Reliure de : Syriani, antiquissimi interpretis, In II., XII. et XIII. Aristotelis libros Metaphysices commentarius, a Hieronymo Bagolino,... latinate donatus

[In Aristotelis Metaphysica commentaria (latin). 1558]

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Panoplia Manuscrit grec du Vatican XII[e] Siècle. St François d'Assise. XIII[e] Siècle : [sept motifs : cinq personnages (trois hommes nimbés, une Vierge à l'enfant et un personnage non identifé), une croix, détail ornemental d'un arc] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 614

Pisa arcaica i ceràmica vidriada del segle XIII a Barcelona. Un estudi arqueomètric

L"estudi arqueomètric d"un lot de pises arcaiques, vaixella verda i ceràmiques comunes vidriades trobades a l"excavació arqueològica del carrer de Sant Honorat ha permès la identificació, ja en el segle XIII, d"una producció local d"aquest tipus de vaixelles a la ciutat de Barcelona, especialment gràcies a la seva similitud amb les peces produïdes al forn del carrer de l"Hospital. Les peces estudiades han estat analitzades mitjançant la fluorescència de raigs X (FRX) i la difracció de raigs X (DRX). Un grup reduït de peces ha estat seleccionat per al seu estudi mitjançant la microscòpia electrònica de rastreig (MER). Els resultats permeten la identificació de 3 grans grups químics considerats com a barcelonins, els quals engloben la major part de les ceràmiques analitzades. A més, s"ha identificat una segona producció també barcelonina, com també tres produccions de les quals ara per ara no es pot proposar una provinença segura. Tecnològicament, s"han estudiat les diferències existents entre les produccions de pisa arcaica i les ceràmiques de vaixella verda.

Aurelii Augustini devotissimus confessionum [libri XIII] ([Reprod.])

[Confessions (latin). 1475]

Comunidades bentonicas del sustrato duro del litoral NE Español, XIII. Vegetacion: diversidad y sociabilidad

A partir de los datos obtenidos en el estudio bionómico del bentos de la costa catalana, exponemos los correspondientes a la vegetación marina. Se comparan los índices de diversidad de las localidades de muestreo en relación con el espacio, la profundidad y las estaciones del año, relacionándolo con el número de especies de Clorófitos, Feófitos y Rodófitos que se han hallado en las muestras estudiadas. Con los valores de las afinidades entre las especies de mayor frecuencia de aparición se ha confeccionado un diagrama, donde aparecen varios grupos de algas que forman comunidades bastante características en algunas localidades de la costa catalana.