claustre, com a doctors honoris causa, als senyors Ferran Mir i Joan Roca. Han passat a formar part, doncs, d’una llista de notables entre els quals cal destacar filòsofs com Jerome Bruner i Raimon Pannikar, que va cedir la seva biblioteca personal a la UdG i que malauradament va traspassar aquest mes d’agost; historiadors com el pare Miquel Batllori, Eric Hobsbawn i Robert Brian Tate, mort també recentment i el llegat del qual està dipositat a la nostra Universitat; representants del món de la ciència, com la geòloga Carmina Virgili, l’especialista en biomedicina Joan Rodés, el químic Joan Bertran i l’ictiòleg Fred M. Utter; de les ciències socials, com l’economista Jaume Gil Aluja i com l’advocat Miquel Roca, pare de la Constitució; o cantants il·lustres, com és el cas del tenor Jaume Aragall. Després de la cerimònia d’investidura, Engega ha cregut oportú oferir als lectors una aproximació personal a la figura de Ferran Mir i Joan Roca, a partir d’unes entrevistes que ens permeten accedir als continguts del seu pensament, en el camp de la comptabilitat i la gastronomia, respectivament, i a diferents aspectes de la seva activitat professional

Perfils. Randy Barker: mestre de metges

Randy Barker (EUA, 1939) és metge i professor al Johns Hopkins Bayview Medical Center de Baltimore, als Estats Units. El Centre ha estat un dels primers a fer del learning by doing un element programàtic, filosofia que, d’alguna manera, comparteix fonaments amb l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Barker visita Girona perquè és membre del Consell Acadèmic Internacional de la Facultat de Medicina de la UdG, en la qual, a més, ha impartit la lliçó magistral Professionalisme i ensenyament de la medicina