Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p&0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Factors associated with elevated pulmonary arterial pressure levels on the echocardiographic assessment in patients with prior pulmonary embolism.

BACKGROUND: Factors associated with the detection of raised systolic pulmonary artery pressure (sPAP) levels in patients with a prior episode of pulmonary embolism (PE) are not well known. METHODS: We used the RIETE Registry database to identify factors associated with the finding of sPAP levels ≥50 mm Hg on trans-thoracic echocardiography, in 557 patients with a prior episode of acute, symptomatic PE. RESULTS: Sixty-two patients (11.1%; 95% CI: 8.72-14.1) had sPAP levels ≥50 mm Hg. These patients were more likely women, older, and more likely had chronic lung disease, heart failure, renal insufficiency or leg varicosities than those with PAP levels <50mm Hg. During the index PE event, they more likely had recent immobility, and more likely presented with hypoxemia, increased sPAP levels, atrial fibrillation, or right bundle branch block. On multivariate analysis, women aged ≥70 years (hazard ratio [HR]: 2.0; 95% CI: 1.0-3.7), chronic heart or chronic lung disease (HR: 2.4; 95% CI: 1.3-4.4), atrial fibrillation at PE presentation (HR: 2.8; 95% CI: 1.3-6.1) or varicose veins (HR: 1.8; 95% CI: 1.0-3.3) were all associated with an increased risk to have raised sPAP levels. Chronic heart disease, varicose veins, and atrial fibrillation were independent predictors in women, while chronic heart disease, atrial fibrillation, a right bundle branch block or an S1Q3T3 pattern on the electrocardiogram were independent predictors in men. CONCLUSIONS: Women aged ≥70 years more likely had raised sPAP levels than men after a PE episode. Additional variables influencing this risk seem to differ according to gender.

Comparative protein profiling identifies elongation factor-1beta and tryparedoxin peroxidase as factors associated with metastasis in Leishmania guyanensis.

Parasites of the Leishmania Viannia subgenus are major causative agents of mucocutaneous leishmaniasis (MCL), a disease characterised by parasite dissemination (metastasis) from the original cutaneous lesion to form debilitating secondary lesions in the nasopharyngeal mucosa. We employed a protein profiling approach to identify potential metastasis factors in laboratory clones of L. (V.) guyanensis with stable phenotypes ranging from highly metastatic (M+) through infrequently metastatic (M+/M-) to non-metastatic (M-). Comparison of the soluble proteomes of promastigotes by two-dimensional electrophoresis revealed two abundant protein spots specifically associated with M+ and M+/M- clones (Met2 and Met3) and two others exclusively expressed in M- parasites (Met1 and Met4). The association between clinical disease phenotype and differential expression of Met1-Met4 was less clear in L. Viannia strains from mucosal (M+) or cutaneous (M-) lesions of patients. Identification of Met1-Met4 by biological mass spectrometry (LC-ES-MS/MS) and bioinformatics revealed that M+ and M- clones express distinct acidic and neutral isoforms of both elongation factor-1 subunit beta (EF-1beta) and cytosolic tryparedoxin peroxidase (TXNPx). This interchange of isoforms may relate to the mechanisms by which the activities of EF-1beta and TXNPx are modulated, and/or differential post-translational modification of the gene product(s). The multiple metabolic functions of EF-1 and TXNPx support the plausibility of their participation in parasite survival and persistence and thereby, metastatic disease. Both polypeptides are active in resistance to chemical and oxidant stress, providing a basis for further elucidation of the importance of antioxidant defence in the pathogenesis underlying MCL.

Risk factors for survival after lung metastasectomy in colorectal cancer patients: a systematic review and meta-analysis.

BACKGROUND: Resection of lung metastases (LM) from colorectal cancer (CRC) is increasingly performed with a curative intent. It is currently not possible to identify those CRC patients who may benefit the most from this surgical strategy. The aim of this study was to perform a systematic review of risk factors for survival after lung metastasectomy for CRC. METHODS: We performed a meta-analysis of series published between 2000 and 2011, which focused on surgical management of LM from CRC and included more than 40 patients each. Pooled hazard ratios (HR) were calculated by using random effects model for parameters considered as potential prognostic factors. RESULTS: Twenty-five studies including a total of 2925 patients were considered in this analysis. Four parameters were associated with poor survival: (1) a short disease-free interval between primary tumor resection and development of LM (HR 1.59, 95 % confidence interval [CI] 1.27-1.98); (2) multiple LM (HR 2.04, 95 % CI 1.72-2.41); (3) positive hilar and/or mediastinal lymph nodes (HR 1.65, 95 % CI 1.35-2.02); and (4) elevated prethoracotomy carcinoembryonic antigen (HR 1.91, 95 % CI 1.57-2.32). By comparison, a history of resected liver metastases (HR 1.22, 95 % CI 0.91-1.64) did not achieve statistical significance. CONCLUSIONS: Clinical variables associated with prolonged survival after surgery for LM in CRC patients include prolonged disease-free interval between primary tumor and metastatic spread, normal prethoracotomy carcinoembryonic antigen, absence of thoracic node involvement, and a single pulmonary lesion.

Modifiable and nonmodifiable risk factors for postoperative delirium after cardiac surgery with cardiopulmonary bypass.

Postoperative delirium after cardiac surgery is associated with increased morbidity and mortality as well as prolonged stay in both the intensive care unit and the hospital. The authors sought to identify modifiable risk factors associated with the development of postoperative delirium in elderly patients after elective cardiac surgery in order to be able to design follow-up studies aimed at the prevention of delirium by optimizing perioperative management. A post hoc analysis of data from patients enrolled in a randomized controlled trial was performed. A single university hospital. One hundred thirteen patients aged 65 or older undergoing elective cardiac surgery with cardiopulmonary bypass. None. MEASUREMENTS AND MAINS RESULTS: Screening for delirium was performed using the Confusion Assessment Method (CAM) on the first 6 postoperative days. A multivariable logistic regression model was developed to identify significant risk factors and to control for confounders. Delirium developed in 35 of 113 patients (30%). The multivariable model showed the maximum value of C-reactive protein measured postoperatively, the dose of fentanyl per kilogram of body weight administered intraoperatively, and the duration of mechanical ventilation to be independently associated with delirium. In this post hoc analysis, larger doses of fentanyl administered intraoperatively and longer duration of mechanical ventilation were associated with postoperative delirium in the elderly after cardiac surgery. Prospective randomized trials should be performed to test the hypotheses that a reduced dose of fentanyl administered intraoperatively, the use of a different opioid, or weaning protocols aimed at early extubation prevent delirium in these patients.

Pre-hospital risk factors for inpatient death from severe febrile illness in malian children.

BACKGROUND: Inpatient case fatality from severe malaria remains high in much of sub-Saharan Africa. The majority of these deaths occur within 24 hours of admission, suggesting that pre-hospital management may have an impact on the risk of case fatality. METHODS: Prospective cohort study, including questionnaire about pre-hospital treatment, of all 437 patients admitted with severe febrile illness (presumed to be severe malaria) to the paediatric ward in Sikasso Regional Hospital, Mali, in a two-month period. FINDINGS: The case fatality rate was 17.4%. Coma, hypoglycaemia and respiratory distress at admission were associated with significantly higher mortality. In multiple logistic regression models and in a survival analysis to examine pre-admission risk factors for case fatality, the only consistent and significant risk factor was sex. Girls were twice as likely to die as boys (AOR 2.00, 95% CI 1.08-3.70). There was a wide variety of pre-hospital treatments used, both modern and traditional. None had a consistent impact on the risk of death across different analyses. Reported use of traditional treatments was not associated with post-admission outcome. INTERPRETATION: Aside from well-recognised markers of severity, the main risk factor for death in this study was female sex, but this study cannot determine the reason why. Differences in pre-hospital treatments were not associated with case fatality.

The biochemistry of drug metabolism : an introduction : part 6, Inter-individual factors affecting drug metabolism.

This review is part of a series of review articles on the metabolism of drugs and other xenobiotics published in Chemistry & Biodiversity. After a thorough discussion of metabolic reactions and their enzymes, this article focuses on genetically determined differences in drug and xenobiotic metabolism. After a short introduction on the causes for genetic differences, the first focus is on species differences in drug and xenobiotic metabolism. A major chapter is then dedicated to clinically relevant genetic polymorphisms in human drug metabolism and resultant ethnic differences. The last two chapters deal with sex-dependent differences in drug metabolism and personalized pharmacotherapy related to inter-individual differences in drug metabolism.