Experimental quantification and modelling of attrition of infant formulae during pneumatic conveying

Infant formula is often produced as an agglomerated powder using a spray drying process. Pneumatic conveying is commonly used for transporting this product within a manufacturing plant. The transient mechanical loads imposed by this process cause some of the agglomerates to disintegrate, which has implications for key quality characteristics of the formula including bulk density and wettability. This thesis used both experimental and modelling approaches to investigate this breakage during conveying. One set of conveying trials had the objective of establishing relationships between the geometry and operating conditions of the conveying system and the resulting changes in bulk properties of the infant formula upon conveying. A modular stainless steel pneumatic conveying rig was constructed for these trials. The mode of conveying and air velocity had a statistically-significant effect on bulk density at a 95% level, while mode of conveying was the only factor which significantly influenced D[4,3] or wettability. A separate set of conveying experiments investigated the effect of infant formula composition, rather than the pneumatic conveying parameters, and also assessed the relationships between the mechanical responses of individual agglomerates of four infant formulae and their compositions. The bulk densities before conveying, and the forces and strains at failure of individual agglomerates, were related to the protein content. The force at failure and stiffness of individual agglomerates were strongly correlated, and generally increased with increasing protein to fat ratio while the strain at failure decreased. Two models of breakage were developed at different scales; the first was a detailed discrete element model of a single agglomerate. This was calibrated using a novel approach based on Taguchi methods which was shown to have considerable advantages over basic parameter studies which are widely used. The data obtained using this model compared well to experimental results for quasi-static uniaxial compression of individual agglomerates. The model also gave adequate results for dynamic loading simulations. A probabilistic model of pneumatic conveying was also developed; this was suitable for predicting breakage in large populations of agglomerates and was highly versatile: parts of the model could easily be substituted by the researcher according to their specific requirements.

Fabrication and Repair of Cartilage Defects with a Novel Acellular Cartilage Matrix Scaffold

The objectives of this study were to develop a three-dimensional acellular cartilage matrix (ACM) and investigate its possibility for use as a scaffold in cartilage tissue engineering. Bovine articular cartilage was decellularized sequentially with trypsin, nuclease solution, hypotonic buffer, and Triton x 100 solution; molded with freeze-drying process; and cross-linked by ultraviolet irradiation. Histological and biochemical analysis showed that the ACM was devoid of cells and still maintained the collagen and glycosaminoglycan components of cartilage. Scanning electronic microscopy and mercury intrusion porosimetry showed that the ACM had a sponge-like structure of high porosity. The ACM scaffold had good biocompatibility with cultured rabbit bone marrow mesenchymal stem cells with no indication of cytotoxicity both in contact and in extraction assays. The cartilage defects repair in rabbit knees with the mesenchymal stem cell-ACM constructs had a significant improvement of histological scores when compared to the control groups at 6 and 12 weeks. In summary, the ACM possessed the characteristics that afford it as a potential scaffold for cartilage tissue engineering.

Investigation Into The Effect of Varying L-leucine Concentration on the product characteristics of Spray-dried Liposome Powders

Spray-dried formulations offer an attractive delivery system for administration of drug encapsulated into liposomes to the lung, but can suffer from low encapsulation efficiency and poor aerodynamic properties. In this paper the effect of the concentration of the anti-adherent l-leucine was investigated in tandem with the protectants sucrose and trehalose. Two manufacturing methods were compared in terms of their ability to offer small liposomal size, low polydispersity and high encapsulation of the drug indometacin. Unexpectedly sucrose offered the best protection to the liposomes during the spray drying process, although formulations containing trehalose formed products with the best powder characteristics for pulmonary delivery; high glass transition values, fine powder fraction and yield. It was also found that l-leucine contributed positively to the characteristics of the powders, but that it should be used with care as above the optimum concentration of 0.5% (w/w) the size and polydispersity index increased significantly for both disaccharide formulations. The method of liposome preparation had no effect on the stability or encapsulation efficiency of spray-dried powders containing optimal protectant and anti-adherent. Using l-leucine at concentrations higher than the optimum level caused instability in the reconstituted liposomes.

Secagem convectiva de produtos alimentares: otimização e controlo

O presente trabalho tem como objetivo analisar a cinética de secagem do bacalhau salgado verde (Gadus morhua) em secador convectivo. É apresentada a análise da composição físico-química dos bacalhaus utilizados nos ensaios experimentais, bem como o estudo das isotermas de sorção do produto, através de experiências e modelação matemática. Dos modelos usados para o ajuste das isotermas de sorção do bacalhau salgado verde, o que melhor se adaptou aos resultados experimentais foi o modelo de GAB Modificado, com coeficientes de correlação variando entre 0,992 e 0,998. Para o controlo do processo de secagem (nomeadamente os parâmetros temperatura, humidade relativa e velocidade do ar) foi utilizada lógica difusa, através do desenvolvimento de controladores difusos para o humidificador, desumidificador, resistências de aquecimento e ventilador. A modelação do processo de secagem foi realizada através de redes neuronais artificiais (RNA), modelo semi-empírico de Page e modelo difusivo de Fick. A comparação entre dados experimentais e simulados, para cada modelo, apresentou os seguintes erros: entre 1,43 e 11,58 para o modelo de Page, 0,34 e 4,59 para o modelo de Fick e entre 1,13 e 6,99 para a RNA, com médias de 4,38, 1,67 e 2,93 respectivamente. O modelo obtido pelas redes neuronais artificiais foi submetido a um algoritmo de otimização, a fim de buscar os parâmetros ideais de secagem, de forma a minimizar o tempo do processo e maximizar a perda de água do bacalhau. Os parâmetros ótimos obtidos para o processo de secagem, após otimização realizada, para obter-se uma humidade adimensional final de 0,65 foram: tempo de 68,6h, temperatura de 21,45°C, humidade relativa de 51,6% e velocidade de 1,5m/s. Foram também determinados os custos de secagem para as diferentes condições operacionais na instalação experimental. Os consumos por hora de secagem variaram entre 1,15 kWh e 2,87kWh, com uma média de 1,94kWh.

Analysis of RNA-seq data from the interaction of Coffea spp. - Colletotrichum kahawae

Tese de mestrado em Bioinformática e Biologia Computacional (Bioinformática), apresentada à Universidade de Lisboa, através da Faculdade de Ciências, 2014

Développement de papier bioactif par couchage à grande échelle d’enzymes immobilisées par microencapsulation

L’objectif principal de cette recherche est de contribuer au développement de biocapteurs commerciaux utilisant des surfaces de papier comme matrices d’immobilisation, capables de produire un signal colorimétrique perceptible dans les limites sensorielles humaines. Ce type de biocapteur, appelé papier bioactif, pourrait servir par exemple à la détection de substances toxiques ou d’organismes pathogènes. Pour atteindre l’objectif énoncé, ce travail propose l’utilisation de systèmes enzymatiques microencapsulés couchés sur papier. Les enzymes sont des catalyseurs biologiques dotés d’une haute sélectivité, et capables d'accélérer la vitesse de certaines réactions chimiques spécifiques jusqu’à des millions des fois. Les enzymes sont toutefois des substances très sensibles qui perdent facilement leur fonctionnalité, raison pour laquelle il faut les protéger des conditions qui peuvent les endommager. La microencapsulation est une technique qui permet de protéger les enzymes sans les isoler totalement de leur environnement. Elle consiste à emprisonner les enzymes dans une sphère poreuse de taille micrométrique, faite de polymère, qui empêche l’enzyme de s’echapper, mais qui permet la diffusion de substrats à l'intérieur. La microencapsulation utilisée est réalisée à partir d’une émulsion contenant un polymère dissous dans une phase aqueuse avec l’enzyme désirée. Un agent réticulant est ensuite ajouté pour provoquer la formation d'un réseau polymérique à la paroi des gouttelettes d'eau dans l'émulsion. Le polymère ainsi réticulé se solidifie en enfermant l’enzyme à l'intérieur de la capsule. Par la suite, les capsules enzymatiques sont utilisées pour donner au papier les propriétés de biocapteur. Afin d'immobiliser les capsules et l'enzyme sur le papier, une méthode courante dans l’industrie du papier connu sous le nom de couchage à lame est utilisée. Pour ce faire, les microcapsules sont mélangées avec une sauce de couchage qui sera appliquée sur des feuilles de papier. Les paramètres de viscosité i de la sauce et ceux du couchage ont été optimisés afin d'obtenir un couchage uniforme répondant aux normes de l'industrie. Les papiers bioactifs obtenus seront d'abord étudiés pour évaluer si les enzymes sont toujours actives après les traitements appliqués; en effet, tel que mentionné ci-dessus, les enzymes sont des substances très sensibles. Une enzyme très étudiée et qui permet une évaluation facile de son activité, connue sous le nom de laccase, a été utilisée. L'activité enzymatique de la laccase a été évaluée à l’aide des techniques analytiques existantes ou en proposant de nouvelles techniques d’analyse développées dans le laboratoire du groupe Rochefort. Les résultats obtenus démontrent la possibilité d’inclure des systèmes enzymatiques microencapsulés sur papier par couchage à lame, et ce, en utilisant des paramètres à grande échelle, c’est à dire des surfaces de papier de 0.75 x 3 m2 modifiées à des vitesses qui vont jusqu’à 800 m/min. Les biocapteurs ont retenu leur activité malgré un séchage par évaporation de l’eau à l’aide d’une lampe IR de 36 kW. La microencapsulation s’avère une technique efficace pour accroître la stabilité d’entreposage du biocapteur et sa résistance à l’exposition au NaN3, qui est un inhibiteur connu de ce biocapteur. Ce projet de recherche fait partie d'un effort national visant à développer et à mettre sur le marché des papiers bioactifs; il est soutenu par Sentinel, un réseau de recherche du CRSNG.

Einfluss der Führung des Trocknungsprozesses auf den Trocknungsverlauf und die Produkteigenschaften empfindlicher biologischer Güter

Die Konvektionstrocknung ist eine der ältesten Methoden zur Konservierung von Lebensmitteln. Es ist bekannt, dass Agrarprodukte temperaturempfindlich sind. Bei Überhitzung erleiden sie chemische und physikalische Veränderungen, die ihre Qualität vermindern. In der industriellen Praxis wird die Konvektionstrocknung in der Regel auf Grundlage empirisch ermittelter Werte durchgeführt, welche die Produkttemperatur nicht berücksichtigen. Es ist deshalb nicht sichergestellt, ob der Prozess optimal oder auch nur gut betrieben wird. Inhalt dieser Arbeit ist ein Vergleich der klassischen einstufigen Konvektionstrocknung mit einer Prozessführungsstrategie bei der die Produkttemperatur als Regelgröße eingeführt wird. Anhand der Untersuchung des Trocknungsverhaltens von Äpfeln werden die beiden Verfahren analysiert, die erhaltenen Ergebnisse miteinander verglichen und daraus optimierte Trocknungsbedingungen abgeleitet. Die für dieses Projekt entwickelte Prozessanlage erlaubt die simultane Untersuchung sämtlicher wesentlicher Temperaturen, der Gewichtsveränderung und der optischen Qualitätskriterien. Gleichzeitig ist es möglich, entweder die Lufttemperatur oder die Temperatur des Produktes zur regeln, während die jeweils andere Größe als Messwert erfasst wird. Es kann weiterhin zwischen Durch- und Überströmung gewählt werden.

Plan de exportación para DECODOC

El documento indaga sobre las alternativas que tiene la empresa DECODOC con su marca Vs. Impact para acceder a un mercado internacional. Para la elección de un mercado y país objetivo ha sido necesaria una investigación sobre el comportamiento del sector de la construcción de varios países, así como entender la regulación de los mismos.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Influência de duas técnicas diferentes no tamanho e potencial zeta de nanopartículas de poli(D.L-láctico-co-glicólico)

O objectivo deste estudo consistiu na análise de diferentes parâmetros de formulação e processo e a sua influência no tamanho e potencial zeta de nanopartículas de poli(D,L-láctico-co-glicólico) (PLGA) preparadas por dois métodos diferentes, especificamente, emulsificação espontânea com difusão de solvente (m-SESD) e deslocamento de solventes (SD). As nanopartículas foram produzidas com um tamanho entre um intervalo de 200-300 nm para os dois métodos. O processo de liofilização causou o aumento do tamanho das nanopartículas para 300-500 nm. A presença de agente emulsivo aumentou a estabilidade das nanopartículas. Por outro lado, o tamanho de partículas dependeu do tipo de fármaco utilizado (ibuprofeno ou ácido azelaico). O rendimento de produção das nanopartículas foi de 96,0% para as nanopartículas produzidas com poloxamer 188 e de 94,0% para as partículas produzidas com laurilsulfato de sódio. Este estudo demonstrou esta formulação poderá ser considerada muito promissora sendo que o método m-SESD reveou-se mais eficaz para os parâmetros analisados.

Aerosorgailu palen aplikazioetarako pvc espumaren degradazio termiko eta propietate mekanikoen karakterizazioa

[EU]Energia berriztagarria iturri naturaletatik sortzen den energia mota da. Energia lortzeko erabiltzen diren baliabide naturalak asko dira, eguzki-energia, haizea, ura… Energia berriztagarrien artean, eolikoa da zabalkunde handien lortu duena; batez ere ingurumen-inpaktu urriagatik eta bere kostuak gero eta txikiagoak izateagatik. Honen ondorioz, energia garbi, lehiakor eta ekonomikoki bideragarria da gaur egun. Hala ere, aerosorgailu hauen ekoizpen prozesuak desabantaila nabaria aurkezten du palen ontze prozesuan. Tenperatura igoeraren ondorioz material konkretu baten degradazioa dela eta. Ikerketa lan honetan, aerosorgailu palen karakterizazioa egingo da eta ontze prozesuan, “polikloruro de binilo” (PVC)-ak jasaten duen degradazioaren azterketa.

Bacillus subtilis natto: a non-toxic source of poly-γ-glutamic acid that could be used as a cryoprotectant for probiotic bacteria

It is common practice to freeze dry probiotic bacteria to improve their shelf life. However, the freeze drying process itself can be detrimental to their viability. The viability of probiotics could be maintained if they are administered within a microbially produced biodegradable polymer - poly-γ-glutamic acid (γ-PGA) - matrix. Although the antifreeze activity of γ-PGA is well known, it has not been used for maintaining the viability of probiotic bacteria during freeze drying. The aim of this study was to test the effect of γ-PGA (produced by B. subtilis natto ATCC 15245) on the viability of probiotic bacteria during freeze drying and to test the toxigenic potential of B. subtilis natto. 10% γ-PGA was found to protect Lactobacillus paracasei significantly better than 10% sucrose, whereas it showed comparable cryoprotectant activity to sucrose when it was used to protect Bifidobacterium breve and Bifidobacterium longum. Although γ-PGA is known to be non-toxic, it is crucial to ascertain the toxigenic potential of its source, B. subtilis natto. Presence of six genes that are known to encode for toxins were investigated: three component hemolysin (hbl D/A), three component non-haemolytic enterotoxin (nheB), B. cereus enterotoxin T (bceT), enterotoxin FM (entFM), sphingomyelinase (sph) and phosphatidylcholine-specific phospholipase (piplc). From our investigations, none of these six genes were present in B. subtilis natto. Moreover, haemolytic and lecithinase activities were found to be absent. Our work contributes a biodegradable polymer from a non-toxic source for the cryoprotection of probiotic bacteria, thus improving their survival during the manufacturing process.

Development of edible films based on differently processed Atlantic halibut (Hippoglossus hippoglossus) skin gelatin

The gelatin prepared from the skins of the Atlantic halibut (Hippoglossus hippoglossus) was investigated for the development of edible films plasticized with 30g sorbitol/100g gelatin. Two types of dry gelatin preparations were obtained depending on whether an intermediate evaporation step at 60 degrees C in the drying procedure is included or not. The amino acid composition, molecular weight distribution (determined by SDS-polyacrylamide gel electrophoresis) and glass transition temperature (determined by differential scanning calorimetry) of the gelatins were determined and related to some physical properties of the resulting films. The gelatin extracted from the halibut skins showed a suitable filmogenic capacity, leading to transparent, weakly colored, water-soluble and highly extensible films. The intermediate evaporation step at 60 degrees C induced thermal protein degradation, causing the resulting films to be significantly less resistant and more extensible. No differences in water vapor permeability, viscoelasticity, glass transition or color properties were evidenced between the two gelatins tested. (C) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Thermal behavior and stability of biodegradable spray-dried microparticles containing triamcinolone

Thermal analysis has been widely used for obtaining information about drug-polymer interactions and for pre-formulation studies of pharmaceutical dosage forms. In this work, biodegradable microparticles Of Poly (D,L-lactide-co-glycolide) (PLGA) containing triamcinolone (TR) in various drug:polymer ratios were produced by spray drying. The main purpose of this study was to study the effect of the spray-drying process not only on the drug-polymer interactions but also on the stability of microparticles using differential scanning calorimetry (DSC), thermogravimetry (TG) and derivative thermogravimetry (DTG), X-ray analysis (XRD), and infrared spectroscopy (IR). The evaluation of drug-polymer interactions and the pre-formulation studies were assessed using the DSC, TG and DTG, and IR. The quantitative analysis of drugs entrapped in PLGA microparticles was performed by the HPLC method. The results showed high levels of drug-loading efficiency for all used drug: polymer ratio, and the polymorph used for preparing the microparticles was the form B. The DSC and TG/DTG profiles for drug-loaded microparticles were very similar to those for the physical mixtures of the components. Therefore, a correlation between drug content and the structural and thermal properties of drug-loaded PLGA microparticles was established. These data indicate that the spray-drying technique does not affect the physico-chemical stability of the microparticle components. These results are in agreement with the IR analysis demonstrating that no significant chemical interaction occurs between TR and PLGA in both physical mixtures and microparticles. The results of the X-ray analysis are in agreement with the thermal analysis data showing that the amorphous form of TR prevails over a small fraction of crystalline phase of the drug also present in the TR-loaded microparticles. From the pre-formulation studies, we have found that the spray-drying methodology is an efficient process for obtaining TR-loaded PLGA microparticles. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Use of Fibres Obtained from the Cashew (Anacardium ocidentale, L) and Guava (Psidium guayava) Fruits for Enrichment of Food Products

OLIVEIRA, E. L. et al. Use of Fibres obtained from the Cashew (Anacardium ocidentale, L) and Guava (Psidium guayava) Fruits for Enrichment of Food Products. Brazilian Archives of Biology and Technology, Curitiba, PR, v. 48, p. 143-150, 2005.