Ser jove als marges de la cultura: com es relacionen els joves amb l’entorn social i cultural a través d’expressions plàstiques d’art al carrer

En el procés de ser jove hi ha implícites dinàmiques de socialització i de relació. Tot i ser un procés habitual, no deixa de sorprendre la incorporació, a través de l’acció dels joves, de nous valors i nous referents en els constructes culturals ja establerts, que, en termes molt generals, identifiquen fins aquest moment els que en podríem dir la massa adulta. L’article es basa en un treball empíric fet a la ciutat de Tarragona, combinant les opinions directes de 21 joves creadors, l’observació dels carrers (especialment dels graffitis i instal•lacions plàstiques que hi podem trobar) i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques i documentals amb les que es planteja els referents teòrics i contextuals

Tangramfilms, un projecte pel foment de la cohesió social i la participació juvenil a Sta. Margarida i els Monjos

Aquest treball desenvolupa el projecte Tangramfilms, basat en el foment de la cohesió social i la participació dels joves de diferents edats i cultures, a través de l’audiovisual. El projecte, aplicat el curs passat a l’equipament juvenil Tangram de Sta. Margarida i els Monjos, aprofundeix en els objectius generals desenvolupant els conceptes que l’emmarquen, aproximant-nos al context, als joves del municipi i al Tangram. Presenta, a més, el disseny, execució i avaluació del primer curtmetratge, examinant l’experiència a partir de les valoracions dels participants, i acabant amb unes propostes de millora que són els fonaments del pròxim projecte audiovisual

I ara què? que hi ha en polítiques de joventut després del Plans de Joventut?

Fa més de 10 anys del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del pas de les polítiques de suport a l’associacionisme a les polítiques integrals, i amb aquestes la prolífica etapa dels Plans de Joventut i de l’expansió real de les polítiques de joventut al territori català. És a dia d’avui, en un moment de grans esdeveniments en aquest camp, en que es proposa un anàlisi sobre la futura evolució de les polítiques de joventut, basat en l’estudi i la interpretació de la informació existent i les aportacions de 9 persones vinculades al món de les polítiques de joventut

Teoria de l'arquitectura : la tradició clàssica

Summary of the course on Architectural History and Theory, EPS, UdG. This architectural history and theory program will study in roughly chronological order some of the major theories and theoreticians of architecture, from Vitruvius, through the Renaissance to the Enlightenment

I Want to Be an Architect

For those who dream and then want to build those dreams.

Memòria del plantejament del projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)

El projecte PADICAT té l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accés permanent a la producció digital catalana. En alguns països s'anomena "dipòsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els més coneguts el gegant Internet Archive, l'australià Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendència generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipòsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya és el sistema híbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipòsit sistemàtic de la producció web dels agents implicats a Catalunya - Promoure línies de recerca per mitjà de la integració dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pública catalana. L'any 2005 ha representat el període de planificació i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que té previst sistematitzar el dipòsit digital de la producció web catalana en el període 2006-2008. La Memòria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tècnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificació i proves. El projecte PADICAT compta amb la col·laboració del CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya).

¿Y después qué? Una visión sobre el legado olímpico en la ciudad acogedora

Documento publicado por el CEO-UAB el año 1997 como parte de la colección Working Papers y que fue presentado en la Asignatura Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) “Olimpismo, Deporte y Sociedad” durante el curso académico 1996/97. Trata los impactos y repercusiones de un proyecto olímpico de ciudad.

Tratamiento de los Juegos Olímpicos de Atlanta’96 en la prensa catalana y sudamericana

Documento publicado por el CEO-UAB en 1998 como parte de la colección Working Papers que corresponde a un trabajo de investigación presentado en la asignatura "Olimpismo, deporte y sociedad". El texto analiza la cobertura de los Juegos Olímpicos de Atlanta'96 en los periódicos catalanes y sudamericanos incluyendo aspectos como la organización, "americanización" de los Juegos y minorías.

L' esport a la Televisió de Catalunya: la creació d'un canal esportiu-cultural: Canal 33

Aquest treball es va presentar a l’Assignatura de Campus “Esport, Olimpisme i Societat” del curs 1995/96 i tracta de l'evolució de la programació esportiva a la Televisió de Catalunya des de la seva creació, així com dels orígens i història del Canal 33.

La figura de l’esportista com a reclam publicitari

Aquest treball es va realitzar per a l’assignatura Campus “Olimpisme, Esport i Societat” durant el curs 1996-97 amb l’objectiu d’obrir una pauta de reflexió des d’un punt de vista sociològic el sistema publicitari que afecta el món de l’esport, sense oblidar la presència dels factors publicitaris i de patrocini que hi conflueixen.

L'olimpisme: una institució

Aquest treball es va realitzar per a l’assignatura Campus “Olimpisme, Esport i Societat” durant el curs 1996-97 amb l’objectiu de plantejar un possible marc teòric a partir del qual pot contemplar-se el fenomen de l’Olimpisme com a institució amb uns mites fundadors que el legitimen i uns mecanismes de preservació.

Estudi de l’evolució del límit superior del bosc mitjançant la pedoantracologia a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo (Pallars Sobirà)

L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi de l'evolució del límit superior del bosc en la vessant sud dels Pirineus, concretament a l'àrea dels Plaus de Boldís-Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà). S'han usat diferents fonts i metodologies amb cobertures temporals diverses. Per una banda s'ha emprat la pedoantracologia, per tal d'analitzar el carbons incorporats en el sòl. Per altra banda, s'ha treballat amb Sistemes d'Informació Geogràfica; també s'han consultat fonts escrites i orals. S'ha dut a terme una anàlisi complexa d'aquesta evolució entesa com el resultat de la interacció entre natura i societat, amb un ús essencialment ramader, durant els últims 6.000 anys.

Gestor d'entorns virtuals per a l'execució de tasques d'altes prestacions

Amb l'evolució de la tecnologia les capacitats de còmput es van incrementant i problemes irresolubles del passat deixen de ser-ho amb els recursos actuals. La majoria d'aplicacions que s'enfronten a aquests problemes són complexes, ja que per aconseguir taxes elevades de rendiment es fa necessari utilitzar el major nombre de recursos possibles, i això les dota d'una arquitectura inherentment distribuïda. Seguint la tendència de la comunitat investigadora, en aquest treball de recerca es proposa una arquitectura per a entorns grids basada en la virtualització de recursos que possibilita la gestió eficient d'aquests recursos. L'experimentació duta a terme ha permès comprovar la viabilitat d'aquesta arquitectura i la millora en la gestió que la utilització de màquines virtuals proporciona.

Les estadístiques dels repositoris cooperatius

Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.

Biblioteca Digital de Catalunya: 10 anys d'activitats

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) però aviat va ampliar les seves activitats amb el préstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informació electrònica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats públiques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu interès de que en les compres conjuntes també s'incloguessin revistes electròniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear comú d'informació electrònica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finançament per al projecte que cobria el període 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formació, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversió de 180.000€/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilització, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evolució. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC així com els reptes de futur més immediats.