Estudos histológicos sôbre as glândulas peçonhentas da "Viúva negra", Latrodectus mactans (Fabricius) (Arachnida, Araneae, Theridiidae)

A glândula peçonhenta de Latrodectus mactans compõe-se: 1. De um saco formado por uma membrana de tecido conjuntivo peritonial, que se projeta proximalmente no ducto de peçonha. 2. De um manto externo, formado por 40-45 feixes musculares, circundando 3/4 da glândula, helicoidalmente. Os feixes inserem-se nas extremidades apical e basal da membrana sarcoperitonial; sua contração impele a peçonha, através do ducto, para as garras. 3. Do epitélio glandular, composto: a) de células da glândula principal, b) de células da glândula auxiliar, c) de célula da glândula situada à entrada do ducto. As células das glândulas principal e auxiliar, juntas, formam uma unidade glandular de natureza ragiócrina. A secreção das células da glândula auxiliar passa, através das membranas celulares, para o interior das células glandulares principais, deslocando-se, juntamente com a secreção destas, para o pólo apical, a que ambas confluem, formando uma substância viscosa, fortemente condensada em virtude da eliminação de certos líquidos. Após a formação de 8 a 10 destas porções de secreções, os dois tipos de células esgotam-se; não se dá a regeneração ou substituição por outras células. A quantidade de peçonha, uma vez produzida, é armazenada na cavidade da glândula, sendo suficiente para tôda a vida do animal. As células da glândula situada á entrada do ducto, ou glândula lipócrina, produzem uma substãncia lipóide. Esta substância dissolve uma porção de corpúsculos das secreções segregadas pelas células principais e auxiliares. O líquido resultante é inoculado no tecido da prêsa ou do inimigo, por contração do manto muscular. Ao mesmo tempo, novas porções da peçonha armazenada são transportadas no sentido proximal e dissolvidas no líquido lipóide, preparando-se, assim, nova peçonha para outra picada. As formas das células e os pormenores histológicos estão explicados nas figuras que acompanham êste texto. Os músculos da glândula, ao contrário do que afirmam outros autores, verificamos serem de natureza "tetãnica", apresentando uma estriação transversal, típica. Certas zonas, porém, ricas em sarcoplasma, possuem propriedades "tônicas", mantendo-se sempre em certo grau de contratura que provoca a tensão adequada na membrana sarcoperitonial, o que permite um efeito imediato da contração da parte tetânica, no momento da picada.

Aproximació a l’estudi de la percepció i la interacció amb l’entorn vegetal en societats caçadores recol•lectores i agricultores ramaderes (10,000-4,000 cal ANE). Resultats de l’estudi arqueobotànic del jaciment arqueològic de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)

Revisió historiogràfica de l’estudi del paisatge, el territori i l’entorn. Aprofundiment teòric en tres conceptes: entorn, interacció i percepció. Proposta metodològica destinada a l’estudi de la percepció de l’entorn i la interacció amb aquest per part de societats prehistòriques. Aplicació de la metodologia al jaciment de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) a partir de l’estudi de les restes carpològiques dels nivells mesolítics i del neolític antic (des de la capa 21 fins a la 10) interpretades en el context arqueològic disponible.

Hominització versus humanització : Cal un nou paradigma?

Treball de recerca amb uns objectius definits per a una possible anàlisi crítica dels estudis sobre hominització que, de manera emblemàtica, representa la figura d'Eudald Carbonell. Es considera més idoni per a jutjar el valor de la seva aportació pel fet de no centrar-se en el camp de la prehistòria, sinó el de la sociologia, la filosofia de la tecnologia i la filosofia de la història.

Implementació d'una Intranet pel Restaurant "Cal Fesu"

Aquest projecte consisteix en el disseny i implementació d'una intranet amb zona privada pel restaurant "Cal Fesu", utilitzant una tecnologia puntera com és J2EE (struts).

Millora del sistema de comercialització de l'explotació ramadera d'oví de carn Cal Alzina s.c.p. situada al terme municipal de la Roca del Vallès

L’objectiu d’aquest projecte és millorar la rendibilitat de l’explotació ramadera d’oví decarn de Cal Alzina s.c.p a través de la comercialització del seu producte.Es vol complementar l’activitat ramadera de producció de xais que es duu a termeactualment amb el servei de venda del producte al consumidor final, per aconseguireliminar els intermediaris i poder obtenir el màxim benefici. L’explotació de Cal Alzina s.c.p es troba al terme municipal de la Roca del Vallès, està formada per dos socis, els dos propietaris i únics treballadors de l’explotació. Disposa d’un ramat de 922 ovelles de raça Ripollesa amb un sistema semi-extensiu. La venda actual dels xais es fa a través de carnissers que paguen un preu per kg de canal establert pel mercat

Perspectives sobre la participació juvenil: cal modificar o incorporar la participació puntual?

S’analitza quina és la situació de la participació juvenil en el context social, econòmic i cultural en el que vivim actualment, així com les diferents perspectives que conviuen al respecte. Després es descriuen algunes de les diferents formes de participació que existeixen en l’actualitat, focalitzant-nos en les perspectives que cada un té sobre la participació puntual/individual. Per últim, s’exposa un cas concret de participació sobre els consells municipals de la ciutat de Mataró, i de manera específica, s’analitza el Consell Municipal de Joventut de la ciutat. L’eix central del treball és posar de manifest el dualisme existent vers la participació puntual, esporàdica o individual; dualisme entre si cal incorporar i/o acceptar aquest tipus de participació perquè és el resultat del nostre temps i és quelcom positiu; o bé, si el que cal és modificar la participació puntual perquè va en contra de l’ideal participatiu on l’associacionisme és la clau per crear teixit social i arribar a una plena ciutadania

Projecte d'una explotació de boví de llet a la finca "Cal Verd" de Llambilles

L’objectiu del projecte és determinar la viabilitat i la rendibilitat de la instauració d’una explotació de vaques de llet en una zona agrícola on es practica el conreu d’ordi. La finca on se situa és a “Cal Verd”, al municipi de Llambilles, comarca del Gironès. S’estudia la construcció d’una nau principal on s’allotjaran tots els animals de l’explotació, un edifici annex on s’instal·larà la sala de munyir, la lleteria, l’oficina i un lavabo; una fossa de purins i un femer per a l’emmagatzematge de les dejeccions dels animals

Projecte de rehabilitació d'un habitatge unifamiliar entre mitgeres "Cal Parent"

L’habitatge objecte d’aquest projecte final de carrera és anomenat popularment com a CalParent, i està situat al carrer Nou nº 15 del municipi de Biure, a la comarca de l’Alt Empordà. Ésuna típica edificació entremitgeres de poble, formada per planta baixa, planta pis, planta segonpis, terrat, i un pati a la part posterior de l’edifici.La façana principal està orientada al sud-oest i la façana posterior a nord-est, quedant lesaltres dues façanes que formen l’edifici en contacte amb els edificis veïns.Biure d’Empordà forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. Elterme municipal es troba a 81 m d’altitud i disposa d’una superfície de 10 Km2. Els límits delterme municipal són al nord amb Darnius i Capmany, a l‘est amb Masarac i Peralada, al sud ambCabanes i Pont de Molins i a l’oest amb Boadella d’Empordà

Comportament de la calç en tasques de restauració

Aquest projecte d'investigació realitza un estudi acurat de les propietats de la calç, ja sigui morter o formigó per mitjà de la fabricació de provetes amb 4 tipus de calç i 4 tipus d'arena en el cas del morter, i 3 tipus de calç i 2 tipus d'àrid en el cas del formigó. S'han realitzat els corresponents assajos a flexió i compressió segons la corresponent norma UNE EN a 7, 28, 56 i 90 dies en total entre totes les provetes. Una vegada obtinguts els resultats s'han comparat entre ells, i s'han tret les conclusions corresponents.

Rehabilitació de Cal Racó

El treball consisteix en una proposta de rehabilitació d'una casa entre mitgeres situada al poble de Llardecans, analitzant les seves lesions i adaptant-la a la normativa vigent. El treball s'organitza de la manera següent: aixecament de plànols, descripció i anàlisis de l'estat actual, estudi patològic, intervenció de les lesions i proposta de reforma.

Mercado Calú & Ângela e Palácio Finícia Controlo Interno como suporte estratégico de Gestão nas Empresas: os casos dos Super Mercado Calú & Ângela e Palácio Finícia

O presente trabalho intitula-se «Controlo Interno como suporte estratégico na Gestão das Empresas», pressupõe que todas as instituições devem ter um departamento de controlo interno para que possam desempenhar as suas actividades com eficiência e eficácia para alcançarem os objectivos estabelecidos pela administração. Porem, este trabalho teve como o principal objectivo definir e ampliar uma visão da importância do controlo interno nas instituições, pondo o foco no estudo de caso do Grupo Calú & Ângela, e Palácio Finícia. O controlo interno define-se como um conjunto de normas, procedimentos, instrumentos e acções utilizados pelas instituições ou empresas de uma forma sistematizada com o objectivo de assegurar o comprimento das normas e regulamentos internos.Partindo do pressuposto que, o controlo interno é uma ferramenta essencial para a gestão das instituições que prima pela salvaguarda dos seus activos e de prever eventuais riscos que possa pôr em causa a credibilidade das instituições, como, fraude, receptação de mercadorias diteoradas e fora do prazo, essas empresas devem ter um sistema de controlo interno robusta capaz de detectar essas situações constrangedoras. Portanto, os objectivos traçados e alcançados no trabalho é de uma interacção com o quotidiano das empresas comerciais em cabo verde, uma aproximação da teoria aprendida, e a prática desenvolvida durante o estágio curricular que teve uma metodologia virada pela pesquisas bibliográficas, pesquisas na internet, e aplicação do questionário.

Efeito da cobertura viva com leguminosas herbáceas perenes na agregação de um argissolo

O presente trabalho foi desenvolvido na área do Campo Experimental da Embrapa Agrobiologia, Seropédica (RJ), com o objetivo de avaliar a morfologia e a distribuição de raízes de algumas leguminosas herbáceas perenes; os efeitos da cobertura viva no teor de carbono orgânico, e a agregação de um Argissolo Vermelho-Amarelo distrófico, medida pela estabilidade dos agregados em água. O delineamento experimental adotado foi o de blocos casualizados, com três repetições. Os tratamentos consistiram de três diferentes espécies de leguminosas herbáceas perenes e um tratamento-controle sem cobertura viva (capinado). As leguminosas utilizadas foram amendoim forrageiro (Arachis pintoi), cudzu tropical(Pueraria phaseoloides) e siratro (Macroptilium Atropurpureum). Para a estabilidade de agregados, as profundidades de amostragem foram 0-5 e 5-10 cm, enquanto, para a morfologia e distribuição radicular, as avaliações consistiram das profundidades 0-5, 5-10, 10-20 e 20-40 cm. As coberturas com as leguminosas amendoim forrageiro e cudzu tropical propiciaram os maiores valores percentuais na classe de agregados > 2,00 mm, em média 38 % superiores aos obtidos na área capinada. Os valores do diâmetro médio ponderado (DMP) dos agregados no solo com cobertura de leguminosas foram superiores aos da área capinada para ambas as camadas, o que demonstra o efeito favorável das coberturas vivas na estabilização dos agregados do solo. A cobertura viva de amendoim forrageiro proporcionou incremento no teor de carbono orgânico no solo. Quanto aos atributos morfológicos das raízes, verificou-se que o amendoim forrageiro apresentou raio radicular intermediário entre as demais espécies e área e massa radicular maiores, o que auxiliou na interpretação do efeito positivo da cobertura viva com essa espécie na agregação do solo.