1000 resultados para transmissão vertical do HIV
Resumo:
El GB virus C (GBV-C) o virus de l'hepatitis G (HGV) es un virus format per una única cadena de RNA que pertany a la familia Flaviviridae. En els últims anys, s'han publicat nombrosos treballs en els quals s'associa la coinfecció del GBV-C i del virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb una menor progressió de l'esmentada malaltia així com amb una major supervivència dels pacients una vegada que la SIDA s'ha desenvolupat. El mecanisme pel qual el virus GBV-C/HGV exerceix un “efecte protector” en els pacients amb VIH encara no està descrit. L’estudi de la interacció entre els virus GBVC/HGV i VIH podria donar lloc al desenvolupament de nous agents terapèutics per al tractament de la SIDA.Treballs recents mostren com la capacitat inhibitòria del virus del GBV-C/HGV és deguda a la seva glicoproteina estructural E2. S’ha vist que aquesta proteina seria capaç d’inhibir la primera fase de replicació de VIH, així com la unió i la fusió amb les membranes cel•lulars. Sobre la base d’aquests estudis, l’objectiu d’aquest treball ha estat seleccionar inhibidors del pèptid de fusió del VIH utilitzant pèptids sintètics de la proteina E2 del GBV-C/HGV. El treball realitzat ha consistit en estudiar, utilitzant assajos biofísics de leakage i de lipid mixing, la capacitat dels pèptids de la proteina estructural del virus del GBV-C/HGV per inhibir la interacció i el procés de desestabilització de membranes induïdes pel pèptid de fusió de la glicoproteina de l’embolcall, GP41, del VIH. Aquests assajos, com es descriu en treballs anteriors, han resultat útils per a la selecció i la identificació de compostos amb activitat específica anti-GP41. Es pot afirmar que efectivament els pèptids seleccionats de la proteina E2 del virus del GBV-C/HGV inhibeixen l’activitat del pèptid de fusió del VIH probablement com a consequència d’un canvi conformacional en aquest darrer.
Resumo:
To characterize antibody binding to a panel of V3 loop peptides representing diverse HIV-1 neutralization epitopes, 149 HIV-1 infected individuals from Rio de Janeiro (RJ) were investigated. Results were analyzed with respect to risk factors for infection and other epidemiological and clinical data. Peptide reactivity was not associated with sex, clinical status, CD4 counts, antigenemia or ß2-microglobulin serum level. A segregation of peptide reactivity according to route of infection was encountered. This finding suggests that more then one viral strain may be circulating in RJ, in subjects with different risk factors for HIV-1 infection. An investigation of prevalent HIV-1 genotypes, serotypes and immunotypes may be of importance for the design and selection of potential vaccines to be used in Brazil as well as for the selection of populations to be included in future vaccine efficacy trials.
Resumo:
Immunological monitoring of disease progression following HIV infection and seroconversion illness, latency and AIDS, not only helps in the basic investigation of the natural history of the viral infection in man, but also can assist in prognosis and treatment of AIDS-defining illnesses. However, outside clinical trials, these tests should be selected and used in clinical practice only if they are validated as relevant and effective. The absolute CD4+ T-helper lymphocyte count, measured by flow cytometry, has emerged as the best available investigation, but needs care in sampling due to diurnal and circadian rhythms, effects of age, pregnancy, therapy, intercurrent infections and technique. Sampling should provide a baseline and trends - monthly intervals initially, then quarterly in uncomplicated cases. Thresholds may be given for counts (e.g. 200/µl) below which prophylaxis against pneumocystis pneumonia should be administered, and repeating persistently low counts (e.g. below 50/µl) is seldom helpful in practice. Serum levels of beta-2 microglobulin, neopterin and immunoglobulins rarely add information. Physicians and laboratories should have testing guidelines based on clinical audit of best practice, based in turn on scientific understanding of the immunological processes involved.
Resumo:
The gut associated lymphoid tissue is responsible for specific responses to intestinal antigens. During HIV infection, mucosal immune deficiency may account for the gastrointestinal infections. In this review we describe the humoral and cellular mucosal immune responses in normal and HIV-infected subjects.