Caractérisation et évaluation de textiles antifongiques

Hypothèse: L’impression sur textile d’une formulation de microparticules lipidiques avec un principe actif (éconazole nitrate) permet de conserver ou d’améliorer son activité pharmaceutique ex vivo et in vitro. Méthode: Une formulation de microparticules d’éconazole nitrate (ECN) a été formulée par homogénéisation à haut cisaillement, puis imprimée sur un textile LayaTM par une méthode de sérigraphie. La taille des microparticules, la température de fusion des microparticules sur textile et la teneur en éconazole du tissu ont été déterminées. La stabilité de la formulation a été suivie pendant 4 mois à 25°C avec 65% humidité résiduelle (RH). L’activité in vitro des textiles pharmaceutiques a été mesurée et comparée à la formulation commerciale 1% éconazole nitrate (w/w) sur plusieurs espèces de champignons dont le C. albicans, C. glabrata, C. kefyr, C. luminisitae, T. mentagrophytes et T. rubrum. La thermosensibilité des formulations a été étudiée par des tests de diffusion in vitro en cellules de Franz. L’absorption cutanée de l’éconazole a été évaluée ex vivo sur la peau de cochon. Résultats: Les microparticules d’éconazole avaient des tailles de 3.5±0.1 μm. La température de fusion était de 34.8°C. La thermosensibilité a été déterminée par un relargage deux fois supérieur à 32°C comparés à 22°C sur 6 heures. Les textiles ont présenté une teneur stable pendant 4 mois. Les textiles d’ECN in vitro ont démontré une activité similaire à la formulation commerciale sur toutes ii espèces de Candida testées, ainsi qu’une bonne activité contre les dermatophytes. La diffusion sur peau de cochon a démontré une accumulation supérieure dans le stratum corneum de la formulation textile par rapport à la formulation Pevaryl® à 1% ECN. La thermo-sensibilité de la formulation a permis un relargage sélectif au contact de la peau, tout en assurant une bonne conservation à température ambiante.

Thermodynamic Parameters of Transfer of 2-Nitrobenzoic Acid & 3-Nitrobenzoic Acid from Water to Aqueous Salt Solutions

The Setschenow parameters of solubility in salt solutions and the thermodynamic parameters (25·C) of transfer from aqueous solution to aqueous salt solutions for 2-nitrobenzoic acid and 3-nitrobenzoic acid have been reported. The data have been rationalized on the basis of the localized hydrolysis model and the structure breaking action of ions of the electrolytes.

Impacts of Climate variability on Agriculture in Kerala

The study revealed that southwest monsoon rainfall in Kerala has been declining while increasing in post monsoon season. The annual rainfall exhibits a cyclic trend of 40-60 years, with a significant decline in recent decades. The intensity of climatological droughts was increasing across the State of Kerala through it falls under heavy rainfall zone due to unimodal rainfall pattern. The moisture index across the State of Kerala was moving from B4 to B3 humid, indicating that the State was moving from wetness to dryness within the humid climate.The study confirms that a warming Kerala is real as maximum, minimum and mean temperatures and temperature ranges are increasing. The rate of increase in maximum temperature was high (1.46°C) across the high ranges, followed by the coastal belt (1.09°C) of Kerala while the rate of increase was relatively marginal (0.25°C) across the midlands. The rate of increase in temperature across the high ranges is probably high because of deforestation. It indicates that the highranges and coastal belts in Kerala are vulnerable to global warming and climate change when compared to midlands.Interestingly, the trend in annual rainfall is increasing at Pampadumpara (Idukki), while declining at Ambalavayal across the highranges. In the case of maximum temperature, it was showing increasing trend at Pampadumpara while declining trend at Ambalavayal. In the case of minimum temperature it is declining at Pampadumpara while increasing in Ambalavalal.The paddy productivity in Kerala during kharif / virippu is unlikely to decline due to increasing temperature on the basis of long term climate change, but likely to decline to a considerable extent due to prolonged monsoon season, followed by unusual summer rains as noticed in 2007-08 and 2010-11.All the plantation crops under study are vulnerable to climate variability such as floods and droughts rather than long term changes in temperature and rainfall.

Wirkung von Ernterückständen transgener Pflanzen auf die mikrobielle C- und N-Transformation in landwirtschaftlich genutzten Böden am Beispiel von Bt-Mais

In der vorliegenden Arbeit ging es um die Erarbeitung, Anwendung und Beurteilung von quantitativen Analysenverfahren / Methoden für ein Monitoring von durch Bt-Mais verursachbaren Umwelteffekten im Boden. Die Ausgangsthese besagte, dass sich transgene Maisstreu beim mikrobiellen Abbau anders verhält als konventionelle. Bezugnehmend auf die These wurden zwei Freilandversuche (Freilandmikrokosmenmethode nach Raubuch 1997 über 2 Jahre, Quantifizierung des Maisstreuabbaus mit Hilfe kleiner Bodensäulen über 1 Jahr) und zwei Inkubationsversuche im Labor (INK bei drei verschiedenen Temperaturen über 49 Tage und INK mit verschiedenen landwirtschaftlich genutzten Böden über 49 Tage mit jeweils kontinuierlicher Respirationsratenermittlung nach Isermeyer 1952) sowie Inhaltsstoffbestimmungen der Maisstreu durchgeführt. Für alle Untersuchungen wurde Streu der vier Maissorten Novelis (transgen, Monsanto 810), Nobilis (Isolinie von Novelis), Valmont (transgen, Bt 176, Fa. Syngenta) und Prelude (Isolinie von Valmont) eingesetzt. Nach Beendigung der Laborversuche sowie des Freilandversuches nach der Freilandmikrokosmenmethode wurden mikrobielle Messgrößen wie Adenylategehalt, Ergosterolgehalt, Cmik- und Nmik-Gehalt am Boden-Streu-Gemisch bestimmt. Der Einsatz der Isotopentechnik (Bestimmung von 13C/12C an gemahlenem Boden-Streu-Gemisch bzw. gefriergetrocknetem K2SO4 als Extrakt aus dem Boden-Streu-Gemisch) ermöglichte eine genaue Quantifizierung der abgebauten Maisstreu und brachte dadurch Aufschluss über das Abbauverhalten verschiedener Maissorten. Bezüglich der Ermittlung der mikrobiellen Messgrößen ergab sich für die transgene Sorte Novelis* stets eine durchschnittlich geringere pilzliche Biomasse. Langfristig ergaben sich bei der Kohlenstoff- und Stickstoffdynamik keine Trends hinsichtlich transgener bzw. konventioneller Maisstreu. Sowohl im Freilandversuch nach der Mikrokosmenmethode als auch in den Inkubationsversuchen trat das Phänomen der kurzzeitigen Respirationsratenerhöhung der Mikroorganismen nach Zugabe der transgenen Maissorten auf, welches nicht bei Zugabe der konventionellen Maisstreu auszumachen war. ______________________________

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Estabilitat conformacional de variants de la ribonucleasa A: pressió i temperatura com a inductors dels desplegament proteic

A fi d'analitzar la contribució de la regió C-terminal proposada com a iniciadora del plegament (CFIS 106-118) a l'estabilitat de l'RNasa A, els residus alifàtics d'aquesta regió es van substituir, mitjançant mutagènesi dirigida, per altres residus en els quals la cadena lateral alifàtica era rogressivament escurçada. La major part de les substitucions projectades suposaven delecions no disruptives de grups metil(è). A més, es va reemplaçar la Tyr115 per un Trp, de manera que, potencialment, s'introduïa una única sonda fluorescent, no desestabilitzant, per tal de seguir els canvis conformacionals que es poguessin generar en la regió durant el procés de legament/desplegament de la proteïna. Tant els paràmetres cinètics, com els espectres d'FTIR i CD, determinats per cadascuna de les ribonucleases variants, indiquen que els reemplaçaments aminoacídics efectuats presenten, en general, poc o cap efecte en l'estructura nativa i en l'activitat de l'enzim. Es va emprar l'espectroscòpia d'absorció a l'ultraviolat de quarta derivada, la fluorescència (per la variant amb Trp) i l'espectroscòpia d'infraroig per transformada de Fourier, per tal de seguir i caracteritzar, en condicions d'equilibri, les transicions conformacionals de cada variant en funció de la pressió i de la temperatura. Els resultats es van comparar amb els que es van obtenir per la proteïna salvatge. Per determinar més a fons les característiques del procés de desplegament de la variant Y115W, les transicions de desnaturalització induïdes per urea d'aquesta variant i de la proteïna salvatge, van ésser examinades per mitjà d'electroforesi en gradient d'urea i espectroscòpia de fluorescència. Curiosament, els canvis conformacionals que resulten de la desnaturalització per pressió són molt semblants als que s'obtenen per temperatura. Enfront d'un augment gradual tant de pressió com de temperatura, l'estructura terciària i els elements d'estructura secundària de les proteïnes estudiades es perden de manera conjunta i reversible. Aquestes variacions estructurals que es promouen descriuen un procés de desplegament molt cooperatiu i en dos estats. Atès que ambdues tècniques (UV i FTIR) utilitzen cadascuna un règim de concentració proteica molt diferent, els resultats indiquen que el procés de desplegament per pressió i per temperatura és intramolecular. Els resultats obtinguts suggereixen que la hidrofobicitat i el volum de les cadenes laterals del CFIS, juntament amb les interaccions de van der Waals entre elements d'estructura secundària intervenen de manera molt notable en l'estabilització de la proteïna. Entre els diferents aminoàcids alifàtics que pertanyen al CFIS C-terminal, la Val108 és el residu més important per tal de preservar la integritat estructural de l'estat natiu. Els reemplaçaments en aquesta posició causen petites alteracions conformacionals i una gran desestabilització de la proteïna (per exemple, el punt mig de la transició de desnaturalització per pressió i per temperatura de la variant V108G disminueix uns 592 MPa i 25ºC, respectivament, respecte a la proteïna salvatge). D'acord amb els resultats obtinguts, la variant Y115W ofereix una sonda útil per tal de seguir la cinètica de plegament/desplegament de l'RNasa A.

Pilot study of the short-term physico-chemical stability of atenolol tablets stored in a multi-compartment compliance aid

Study objectives: There is a possibility that lower air, moisture and light protection could impact on physico-chemical stability of medicines inside multi-compartment compliance aids (MCCAs), although this has not yet been proved. The objectives of the study were to examine the physico-chemical stability of atenolol tablets stored in a compliance aid at room temperature, and at elevated temperature and humidity to simulate practice conditions. Methods: Atenolol 100 mg tablets in 28-chamber, plastic compliance aids with transparent lids were stored for four weeks at room temperature and at 40°C with 75% relative humidity. Tablets were also stored at room temperature in original packaging and Petri dishes. Physical tests were conducted to standards as laid down in the British Pharmacopoeia 2005, and dissolution to those of the United States Pharmacopoeia volume 24. Chemical stability was assessed by a validated high-performance liquid chromatography (HPLC) method. Results: Tablets at room temperature in original packaging, in compliance aids and Petri dishes remained the same in appearance and passed physico-chemical tests. Tablets exposed to 40°C with 75% relative humidity in compliance aids passed tests for uniformity of weight, friability and chemical stability but became pale and moist, softer (82 newtons ± 4; p< 0.0001) than tablets in the original packaging (118 newtons ± 6), more friable (0.14% loss of mass) compared with other tablets (0.005%), and failed the tests for disintegration (>15 minutes) and dissolution (only 15% atenolol released at 30 minutes). Conclusion: Although chemical stability was unaffected, storage in compliance aids at 40°C with 75% relative humidity softened atenolol tablets, prolonged disintegration time and hindered dissolution which could significantly reduce bioavailability. This formulation could be suitable for storage in compliance aids at 25°C, but not in hotter, humid weather.

Isolation of lactoperoxidase using different cation exchange resins by batch and column procedures

Lactoperoxidase (LP) was isolated from whey protein by cation-exchange using Carboxymethyl resin (CM-25C) and Sulphopropyl Toyopearl resin (SP-650C). Both batch and column procedures were employed and the adsorption capacities and extraction efficiencies were compared. The resin bed volume to whey volume ratios were 0.96:1.0 for CM-25C and ≤ 0.64:1.0 for SP-650 indicating higher adsorption capacity of SP-650 compared to CM-25C. The effluent LP activity depended on both the enzyme activity in the whey and the amount of whey loaded on the column within the saturation limits of the resin. The percentage recovery was high below the saturation point and fell off rapidly with over-saturation. While effective recovery was achieved with column extraction procedures, the recovery was poor in batch procedures. The whey-resin contact time had little impact on the enzyme adsorption. SDS PAGE and HPLC analyses were also carried out, the purity was examined and the proteins characterised in terms of molecular weights. Reversed phase HPLC provided clear distinction of the LP and lactoferrin (LF) peaks. The enzyme purity was higher in column effluents compared to batch effluents, judged on the basis of the clarity of the gel bands and the resolved peaks in HPLC chromatograms.

Effects of prolonged conditioning on dormancy and germination of Striga hermonthica

The impact of environment on the germination biology of Striga hermonthica was studied in the laboratory by conditioning seeds at various water potentials and urea concentrations at 17.5 to 37.5°C for up to 133 days. The experimental results presented in this research are related to the effects of temperature, water potential and urea nitrogen concentration during conditioning on subsequent germination percentage of S. hermonthica. Maximum germination in S. hermonthica seeds was observed at conditioning temperatures of 20 to 25°C within the range investigated of 17.5 to 37.5°C. Water stress and also urea during conditioning suppressed maximum germination. However, the conditioning temperature ranges at which maximum germination percentages occur vary with water stress and also urea concentration. In the presence of a high concentration of urea (3.16 mM), temperatures required for maximum germination narrowed to between 17.5 to 20°C. The optimum period of conditioning decreased with increase in water stress and also urea concentration similar to previous reports. The implications of these findings on Striga hermonthica field infestations have been investigated and being reported in another paper. Germination was greatly suppressed by conditioning environments including 3.16 mM urea and at 37.5°C. At the high concentration of 3.16 mM, temperatures required for maximum germination narrowed to between 17.5 and 20°C. Optimum conditioning period decreased with water stress and with increase in urea concentration.

Modelling effects of prolonged conditioning on dormancy and germination of Striga hermonthica

The impact of environment on the germination biology of the parasite was studied in the laboratory with seeds conditioned at various water potentials, urea concentrations and at 17.5 to 37.5°C for up to 133 days. Maximum germination was observed at 20 to 25°C. Water stress and urea suppressed maximum germination. The final percentage germination response to period of conditioning showed a non-linear relationship and suggests the release of seeds from dormancy during the initial period and later on dormancy induction. Germination percentage increased with increase in conditioning period to a threshold and remained stable for variable periods followed by a decline with further extension of conditioning time. The decline in germination finally terminated in zero germination in most treatments before the end of experimentation. The investigated factors of temperature, water potential and urea showed clear effects on the expression of dormancy pattern of the parasite. The effects of water potential and urea were viewed as modifying a primary response of seeds to temperature during conditioning. The changes in germinability potential during conditioning were consistent with the hypothesis that dormancy periods are normally distributed within seed populations and that loss of primary dormancy precedes induction of secondary dormancy. Hence an additive mathematical model of loss of primary dormancy and induction of secondary as affected by environment was developed as: G = {[Φ-1 (Kp+ (po+pnN+pwW) (T-Tb) t)]-[Φ-1 (Ks+ ((swW+sa)+sorT)t)]}[Φ-1(aT2+bT+c+cwW)].

Influence of temperature on the production and infectivity of entomopathogenic nematodes against larvae and pupae of vine weevil, Otiorhynchus sulcatus, (Coleoptera: Curculionidae)

Susceptibility of late instar vine weevil Otiorhynchus sulcatus larvae and pupae to four species entomopathogenic nematodes were tested. Bioassays on production and infectivity to larvae and pupae were compared for two steinernematids and two heterorhabditis such as Steinernema carpocapsae, S. feltiae, Heterorhabditis indica and H. bacteriophora. Nematodes production of all species was determined by the number infective juveniles (IJs) established in vine weevil larvae and pupae O. sulcatus using sand and filter paper bioassay. S. feltiae produced the maximum number in larvae and pupae at 20°C as compared to other nematodes but production of H. indica, was better at 25°C in larvae and pupae followed by H. bacteriophora, S. carpocapsae and Infectivity test of larvae and pupae was also done in sand media. Infective juveniles recovered from larvae and pupae when infected with S. feltiae produced maximum infective juveniles at 20°C temperatures than all other isolates. H. bacteriophora produced higher number of IJs in larvae and pupae than all other nematode isolates at 25°C. This paper indicates the application of nematodes with the knowledge of insect pest biology represents a possible new strategy for O. sulcatus larvae and pupae.

Resilience of rice (Oryzaspp.) pollen germination and tube growth to temperature stress

Resilience of rice cropping systems to potential global climate change will partly depend on temperature tolerance of pollen germination (PG) and tube growth (PTG). Germination of pollen of high temperature susceptible Oryza glaberrima Steud. (cv. CG14) and O. sativa L. ssp. indica (cv. IR64) and high temperature tolerant O. sativa ssp. aus (cv. N22), was assessed on a 5.6-45.4°C temperature gradient system. Mean maximum PG was 85% at 27°C with 1488 μm PTG at 25°C. The hypothesis that in each pollen grain, minimum temperature requirements (Tn) and maximum temperature limits (Tx) for germination operate independently was accepted by comparing multiplicative and subtractive probability models. The maximum temperature limit for PG in 50% of grains (Tx(50)) was lowest (29.8°C) in IR64 compared with CG14 (34.3°C) and N22 (35.6°C). Standard deviation (sx) of Tx was also low in IR64 (2.3°C) suggesting that the mechanism of IR64's susceptibility to high temperatures may relate to PG. Optimum germination temperatures and thermal times for 1mm PTG were not linked to tolerating high temperatures at anthesis. However, the parameters Tx(50) and sx in the germination model define new pragmatic criteria for successful and resilient PG, preferable to the more traditional cardinal (maximum and minimum) temperatures.

Temperature and oxygen dependent metabolite utilization by Salmonella enterica Serovars Derby and Mbandaka

Salmonella enterica is a zoonotic pathogen of clinical and veterinary significance, with over 2500 serovars. In previous work we compared two serovars displaying host associations inferred from isolation statistics. Here, to validate genome sequence data and to expand on the role of environmental metabolite constitution in host range determination we use a phenotypic microarray approach to assess the ability of these serovars to metabolise ~500 substrates at 25°C with oxygen (aerobic conditions) to represent the ex vivo environment and at 37°C with and without oxygen (aerobic/anaerobic conditions) to represent the in vivo environment. A total of 26 substrates elicited a significant difference in the rate of metabolism of which only one, D-galactonic acid-g-lactone, could be explained by the presence (S. Mbandaka) or the absence (S. Derby) of metabolic genes. We find that S. Mbandaka respires more efficiently at ambient temperatures and under aerobic conditions on 18 substrates including: glucosominic acid, saccharic acid, trehalose, fumaric acid, maltotriose, N-acetyl-D-glucosamine, N-acetyl-beta-D-mannosamine, fucose, L-serine and dihydroxy-acetone; whereas S. Derby is more metabolically competent anaerobically at 37°C for dipeptides, glutamine-glutamine, alanine-lysine, asparagine-glutamine and nitrogen sources glycine and nitrite. We conclude that the specific phenotype cannot be reliably predicted from the presence of metabolic genes directly relating to the metabolic pathways under study.

Performance Evaluation of Different PV-Array Configurations under Weak Light Conditions and Partial Shadings

The paper analyses empirical performance data of five commercial PV-plants in Germany. The purpose was on one side to investigate the weak light performance of the different PV-modules used. On the other hand it was to quantify and compare the shading losses of different PV-array configurations. The importance of this study relies on the fact that even if the behavior under weak light conditions or the shading losses might seem to be a relatively small percentage of the total yearly output; in projects where a performance guarantee is given, these variation can make the difference between meeting or not the conditions.When analyzing the data, a high dispersion was found. To reduce the optical losses and spectral effects, a series of data filters were applied based on the angle of incidence and absolute Air Mass. To compensate for the temperature effects and translate the values to STC (25°C), five different methods were assessed. At the end, the Procedure 2 of IEC 60891 was selected due to its relative simplicity, usage of mostly standard parameters found in datasheets, good accuracy even with missing values, and its potential to improve the results when the complete set of inputs is available.After analyzing the data, the weak light performance of the modules did not show a clear superiority of a certain technology or technology group over the others. Moreover, the uncertainties in the measurements restrictive the conclusiveness of the results.In the partial shading analysis, the landscape mounting of mc-Si PV-modules in free-field showed a significantly better performance than the portrait one. The cross-table string using CIGS modules did not proved the benefits expected and performed actually poorer than a regular one-string-per-table layout. Parallel substrings with CdTe showed a proper functioning and relatively low losses. Among the two product generations of CdTe analyzed, none showed a significantly better performance under partial shadings.

Comparação entre os intumescimentos de borracha natural e polibutadieno com alto teor 1,4-cis em solventes (n-octano, ciclo-hexano e esqualeno) e em soluções poliméricas

Amostras de borracha natural foram reticuladas por meio de radiação gama (doses de 2, 4, 6 e 8 MRad) e intumescidas: a) em n-octano, ciclo-hexano e esqualeno; b) em polibutadieno líquido (Mn=1830 g/mol; alto teor 1,4- cis) a 45°C; C) em solução de polibutadieno de baixo peso molecular (M,= 1830 g/mol; alto teor 1,4-cis) em n-octano e ciclo-hexano; d) em solução de polibutadieno de alto peso molecular (Mn= 175.000 g/rnol; alto teor 1,4-cis) emn-octano e ciclo-hexano ; e) em solução de borracha natural (Mn=779.000 g/mol) em ciclo- hexano, a 25°C. Amostras de polibutadieno (alto teor 1,4-cis) foram reticuladas por meio de radiação gama (doses de 1,s; 18 e 25 MRad) e intumescidas: a) em n-octano, ciclo-hexano e esquaieno. Salvo quando mencionado em contrário, as amostras de borracha natural e de polibutadieno foram intumescidas nas temperaturas de 25, 35 e 45°C. A partir dos ensaios de intumescirnento acima mencionados, foram determinadas as solubilidades de borracha natural e de polibutadieno em n-octano, ciclo-hexano e esqualeno através dos parâmetros de Flory-Huggins, calculados com o emprego da equação de Flory-Rehner. Verificou-se a influência da temperatura e da concentração de polimero no gel sobre o valor do parâmetro de Flory-Huggins. Também através desse parâmetro procurou-se determinar a compatibilidade entre borracha natural e polibutadieno. Foi demonstrado que cadeias lineares de baixo peso molecular de polibutadieno conseguem penetrar em amostras reticuladas de borracha natural, quando o peso molecular das cadeias lineares for bem inferior ao do arco de rede Mc das amostras reticuladas. Cadeias lineares de polibutadieno e de borracha natural com peso molecular superior ao do arco de rede da borracha natural reticulada, entretanto, não conseguem penetrar no retículo. Quranto mais alta a concentração da solução externa em moléculas de alto peso molecular, tanto menor é o grau de intumescimento da amostra reticulada.