1000 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
Us presentem, pel seu inters, uns extractes de la conferncia que lescriptor Antoni Puigverd va dictar a la Facultat de Cincies de lEducaci i Psicologia de la UdG el dia 18 de novembre de 2009, en la sessi inaugural del Mster en Professorat dESO i de Batxillerat, Formaci Professional i Ensenyament didiomes
Resumo:
Els estudis de pedagogia de la Universitat de Girona shan dotat dun Full de Ruta. El document el composen dotze eixos de treball que sn ambiciosos per que, els redactors, consideren necessaris en un moment en qu el pedagog ha traspassat lmbit escolar per diversificar la seva actuaci cap a altres mbits com sn el social, el cultural, el de la comunicaci o el laboral
Resumo:
Aquest article intenta definir, en primer lloc, el que s'entn per "internacionalitzaci dels estudis". Desprs es dedica a fer una breu anlisi dels currculums internacionals abans d'abordar la qesti clau de les relacions entre la internacionalitzaci dels estudis i la internacionalitzaci institucional. Lltima part tracta de l'avaluaci de la internacionalitzaci, primer en l'mbit intern i desprs com a part de l'avaluaci externa
Resumo:
Comentaris a la videoconferncia de Kenneth Bain sobre l'aprenentatge universitari
Resumo:
La implementaci de lEspai Europeu dEducaci Superior a les facultats comporta canvis importants, especialment dirigits cap a uns estudis ms centrats en lestudiant. Un puntal en aquest nou mtode docent s l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL), una metodologia didctica en la qual l'alumne aprn els conceptes de cada mdul mitjanant la resoluci de problemes o casos clnics adequadament dissenyats i formulats per lequip docent. La implementaci de lABP exigeix, doncs, una planificaci de la docncia organitzada en grups petits (10-12 alumnes per sessi) amb un tutor que noms guia i resol dubtes. No fa exposici de coneixements que els estudiants necessriament han dobtenir mitjanant el seu treball. Lobjectiu daquest treball s descriure lexperincia portada a terme a la Facultat de Medicina de la UdG durant el curs 2008-09 aplicant la metodologia docent de lABP, aix com els resultats obtinguts en lavaluaci de lalumnat i del professorat. Aquesta metodologia ha requerit una srie destratgies de planificaci i gesti per part dels diferents agents implicats que condicionaran lxit de laprenentatge de lestudiant. Ha calgut tenir presents una srie de recursos que shan de gestionar convenientment per a garantir la viabilitat del mtode: professorat motivat, figura dun coordinador de mdul, material docent i disseny dhoraris especfics, reconversi dels espais de laulari, constituci duna Unitat dEducaci Mdica i vincles dassessorament pedaggic especfics, entre daltres. Del total dalumnes matriculats a primer de medicina (n=89) els resultats disponibles sn els segents: 86,2% daprovats amb una nota mitjana de 7,2. Lndex dabandonament ha estat de l1,25%. Pel que fa als tutors, la proporci amb una valoraci per sota del 6 s dun 3,7%. Conclosa aquesta primera experincia dimplementaci de la metodologia ABP cal plantejar els propers passos. Actualment est tenint lloc la planificaci de segon curs en la qual es pretn aprofundir en les millores possibles. Els esforos de primer es van centrar a iniciar el cam, a determinar un projecte adequat, a planificar els mduls i recursos, a dotar-ho deines adequades, a desenvolupar nous materials i, sobretot, a adaptar la mentalitat dalumnes i professors. Cal incidir en la difusi dels resultats
Resumo:
Aquesta comunicaci t lobjectiu de presentar la metodologia que saplica a lassignatura de Periodisme Especialitzat I (Poltic), que imparteixen els professors Ramon Miravitllas (COM Radio) i Xavier Ginesta (El 9 Nou) a la Universitat Autnoma de Barcelona. Amb laplicaci de lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) i el plantejament socio-constructivista de laprenentatge universitari amb lanomenat Pla Bolonya, alguns docents que imparteixen periodisme poltic a la Universitat Autnoma de Barcelona van fer una aposta clara per poder explicar la realitat poltica i les seves institucions a partir de laccs dels estudiants a les fonts de primera m des de la mateixa universitat o amb sortides fora de laula. Per aix, les prctiques daquesta assignatura es fan amb les intervencions de diputats i diputades catalans a laula, la participaci dels estudiants a les tertlies reals del programa La Nit, de COM Radio i, finalment, la seva participaci a la simulaci parlamentria (SPC) que els serveis educatius del Parlament de Catalunya organitzen, des de fa cinc anys, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta experincia no hagus estat possible sense la collaboraci activa entre el mn professional, representant per COM Radio i lUniversitat Autnoma de Barcelona
Resumo:
Aquest projecte consisteix en aplicar el clcul no lineal en la modelitzaci volumtrica numrica de lestructura del sistema de descrrega duna columna del claustre de la catedral de Girona mitjanant el mtode dels elements finits. A la Universitat de Girona sha fet diferents estudis del claustre de la catedral de Girona per sempre simulant un comportament lineal de les caracterstiques dels materials. El programa utilitzat s la versi docent del programa ANSYS disponible al Dept. dEMCI i lelement emprat ha sigut el SOLID65. Aquest element permet introduir caracterstiques de no linealitat en els models i s adequat per a anlisi no lineal delements com la pedra de Girona
Resumo:
L'Associaci d'Histria Rural de les Comarques Gironines ens ofereix una monografia elaborada per un gran nombre de participants i collaboradors que utilitzen, amb rigor, un mtode d'investigaci encara poc utilitzat. El volum d'investigadors converteix aquest treball en una obra singular i interessant per a la recerca histrica
Resumo:
L'any 1342 el rector de l'Hospital de la Seu de Girona, Pere Miquel, encarrega la redacci d'un inventari detallat dels bns d'aquesta instituci, relaci que s'acompanya de la valoraci d'aquests per a un possible encant o subhasta pblica; el seu crrec, nomenat pel captol catedralici, l'obliga a vetllar per la conservaci d'aquests bns. s per aquest motiu que ordena aquesta escripturaci davant notari i testimonis: registra el patrimoni moble i immoble de l'hospital i jura davant els Evangelis guardar- lo i mantenir-lo fins que s'esgoti el seu mandat; promet protegir aquestes possessions dels actu malorum hominum i respondre de qualsevol prdua. [...]
Resumo:
L'edici de les Actes del Congrs "Els Castells Medievals a la Mediterrnia nord-occidental" sorgeix d'un objectiu clar i concs que els mateixos coordinadors del congrs, celebrat a Arbcies entre els dies 5 i 7 de mar de 2003, expressen en la introducci: que aquestes actes siguin "una publicaci de referncia per a la investigaci emergent dels castells a Catalunya"
Resumo:
En aquest monografic dedicat al cine hem recollit articles de directores de dues generacions perque ens expliquin la seva experiencia de fer pel.licules i tamb hem convidat a un crtic perque ens parli, des de la seva diferencia de ser home, del cinema fet per dones
Resumo:
Ensenyar a participar s instruir els futurs professionals a viure amb una visi crtica sobre el mn i a pensar en la feina de larquitecte no solament des del punt de vista de la tekne sin tamb des del punt de vista tic i moral: disciplina que ensenya les regles que han de dirigir lactivitat lliure de lhome. Des de linici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importncia daprendre a partir dactivitats (la tekne), aspecte que comporta la idea duna major participaci i coordinaci (element tic) de lalumnat. De fet, ladaptaci de la Universitat espanyola a lespai europeu densenyament superior, segons el Conveni de Bolonya de 1999, no noms significa un canvi tcnic pel que fa al clcul dels crdits i la seva distribuci, sin que comporta sobretot i aquest s laspecte ms interessant i suggeridor daquest procs lanomenat canvi cultural, en qu tot el cos docent ha dimplicar-se per tal daplicar el nou model en el qual lelement tic, que comporta un actitud critica i responsable, de lensenyament assumeix ms protagonisme. Model que hauria destimular la implicaci critica de lalumnat i el desenvolupament cooperatiu dun pensament cientfic elaborat des de lautonomia personal
Resumo:
Lexperincia formativa que presentem a continuaci sha dut a terme el curs acadmic 2008-2009, en lmbit de la formaci inicial de mestres deducaci infantil, amb un grup destudiants de 1er i en el marc de lassignatura Didctica General i Atenci a la Diversitat (DGAD), de carcter troncal, obligatria i anual. Per dur-la a terme hem comptat amb la collaboraci de mestres en actiu de lEtapa dEducaci Infantil de dues escoles de Sant Andreu (La Maquinista i Eullia Bota), a partir de la creaci duna comissi mixta de treball entre Universitat i Escoles. Aquesta experincia ens ha facilitat la incorporaci destratgies de prctica reflexiva a partir de la participaci directa dels estudiants en entorns daprenentatge propis de lexercici docent, les aules deducaci infantil. La intervenci dels nostres estudiants ha estat possible grcies a lorganitzaci i planificaci curricular de les escoles en diferents espais i ambients daprenentatge que han perms un treball collaboratiu entre mestres, estudiants i professorat. El resultat daquesta experincia ha resps a lobjectiu com dimplimentar noves metodologies per a contribuir a la millora de lacci docent a travs de la participaci conjunta de dos collectius: universitat i escola
Resumo:
La comunicaci t lobjectiu de reflexionar sobre els avantatges (possibilitats, punts forts) - inconvenients (limitacions) de laprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) a partir de la presentaci de dades dun estudi que tenia el propsit danalitzar la valoraci que feien estudiants de cinqu de psicologia desprs de participar en una sessi dABP. La literatura existent sobre el tema ressalta aspectes positius com laugment de la motivaci i lopini favorable dels estudiants o el foment de les competncies professionals, com el treball en equip o la resoluci de problemes. No obstant, tamb shan assenyalat limitacions o aspectes negatius com el fet que lABP no prepara suficientment els estudiants en les proves tradicionals de medicina dels Estats Units o el fet que pot ser excessivament estressant per estudiants i professors ja que suposa ms treball i dedicaci. La comunicaci examina un estudi realitzat a partir de respostes, quantitatives i qualitatives, de 67 estudiants de cinqu de psicologia que responien un qestionari elaborat per locasi desprs de participar en una sessi dABP. Es conclou que els estudiants perceben ms avantatges que inconvenients, essent lABP permet discutir amb els companys/es, a partir de casos prctics, arribant a conclusions i a la posada en com els trets ms valorats. No obstant, els estudiants ressalten el fet que lABP requereix ms temps, ms coneixements previs i la dificultat de treballar en grups nombrosos com aspectes negatius. La comunicaci pretn reflexionar sobre els pros i contres de dita estratgia densenyana i aprenentatge a travs de la percepci dels propis estudiants. Es suggereix que s absurd comparar lABP amb metodologies tradicionals ja que pressuposen objectius, interessos i processos densenyana-aprenentatge substancialment diferents. Si, per, que resulta ms interessant posar a la llum i discutir la manera de com superar, en el cas que es pugui, les limitacions que presenta lABP com, per exemple, la dificultat de treballar amb grups nombrosos
Resumo:
Lexperincia que presentem implica introduir, a lassignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educaci i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de lespecialitat de primria i musical, matriculats el curs 2008-2009, laprenentatge cooperatiu, com a metodologia didctica, i lavaluaci continuada, amb ls del portfoli daprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procs daprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguem amb la nostra experincia eren: Aconseguir una major implicaci de lestudiant en el seu procs daprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participaci activa s insubstituble pel procs de construcci del coneixement. Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procs de construcci de coneixement, ja que sn lelement clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts daprenentatge. Possibilitar i propiciar la construcci dels coneixement a partir de lintercanvi, del dileg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut daprenentatge construt, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situaci, all que hem aprs anteriorment. Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques daprenentatge/avaluaci individuals i grupals. Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. Acompanyar a cada estudiant en el seu procs daprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. Augmentar la motivaci de lestudiant per laprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. Promoure el desenvolupament de competncies tal com: lanlisi de la realitat, a travs de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratgies daprenentatge, etc
