Morfologia do polén anemófilo e alergizante no Brasil: III. Oleaceae, Plantaginaceae e Compositae

Em continuação à segunda parte deste artigo (Barth et al., 1977), são estudados os grãos de polén das espécies anemófilas pertencentes a três outras famílias, visando ao conhecimento da sua morfologia para estudos relacionados à poluição do ar e a processos alérgicos, especialmente das vias respiratórias.

Morfologia do pólen anemófilo e alergizante no Brasil: VI. Gramineae, Palmae, Typhaceae, Cyperaceae, Cupressaceae e Combretaceae

Nesta última parte do Catálogo são estudados os grãos de pólen das espécies anemófilas pertencentes ás monocotiledôneas. Á relação anterior das espécies foi adicionado o estudo polínico de uma Cupressaceae e uma Combretaceae. É apresentada uma chave geral de identificação, através da morfologia polínica, das espécies de plantas com dispersão anemófila, tratadas nas três partes anteriores deste Catálogo.

Contribuição ao conhecimento da morfologia de Oxyagrion Terminale Selys, 1876 com um estudo sobre a genitália externa (Odonata, Zygoptera, Coenagrionidae)

Foi feita uma análise minuciosa da morfologia externa de Oxyagrion terminale Selys, 1876, onde foram interpretadas as principais estruturas da cabeça, tórax, patas, asas e abdômen vistos de vários ângulos, dando especial atenção ao estudo da genitália de ambos os sexos, em microscopia ótica e eletrônica de varredura.

Estudi dels arbres monumentals de la Vall d'Àneu del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Els arbres monumentals formen part del patrimoni natural, cultural i històric d’un país i com a tals són mereixedors de protecció. La Generalitat de Catalunya, sensible a aquest fet, ha regulat diferents figures de protecció per arbres que destaquen per algun motiu. Es tracta dels arbres monumentals, arbres d’interès comarcal i arbres d’interès local. Dels 194 arbres identificats i catalogats com a monumentals a Catalunya només 3 es troben a la comarca del Pallars Sobirà, en front dels, per exemple, 29 arbres catalogats a Osona. No hi ha cap arbre inventariat a la Vall d’Àneu, malgrat que és aquí on es troben la majoria de boscos vells amb exemplars de coníferes de grans dimensions. Cal destacar també que al Parc Natural de l’Alt Pirineu no hi trobem cap arbre catalogat com d’interès comarcal o d’interès local. Per aquest motiu s’ha cregut convenient aprofundir en l’estudi dels arbres monumentals, inventariant-ne els exemplars més destacats de la Vall d’Àneu i proposant-ne una categoria de protecció segons les seves característiques.

Els arbres singulars del Parc Natural de l'Alt Pirineu: estudi i proposta d'educació ambiental

Aquest estudi s’ha realitzat amb el principal objectiu de localitzar, analitzar i diagnosticar els arbres singulars subjectes a ser declarats monumentals dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Concretament s’han inventariat la Vall Ferrera i la Vall de Cardós. L’objectiu secundari ha estat fer una proposta innovadora d’educació ambiental, utilitzant l’arbre com a un instrument pedagògic. S’han inventariat vint-i-tres arbres sent un d’ells ja declarat Arbre Monumental, “l’Avet del Pla de la Selva”. Primerament s’han localitzats els arbres amb l’ajuda dels tècnics del Parc, el coneixement popular i documentació. S’ha utilitzat una metodologia basada en estudis anteriors, mitjançant uns formularis de camp que recullen totes les característiques ecològiques i socioculturals de cada arbre. Posteriorment s’han analitzat les dades obtingudes i s’ha realitzat la diagnosi. S’ha proposat un mètode quantitatiu i un mètode qualitatiu (Rànquing d’Arbres Monumentals). Aquest últim valora cada arbre comparant-lo amb un llistat de tots aquells arbres monumentals de la mateixa espècie en el territori català realitzat per la Generalitat de Catalunya, segons tres paràmetres, l’alçada, el volt de canó i el diàmetre de la capçada. Finalment es proposa a cada arbre la protecció corresponent segons el seu estat de conservació i altres paràmetres. Un dels resultats obtinguts d’aquest estudi ha estat la realització d’una carpeta de material divulgatiu utilitzant cada arbre com a eix central per explicar el medi natural que l’envolta. Amb aquesta iniciativa es vol destacar l’important paper dels arbres monumentals com a connectors amb el medi natural i sociocultural i la necessitat de protegir en tots els Parcs Naturals els arbres singulars.

Morfologia externa de Triatoma ryckmani Zeledón & Ponce, 1972 vista através da microscopia eletrônica de varredura

A male of Triatoma ryckmani Zeledón & Ponce, 1972, was studied by scanning electron microscopy. Only few specimens of this species are known. In this paper, some structures from the head, thorax, abdomen and distal region of the second leg are shown. Some of them could have taxonomic importance, as the oculo-ocellar region, the buccula, the anterolateral angle of the collar, the scutellum with the process longer than the main body, the stridulatory sulcus with an unusual backward vermiform area, and the tibia-tarsal articulation, with a spongy fossula. The last structure was absent in specimens previously studied (Lent & Wygodzinsky 1979). Differences between this specimen and others previously described by several authors are dicussed.

Estudi dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges

Aquest estudi s’ha realitzat amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels arbres i conjunts remarcables del municipi de Sitges, a la comarca del Garraf. S’ha fet un inventari dels arbres i conjunts estudiats, tot diferenciant els situats en la zona urbana (urbans) i els que es troben fora d’aquest àmbit (no urbans), i s’ha analitzat el seu estat de conservació i importància socioambiental. També se n’ha elaborat una base cartogràfica amb la seva localització. S’ha donat continuïtat a la metodologia aplicada en treballs anteriors sobre arbres monumentals, notables i singulars, amb algunes variants. S’han inventariat trenta-nou arbres i conjunts remarcables (pertanyents a vint-i-cinc espècies), dels quals trenta són urbans i nou són no urbans. Tots ells, excepte un exemplar considerat notable, s’han qualificat com a singulars. A banda, s’han inventariat tres conjunts remarcables sense contenir cap exemplar remarcable, els quals s’han treballat a part. Durant el treball de camp, realitzat a la tardor i al hivern de 2011 a Sitges, s’han pres dades de trenta-cinc variables sobre els arbres inventariats, les quals s’han sintetitzat en sis paràmetres qualitatius indicatius de l’estat de conservació i importància socioambiental dels arbres i conjunts inventariats. Aquesta simplificació ha permès fer un estudi comparatiu dels arbres, extreure conclusions i elaborar propostes de millora per a vetllar per a la seva conservació. El present estudi posa de manifest la necessitat de declarar els arbres inventariats d’interès local o comarcal d’acord amb les figures legislatives de protecció de l’administració competent, posant èmfasi en la incorporació a l’existent Catàleg d’Arbres Singulars de Sitges dels arbres no urbans inventariats i d’altres urbans que no hi són presents.

Morfologia comparada dos ovos e ninfas de Triatoma vandae Carcavallo, Jurberg, Rocha, Galvão, Noireau & Lent, 2002 e Triatoma williami Galvão, Souza & Lima, 1965 (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae)

Eggs and all nymphs of these species were studied employing light microscopy (LM) and scanning electron microscopy (SEM). The major differences observed by LM in the eggs were related to the presence and the distribution of pores on the surface of their chorion. Morphological differences among three nymphal stages (1st, 3rd, and 5th) development of each species were observed. The differential characteristics are chromatic and in the shape of connexival spots. The ultrastructure of the ventral region of the head and the IX, X, and XI abdominal segments (anal tube) of the both species were described demonstrating morphological differences that can be used for diagnosis of the species.

Els Valors cristians dels arbres

Aquest article pretén analitzar els principals valors espirituals i simbòlics que presenten els arbres de la ribamediterrània europea en relació ambla religió cristiana. Article que es centra en les relacions entre arbres i cristianisme i, en conseqüència, és en els textos cristians on es capbussa per trobar referències simbòliques dels arbres mediterranis

22/12/19, arbres de Noël sur les quais : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57285

Origine paléontologique des arbres cultivés ou utilisés par l'homme / par le Mis G. de Saporta,...

Collection : Bibliothèque scientifique contemporaine