Segunda contribuição ao conhecimento do gênero Archytas Jaennecke, 1867: (Diptera, Tachinidade)

In the present paper four species of genus Archytas Jaennecke, 1867, are studied and figured in detail: Archytas incertus Macq. (= Pseudoarchytas brasiliensis Towns), Archytas marmoratus Towns. (= Archytas pilifrons Sch.) and Archytas chilensis Curran. A new species Archytas travassosi is described from Angra dos Reis, Brazil. The material studied is deposited in the following collections: Instituto Oswaldo Cruz, Escola Nacional de Veterinária, Departamento de Zoologia da Secretaria de Agricultura do Estado de São Paulo and Departamento de Defesa Sanitária Vegetal, Brasil.

Terceira contribuicäo ao conhecimento do gênero Archytas Jaennicke, 1867: (Diptera, Tachinidae)

Twelve species of the genus Archytas Jennicke, 1867, eight of which described as new are studied and figured in detail. Definitions of the species are based mainly on characters of male genitalia. The male genital characters are the most significant for separation of the species and most demonstrative of their affinities. By examining a long series of species of this genus we came to the conclusion that the presence of one pair of median marginal bristles on the third abdominal tergite seems to be characteristic of the genus. This caracter apparently so important, is not however considered fundamental. The most significant example is found in Archytas lenkoi sp. n. and Archytas vexor Curran, 1928. In A. lenkoi we can find one or two pairs or thay may, less frquently, be absent. In A. vexor these bristles are lacking. The shape of the male copulatory apparatus of Jurinia nitidiventris Curran, 1928 refered to by CURRAN in his "Revision of Archytas", is not characteristic of any species of the group and so, is not considered in this paper. To help in the identification, the species studied here are divided into groups. The analis group" includes: A. apicifer (Walker, 1894), A. californiae (Walker, 1856), A. nivalis Curran, 1928, a. giacomellii (Blanchard, 1941), A. basifulvus (Walker, 1849), A. incasanus Townsend, 1912 and A. cirphis Curran, 1927. The identification of members of these group is extremely difficult owing both to their similarity in colour pattern and to their variability. They all have black testaceous or dark brown abdomen, the last segment pale or brownish pollinose; second segment without bristles; third with a pair of strong marginals, fourth and fifth with two rows of discals on apical third. The final determination often rests upon the structure of the male copulatory apparatus. Fortunately in this group, many of the forcipes superiores and palpi genitalium are strikingly different from one another. The "zikani group" includes: A. zikani sp. n., A seabrai sp. n., A. duckei sp. n. and A. vernalis Curran, 1928. This group may be characterized as follows: forcipes interiores absent; forcipes superiores strongly chitinized an dilated at anex. Within this group, the forcipes of. A. seabrai sp. n. do not present an aberrant form. The "dissimilis group" will be studied in forthcoming papers. The limits of the genus Archyta Jaen. are not as yet sharply difined, the evaluation of the significance of each character used in the definition remaining as most difficult problem. The distinction between Archytas and other related genera is very difficult, chiefly because it is based on variable characters. In this paper we place the genera Parafabricia Towsend, 1931, Itachytas Blanchard, 1940, Archynemochaeta Blanchard, 1941, Proarchytoides Blanchard, 1941 and Archytodejeania Blanchard, 1941 in the synonymy of Archytas Jaen. The detailed examination of the characters used in their definition, proved them to be fundamentally proposed on basis of chaetotasy, these characters alone being precarious, because of the considerabel intraspecifical variation. The type of the new species are in the Oswaldo Cruz Institute collection. Rio de Janeiro, Brazil, and paratypes in the collections of the followings institutions: Departamento de Zoologia da Secretaria de Agricultura do Estado de São Paulo; Instituto de Ecologia e Experimemtação Agrícolas; Departamento de Defesa Sanitária Vegetal; Campos Seabra collection; and Barbiellini collection.

Quarta contribuição ao conhecimento do gênero Archytas Jaennicke, 1867: (Diptera, Tachinidae)

The author studies 5 species of Archytas Jaennicke, 1867, belonging to the "dissimilis group": A. seminigra (Wiedemann, 1830) and four species which are considered as new. The species of this group may be characterized as follow: Species of short body, exceptionally large ones. Abdomen yellowish, with a median blackish V-shapedspot. Second antennal segment with 2/3 length of third. Parafacialia with blackish hairs. Propleura pilose. Post alar wall with few hairs. The following key facilitates the identification of the species: 1. Third article of antennae, strongly convex in the anterior margin (fig. 10); posterior margin straight. Parafacialia with a facio-orbital bristle well differentiated . . . . A. arnaudi sp. n. — Third article of antennae not so convex in the anterior margin; facio-orbital bristle absent, if present not well differentiated [...] 2; 2. Parafrontalia with golden polen [...] 3; — Parafrontalia brownish to shining black with few polen . . . 4; 3. Forcipes superiores slender and sub-truncate apically (figs. 5 and 6)[...] A. seminigra; — Forcipes superiores broad apically (fig .20)[...] A, gongalvesi sp. n.; 4. First, second and third sternites yellowish [...] A. angrensis sp. n.; — All sternites brownish to black [...] A. sabroskpi sp. n.; The material studied belongs to the Instituto Oswaldo Cruz collections, where is located the types of new species.

Fifth contribution to the knowledge of the genus Archytas Jaennicke, 1867 (Diptera, Tachinidae)

No presente trabalho são redescritas as seguintes espécies do gênero Archytas Jaennicke, 1867: Archytas lateralis Macquart, 1842, Archytas metallicus Desvoidy, 1830; Archytas aterrimus Desvoidy, 1830 e Archytas willistoni Curran, 1925. São ainda descritas duas espécies novas, provenientes do Estado do Pará, Brasil: Archytas pearsoni e A. araujoi. O material estudado pertence à coleção do Instituto Oswaldo Cruz, Rio de Janeiro.

Una aproximación crítica a las mediciones sobre la calidad de la democracia latinoamericana

Este ensayo revisa críticamente una gama de informes de medición de la democracia latinoamericana provenientes de diferentes fuentes de la cooperación internacional involucrada en la región. Cuestiona la tendencia a simplificar la democracia con variables atinentes a sus fortalezas e intereses económicos en una visión estadocéntrica, cuantitativista y generalizante. Señala que esta visión restringida no da cuenta de las acciones e iniciativas ciudadanas atinentes a la reivindicación de los derechos cívicos y políticos y a la participación en la búsqueda de soluciones a los problemas obstaculizantes del desarrollo democrático latinoamericano. Concluye propositivamente, señalando la urgencia de complementar estos informes con estudios rigurosos y objetivos fundamentados en el registro de las particularidades idiosincrásicas de cada país de la región.

Broncopneumopatias a vírus: análise crítica de alterações histológicas encontradas no estudo de afecções respiratórias não bacterianas na infância

Os autores apresentam 69 casos de afecções respiratórias em crianças que atribuem a agentes não bacterianos, provavelmente virais. Usam para isto um critério clínico, outro morfológico, em uma revisão de 372 pneumopatias infecciosas em casos de autópsias. Caracterizaram morfologicamente a resposta à agressão viral pela presença de: infiltrado mononuclear intersticial, predominantemente peribronquilar; alterações degenerativas ou mesmo necrose e hiperplasia do epitélio respiratório; membrana hialina; descamação epitelial; células gigantes sinciciais alveolares e bronquiolares; inclusões nucleares e citoplasmáticas; edema proteináceo alveolar e septal, proliferação intersticial conjuntiva incipiente. Criticam o erro por excesso de diagnósticos de "pneumonia mononuclear intesticial" e o erro por falta quando o acometimento bacteriano dificulta o diagnóstico de lesão atribuível a vírus. Além disso realçam a importância de achado de bonquiolite aguda como fundamental para o diagnóstico. Estas lesões - ao lado de achados clínicos-radiológicos e epidemiológicos - cosntituem o que a experiência adquirida julga como reação do pulmão a vários vírus conhecidos (Adenovírus, Influenza, Parainfluenza, Vírus Sincicial Respiratório e Sarampo).

Recepción y difusión internacionales de Mercè Rodoreda: obra original, crítica y traducción

RESUM Recepción y difusión internacionales de Mercè Rodoreda: obra original, crítica y traducción té per objecte determinar la recepció i la difusió de l’obra original de Mercè Rodoreda, així com de l’obra crítica i de les traduccions, en el context internacional a partir de la interpretació de quatre bases de dades: obra literària de Mercè Rodoreda, obra crítica de Mercè Rodoreda i la seva obra, traductors i traduccions en funció de la llengua i de l’obra i, per últim, presència documental de Mercè Rodoreda a les Biblioteques Nacionals del món. El treball de recerca s’estructura de la següent manera. En primer lloc, plantegem i delimitem el tema, els objectius, la metodologia i la descripció de les bases de dades. Acte seguit, interpretem les bases de dades i exposem algunes consideracions. A continuació, presentem les conclusions finals que hem desenvolupat en cadascun dels àmbits en els que se centra la nostra recerca, així com el projecte de tesi doctoral i les noves línies de recerca. Per últim, exposem la bibliografia i els annexes, en els que incloem les bases de dades i reproduim els estudis traductològics comentats en el treball. Amb l’elaboració d’aquest treball de recerca pretenem, entre d’altres, donar a conèixer els gèneres literaris que va cultivar Mercè Rodoreda; recopilar l’obra crítica al voltant de l’autora i distingir la seva temàtica per determinar el nombre d’estudis crítics sobre traducció; identificar quins títols de l’obra de Mercè Rodoreda s’han traslladat a altres llengües, així com confirmar quina és l’obra més traduïda i quines les llengües a les que s’ha traslladat la seva obra; i, per últim, constatar la presència d’obres originals, estudis crítics i traduccions a les Biblioteques Nacionals del món i identificar-ne les possibles àrees d’expansió.

Estudi i edició crítica de Records de l'Avi

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'€any 2009.Es tracta d'estudi de caràcter històric, literari i crí­tic del monòleg d'un sol acte 'Records de l'Avi', escrit per l'igualadí Gabriel Castellà i Raich (1876-1959) l'any 1913. L'obra narra una jornada de la batalla del Bruc (1808). L'estudi s'inicia amb una recerca sobre la situació històrica del territori de l'autor. A continuació, inclou la biografia i la contribució literària de Gabriel Castellà. D'altra banda, la part de caràcter literari fa referència als aspectes referents a l'obra 'Records de l'Avi', per tal de donar a conèixer els seus aspectes interns. També es fa una edició crí­tica, en la qual s'analitzen els errors de l'obra a partir de la comparació de dos testimonis -un dels quals manuscrit- que actualment encara existeixen. Amb aquesta comparació s'han pogut realitzar alguns canvis, fets amb l'objectiu de poder aproximar l'obra de la manera més precisa possible al format que l'autor hauria desitjat.