Adaptacions dels peixos al seu ambient

Adaptació dels peixos de la Mediterrània al seu ambient

Biochemical differentiation between Ophidion Barbatum and o. Rochei (Pisces, Ophidiidae)

El gènere Ophidion esta representat al Mediterrani per dues espècies, 0. barbatum L. i O. rochei Müller. Són dues espècies molt similars en aspecte i difícils d'identificar només a partir dels seus caràcters morfològics externs. El treball descriu en primer lloc, i a partir de dades obtingudes per tècniques electroforètiques, alguns marcadors bioquímics que permeten diferenciar les dues espècies. En segon lloc, i a partir del càlcul de la 'Distància Genètica de Nei', es fa una estimació del temps de divergència entre O. barbatum i 0. rochei

Desequilibri en el desordre

De banda a banda del Mediterrani, diferents amenaces tiben l’equilibri dels ecosistemes submarins. En la major part dels casos han estat problemes locals que ara corren el risc d’estendre’s i esdevenir globals. Emma Cebrian, investigadora de la UdG, treballa per caracteritzar-los

Diversitat bacteriana a les esponges marines

L’objectiu principal del projecte era aprofundir en el coneixement de les malalties de les esponges, centrant-nos en la diversitat bacteriana que acullen. Als estius 2008 i 2009 va haver episodis d’elevades temperatures de l’aigua de mar que van suposar importants mortalitats massives d’esponges a la Mediterrània. Contra tot pronòstic, els estius del projecte, el 2010 i el 2011, no van resultar especialment calorosos i no hi va haver episodis de mortalitat. És un fet molt positiu per les comunitats bentòniques però algun dels objectius específics de la meva proposta no es va poder dur a terme com havien estat platejats inicialment. Disposàvem de diferents mostres d’esponges malaltes de l’espècie Ircinia fasciculata, sanes i aigua circumdant recollides l’estiu 2009 i fixades per DNA, per això s’han pogut identificar i caracteritzar els canvis en la comunitat microbiològica de les esponges malaltes respecte de les sanes. Hem constatat que més que una infecció per un o pocs patògens puntuals, com havien proposat alguns autors, hi ha un canvi dràstic en la comunitat microbiològica associada a les esponges. Les esponges malaltes, on dominen els bacteris heterotròfics, presenten una major diversitat bacteriana que les sanes, on dominen els autòtrofs. Tot i que no es va poder realitzar un nou mostreig d’individus malalts, i algun objectiu específic no es va poder desenvolupar, vaig aprofitar l’estada en un centre de referència en estudis de la diversitat microbiana, per ampliar el coneixement general de les comunitats bacterianes associades a esponges. Es van realitzar nous estudis en què vam testar si totes les esponges (bacteriosponges i no) presenten simbionts reals o si les no-bacteriosponges presenten un enriquiment de les comunitats de l’aigua de mar però no una flora específica. El resultat és que totes les esponges presenten associacions molt específiques malgrat hi ha fortes diferències entre les comunitats microbianes associades a bacteriosponges i a no-bacteriosponges.

Mediterrània : terra dins la mar. 'Mediterráneo : tierra dentro del mar'.

La cinta enumera los archipiélagos y las islas más importantes de la cuenca mediterránea. Describe la configuración geológica y los procesos de formación de las islas. Da una visión de las particularidades biológicas de las islas mediterraneas.Describe las características de las especies endémicas de las islas. Hace un recorrido por la sección de caracoles terrestres e insectos isleños.

Índexos indicadors de l'estat de l'ecosistema costaner: influència dels factors físoco-químics en l'ecologia del plàncton

La tesi en projecte aborda l’estudi multiescala de la relació entre la variabilitat de la turbulència i els nutrients, i l’estructura i la dinàmica de l’ecosistema costaner en el Mediterrani noroccidental. A partir d’experiments al laboratori i de diferents campanyes al mar, es pretén generar indicadors de funcionament de l’ecosistema planctònic sensibles a variacions hidrodinàmiques. L’efecte conjunt de la turbulència i els nutrients es preveu condicionat no únicament per la magnitud d’ambdues variables, sino també per la relació temporal entre els episodis de turbulència i els aports de nutrients. Per tal de tenir una casuística més àmplia de validació dels indicadors, s’han seleccionat tres àrees d’estudi properes a les desembocadures de rius amb aports de nutrients de concentracions relatives molt variables. La finalitat última del treball és millorar la comprensió del funcionament de l’ecosistema costaner en la interfase terra-mar per a una gestió més eficaç dels recursos.

Analisi de compostos orgànics persistents i estudi de la procedència d'hidrocarburs en sediments del mar Mediterrani català

Els sediments del fons marí són molt importants en els ecosistemes aquàtics. Aquests sediments són considerats absorbents naturals, ja que s’hi acumulen moltes substàncies nocives, com ara metalls pesants i contaminants orgànics persistents (COPs). En aquest estudi s’han analitzat mostres de sediments del mar Mediterrani amb la finalitat d’examinar els COPs i la possible procedència d’hidrocarburs derivats del petroli. Les mostres han estat extretes davant de la desembocadura del riu Besòs (se n’ha fet una extracció a 8 km i una altra a 54 km de distància respecte la costa) i davant del municipi català anomenat Vilanova i la Geltrú (se n’ha fet, també, una extracció a 8-10 km i una altra a 30-40 km de distància respecte la costa). D’aquestes mostres, obtingudes per perforació, se n’han analitzat el primer i segon centímetres. S’han quantificat els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), els bifenils policlorats (PCBs) i els compostos organoclorats (OCPs) utilitzats antigament com a pesticides. S’ha posat de manifest que en les zones més properes a la costa, les concertacions COPs són més elevades a la regió més meridional, tot i estar davant de la desembocadura del riu Besòs. Segurament això és degut a la influència de la deriva litoral (corrent costaner marí en direcció NE-SW). Finalment, l’índex Phytane/Pristane, l’índex de preferència de carboni o, en anglès Carbon Preference Index (CPI) i la barreja complexa sense resoldre o, en anglès, Unresolved Complex Mixture (UCM) apunten a la conclusió que l’origen dels hidrocarburs analitzats (n-alcans) podria ser petrogènic.

Ús de Sensor Web Enablement per a gestió de dades marines i accés al servei d'observació de sensors a través de client Android

El present treball és un estudi de l'estat de Sensor Web Enablement (SWE) aplicat a l'àmbit marí d'investigació oceanogràfica. Per assolir aquest objectiu s'han avaluat les diferents solucions d'arquitectura de sistemes més adients a la problemàtica indicada i s'ha dissenyat un client de Sensor Observation Service (SOS) per plataforma mòbil Android que permeti consultar la descripció del sensor (SensorML) i conjunts d'observacions mitjançant estàndards oberts de SWE i peticions web (SOAP). Els dissenys anteriorment indicats han permès que quedés palès l'ampli ventall de possibilitats i avantatges que s'obtenen pel fet d'emprar SWE, ja que ens permet integrar fàcilment les dades proporcionades pels sensors i les pròpies descripcions dels sensors en diferents entorns, tal i com és el cas del disseny presentat en Android, a través d'estàndards oberts independents de les múltiples especificacions de cada fabricant, en un entorn, com és l'àmbit de la investigació marina on hi ha una gran heterogeneïtat de sensors i protocols.

Algunes dades sobre la captura d'un exemplar de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) (pisces, Cetorhinidae) a l'Estartit (Torroella de Montgrí, mar català)

Se cita una nova captura de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) prop de les illes Medes (mar català). Es detallen en una taula totes les dades que s'obtingueren referents a la seva biometria, i es remarca la presencia d'algues d'origen atlantic en el seu tracte intestinal

Estudi de l'evolució i distribució de Rhynchophorus ferrugineus. Bloc 2: Aplicació d'un model lineal generalitzat mixte a les localitats de Matadepera i Tossa de Mar

El morrut de les palmeres, R. ferrugineus, està actualment considerat com la plaga més perjudicial de les palmeres ja que la seva infestació produeix, de forma comuna, la seva mort. Des de la seva instal·lació en els països de la conca mediterrània, en els últims anys, són milers les palmeres que han mort degut a la plaga. La ràpida dispersió que s’ha produït de l’insecte així com la difícil detecció en els períodes primerencs de les infestacions fa que el R. ferrugineus posi en perill ecosistemes naturals de palmeres així com hàbitats rurals i urbans amb un ús ornamental d’aquestes plantes. És necessari desenvolupar estudis que permetin un millor coneixement del comportament d’aquest insecte així com, aquelles característiques intrínseques de la palmeres i variables externes que afavoreixen la instauració del coleòpter i, per tant, noves metodologies pel seu control.

Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Els objectius del treball han estat, d’una banda decidir si, contràriament al què es cita en la bibliografia, els mètodes osteocronològics són aplicables per a la datació de tortugues de més de 20 anys. D’altra banda, també, determinar si els mètodes dendrològics són aplicables a l'osteocronologia, tant pel que fa a la tècnica de recompte com en relació a la possible informació ecològica (creixement i vida de l'animal). Per això, s’ha analitzat el conjunt de mostres corresponents a 8 metodologies osteocronològiques (54 microfotografies i 25 electromicrofotografies) obtingudes al llarg de dos anys consecutius i s’ha decidit quina és la millor. La millor metodologia osteocronològica de totes les estudiades és la de tinció amb blau de toluïdina sobre mostra d'os sense descalcificar. Les analogies existents entre els anells de creixement dels arbres i les marques de creixement dels ossos estudiats permeten aplicar els mètodes dendrològics a l'osteocronologia, tant pel que fa a la datació com en relació a la informació ecològica. Tenint en compte que hem pogut determinar que la tortuga estudiada té 75 anys, podem afirmar que alguns mètodes osteocronològics són aplicables per a la datació de tortugues d'edats avançades.

El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran valor patrimonial

El coral·ligen ha estat definit com una bioconstrucció formada sobretot per algues calcàries de la família de les coral·linàcies, principalment dels gèneres Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,Neogoniolithon, Peyssonnelia i Halimeda, que es desenvolupen entre 20 i 120 m de fondària, on la poca disponibilitat de llum limita el creixement de les algues fotofil·les (Ballesteros, 2006). En aquestescondicions, les espècies d’algues carbonatades passen a ser dominants i, juntament amb diferents espècies d’invertebrats, desenvolupen unes comunitats amb una forta complexitat estructural.Originalment, el coral·ligen es va descriure en el segle XIX a la zona de Marsella (Marion, 1833). El nom, coral·ligen, estava relacionat amb la “producció” de corall vermell Corallium rubrum per part deles bioconstruccions algals. De fet, a la zona de Marsella el corall vermell era un recurs pesquer molt important en aquella època i d’aquí, probablement, que s’emprès el terme. Tanmateix, el terme englobael conjunt de comunitats dominades per diferents algues calcàries i invertebrats que, independentment de la seva composició, estan caracterizades per desenvolupar importants bioconcrecions (fins a 2 m d’alçada) en diferents zones geogràfiques de la Mediterrània.

Contribucio al coneixement de les algues epifitiques en llacunes litorals

Es presenten els resultats sobre les algues epifítiques d'hidròfits i helòfits en llacunes litorals. En general, les poblacions d'algues son forca diversificades, destacant el grup de les diatomees, seguides de lluny per les clorofícies y les cianofícies. En general totes les plantes aquàtiques es troben forca epifitades. No obstant, les tiges de Phragmites australis presenten unes poblacions d'algues epifítiques molt importants, que es troben dominades per Cladophora glomerata v. crassior o Rhizoclonium riparium, acompanyades per un gran nombre d'espècies subordinades.

L'Herència dels castells medievals [Ressenya de les Actes del Congrés Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental]

L'edició de les Actes del Congrés "Els Castells Medievals a la Mediterrània nord-occidental" sorgeix d'un objectiu clar i concís que els mateixos coordinadors del congrés, celebrat a Arbúcies entre els dies 5 i 7 de març de 2003, expressen en la introducció: que aquestes actes siguin "una publicació de referència per a la investigació emergent dels castells a Catalunya"

Viure a trenc d'ona (Mediterrània). 'Vivir rayando las olas (Mediterráneo)'.

Resumen en catalán del autor