La tendencia mineralógica de las eolianitas del Pleistoceno de Mallorca, mediante la aplicación del metodo de Chung

El objetivo de este trabajo es conocer la evolución diagenética de los minerales carbonatados de las eolianitas del Pleistoceno de Mallorca. Se ha puesto de relieve un control de la composición original y un control climático en la tendencia mineralógica de las eolianitas. Para la determinación cuantitativa se ha utilizado el método de Chung.

Mixomicetes nuevos o interesantes para la flora iberica y Balear. III

Señalamos la presencia de Calomyxa metallica, Clastoderma debaryanum y Dianema harveyi en diferentes localidades peninsulares. De dichas especies, no indicadas hasta el momento para la flora española, comentamos la corologia, ecologia y caracteres diferenciales.

Motlles naturals de microperforacions a eolianites del Pleistocè i Pliocè mallorquí

In this paper natural casts of microborings, of LMC at present, in subtrates of mollusc fragments, are reviewed. The aragonite in the shells was dissolved in vadose continental conditions, with the subsequent exposure of the casts and micritic envelope...

Estudios de los restos vegetales de diversas muestras procedentes del abrigo de Son Gallard- Son Marroig: el resultado de los analisis de fitolitos.

[spa] Los fitólitos son microrestos síliceos que reproducen el tejido celular de las plantas. Su identificación y cuantificación en un yacimiento arqueológico permiten obtener información sobre el tipo de plantas utilizadas en un contexto determinado así como su distribución. Fueron realizados análisis de fitolitos en diversos niveles correspondientes a diferentes períodos cronológicos del abrigo de Son Gallard-Son Marroig. Los resultados obtenidos señalan una deposición de carácter «antrópico» de materia vegetal en dos de los niveles analizados (TB3 y UE5), aunque sin una selección aparente del tipo de plantas depositadas. Por otro lado las muestras analizadas de la Covacha Este parecen indicar que se trata del suelo de hábitat del abrigo sin una deposición intencionada de materia vegetal, mas allá de la derivada por el uso continuado del abrigo. [eng] Phytoliths are silica microremains that reproduce the cellular tissue of plants. The identification and quantification of phytoliths in archaeological sediments, allows for a better understanding of the utilised plants in a pecific area as well as the distribution of the plants used. Phytolith analyses were performed on different levels from different periods in Son Gallard-Son Marroig rockshelter. The results obtained show an «anthropological» deposition of plants in two of the studied levels (TB3 and UE5), without apparent selection of plants. On the other hand, the samples analyzed from the Covacha Este seem to indicate the presence of vegetal remains product of the continued use of the soils with no intentional deposition.

Lactarius tesquorum, especie nueva para las Islas Baleares

En la exploración micológica efectuada durante el mes de noviembre de 1980 en la isla de Menorca, recolectamos una especie de Lactarius perteneciente a la estirpe torminosus en un matorral de Cistus monspeliensis sobre sustrato acido. Según las claves de M. BON(1980) podría tratarse de Lactarius tesquorum Malenc.

Presència d’Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan a Balears

We report on the presence of Asparagopsis taxiformis Trevisan (Florideophyceae, Rhodophyta) in the coasts of the Balearic Islands. Although it was previously collected in several Mediterranean localitiesfrom the North of Africa, our record seems to be the first one for European waters

Icnología de vertebrados de las facies Buntsandstein de Mallorca

Se describen, por primera vez en Mallorca, hasta cinco tipos diferentes de icnitas y pistas de vertebrados continentales dentro de las facies cuarzoareniticas y limosas rojas de la facies Buntsandstein del Triásico inferior

La Cova des Pas de Ferreries: notícia de la seva troballa

Durant la primavera del 2005, tres espeleòlegs es varen endinsar al barranc de Trebalúger, a prop de Ferreries, al sud-est de l"illa de Menorca. El seu objectiu era el barranc; l"havien vist feia unes quantes setmanes i no podien deixar passar aquell forat, de difícil accés. No sabien que estaven a punt de fer una de les troballes més extraordinàries de la prehistòria menorquina. Varen assegurar les cordes al cim de la paret i, tot fent un ràpel de trenta-cinc metres, accediren a un petit forat, veí de la cova a la qual volien arribar. Des d"allà varen haver de reptar, penjats de l"espadat, per una mena de graó estret o postada, un pas obligat per arribar-hi, que acabaria donant nom a la petita cova. Quan varen accedir al graó d"entrada ja havien decidit que allò seria la cova des Pas.

Les pintures murals de la basílica paleocristiana de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca): materials i tècniques

[cat]El present treball ofereix una revisió de les pintures murals de la basílica de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca), així com un estudi de caracterització arqueomètrica deIs materials i tècniques per microscòpia òptica, tant amb lupa binocular com amb microscopi petrogràfic mitjançant làmina prima, difracció de raigs X i microscòpia electrònica de rastreig. Els resultats han permès identificar els pigments emprats, així com la seva tècnica d'aplicació. Igualment, han permès caracteritzar els morters i han desvelat l' existència de dos tipus diferents de suport. Malgrat aquestes diferències en els morters, els pigments són sempre els mateixos per a tots els conjunts pictòrics caracteritzats [eng] The present paper offers a revision of the wall paintings found at the early Christian church of 'Es Cap des Port' (Fornells, Menorca). Moreover, the materials and techniques employed have been archaeometrically studied by means of optical microscopy, both with steromicroscope and petrographic microscope by thin section, X-ray diffraction and scanning electron microscopy. The results enable to identify the pigments used, as well as the techniques of application. It has also been possible to characterize the mortars, revealing the existence of two different types of support. In spite of these differences in the mortars, the pigments used are the same ones for all the studied wall paintings

Mixomicetes nuevos o interesantes para la flora ibérica y de Balear, II

Los autores describen y comentan cuatro especies de mixomicetes: Arcyria oerstedtii Rost., Comatricha alta Preuss, Physarum decipiens Curtís, Stemonitis virginiensis Rex, poco mencionadas en el catálogo micològico de la Península Ibérica y Baleares.

(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca

En el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d"una consonant labial. En aquest treball, argumentem que hi ha dos factors que conspiren perquè això sigui d"aquesta manera: (a) tal com ja s"ha fet notar en treballs anteriors, la voluntat d"aquestes vocals d"assemblar-se a les vocals corresponents que apareixen en mots del mateix paradigma derivatiu o flexiu, i, en el cas de la derivació, sobretot quan la relació derivativa és productiva; (b) l"estatus privilegiat de la síl·laba situada a l"esquerra o a l"inici del radical. Per donar compte del primer factor, proposem una nova interpretació dels fets emmarcada en la Teoria de la Correspondència Transderivacional i el model dels Paradigmes Òptims. Per donar compte del segon factor, que ha passat desapercebut en aproximacions anteriors a les mateixes dades, partim de la Teoria de la Fidelitat Posicional i de la Teoria del Marcatge Posicional.

Ciutat de Mallorca, 31 de desembre del 1229: Sant Silvestre, Sant Jordi i Jaume I

Un dels episodis més memorables del Llibre dels feits és la descripció de l’atac final a la Ciutat de Mallorca el 31 de desembre del 1229. Es tracta del dia de sant Silvestre i, encara que Jaume I no esmenti aquesta efemèride en el seu relat, potser no es tracta d’una coincidència. Per un cristià del segle XIII sant Silvestre era, d’acord amb el divulgadíssim Actus Beati Silvestri, el responsable de la conversió al cristianisme de l’emperador Constantí i d’Helena, la seva mare. Era, per tant, un personatge clau en la història de la difusió i de la consolidació de la religió cristiana. Potser per aquesta raó es va fer coincidir amb el 31 de desembre la data de l’atac definitiu a una ciutat que ja estava delmada a causa d’un setge llarg i dur. La caiguda de Mallorca en mans cristianes també es podia interpretar, sens dubte, com un moment important en la història de la difusió del cristianisme si més no a la nostra banda del Mediterrani. Potser cal tenir també en compte en relació amb aquesta qüestió que, segons una tradició recollida en el Flos Mundi, un compendi d’història universal en llengua vulgar de principis del segle xv, i catalogada en el repertori de llegendes historiogràfiques d’Anna Cortadellas (2001: 179), no va ser pas l’apòstol sant Jaume, sinó una deixebla de sant Silvestre la responsable de la conversió d’Espanya a la religió cristiana

Aproximació a l'estudi i anàlisi comparatiu de la transmissió de creences, estereotips i prejudicis referents a l'adolescència entre generacions

El principal objectiu del treball que es presenta a continuació ha estat investigar la visió estereotipada que actualment es troba present en la nostra societat sobre l’etapa de l’adolescència, tenint en compte la perspectiva dels propis adolescents i dels seus progenitors. En tot moment s’ha volgut identificar com es perceben els adolescents, com creuen que són percebuts i com realment són percebuts. De la mateixa manera que també s’han volgut copsar les possibles discrepàncies i semblances entre les visions presentades per ambdós col·lectius. En dita investigació, participaren 213 adolescents d’entre 15 i 19 anys, estudiants de 4rt d’E.S.O, 1r i 2n de Batxillerat d’un institut del municipi de Pollença (Mallorca, Illes Balears), als quals se’ls va administrar un qüestionari sobre l’adolescència, i dues famílies amb fills adolescents, amb els quals es va realitzar un grup de discussió. Els resultats manifesten la presència d’estereotips, però les característiques associades a aquests diuen no ser viscudes en la majoria dels casos.

Anàlisis de les possibilitats d'inclusió de la Menorca talaiòtica a la llista del Patrimoni Mundial

Aquest treball pretén, com a objectiu principal, analitzar les possibilitats que té el conjunt talaiòtic de l’illa per a ser nombrat Patrimoni Mundial per la UNESCO

The role of different factors related to social impact of heavy events: considerations about the intensity thresholds in densely populated areas

In the assessment of social impact caused by meteorological events, factors of different natures need to be considered. Not only does hazard itself determine the impact that a severe weather event has on society, but also other features related to vulnerability and exposure. The requests of data related to insurance claims received in meteorological services proved to be a good indicator of the social impact that a weather event causes, according to studies carried out by the Social Impact Research Group, created within the framework of the MEDEX project. Taking these requests as proxy data, diverse aspects connected to the impact of heavy rain events have been studied. The rainfall intensity, in conjunction with the population density, has established itself as one of the key factors in social impact studies. One of the conclusions we obtained is that various thresholds of rainfall should be applied for areas of varying populations. In this study, the role of rainfall intensity has been analysed for a highly populated urban area like Barcelona. A period without significant population changes has been selected for the study to minimise the effects linked to vulnerability and exposure modifications. First, correlations between rainfall recorded in different time intervals and requests were carried out. Afterwards, a method to include the intensity factor in the social impact index was suggested based on return periods given by intensity duration frequency (IDF) curves.