1000 resultados para Patrimoni cultural -- Protecció -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Between 1895 and 1910 Barcelona saw a whole range of social, political and cultural changes due to the increasingly important emergence of the working masses. At the same time, the cinema arrived in Catalonia, becoming very quickly one of the favorite entertainments of the urban laboring population which was about creating a new culture opposed to the modernist and nineteenth-century elite .This is, broadly speaking, the context that serves as a starting point for a study of the role of cinema in shaping a mass audience in Barcelona, an analysis centered on new urban spaces intended for the leisure of the lower classes emerged with the birth of modern Barcelona, especially the Parallel avenue, whose opening in 1894 made even more apparent the great social tensions and existing inequalities in Barcelonas society at the end of the century.
Resumo:
Aquesta tesi pretn respondre a la pregunta: Qu pot fer la infermeria d'atenci primria i qu s el qu fa, en els problemes del peu en persones amb diabetis tipus 2 a Catalunya?. L'estat del tema exposa la importncia de les complicacions en el peu i la possibilitat de reduir-les amb un paper rellevant de la infermeria d'atenci primria. La investigaci s'ha centrat en conixer de qu disposa, les activitats que desenvolupa, i qu li manca a la infermeria per desenvolupar el seu potencial. Els resultats observats sn representatius i mostren clares desigualtats assistencials entre centres, regions sanitries i tipus de gesti. Suggerint que en l'atenci primria conv organitzar i coordinar l'atenci als problemes del peu en la diabetis, millorar la formaci i la capacitaci infermera en el tema, fomentar i optimitzar la presncia de professionals especialitzats, i potenciar l'educaci en diabetis i la promoci de la salut.
Resumo:
La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Cincies Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geolgics de cara a la planificaci i a l'ordenaci del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'rea litoral compresa per les conques hidrogrfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de lnia de costa i una extensi de 291 km2). Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mtodes propis de les Cincies Geolgiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anlisi de la qualitat i del comportament fsic i qumic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilitzaci com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influncia que puguin tenir sobre l'home o b els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per ltim, com a derivaci dels anteriors, el disseny i aplicaci d'instruments de tipus preventiu en la gesti del territori; s a dir, la planificaci dels usos del territori. Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geolgics sn uns elements d'ajuda per a la visi integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informaci apta per a la presa de decisions sobre l's i preservaci d'aquest mbit litoral. Els Sistemes d'Informaci Geogrfica (SIG) han estat clau per a la visi sistmica del territori, per a la integraci de les diferents variables geoambientals, aix com per a la producci cartogrfica temtica i final. Pel que fa als processos geolgics, lligats a la dinmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals rees d'actuaci aix com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrncia. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentaci i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomrfic uniforme. En quant a l'anlisi dels recursos geolgics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hdrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitaci de les principals unitats i subunitats aqferes, aix com en acotar les geometries i principals caracterstiques hidruliques. Pel que fa als rids i roques de construcci l'objectiu fonamental ha estat la delimitaci cartogrfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoqumiques sn potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturstic d'aquesta rea litoral, concretament en els penya-segats i les platges. Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'mbit regional i fenomenolgic, aspectes clau en la gesti i planificaci territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportaci de dades geoambientals a nivell cartogrfic en relaci a variables litoestructurals, de processos dinmics com de recursos geolgics. Des del punt de vista de l'mbit fenomenolgic destaquem la interacci de les variables estudiades a nivell de conca hidrogrfica, com sn, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqferes; la possible participaci de les aiges subterrnies en la resposta hidrolgica del sistema fluviotorrencial, o la problemtica derivada de l'antropitzaci de la sorra de la platja com a conseqncia d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres.
Resumo:
S'ha estudiat l'estructura i dinmica del sistema bentnic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empord (NE de la pennsula Ibrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), aix com parmetres fsics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundaci (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentnics i el contingut en nutrients del sediment sn principalment fsics: el grau de permanncia de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors trfics tenen menys pes que els fsics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El rgim hdric de les llacunes integra des del grau de permanncia de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracteritzaci dels diferents tipus de rgim hdric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentniques diferenciades en l'estructura, la composici i la dinmica temporal. Aix, les tres comunitats diferenciades sn: (1) la d'aiges permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre ms elevat de txons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aiges semipermanents i tempornies d'inundaci pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominncia d'organismes amb estructures de resistncia per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aiges tempornies d'inundaci continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonmica ms elevada, ja que s'observen cladcers i una major representaci taxonmica dels insectes. Durant la realitzaci d'aquest estudi els dos cicles d'inundaci van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per aix es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relaci amb la major importncia de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inrcia explicaria la manca de diferncies significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara b, s que s'observa diferncia en la composici d'organismes. Aix, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentnica de la maresma es pot atribuir a una situaci d'estrs provocada pel cicle sec. Aquesta situaci va comportar un augment de la diversitat per disminuci de la dominncia a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminuci de l'abundncia original de poblacions dominants i caracterstiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o tempornies, Gammarus aequicauda. No existeix un patr estacional en les comunitats estudiades, sin que els principals canvis en el plncton i el bentos sn deguts a pertorbacions hdriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situaci en qu dominen uns txons caracterstics en el plncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura prpia de les comunitats caracterstiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aiges permanents i per Chironomus salinarius en tempornies). La severitat s diferent en funci del grau de permanncia de l'aigua, i s ms alta en ambients permanents i ms baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptaci del bentos d'aiges permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predaci sobre el plncton. A ms, tant en el bentos com en el plncton es donen fenmens d'histresi, segons els quals l'efecte de la pertorbaci no solament depn de la causa pertorbadora sin tamb de l'estat en qu es troba la comunitat en el moment de la pertorbaci.
Resumo:
Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducci de la lldriga eurasitica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvi (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducci, demostrar l'xit de la mateixa, estudiar aspectes ecolgics i etolgics de l'espcie, aprofitant l'oportunitat nica de gaudir d'una poblaci "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivncia de la poblaci a llarg termini. La reintroducci de la lldriga a les conques dels rius Muga i Fluvi va reeixir, doncs l'rea geogrfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'rea de reintroducci s una altra prova que valida l'xit del programa. La densitat d'exemplars calculada a travs dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 lldrigues/km), per s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una poblaci reintroduda, encara poc nombrosa per distribuda en una gran rea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any desprs de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducci de lldrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patr d'activitat de les lldrigues reintrodudes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat dirna. Les seves rees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una lldriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el perode de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova poblaci de lldrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrnies, va consistir en la concentraci en una rea menor durant el perode de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la lldriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions peridiques en l'rea de distribuci. La persistncia a llarg termini de la poblaci reintroduda va ser estudiada mitjanant una Anlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinci de la poblaci en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mnim de 90% de probabilitat de supervivncia. Del model poblacional construt es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la poblaci reintroduda s la reducci de la mortalitat accidental. A l'rea d'estudi, els atropellaments causen ms del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduda mitjanant la construcci de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducci ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de lldrigues salvatges, que pot contenir informaci til per a programes similars. Tamb ha suposat una oportunitat nica d'estudiar una poblaci dissenyada artificialment i poder comparar diversos mtodes per estimar la distribuci i la densitat de poblacions de lldrigues. Per ltim, la reintroducci portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvi ha aconseguit crear una nova poblaci de lldrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.
Resumo:
Durant la Guerra Civil, els ququers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a travs de les cantines per evitar desplaaments que desarrelessin encara ms els infants refugiats. Desprs van veure la necessitat de recolzar i organitzar colnies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educaci i superar l'estat de desnutrici. Els testimonis en parlen agrats. La xarxa que van establir els ququers fou coherents, cohesionada i efica. Tamb van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitria de procedncia estrangera a travs d'una Comissi Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera ptima l'ajut econmic i en espcies que arribava de diferents pasos. La seva ajuda fou excellent i van salvar moltes vides.
Resumo:
Es tracta d'una investigaci historiogrfica de carcter exploratori del fenomen dels serveis socials a Catalunya. La principal novetat de l'estudi resideix en l'enfocament histric, realitzat a partir de l'anlisi institucional, normatiu i de les poltiques de serveis socials, centrat bsicament en el territori catal. El treball s'ha estructurat en tres partes. La primera, dedicada al projecte d'investigaci, tracta del marc de referncia, on es presenten unes reflexions inicials, s'efectuen unes precisions sobre la utilitzaci dels termes i el mtode i es tracta de l'objecte d'estudi. A continuaci es determina el tipus d'investigaci i es delimita l'mbit territorial i cronolgic. En tercer lloc, s'estableix el marc teric de referncia i es formulen les principals qestions i consideracions plantejades a l'entorn de la problemtica d'estudi i el darrer apartat es refereix als mtodes i tcniques emprades, fent una especial referncia a les dificultats sorgides en l'aplicaci del mtode comparatiu i l'observaci i, finalment, es concreten les dimensions operatives i les fonts documentals. Atesa la complexitat i la importncia que tenia per a la investigaci, es dedica ntegrament el captol segon a l'establiment d'un marc de referncia relatiu als conceptes tcnic i jurdic dels serveis socials, aix com a altres termes propers, como la caritat, la beneficncia, l'assistncia social, l'acci social, la seguretat social o el treball social, entre altres. Al final es presenta una definici operativa per a utilitzar en el transcurs del treball. La segona part, que es titula "Una visi histrica de los serveis socials a Catalunya", es refereix prpiament a la investigaci. El primer captol tracta dels antecedents, que s'inicien amb la pobresa i la caritat medievals, es revisen, desprs, les aportacions del Renaixement i els canvis produts al final del absolutisme, aix com els derivats de la industrialitzaci, incloent les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana, i, finalment, es revisa l'etapa franquista, tant les actuacions pbliques com les innovadores experincies cviques. El segon captol es centra en l'etapa de la transici, quan es produeix la gestaci dels serveis socials de la democrcia, on es tracta del paper desenvolupat per la iniciativa social i la Generalitat provisional, i s'analitza el tractament dels serveis socials en la Constituci espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El segent captol es dedica a la dcada dels vuitanta i s'exposen les actuacions dels primers ajuntaments democrtics i la constituci i estructuraci de la Generalitat autonmica, aix com les transferncies rebudes de l'Estat i de la Seguretat Social en aquesta matria. S'analitza la definici, l'estructuraci i l'organitzaci dels serveis a travs de les principals lleis i reglaments que els regulen. En el captol quart es tracta la dcada segent, on es produeixen transformacions remarcables. S'analitzen els significats dels canvis que es situen des de la fase excepcional de consens fins a una altra de certa normalitat democrtica. Es revisen els aspectes i les novetats principals, com la creaci del Departament de Benestar Social, la Llei 4/1994 i els debats i plans d'actuaci del mundo local, especialment les repercussions de les reformes organitzatives i les de les lleis territorials catalanes: creaci de les comarques, la reducci del paper de les diputacions i la redistribuci competencial local. Finalment, es constata el fort creixement dels serveis socials i la seva consolidaci en el territori. A la tercera part es presenten les conclusions i consideracions referents a les qestions plantejades inicialment en el projecte d'investigaci. El darrer apartat es dedica a la bibliografia i els annexos.
Resumo:
La tesi presenta una descripci i reflexi histrica de les diferents iniciatives que en educaci en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de comenament de segle XX fins a l'any 1981 quan t lloc el trasps de competncies en matria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instncia es realitza la primera normativa pel que fa a la constituci d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla tamb respecte a la formaci de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans captols segons la instncia promotora de cada activitat: L' administraci (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu pblic a nivell municipal, provincial autonmic o republic i central), l'esglsia (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'esglsia catlica, majoritriament a nivell dioces, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explcita s'han portat a la prctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a travs d'activitats i moviments coneguts com les colnies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experincies analitzem les finalitats, la proposta metodolgica, la formaci dels responsables i els infants i joves que hi participen. A travs d'aquesta recerca es pretn aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educaci no formal tot recuperant tamb un material vlid per a la reflexi i teoritzaci sobre l'educaci en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administraci sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colnies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colnies organitzades des de serveis socials durant la transici democrtica i la constituci i els primers passos de l'rea de Joventut. Es presenten tamb les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instncies: a nivell de la Diputaci de Girona les colnies de la Llar Infantil a nivell provincial les colnies promogudes per la Delegacin Pronvincial de Enseanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administraci central es presenta l'impacte de l'actuaci que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a travs del Frente de Juventudes, la Seccin Femenina i la Organitzaci Juvenil Espanyola. Tamb en aquest captol de l'administraci es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el captol de l'esglsia les obres que s'estudien sn fonamentalment de caire dioces. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genunament gironina-, l'Escoltisme Catlic Catal, la Federaci de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acci Catlica, la Joventut Obrera Catlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acci Catlica, Hora-3 i el Servei de Colnies de Vacances. Hi ha tamb l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregaci Mariana de Girona -amb els Llusos, els Estanislaus, eIs Montaeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de Espaa de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'esglsia sigui la mes mplia i la protagonista de bona part del moviment d'educaci en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa prpia de la Societat Civil es molt ms minsa i amb una incidncia reduda fonamentalment en dos perodes concrets: la II Repblica i la transici i etapa democrtica. Amb tot, en el primer ter de segle trobem l'obra dels Exploradores de Espaa, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. Tamb a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colnies Escolars a travs del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist perode franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autnticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associaci Amigos de los Nios i de les colnies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transici democrtica neixen iniciatives espordiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i s tamb en aquesta poca quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Pasos Catalans. A travs de la recerca es detecta una manca de propostes d'educaci en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acci de l'esglsia que ha sabut adaptar-se als diferents perodes socio-educatius exercint a travs d'aquest mbit diferents funcions: compensatria, d'adoctrinament i control o de suplncia. S'evidencia tamb com el temps lliure passa a ser considerat un mbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser ents com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives s la mes popular o elitista. Hi ha experincies de tot tant per part de l'Administraci, com de l'Esglsia i tamb de la Societat Civil. Val a dir per, que les iniciatives promogudes des de l'administraci municipal han estat majoritriament properes a la poblaci gironina ms necessitada. Tamb en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a travs dels casals d'estiu i de les colnies de vacances.
Resumo:
L'activitat professional s fonamental en la vida de qualsevol persona i en el cas de les persones amb discapacitat resulta molt potent per tal que assumeixin la identitat adulta. Per aix, en la tesi es realitza una aproximaci al binomi discapacitat i treball i a les mesures que justifiquen l'actual situaci de la inserci laboral de les persones amb discapacitat al mercat laboral protegit i al mercat laboral ordinari. L'objectiu general de la tesi s conixer en profunditat una experincia d'inserci laboral de persones amb discapacitat psquica a l'Administraci de la Generalitat de Catalunya. La investigaci realitzada s'ha estructurat en dues fases. En la primera fase s'ha fet una anlisi descriptiva del collectiu estudiat i en la segona fase, emmarcada en una perspectiva metodolgica qualitativa, s'ha desenvolupat un estudi de casos per tal de mostrar el testimoni dels protagonistes, partir del seu relat i recollir les seves valoracions.
Resumo:
La importncia que els acolliments en famlia extensa han assolit en la darrera dcada dins dels sistemes de protecció infantil en la major part dels pasos occidentals, contrasta tant amb l'escassa i recent investigaci cientfica com amb els pocs recursos destinats als infants i adolescents que hi sn acollits. L'objectiu general de la tesi ha estat el d'aprofundir en el coneixement i comprensi d'aquest fenomen dins del sistema de protecció infantil a Catalunya. La present recerca s'ha realitzat recollint els punts de vista dels tres grans conjunts d'agents socials implicats: els acollidors, els infants i adolescents acollits i els professionals dels EAIAs (Equips d'Atenci a la Infncia i Adolescncia) que els atenen; explorant les seves percepcions, avaluacions, expectatives i satisfaccions referides a l'acolliment. Aix mateix, l'estudi s'ha dut a terme amb una metodologia de disseny mixt, recollint dades quantitatives i qualitatives. Els resultats mostrats ens suggereixen un seguit d'implicacions per a la prctica i ens obren nous reptes de recerca, per tal de promoure, en definitiva, la qualitat de vida dels nois i noies i dels seus acollidors.
