El Mercat de les llars d'infants a Barcelona

La realització d’aquest treball s’ha centrat principalment en intentar trobar resposta a la següent pregunta: “Hi ha inadequació entre l’oferta i la demanda en el mercat de les llars d’infants a Barcelona?”. Per tal de desenvolupar aquest tema, s’han estudiat diferents aspectes que han servit per entendre aquest mercat i per tenir una petitanoció de la seva extraordinària complexitat.Primerament, s’han treballat i descrit els assumptes relacionats amb l’oferta de llars d’infants, com ara la situació actual en què es troba Barcelona, les restriccions que existeixen a la creació de noves llars d’infants, així com els costos i beneficis que determinen el nivell d’oferta de places. A més a més, s’ha comparat l’oferta pública amb la privada amb l’ajuda de diverses taules obtingudes mitjançant el treball de camp realitzat explicat més endavant i finalment s’ha estudiat per què no creix més l’oferta donat l’excés de demanda que hi ha en aquest mercat.En segon lloc, com era d’esperar, es parla de la demanda a les llars d’infants. En aquest apartat es pot trobar la descripció de l’estat actual de la demanda a Barcelona, es detalla tot el procés d’obtenció de dades per tal de trobar la demanda en els diversosdistrictes i s’explica breument el fenomen de la demanda amagada.En tercer lloc, es troba la part principal del treball, allà on es dóna resposta a lapregunta formulada a l’inici del treball. Es posen en comú l’oferta i la demanda, es creenambdues corbes i se n’estudia el desequilibri i les seves possibles causes.En un quart punt es tracta sobre l’efecte que té aquest desequilibri entre oferta idemanda sobre el mercat laboral de la dona i quins en són els principals perjudicats en lasocietat actual.Finalment, es fan diferents propostes per tal de donar una solució al desequilibriexistent entre l’oferta i la demanda de llars d’infants a Barcelona. Es pretén esbrinar la manera mitjançant la qual es podria millorar aquesta diferència entre oferta i demanda i, per tant, poder assolir un punt més proper a l’equilibri teòric que el que hi ha actualment.Pel que fa a la metodologia seguida, s’ha realitzat un treball de camp que ha consistit en demanar informació a un nombre prou significatiu de llars d’infants de laciutat de Barcelona per tal d’aconseguir amb certa fiabilitat algunes de les dades que nohan estat possibles de trobar, com per exemple la demanda en excés mitjana per districte.Amb aquesta ajuda, s’han pogut realitzar tota una sèrie de taules estadístiques molt útils pel desenvolupament del treball.Les fonts d’informació utilitzades han estat nombroses, entre les quals es troben:primerament, l’Administració (a tots els nivells: Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Estat); en segon lloc, diversos articles de diaris i revistes que han servit per conèixer la importància que té aquest tema avui en dia en la societat; finalment, els testimonis de propietaris d’algunes llars d’infants de la ciutat de Barcelona i altres persones relacionades amb aquest àmbit com ara treballadors o mares i pares d’infants de zero a tres anys.

El Sector turístic a les Illes Balears

Viatjar, conèixer noves cultures, endinsar-se en aventures inoblidables,descobrir noves experiències... Aquestes són tan sols algunes de lesmotivacions que impulsen als éssers humans a dur a terme una deles activitats més importants al nostre país i sobretot a les Illes Balears: el turisme.Però, és aquesta activitat beneficiosa per totes les parts? Es tracta d’unaactivitat respectuosa amb el medi ambient? És el turisme, avui dia, el principalmotor de l’economia balear? En què consisteix això que en diuen turismesostenible? Existeix aquest turisme a les Illes?Preguntes com aquestes són les que ens hem plantejat a l’hora de realitzaraquest estudi i a les quals intentarem donar resposta al llarg del nostre treball.Aquestes qüestions van més enllà de preguntes merament teòriques ja quesón realment preocupants pel govern i residents Balears. Per aquesta raó varemescollir desenvolupar aquest tema, amb el clar objectiu de fer palès fins quin puntés perjudicial continuar amb la tendència turística de sol i platja d’aquests últimsanys. Dos dels membres de l’equip han viscut en primera persona lesconseqüències d’aquest tipus de turisme a les Illes Balears, motiu que ens haincentivat a l’hora de buscar alternatives per poder conservar tot allò quecaracteritza aquesta comunitat autònoma, que a la llarga d’aquests anys s’haanat degradant.Sota les perspectives d’entendre la importància del turisme, la seva estructurai el seu funcionament, hem cregut necessari introduir diversos punts que ens hanpermès crear alternatives que combinin cultura, medi ambient i turisme.La primera etapa del nostre treball ha estat la que podríem denominar fased’anàlisi. En aquesta, hem realitzat una investigació sobre la importància que téactualment el turisme a les Balears. Hem cregut oportú definir el concepte desostenibilitat per tal d’aplicar-lo millor al sector turístic i seguidament identificar enquina situació es troba aquest sector a les Illes, veient les coincidències amb elmodel de Butler.Un cop fet l’anàlisi i situats en el context s’ha procedit a plantejar la hipòtesisdel treball, completant-la amb un anàlisi DAFO.Per poder oferir altres possibilitats ens calia saber quin era el perfil de turistaque visita cada illa i exemplificar-ho amb un hotel concret de l’illa de Menorca.Una vegada finalitzat això i observant els resultats, s’ha proposat unturisme alternatiu al que existeix actualment, amb la finalitat de que aquestaelecció no hipotequi les generacions futures.Amb la intenció d’assolir aquest objectiu, hem elaborat un paquet turísticsota la idea de sostenibilitat que alhora s’adeqüi al perfil del visitant de les Illes deMenorca i Eivissa analitzat prèviament.Dit això, convidem al lector a descobrir el sector turístic de les IllesBalears...OBJECTIUS DEL TREBALLAmb la finalitat de facilitar la lectura i la comprensió del nostre treball hemcregut adient afegir aquest punt on especifiquem de forma sistemàtica elsobjectius d’aquest.L’objectiu principal del treball és donar un nou enfocament al turismebalear, és a dir, crear un turisme sostenible que permeti conservar tant elpatrimoni cultural com natural. El que es pretén fer amb l’anàlisi i els diferentsestudis és demostrar que el turisme de les Illes es troba en una fased’estancament. És per això que hem mirat en quina etapa del model de Butler estroba el sector turístic de les Illes i hem intentat esbrinar el perquè, per poderoferir altres alternatives.Un cop vist que ens trobem en una fase d’estancament, hem procedit al’elaboració de dos paquets turístics sostenibles per les Illes d’Eivissa i Menorca.Concretament hem volgut oferir l’alternativa en aquestes dues Illes perquè són lesque pateixen més l’estacionalitat de manera que és també una proposta peracabar amb aquest problema, a banda d’oferir altres activitats al turista.Cal dir però, que amb aquestes alternatives que oferim no pretenemeliminar percomplet el turisme de sol i platja. Som conscients de que l’afluènciade visitants es deu en gran part al clima i medi ambient que ofereixen les Illes.Per això, ens veiem obligats a relacionar turisme i medi ambient, ja que si volemconservar l’afluència de turistes, hem de conservar primerament el medi.

Monarquia vs. República : què costa més?

“El coneixement condueix a la unitat, com la ignorància a la diversitat” Ramakrishna.Fins a quin punt les nostres opinions estan realment ben fonamentades? És la diversitat d’opinió, fruit de la ignorància col·lectiva?Tants punts a tractar sobre la Monarquia o la República, i tan difícils cada un d’ells. En aquest cas, pretenem saber si hi ha o no grans diferències econòmiques entre un sistema i altre, donant un repàs als conceptes i magnituds importants per entendre bé el significat de les dades resultants.Si bé pensàvem que seria difícil arribar a una conclusió clara, i ens sorprèn haver-ho aconseguit, més ens sorprèn el fet d’haver-nos adonat, durant la realització de la investigació, de la carència d’informació que tenim. I no només els ciutadans, sinó els propis governs sobre les seves pròpies dades i sobre el que reflecteixen les mateixes. Conceptes entremesclats, dades poc clares, diferències en les informacions dins llocs oficials d’un mateix país... La República és més cara. Ho sabien? Però...ara que ho saben...és aquest un resultat que podria variar les seves preferències? O necessiten saber més?Tots tenim dret a opinar sobre aquest tema, a triar el que ens agrada més,però, com bé diu Ramakrishna, el resultat de la diversitat d’opinions sobre eltema és, probablement, conseqüència de la poca informació que tenim sobre laglobalitat de factors que influencien en la execució d’una d’aquestes formes d’estat.

Baquèira Beret

Des de la segona meitat del segle XX les estacions d’esquí han esdevingut una part molt important del sector oci. L’augment tant significatiu que ha experimentat la demanda ha estat satisfet adequadament per la seva oferta, però només una d’elles ha arribat a ser la màxima referència de l’estat: Baqueira-Beret. Per aquesta raó, el nostre estudi es basa en descobrir com una muntanya verge s’ha transformat en la millor estació d’esquí en només 50 anys gràcies a Lluís Àries, fundador de l’estació, amb el suport econòmic del principal promotor de l’estació, Jesús Serra Santamans, fundador també de Catalana Occident, principal accionista de l’estació.La nostra investigació pretén abastar l’estudi del funcionament de l’estació com a empresa, la gran inversió necessària per mantenir totes les seves infraestructures, l’estructura de costos i, entre altres coses, el seu risc.Addicionalment, seria interessant analitzar la competència directe de l’estació així com les diferents conseqüències que ha pogut causar la recent crisi econòmica.Finalment, cal esmentar el projecte d’ampliació de l’estació cap al Pallars Sobirà que, actualment, està en curs.

La Gestió econòmico-empresarial d'un club de futbol

Hi ha records que perduraran sempre; el gol d’Iniesta contra el Chelsea, la boleia de Zidane a Hampden Park… Aquests moments memorables que queden gravats a les retines de tots nosaltres i produeixen una immensa felicitat a l’ésser humà, que l’emocionen, que el fan casi plorar. Tot això es produeix gràcies a un esport de masses molt present en les nostres vides, el futbol. Una activitat merament esportiva que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en quelcom més que un esport, ha travessat l’àmbit purament sentimental d’una regió fins a assolir nivells d’autèntica globalització arreu del món. I és precisament el fet que el futbol porta una immensa passió a tots els racons de la societat, el que fa plantejar-nos el funcionament d’aquesta gran indústria de l’entreteniment.La realitat, tanmateix, revela l’existència de tot un món econòmico-empresarial que s’amaga darrere aquest espectacle, del qual, els veritables protagonistes són els clubs de futbol. Sense ells no es produiria mai l’espectacle. És per aquest motiu, que centrarem el nostre anàlisi sobre aquestes entitats esportives: veure el seu funcionament en la seva vessant més econòmica (1).En el present estudi s’analitzarà tot el funcionament intern d’un club, des del seu marc legal fins a l’econòmic, parant molta atenció en el que és el mercat futbolístic, el qual, al cap i a la fi, acaba relacionant la part més esportiva amb l’empresarial. A partir d’aquí intentarem extrapolar aquest entramat al que és el món futbolístic en general.Amb això, intentarem qüestionar-nos el perquè del gran moviment de divises existent, actualment, en aquest esport. Com pot ser que un club inverteixi més de 30 milions d’euros (2) només en el que seria contractar un nou treballador? Com es podengenerar tants recursos per després gastar-los en nòmines astronòmiques pels jugadors?Doncs aquest seguit de qüestions es el que pretenem respondre en aquest treball, de la forma més amena i clara possible, amb els gràfics i taules més adients.(1) Com que de clubs de futbol n’hi ha molts i no els podem analitzar tots un per un, partirem de la based’agafar-ne un com a model, en aquest cas, per la seva proximitat i facilitat d’obtenció de dades hemescollit el FC Barcelona.(2) Quantitat que equival, ni més ni menys, a 500 vegades el sou d’un treballador mitjà al llarg de tota la seva vida

Rep Sol el Morell?

L’objecte del treball és analitzar com afecta la instal·lació d’una gran empresa en un poble relativament petit, més concretament com va afectar la implantació d’unarefineria al 1975, que ara pertany a Repsol YPF, a la vida del Morell (Tarragonès).Per veure les diferències més clarament s’ha decidit fer una comparació amb un altrepoble similar, Vilallonga del Camp, que fa frontera amb el Morell. L’elecció d’aquestpoble és un dels passos més importants del treball.L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’evolució d’un poble del Tarragonès, el Morell,després de la instal·lació d’una refineria de la Respol. Com que la implantació va ser famés de trenta anys, hem considerat convenient avaluar les diferències i similituds ambels canvis d’un altre poble. Creiem que aquesta elecció és un pas fonamental del treball,i per això, ha estat, probablement, la part més difícil.Hem pensat en molts candidats, per exemple La Pobla de Montornès, Salomó, laSecuita (Tarragonès), Riudoms (Baix Camp), etc.Però finalment ens vam decantar per Vilallonga del Camp, també situat al Tarragonès;ja que reuneix les condicions necessàries per realitzar l’anàlisi que volíem fer. Si bé notenia ni la mateixa extensió ni el mateix nombre d’habitants quan es va implantar larefineria (uns dels objectius desitjats a l’hora d’escollir el poble a comparar), sí quecompleix el requisit que la indústria estava localitzada només en el terme municipal delMorell i no de Vilallonga del Camp. Addicionalment, hem considerat que les similitudsamb el Morell eren més importants que aquestes discrepàncies. És a dir, ambdós pobleses dedicaven al mateix sector productiu en el moment de la implantació de la indústria,l’agricultura, a més, els nuclis urbans estan separats per només un quilòmetre, això voldir que la climatologia és la mateixa i que les diferències de comunicacions no són gaireimportants; per tant partien d’una situació similar i amb les mateixes expectatives defutur. A partir d’aquí preteníem estudiar l’evolució dels dos pobles, i com tots aquestsfactors han anat variant al llarg del temps.

Impacte de l'ascens del Nàstic a primera divisió

Sovint restem amb certa incredulitat davant les noticies relacionades amb el món del futbol. Qui no s’ha preguntat mai com és que es mouen unes quantitats tan enormes de diners en aquest món quan “només” es tracta d’un esport o que un ascens d’un club mobilitzi tanta gent i es celebri com una de les fites històriques de la ciutat a la que pertany, i que el descens de categoria sigui considerat per aquesta com un gran fracàs. Realment és un joc on competeixen onze contra onze darrera una pilota?Preguntes com aquestes i el fet que fa pocs mesos un club com l’Espanyol estigués en zona de descens i els directius i economistes d’aquest es posessin les mans al cap, i la proximitat d’un equip català, com és el Nàstic, que fa relativament poc va militar per la màxima competició, ens va portar a analitzar quins canvis suposa pujar o baixar de categoria, per un club i la ciutat a la qual representa.En aquest treball hem intentat resoldre totes aquestes preguntes i totes les relacionades amb l’economia interna d’aquests clubs, la importància econòmica i social de la categoria on es troben i la repercussió global que té aquesta, ja a nivell de la gent, mitjans de comunicació i de ciutat i que sovint nosaltres no podem apreciar i que desconeixem.

Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles

Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies.

Del ciberespai al paper

El món editorial més tradicional tendeix cada vegada més a apostar per medis electrònics com a base per a la difusió del seu contingut o com a complement de l’edició en paper. És pràcticament un pas natural que han fet o estant fent la majoriade publicacions en paper.El creixement d’Internet, tant en nombre d’usuaris com en inversió publicitària, juntament amb la poca necessitat d’inversió per a la creació de revistes online, ha propiciat el sorgiment de revistes exclusivament virtuals que han esdevingut les mésimportants d’Internet, per sobre de publicacions virtuals de revistes amb edició en paper.Però tot i que Internet es el futur, el medi en paper és i serà un mercat molt important a mitjà termini. El mercat publicitari es paga força millor que en les pàgines web, on els models s’esgoten molt ràpidament i s’ha d’innovar constantment per tal de mantenir el click-rate dels usuaris. L’atenció que l’usuari presta a la publicitat en paper és molt més alta que en les pàgines web i menys molesta per l’usuari.El nostre treball es centrarà en fer el pas contrari a l’habitual, és a dir, en convertir una revista exclusivament virtual en una revista que publiqui també en paper. Analitzarem els possibles beneficis d’aquest pas així com els costos que suposaria adaptar un medi virtual al paper.El repte estarà en investigar quin és el model de revista idoni per completar el pas del medi virtual al paper, aconseguint maximitzar els beneficis.

Estudi d'un càmping ecològic

El present projecte té per motiu l’anàlisi d’un hipotètic càmping ecològic i pel qual hem seguit la següent metodologia:Una assessoria ens ha contractat per tal de realitzar un estudi sobre el mercat del càmping al Solsonès ja que un assessor turístic està interessat en instal·lar-hi un càmping. Nosaltres hem decidit estudiar el mercat català del càmping i partint de lacompetència que hem localitzat fer un tipus de càmping amb quelcom d’especial. En aquest cas, hem proposat un càmping destinat per a joves (la majoria de càmpings de la zona són per famílies) i ecològic per tal d’intentar reduir el màxim els costos i fomentar l’ecologisme i la protecció del medi ambient, conceptes molt necessaris avui en dia. Des d’aquí, és on parteix tot el nostre treball.Tanmateix, degut a la dificultat de trobar tota la informació complerta de les diferents variables que componen un càmping com també del temps que hem tingut en fer el treball, nosaltres realitzem un estudi de mercat i també incloem els beneficisestimats (partint de preus hipotètics) que sorgirien dels ingressos dels consumidors com també els costos d’instal·lar els recursos ecològics en els tres principals camps del consum d’un càmping: l’aigua, l’energia i els residus. Així, doncs, no realitzem un anàlisi cost-benefici complet sinó que mostrem quan costa convertir-se en un càmping ecològic i mirem en quan de temps s’amortitzaria tenint en compte que, evidentment, en els anys posteriors el consum seria molt menor degut a l’aprofitament dels recursos que ens ofereix el medi ambient. Pel que fa a la metodologia del treball, hem analitzat dades que hem obtingut a través de diferents fonts; des d’Internet fins a empreses reals que esmentarem a la bibliografia. També hem cregut convenient buscar el terreny (una zona adequada perfonamentar el descans i el temps d’oci) i fer-ne una petita distribució com també estudiar alguns punts de la legislació espanyola i aspectes necessaris per tal d’obtenir la marca ecològica. Hem de destacar també que les dades de costos les hem fet com més reals possibles tenint en compte la mida del càmping com també tots els costos relatius encara que és hipotètic ja que no hem inclòs el consum exacte degut que depèn de moltes variables com quan gasta la gent, quanta gent vindria...I finalment els objectius que volíem concebre a partir d’aquest treball han sigut els següents: materialitzar els alts costos d’instal·lar recursos ecològics encara que també observar com a llarg termini acabava sent més viable, veure el mercat delcàmping a una zona que creiem que encara s’ha de descobrir com és el Solsonès, fomentar els joves a anar més de càmping i altres objectius no tan importants com, per exemple, una major compenetració entre els components del grup i una millora de síntesi i expressió escrita i oral.