El patronatge de les noves oligarquies urbanes a l'art català dels segles XVI i XVII

Al llarg del segle XVI es produí de manera lenta i heterogènia la progressiva introducció al Principat de les formes artístiques del Renaixement italià. Tradicionalment, a Catalunya, igual que a la resta del territori europeu, havia estat la noblesa, com a estament més proper al poder reial, la principal protagonista en el procés de comitència de les obres de més envergadura, moltes d"elles plantejades amb un sentit àulic que pretenia manifestar el predomini polític i econòmic de què havia gaudit d"antuvi aquest segment de la societat. Tanmateix, amb l"arribada a casa nostra dels nous corrents artístics renaixentistes es produí una certa inflexió en aquesta tendència, i hom pot observar com, a la fi del segle XVI i, sobretot, al llarg del segle XVII, aparegueren en l"escena del mercat artístic alts funcionaris reials, magistrats i juristes que, adherits al modern corrent de pensament humanista, dugueren a terme un important exercici de promoció i finançament d"empreses arquitectòniques, escultòriques i pictòriques seguidores dels preceptes renaixentistes. El present estudi analitza en quins termes es produí aquest relleu de patrocini artístic i repassa alguns casos ben emblemàtics.

Fontcuberta i Famadas, Cristina. 'Imatges d'atac. Art i conflicte als segles XVI i XVII'

Durant els darrers anys hem assistit a una ampliació de la perspectiva a través de la qual han estat observades les imatges. Entre els historiadors de l'art, les preguntes tradicionals, centrades en l'autoria o en la seva dimensió estètica, han passat a compartir l'interès amb altres qüestions com ara la del comitent i el seu entorn, la circulació, el mercat o els múltiples usos i significats que aquelles podien adquirir.

L'aplicació de l'art teràpia amb nens hospitalitzats amb càncer, per tal de millorar el seu estat d'ànim, disminuir l'ansietat i l'estrès

Amb aquest projecte d'intervenció ens agradaria poder posar sobre la taula que l'art teràpia és una disciplina, una tècnica dins de la psicologia, que aporta beneficis psico-emocionals als usuaris que la reben; en el cas d'aquest projecte amb nens i adolescents amb càncer a l'Hospital Sant Joan de Déu.

Oeuvres choisies [I]. Les Amours, l'Art d'aimer, les Cosmétiques, Héroïdes. Nouvelle édition, revue avec le plus grand soin par M. Félix Lemaistre et précédée d'une nouvelle étude sur Ovide par Jules Janin. Traduction de la collection Panckoucke

Comprend : Étude sur Ovide

Art i natura a la riba del riu Llobregat

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

En l'espai del treball feminista. El moviment entre la recerca qualitativa, l'art i el cinema (versió en anglès)

Ponent: Nirmal Puwar / Presenta: Alessandra Caporale

El nou llenguatge: art i poesia

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Art i part :la figura del/la professional de l'educació social en processos de desenvolupament cultural comunitari

Anàlisi de la figura de l'educador/a social en processos de desenvolupament comunitari a partir d'experiències diverses a Catalunya

Art i Cultura Contemporanis

Breu descripció de la trajectòria de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis

Ordinacions, privilegis i oficis: la regulació de l'art de l'especieria (s. XIV-XV)

L’estudi de l’evolució de la regulació de l’art de l’especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s’aprofitaren en benefici propi de la cessió del "ius statuendi" al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional

[Ressenya del llibre The Desert is no lady: southwestern landscapes in women's writing and art, de Vera Norwood i Janice Monk (ed.)]

Ressenya del llibre The Desert is no lady: southwestern landscapes in women's writing and art, obra on s’interrelacionen tres temes que són paisatge, gènere (en aquest cas, la dona) i literatura (i, per extensió, un quart que és l’art)

Aprendre art : sensibilitzar cap al respecte i la valoració del patrimoni històric de la ciutat d'Inca.'Aprender arte : sensibilizar hacia el respeto y la valoración del patrimonio histórico de la ciudad de Inca'.

La última página del artículo contiene referencias bibliográficas

Art i pedagogia : Joan Miró com a excusa. 'Arte y pedagogía : Joan Miró como excusa'.

Validar la aplicación del programa de educación artística. Ayudar a los alumnos y alumnas a leer mensajes visuales. Dar pautas para visitar museos. Desarrollar el espíritu crítico y analítico. Superar estereotipos. Explorar técnicas y materiales. Utilizar la observación de obras de arte como fuente de documentación. Ampliar el vocabulario plástico. La muestra se compuso de 49 profesores en formación. Se utilizaron variables numéricas y variables dicotómicas. Como instrumentos se utilizaron análisis estadísticos tales como análisis paramétricos y no paramétricos y test de Wilcoxon y McNemar. Pruebas pretest y posttest, técnica intrasujeto y desarrollo de un programa didáctico. Se consiguió asimilar teórica y prácticamente el léxico plástico tanto alfabeto como sintaxis plástica. Se potenció el estudio de técnicas plásticas e investigación, y por último se obtuvo una relación positiva con el arte del siglo XX. El hecho de conocer la biografía artística de un pintor nos permite profundizar más en algunos aspectos de sus obras, y acceder a su espacio. Los conceptos del léxico plástico no fueron identificados hasta después de utilizar el programa didáctico, fruto de un aprendizaje de metodología de análisis. El estudio de las técnicas plásticas y su utilización nos ha permitido extraer las posibilidades expresivas del artista. Estas pautas sirven para cualquier artista o pintor del siglo XX.

Els dissabtes jugam amb Miró : compartir art en família a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. 'Los sábados jugamos con Miró : compartir arte en familia en la Fundación Pilar y Joan Miró en Mallorca'.

Se muestra la política que defiende la Fundación Pilar y Joan Miró de Palma de Mallorca en cuanto a la apuesta por el ámbito familiar como marco desde el cual establecer un programa educativo diferente. Es una prueba del compromiso que la Fundación tiene de cara al mundo educativo y con la comunidad de Mallorca. Finalmente se presentan las acciones desarrolladas dentro del programa 'Els dissabtes jugam amb Miró', en el que las familias pueden conocer el museo, realizar visitas y actividades conjuntamente.