1000 resultados para Sòl, Ús agrícola del -- Anàlisi -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per laplicaci de purins al sòl, pel que s imprescindible trobar alternatives de gesti i tractament que permetin laprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digesti anaerbia s una de les tcniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. Lefluent lquid que sobt daquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. Lobjectiu general daquest projecte s avaluar la precipitaci destruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gesti de lefluent lquid duna planta de digesti anaerbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgnics. Shan avaluat els efectes dels diferents parmetres operacionals en la formaci destruvita (pH, temperatura, velocitat dagitaci, alcalinitat), mitjanant assaigs en discontinu amb soluci sinttica. A continuaci sha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracci lquida digerida de pur (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar lefecte del contingut de matria orgnica i slids Totals (ST), aix com el contingut en fosfats i el pH de reacci. Finalment, shan optimitzat els parmetres de procs en continu, mitjanant la posada en marxa dun reactor a escala de laboratori i estudi de lefecte de la velocitat dagitaci i de la introducci del stripping de CO2, tant amb soluci sinttica com amb la fracci lquida digerida del pur. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influncia en el procs dobtenci destruvita sn el pH (el pH ptim es situa al voltant de 9), i la presncia de matria orgnica i slids ens suspensi, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formaci de lestruvita. En el procs en continu sha aconseguit reduccions dun 84% i 98% damoni i fsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant dalliberaci lenta. Es pot concloure que la precipitaci destruvita s una bona alternativa per millorar la gesti de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinaci amb un tractament previ que elimini la matria orgnica, com podria ser la digesti anaerbia, i una separaci de fases, per eliminar els slids en suspensi, es presenta com una configuraci amb molts avantatges.
Resumo:
En lactual context de la societat de la informaci, les noves tecnologies de la comunicaci i, especficament, el fenomen dInternet, adquireixen una importncia rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicaci de masses. Les caracterstiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma destructurar i llegir la informaci. Aix, capaleres i periodistes shan dactualitzar en la producci de la informaci i en la seva transmissi, i lusuari ha daprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. Daltra banda, la societat del benestar en qu vivim reclama cada cop ms als mitjans de comunicaci generals i tamb especficament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals daquest tipus dinformaci, desprs del metge, per a la gesti autnoma de la prpia salut. s a partir daquesta convergncia de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat dexplorar la situaci actual i del desig daportar coneixements per a la millora de la prctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memria. El projecte que es presenta s una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notcies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Peridico de Catalunya, lAvui, i LaMalla.net.
Resumo:
Aquesta comunicaci sintetitza el treball que hem realitzat durant el Mster dEducaci Inclusiva de la Universitat de Vic en el curs 2010-2011 tant pel que fa a les prctiques com pel que fa als continguts dels Mduls. Els objectius sn els segents: aprofundir en el coneixement de la inclusi en lmbit educatiu; adquirir estratgies per a latenci de la diversitat dels alumnes i dissenyar propostes inclusives en lmbit educatiu. Per aconseguir els objectius hem seguit el segent procs: Per una banda, realitzar les prctiques de caire professionalitzador en el centre educatiu on treballo i analitzar el grau dinclusivitat de 3 grups de 1r dESO daquest centre. Parallelament, anar seguint les classes de les assignatures i realitzar els treballs proposats, ampliant continguts amb les lectures i les sntesis realitzades. Aix ens ha perms dissenyar i fonamentar una proposta de millora per augmentar la inclusi de tots els alumnes. Les prctiques han estat realitzades en un centre educatiu dESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la comarca dOsona en el qual el grau dinclusivitat detectat en els grups de 1r dESO s mitj-baix, sobretot en algunes rees, ja que hi ha un grup de deu alumnes que passa el 78,2 % del temps escolar en aula separada de la resta dels companys. La proposta de millora es fonamenta en les nou regles dor de la UNESCO (2001), en els criteris de la European Agency for Development in Special Needs Education (2003)(2008), en la LEC (2009) i en la Resoluci del Departament dEducaci (2010). Aix mateix, es citen autors de referncia i es corrobora leficcia del treball cooperatiu amb els resultats de les investigacions del GRAD. Aquest treball ens permet presentar amb solidesa una proposta de millora a lequip de professorat que ha de facilitar i atendre la diversitat de tots els alumnes en les aules ordinries el mxim temps possible
Resumo:
El present estudi t com a objectiu principal conixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intellectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. Tamb pretn explorar i descriure les caracterstiques sociodemogrfiques i criminolgiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mduls residencials, aix com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament dAtenci Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la daltres interns amb DID que es troben complint condemna a daltres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals sinterv de forma menys intensiva. Tamb sanalitzaran les diferncies en la qualitat de vida dels DID que estan a pres i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre lEscala GENCAT (Verdugo, Arias, Gmez, Schalock, 2009). Les diferncies trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es t sospita de presncia de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als daquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la lnia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si subiquen en mduls especfics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat aix, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no s superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons s superior al daquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitria. En lestudi sapunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.
Resumo:
Monitoring of the 'ecological water quality' in 'Aiguamolls de lEmpord' Natural Park was carried out between September 1996 and August 1997 . The aim of this sampling programme was to design a simple method for rapid detect changes in water quality due to human activity. These include flow regulation by the Park management, nutrient entries from effluents of a nearby wastewater treatment plant or agricultural fertilising. The proposed method is based on the analysis of the abundance of characteristic taxonomic groups of aquatic invertebrates (heleoplankton). The simplicity of the method is ensured by the use of large taxa which are easier to recognise than species. The functioning of aquatic systems has been modelled by means of correspondence analysis between samples and taxa. Results can be summerized in five environmental conditions with a regular community structure. Dominated by one taxon: cladocerans, ostracods, calanoids, cyclopoids and harpacticoids. The dynamics of both freshwater and brackish lagoons can be modelled as displacements between these five groups of environmental conditions. Nevertheless, the calanoids situation and the harpacticoids situation occur mainly in brackish lagoons, whereas the cladocerans situation occurs mainly in freshwater. The four principal axes of data variation have been respectively identified as nutrient turnover rate, hypertrophy, degree of mineralization of the organic matter and eutrophy. The use of these taxa has been validated by comparison with a model obtained from the species. We conclude that in a highly fluctuating system such as the one here, only persistent situations of eutrophy or hypertrophy must be equated to low 'ecological water quality'
Resumo:
Anàlisi dalguns reptes i/o dilemes organitzatius que hauran dafrontar els equips directius arran de la posada en marxa de la sisena hora
Resumo:
Se lleva a cabo un anlisis de todos los factores que influyen en el desarrollo del rea de ingeniera grfica en la UPC. Se identifican tres etapas historicas: una primera correspondiente a la docencia basada en el uso de herramientas tradicionales, ajustada bsicamente a los planes de 1964 y 1972; una segunda correspondiente a la introduccin de las primeras herramientas CAD, identificada en los planes de 1992 y 1995; y una ltima etapa donde los nuevos planes de estudio implementan los conceptos tericos del EEES, y extiende el uso de CAD paramtrico en la docencia, correspondiente principalmente a los nuevos planes de estudios 2009-10.
Resumo:
La seqncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referncia a aquesta seqncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tcnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci a sis obres concretes que o tenen importncia a causa de la seva influncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix m'ha influt per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la msica al voltant de la mort.
Resumo:
Este texto explora una dimensin particular des las prcticas religiosas en migracin. El fenmeno chamnico constituye actualmente un paisaje multipolar, atravesado por desplazamientos regulares de expertos en rituales y de practicantes, a la vez que por la mobilidad y la constante reconfiguracin de las prcticas rituales. Estas itinerancias y estancias transcontinentales marcan a las comunidades locales, llevndolas hacia una reformulacin de sus propios rituales de uso interno o regional. El chamanismo en su versin transcontinental se estructura segn un continuum organizacional en diversas escalas que abre, enmarca, y reproduce los itinerarios que relacionan a los territorios del chamanismo habitualmente llamado "tnico" con las recomposiciones urbanas tanto a nivel nacional como internacional. Este continuum se sita efectivamente en el cruce de los "chamanismos urbanos" nacionales e internacionales que se construyen alrededor de la doble figura del "indgena" y de la "selva", en cuanto recursos simblicos revalorizados. Por ende, este texto se propone analizar el papel central de la capacidad chamnica, reclasificada como "saber", para la reformulacin el replanteamiento de las jerarquas simblicas de validez nacional e internacional, instituidas durante la colonizacin.
Resumo:
Tesis (Maestra en Ciencias con Especialidad en Entomologa Mdica) UANL
