999 resultados para Animals -- Protecció -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
[ES] El presente proyecto final de carrera surge con la idea de cubrir una necesidad social a un servicio no existente en muchos contextos. "I-Found" es un concepto de oficina virtual de objetos perdidos, con el añadido de que no solo gestiona objetos, sino también personas y animales (lo que en este proyecto se denomina un "OPA"). Además ofrece la posibilidad de poner en contacto directo y sin intermediarios a personas que han perdido o les ha sido robado un "OPA", con personas que los haya encontrado y viceversa, dentro de cualquier ámbito posible. Los objetivos principales del proyecto son : el aprendizaje de la plataforma Android para dispositivos móviles y el desarrollo de una aplicación, basada en el concepto "I-Found", totalmente funcional, experimental, libre y gratuita, restringida al ámbito geográfico e institucional de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Por este motivo, la app desarrollada se denomina "I-Found@ULPGC", leído en inglés como "I-Found at ULPGC". Esta app demuestra la capacidad de personalización del concepto "I-Found" a múltiples contextos institucionales o geográficos.
Resumo:
Les conseqüències educatives del desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de la utilització d’aquestes als centres escolars és objecte d’un intens debat per la influència que tenen en el desenvolupament infantil. En l’etapa de 3 a 6 anys, els aspectes emocionals i de relació amb els iguals són fonamentals per a l’evolució dels xiquets i xiquetes; per aquest motiu l’ús de les TIC ha de fer-nos reflexionar sobre les interaccions socials que es generen o s’esbiaixen, a més d’analitzar la capacitat d’utilització d’aquestes, de forma creativa i responsable. En l’entorn escolar, les TIC es poden usar simplement per a transmetre informació totalment elaborada i fomentar una resposta passiva o repetitiva de part de l’alumnat o, per contra, la utilització de les TIC pot convertir-se en un instrument significatiu en el procés d’aprenentatge infantil. La presència i el impacte de les TIC és una realitat en la vida social i per aquest motiu també les trobem en l’àmbit educatiu. Una anàlisi rigorosa del seu ús serà fonamental per a fomentar un desenvolupament social i cognitiu adequat en els xiquets i xiquetes.
Resumo:
Background: Leishmania braziliensis is the main causative agent of cutaneous leishmaniasis in Brazil. Protection against infection is related to development of Th1 responses, but the mechanisms that mediate susceptibility are still poorly understood. Murine models have been the most important tools in understanding the immunopathogenesis of L. major infection and have shown that Th2 responses favor parasite survival. In contrast, L. braziliensis-infected mice develop strong Th1 responses and easily resolve the infection, thus making the study of factors affecting susceptibility to this parasite difficult. Methodology/Principal Findings: Here, we describe an experimental model for the evaluation of the mechanisms mediating susceptibility to L. braziliensis infection. BALB/c mice were inoculated with stationary phase promastigotes of L. braziliensis, isolates LTCP393(R) and LTCP15171(S), which are resistant and susceptible to antimony and nitric oxide (NO), respectively. Mice inoculated with LTCP393(R) presented larger lesions that healed more slowly and contained higher parasite loads than lesions caused by LTCP15171(S). Inflammatory infiltrates in the lesions and production of IFN-gamma, TNF-alpha, IL-10 and TGF-beta were similar in mice inoculated with either isolate, indicating that these factors did not contribute to the different disease manifestations observed. In contrast, IL-4 production was strongly increased in LTCP393(R)-inoculated animals and also arginase I (Arg I) expression. Moreover, anti-IL-4 monoclonal antibody (mAb) treatment resulted in decreased lesion thickness and parasite burden in animals inoculated with LTCP393(R), but not in those inoculated with LTCP15171(S). Conclusion/Significance: We conclude that the ability of L. braziliensis isolates to induce Th2 responses affects the susceptibility to infection with these isolates and contributes to the increased virulence and severity of disease associated with them. Since these data reflect what happens in human infection, this model could be useful to study the pathogenesis of the L. braziliensis infection, as well as to design new strategies of therapeutic intervention.
Sub-Chronic Exposure to Methylmercury at Low Levels Decreases Butyrylcholinesterase Activity in Rats
Resumo:
In this study, we examined the effects of low levels and sub-chronic exposure to methylmercury (MeHg) on butyrylcholinesterase (BuChE) activity in rats. Moreover, we examined the relationship between BuChE activity and oxidative stress biomarkers [delta-aminolevulinic acid dehydratase (delta-ALA-D) and malondialdehyde levels (MDA)] in the same animals. Rats were separated into three groups (eight animals per group): (Group I) received water by gavage; (Group II) received MeHg (30 mu g/kg/day) by gavage; (Group III) received MeHg (100 mu g/kg/day). The time of exposure was 90 days. BuChE and ALA-D activities were measured in serum and blood, respectively; whereas MDA levels were measured in plasma. We found BuChE and ALA-D activities decreased in groups II and III compared to the control group. Moreover, we found an interesting negative correlation between plasmatic BuChE activity and MDA (r = -0.85; p < 0.01) and a positive correlation between plasmatic BuChE activity and ALA-D activities (r = 0.78; p < 0.01), thus suggesting a possible relationship between oxidative damage promoted by MeHg exposure and the decrease of BuChE activity. In conclusion, long-term exposure to low doses of MeHg decreases plasmatic BuChE activity. Moreover, the decrease in the enzyme is strongly correlated with the oxidative stress promoted by the metal exposure. This preliminary finding highlights a possible mechanism for MeHg to reduce BuChE activity in plasma. Additionally, this enzyme could be an auxiliary biomarker on the evaluation of MeHg exposure.
Resumo:
Calomys callosus is a wild rodent found naturally infected with different Trypanosoma cruzi strains. In the work described here, groups of male and female C callosus were subjected to orchiectomy, ovariectomy and sham operation. One month after surgery, animals were inoculated intraperitoneally (i.p.) with 4 x 10(4) blood trypomastigotes of the ""Y"" strain of T. cruzi. Parasitemia, triglycerides, nitric oxide (NO) and concanavalin A (ConA)-induced proliferation were evaluated. Parasitemia during the course of infection was significantly higher in infected and sham operated animals as compared to infected orchiectomized animals. The opposite was observed in the ovariectomized and infected group. Orchiectomized and infected animals displayed elevated triglyceride levels, as well as a more vigorous immune response, with higher splenocyte proliferation and elevated concentrations of NO. Ovariectomy resulted in an impaired immune response, as observed by a reduction of splenocyte proliferation and NO concentration. The results suggest a pivotal role for gonadal hormones in the modulation of triglyceride levels and the magnitude of the immune response during the acute phase of T. cruzi infection. (C) 2008 Published by Elsevier B.V.
Resumo:
An L-amino acid oxidase (BjarLAAO-I) from Bothrops jararaca snake venom was highly purified using a stepwise sequential chromatography on Sephadex G-75, Benzamidine Sepharose and Phenyl Sepharose. Purified BjarLAAO-I showed a molecular weight around 60,000 under reducing conditions and about 125,000 in the native form, when analysed by sodium dodecyl sulfate-polyacrylamide gel electrophoresis and gel filtration, respectively. BjarLAAO-I is a homodimeric acidic glycoprotein, pI similar to 5.0, and N-terminal sequence showing close structural homology with other snake venom LAAOs. The purified enzyme catalysed the oxidative deamination of L-amino acids, the most specific substrate being L-Phe. Five amino acids, L-Ser, L-Pro, L-Gly, L-Thr and L-Cys were not oxidized, clearly indicating a significant specificity. BjarLAAO-I significantly inhibited Ehrlich ascites tumour growth and induced an influx of polymorphonuclear cells, as well as spontaneous liberation of H(2)O(2) from peritoneal macrophages. Later, BjarLAAO-I induced mononuclear influx and peritoneal macrophage spreading. Animals treated with BjarLAAO-I showed higher survival time.
Resumo:
The aim of the present study was to investigate the role of the spinal cord heme oxygenase (HO)-carbon monoxide (CO)-soluble guanylate cyclase (sGC)-cGMP pathway in nociceptive response of rats to the formalin experimental nociceptive model. Animals were handled and adapted to the experimental environment for a few days before the formalin test was applied. For the formalin test 50 mu l of a 1% formalin solution was injected subcutaneously in the dorsal surface of the right hind paw. Following injections, animals were observed for I h and flinching behavior was measured as the nociceptive response. Thirty min before the test, rats were pretreated with intrathecal injections with the HO inhibitor, zinc deuteroporphyrin 2,4-bis glycol (ZnDPBG) or heme-lysinate, which is known to induce the HO pathway. Control animals were treated with vehicles. We observed a significant increase in nociceptive response of rats treated with ZnDPBG, and a drastic reduction of flinching nociceptive behavioral response in the heme-lysinate treated animals. Furthermore, the HO pathway seems to act via cGMP, since methylene blue (a sGC inhibitor) prevented the reduction of flinching nociceptive behavioral response caused by heme-lysinate. These findings strongly indicate that the HO pathway plays a spinal antinociceptive role during the formalin test, acting via cGMP. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
Green tea, a product from Camellia sinensis, consists of over 200 componentes. The most known are the catechins, ou polyphenolic compounds, or flavonoids, but it contains also polysacharide conjugates, amino acids, caffeine and vitamins. Studies have suggested that the regular consumption of green tea reduces the risk of cancer, protecting agains initial events and progression of the disease, may act as antioxidant, has bactericidal properties, and that green tea consumption may be an adjuvant in the treatment of diabetes mellitus, hypertension and hypercholesterolemia. Our experimental study was carried out with male Wistar rats, separated in two groups, experimental and control. The animals in control group were given water ad libitum, and the animals in the experimental group received green tea instead of water. After 2 weeks of experimental period, all the animals, suffered surgical wounds on the dorsum. The animals were sacrificed on I, 3 and 7 days after surgery. Skin samples were used for light microscopy evaluation. Our results allowed us to observe that the experimental group (green tea drinking) presented accelerated epithelial neformation on day 3 after surgery, when epithelial neoformation is in the initial phases. The surgical areas presented 48.20% X 27.32% epithelial neoformation for green tea group and their controls respectivelly at this time. The results of the present study, along with other information about green tea in the literature, strongly suggests that regular use of green tea may be beneficial in surgery situations, when fast epithelial neoformation is desirable.
Resumo:
El presente proyecto tenía una duración de un año. Durante el año 2004 se realizó el ensayo experimental y se procesaron la mayoría de los datos obtenidos. El proyecto se inició con 3 meses de retraso (en Marzo en vez de Enero) debido que antes del inicio del proyecto se realizaron unos ensayos de validación del sistema de monitorización automatizado necesarios para llevar a cabo este proyecto. Se adjunta separata con la publicación de los resultados de validación del sistema automatizado empleado. Los objetivos de este proyecto se cumplieron plenamente. Se confeccionaron los dos lotes de vacas como estaba previsto y se consiguieron todas las medidas que se pretendía. Los resultados de este estudio ya han sido procesados estadísticamente y un artículo científico está siendo terminado en estos momentos (también se adjunta en el informe) y se prevee que se envíe a publicar a finales de este mismo mes de Abril. Los objetivos del estudio consistían en determinar los efectos de la separación de las vacas primíparas de las multíparas sobre el peso vivo, la condición corporal, la producción de leche, el consumo de alimento, y el comportamiento alimentario de las vacas. Los resultados más relevantes del estudio han sido que, sorprendentemente, la creación de un grupo de primíparas separadas de las multíparas no tiene repercusiones positivas (ni negativas) sobre la producción de leche. Este hecho se ha atribuido a que la ingestión de la primíparas en ausencia de las multíparas no aumentó, y es más, el tiempo dedicado a consumir alimento fue menor en las primíparas separadas de las multíparas que en sus homólogas mezcladas con las multíparas. Las vacas primíparas separadas de las primíparas acudieron al comedero un mayor número de veces al día, aunque sus visitas al comedero fueron más cortas. El ritmo de ingestión no fue distinto entre los dos grupos de animales, por lo tanto, la cantidad de alimento ingerido en cada visita fue menor en las primíparas separadas. Este cambio en el comportamiento alimentario probablemente fuera el responsable del mayor contenido, y mayor producción, de grasa en leche obtenido con las primíparas separadas de las multíparas. Este tipo de resultados son la primera vez que se obtienen y se describen en la literatura. Este ha sido el primer estudio que evalúa y cuantifica los efectos de la separación de las primíparas de las multíparas sobre la ingestión y la producción.
Resumo:
En los últimos años, y debido a un aumento de las producciones intensivas de cerdos y aves en el marco de la UE, se han desarrollado muchos estudios intentando minimizar el impacto contaminante del exceso de nitrógeno y fósforo que las deyecciones de estos animales producen en el medio ambiente. La disminución del contenido de N procedente de las deyecciones se ha abordado con diferentes estrategias nutricionales (formulación con aminoácidos disponibles, mejora de la utilización de la proteína con diferentes enzimas, etc.). El fósforo es un mineral imprescindible para el crecimiento de los animales, debido a su influencia en el ciclo energético, en la formación de huesos y como regulador de la ingesta. El fósforo presente en los vegetales (base de la alimentación de las aves) se encuentra básicamente formando el ácido fítico, muy poco asimilable por los animales. Por tal motivo, se suplementan las dietas con fósforo inorgánico, a menudo en exceso, que en parte revierte al medio ambiente, dando lugar a problemas medioambientales en áreas de gran concentración de producciones intensivas de animales. En la ultima década se ha estudiado el efecto que la incorporación de la enzima fitasa produce en el aumento de la biodisponibilidad del fósforo fítico (Kornegay et al., 1996), con lo que se reduce la cantidad de fósforo inorgánico añadido a las dietas y, por tanto, la disminución del fósforo excretado. Se ha descrito que la incorporación de este enzima produce ademas mejoras de la disponibilidad de otros minerales (calcio, zinc, cobre, hierro, etc.) (Broz et al., 1994; Schoner et al., 1991; Roberson and Edwards, 1994; Yi et al., 1997; Sebastian et al., 1996), pero dependientes del nivel de calcio y de vitamina D3 (Qian et al., 1996; Qian et al., 1997; Edwards, 1993; Lei et al., 1994), y de la fuente de fibra (Ravindran et al. 1995). También se han descrito mejoras en la digestibilidad de la proteína y los aminoácidos (Yi et al., 1996a; Mroz et al., 1994) , aunque en este campo existe cierta controversia, ya que la respuesta depende de la cantidad y procedencia del ácido fitico de la dieta (O’Dell and Boland, 1976). Sin embargo, casi todos los ensayos se han realizado con dietas a base de maíz-soja, en tanto que a nivel de la UE cada vez más se utilizan otro tipo de ingredientes para las raciones (trigo, cebada, girasol, guisantes, subproductos, etc.). Algunos de estos ingredientes se caracterizan por tener una actividad fitasa endógena nada despreciable (Eeckout and De Paepe, 1994) que, en general, no se ha tenido en cuenta, pero que puede verse afectada en los procesos de granulación. Por otro lado, los efectos beneficiosos de la adición de fitasa a las dietas parecen ser, en ocasiones, más importantes en los aumentos de consumo y mejores índices de conversión que en los derivados de la propia liberación del fósforo, es decir, en los llamados “side effects”, (básicamente, mejora de parámetros productivos, del valor de energía de las dietas, de la utilización de diversos minerales, y de la proteína), aunque existe una gran controversia en algunos de estos efectos. Existen muy pocos estudios sobre el papel de la fibra y otros hidratos de carbono en la actuación de estos enzima (interacción positiva o negativa).
Resumo:
This text was presented at the Symposium “Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design”, held in Chicago on the 23-24 June 2008. It provides with an analysis of good and bad points of the Cultural Olympiad of Barcelona’92 in order to discover, from that past experience, any lessons for future Cultural Olympiads and Olympic Movement cultural policy in general, as well as to rethink, in a critical way, Catalan cultural policies.
Resumo:
Este texto fue presentado en el Simposio “Olympic Arts and Culture Festivals: Recent Experiences and Future Design”, celebrado en Chicago del 23 al 24 de junio de 2008. Proporciona un análisis de las luces y sombras de la Olimpiada Cultural de Barcelona’92 con el fin de descubrir, a partir de esa experiencia previa, cualquier lección para las Olimpíadas Culturales futuras y la política cultural del movimiento olímpico en general, así como repensar, de una manera crítica, las políticas culturales catalanas.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’estraperlo es pot definir com el comerç il•legal que es va dur a terme durant la postguerra espanyola i que consistia a comprar o intercanviar productes a baix preu a un lloc i vendre’ls o aconseguir-ne d’altres en un indret on es cotitzaven millor. Aquests productes eren articles intervinguts per l’estat o subjectes a racionament (1936-1952) i va passar a ser el mitjà de subsistència per a la majoria de persones que el van practicar. S’ha desenvolupat una aproximació a l’estraperlo a Artesa de Segre des de tres perspectives. La recollida de bibliografía ha permès situar-la dins l’ampli món de la postguerra espanyola. En el treball de camp, els testimonis ofereixen diferents punts de vista sobre les vivències de l’estraperlo i posteriorment s’analitzen els principals aspectes convergents i divergents a través d’un estudi comparatiu. Tota aquesta informació s’ha organitzat i presentat també en format audiovisual: el testimoni de l’estraperlista és narrat amb la seva pròpia veu. Les conclusions que s’en deriven són: l’estraperlo sorgí com a solució a la manca d’aliments i no és assimilable a el contraban; les circumstàncies precàries, les mancances de la postguerra i la disciplina arbitrària imposada pel mateix govern obligaren a la seva pràctica.
Resumo:
L’objectiu d’aquesta tesina és donar a conèixer la tasca dels mediadors lingüístico-culturals entre pares i mares xinesos i educadors catalans. La tesina és estructurada en tres parts: a la primera, presentem una panoràmica general de la immigració xinesa a Catalunya; a la segona i a la tercera, analitzem els aspectes lingüístics i culturals de la mediació, emfasitzant els trets propis de l’àmbit escolar i els casos més complexos de transferència de referents culturals. A les conclusions descrivim el perfil del mediador i, finalment, adjuntem un glossari amb la terminologia pròpia de l’àmbit educatiu.
Resumo:
El nihilisme polític, com a conjunt de teories polítiques que neguen que la societat i el poder polític siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que són realitats imposades i coactives, és una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenòmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos polítics i morals respecte al progrés modern i la civilització dels pobles d'Occident. Tot això semblava haver brollat del no res. Ningú en la història no havia governat a una nació amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existència humana van constituir una forma nova i desconeguda de pràctica política a començaments de segle. La seva violència és també l'essència del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les consciències, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei d’una causa política. Analitzats en el seu aspecte teòric, cada un manifesta el seu nihilisme a través de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relació de l'home amb la societat. La seva sacralització del poder, l'apologia de la violència, la negació dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de l’home. Però aquests fenòmens no són del tot nous, sinó que es descobreixen com una conseqüència possible de la filosofia política moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana és el poder, i que l'Estat, per a la seva conservació, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filòsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l'ús de la violència i la destrucció dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la política, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva raó de ser en concebre's com alguna cosa aliè a la naturalesa humana. Per això, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacció, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violència. Tot això és nihilisme polític, i tots són en el fons arguments moderns. Així, la violència política desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sinó que més aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme és precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder polític sense caure en el pessimisme, la seva superació passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia política en les pròximes dècades.