1000 resultados para Stoalaisuus. Tiedon, tunteiden ja hyvän elämän filosofia
Resumo:
La constant evoluci que estan experimentant les tecnologies dinformaci fa que cada vegada els programes es vagin quedant ms obsolets, a la vegada que cada vegada sn ms els programes nous, amb noves funcionalitats, nous avantatges, llicncies gratutes, etc. El Consorci del Parc de Collserola es veu amb la necessitat dinvestigar en aquests nous camps que van sorgint per anar actualitzant-se. La nostra aplicaci pretn ser un model de migraci i desenvolupament duna aplicaci ja existent, que gestiona larxiu fotogrfic del parc de Collserola, a una aplicaci de programari lliure que sigui daccs a tot el pblic via Internet, capa de gestionar el catleg de fotografies a la vegada que sincorporen noves funcionalitats a laplicaci. Pel desenvolupament de laplicaci es far servir Microsoft Visual Web Developer 2008 Express Edition afegint-hi una API de Google Maps, tots dos software de codi lliure.
Resumo:
Liberalism claims that for a subject S to be justified in believing p, a proposition about the external world, on the basis of his senses it is not necessary to be antecedently justified in believing propositions as there is an external world. On the other hand, conservatism claims that to be justified in believing that p on the basis of ones perception, one must have antecedent justification to believe that p. Intuitively, we are inclined to think that liberalism about the structure of perceptual justification fits better with our epistemic practices. We acknowledge that, although we cannot produce warrant for the background belief in the external world, our empirical beliefs can be perceptually justified. However, I am interested in arguing that conservatism is theoretically better supported than liberalism. The first reason to defend this is based on the fact that in embracing liberalism dogmatism is affected by pervasive problems. The second one comes from recognizing the strength of the argument based on the thesis that experience is theory-laden. But not all are advantages for conservatism. Conservatism is presupposed in contemporary formulations of scepticism through the requirement of prior justification for background assumptions, and this fact compels anti-sceptical conservatives to conceive a non-evidential form of warrant, entitlement, to contest the sceptical threat My main worry is that, although the path of entitlement has some prospects to succeed, this new notion of justification seems to be posed ad hoc for conservatives to solve the sceptical problem. These contents are organized along the three chapters. The result of chapter 1 is a pattern of sceptical argument formed by two premises: P1*, a conservative principle, and P2*. In chapter 2 and chapter 3 two anti-sceptical proposals against the argument sketched in chapter 1 are described. Chapter 2 is devoted to explain and assess a first anti-sceptical proposal that denies P1*: dogmatism. Moreover, in chapter 3, another anti-sceptical strategy is described (the route of entitlement) that contests scepticism denying the plausibility of P2*.
Resumo:
The goal of the study is to determine whether the deficit is syntactic in nature and that aphasic individuals preserve their phonological abilities intact. This has important implications, since it contributes to achieve a more complete characterization of agrammatic comprehension and to report new data from the Romance languages. Here, an experimental task is designed and carried out with six catalan Broca's aphasics, in order to find out whether they preserve their phonological skills. The results establish that Catalan aphasics' comprehension does not result from a phonological impairment
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent Activem al filosofia del llenguatge hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la prctica totalitat del professors que imparteixen regularment matries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar duna actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribuci al canvi dactitud del rebre al fer sha buscat amb la combinaci de diferents propostes: la selecci de textos clssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a aix, lelaboraci de preguntes per a guiar la lectura que ajuden als estudiants a centrar la atenci en els aspectes ms pertinents i importants de cadascun daquests textos, lelaboraci de dossiers electrnics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, lelaboraci per a cadascun dels temes de diferents exercicis i preguntes de discussi, la creaci dun frum de discussi electrnic, i la celebraci de jornades de debat que es centraven en algunes de les preguntes de discussi. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres daplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin s de forma encara ms general daquestes eines.
Resumo:
Aquest Projecte final s una continuaci danteriors Projectes Finals de MTIG i s el resultat del conveni de collaboraci entre lAjuntament de Cerdanyola del Valls, Departament del Cadastre dels Serveis Econmics, i el LIGIT. El Projecte final es basa en laplicatiu, ja existent, web dintranet amb software lliure que permet la visualitazaci de cartografia urbana i rstica del municipi, per a diferents anys, i la realitzaci de consultes alfanumriques simples. Lobjectiu del Projecte final s lampliaci i millora de laplicatiu existent, en concret en els seus aspectes daccs i sortida a dades alfanumriques de forma detallada
Resumo:
El present treball s el resultat del projecte final del Mster en Tecnologies de la Informaci Geogrfica dut a terme en una empresa durant tres mesos. Lempresa en qesti per aquest cas, s lOficina Tcnica del Consell Comarcal de lAlt Peneds, el qual va signar un conveni de collaboraci amb el LIGIT (UAB). Lobjectiu principal pel qual es van realitzar aquestes prctiques va ser per crear una eina de gesti demergncies en lmbit de protecci civil. Per, abans daix seria necessari introduir el Consell Comarcal de lAlt Peneds en lmbit dels Sistemes dInformaci Geogrfica, ja que era a partir daquest conveni que siniciava el treball en aquest camp
Resumo:
Versi Word d'una pgina web expositiva sobre la filosofia poltica entre els anys 1500 i 1700.
Resumo:
Introducci al pensament del filsof positivista australi D.C. Stove (1928-1994). Amb la traducci contextualitzada de tres escrits curts representatius: "El somni d'Holbach" (1989), "Antagonismes racials i d'altra mena" i "Adu a les Lletres" (1989). L'obra d'Stove est dedicada al combat de l'idealisme en totes les seves manifestacions, des de l'optimisme de la Illustraci fins al relativisme epistmic contemporani.
Resumo:
Aquest treball vol mostrar que el debat de la ra illustrada, ja sigui des d'una posici de relativa defensa (com la que pren l'alemany Jrgen Habermas) o des d'una posici ms crtica (personalitzada en aquest cas pel filsof francs Michel Foucault), encara avui, al comenament del segle XXI, determina plenament el debat sobre la racionalitat humana en general. El treball s'emmarca dins l'mbit de la filosofia contempornia, ms concretament dins la problemtica filosfica entorn de la ra que es va plantejar amb l'adveniment de la Modernitat, desprs amb l'anomenada Postmodernitat i actualment amb el corrent del Pensament nic.
Resumo:
La tesi doctoral titulada "La Dinmica de les Prctiques Cientfiques des d'un punt de vista experiencialista" t com a objectiu oferir una alternativa a les tesis de Kuhn defensades a l'"Estructura de les Revolucions Cientfiques". En aquest sentit, s'utilitzaran diferents experiments i models terics actuals en l'mbit de les cincies cognitives per tal de superar la teoria estructuralista de la cognici, quee Kuhn proposa com la base de la seva filosofia de la cincia. Contrriament a aquesta teoria, l'experiencialisme se situa lluny de les tesis estructuralistes, en la mesura en qu assumeix que la cognici humana emergeix des de la dinmica interactiva dels agents cognitius humans entre ells en un entorn material, en tant que agents corporals. A partir d'aquesta interacci dinmica, l'sser hum genera un horitz de sentit. Ja que la interacci entre els ssers humans en un entorn cultural i material s complex, dinmic i canviant, la generaci de sentit emergent no s com una estructura semntica, coherent i sistemtica, sin que ha de ser considerada com un conjunt asistemtic de perspectives exploratries que se succeeixen en el temps, en funci dels diferents contextos i propsits que un agent corporal porta a terme al llarg de la seva interacci dinmica i temporal amb l'entorn. Com a resultat de tot aix, els ssers humans apliquen diferents criteris interactius que donen lloc a diferents perspectives per categoritzar o estructurar el mn material i cultural. Aquest punt de vista s completament diferent del kuhni, donat que el segon argumenta que cada sser hum t la seva prpia Gestalt o estructura semntica que projecta "a priori" sobre la realitat. Aquesta diferncia ser molt important no noms des d'un punt de vista teric, sin tamb des d'un punt de vista prctic. Per exemple, s'argumentar que en l'mbit de la didctica de les cincies empriques, es poden produir canvis beneficiosos significatius si s'utilitzen tesis extretes del model experiencialista de la cognici humana, i es deixen de banda el cognitivisme i el teoreticisme, que sn actualment les bases teriques de la manera en qu funciona l'educaci cientfica. Finalment, conclourem afirmant que la visi experiencialista de la cognici implica assumir una forta relaci entre l'tica i la cincia, puix que els ssers humans sn capaos d'utilitzar diferents criteris interactius per explorar la realitat i, per tant, sempre poden buscar millors estraggies per entendre's els uns amb els altres.
