Efecto de las Estatinas sobre el Peptidoma Plasmático y Urinario de Pacientes Trasplantados Renales

Estudiem l’efecte de l’atorvastatina sobre perfil lipídic, funció renal, marcadors d’inflamació, peptidoma plasmàtic i urinari de 54 pacients trasplantats renals. L’estudi proteòmic es basa en tecnologia d’esferes magnètiques combinada amb espectrometria de masses MALDI-TOF. L’atorvastatina va millorar el perfil lipídic dels pacients i va provocar canvis significatius al peptidoma plasmàtic. Es va observar la disminució en plasma de pèptids derivats de fragments del quininogen i de C4. Atès que bradiquinina i C4a, que s’alliberen de quininogen i C4, son potents mediadors de la inflamació, els nostres resultats poden aclarir els efectes antiinflamatoris atribuïts a les estatines.

High prevalence anti-Trypanosoma cruzi antibodies, among blood donors in the State of Puebla, a non-endemic area of Mexico

Blood transfusion is the second most common transmission route of Chagas disease in many Latin American countries. In Mexico, the prevalence of Chagas disease and impact of transfusion of Trypanosoma cruzi-contaminated blood is not clear. We determined the seropositivity to T. cruzi in a representative random sample, of 2,140 blood donors (1,423 men and 647 women, aged 19-65 years), from a non-endemic state of almost 5 millions of inhabitants by the indirect hemagglutination (IHA) and enzyme linked immunosorbent assay (ELISA) tests using one autochthonous antigen from T. cruzi parasites, which were genetically characterized like TBAR/ME/1997/RyC-V1 (T. cruzi I) isolated from a Triatoma barberi specimen collected in the same locality. The seropositivity was up to 8.5% and 9% with IHA and ELISA tests, respectively, and up to 7.7% using both tests in common. We found high seroprevalence in a non-endemic area of Mexico, comparable to endemic countries where the disease occurs, e.g. Brazil (0.7%), Bolivia (13.7%) and Argentina (3.5%). The highest values observed in samples from urban areas, associated to continuous rural emigration and the absence of control in blood donors, suggest unsuspected high risk of transmission of T. cruzi, higher than those reported for infections by blood e.g. hepatitis (0.1%) and AIDS (0.1%) in the same region.

Variables asociadas a necrosis pancreática en pacientes con Pancreatitis Aguda Grave.

Hem fet un estudi retrospectiu de 73 adults amb pancreatitis aguda greu recollint variables analítiques i radiològiques a l'ingrés i a les 48h i relacionant-les amb l'existència de necrosi pancreàtica a la TC. Les variables relacionades amb la necrosi van ser: edat, leucòcits, VSG, TP, INR, glucèmia, urea, creatinina, proteïnes, albúmina, LDH, calci, PCR i presència de vessament pleural a la Rx. D'aquestes, el vessament pleural a l'ingrés i la hipoalbuminemia, les xifres altes de LDH i PCR a les 48 hores es van relacionar significativament, la qual cosa permet identificar pacients amb major risc en els quals instaurar mesures precoces

Control glucémico y prevalencia de complicaciones a los 20 años de evolución en pacientes con diabetes mellitus tipo 1 sometidos a terapia intensiva desde el debut

Dels pacients amb DM1 diagnosticats entre 1985-1994 en el nostre centre, vàrem seleccionar 147 amb seguiment ininterromput des del debut i durant més de 10 anys. Vàrem revisar les dades registrades anualment relacionades amb el tractament, control glicèmic i risc cardiovascular, amb els objectius d'avaluar el Grau de control, l'existència de factors predictors, la prevalença de complicacions tardanes i la seva relació amb el control glucèmic. Vàrem objectivar que la insulinoteràpia intensiva permetia mantenir un control glucèmic adequat, i que el grau de control a l'any del diagnòstic predeia el control posterior. La prevalença de complicacions va ser inferior a la descrita prèviament.

L’ús dels biomarcadors plasmàtics (CKMB i BNP) facilita la detecció de patologies embòliques en l’ictus isquèmic agut

Per avaluar la utilitat dels biomarcadors en el diagnòstic etiològic de l’ictus agut, es van estudiar pacients amb ictus isquèmic agut no lacunar, en els quals es va fer una exploració cardiològica i es van determinar els biomarcadors plasmàtics seleccionats (CKMB, pèptid natriurètic cerebral(BNP), D-dímer, mioglobina i troponina I). Els pacients amb fibril•lació auricular i els pacients amb patologia embòlica en l’estudi amb ecocardiograma transtoràcic(ETT) van mostrar nivells més elevats de CKMB i BNP respecte els pacients amb ritme sinusal i estudi ETT normal, respectivament. Després de la regressió logística, CKMB i BNP es mantenien com a predictors independents de font embòlica.

Effect of mannitol and hypertonic saline on cerebral oxygenation in patients with severe traumatic brain injury and refractory intracranial hypertension.

BACKGROUND: The impact of osmotic therapies on brain oxygen has not been extensively studied in humans. We examined the effects on brain tissue oxygen tension (PbtO(2)) of mannitol and hypertonic saline (HTS) in patients with severe traumatic brain injury (TBI) and refractory intracranial hypertension. METHODS: 12 consecutive patients with severe TBI who underwent intracranial pressure (ICP) and PbtO(2) monitoring were studied. Patients were treated with mannitol (25%, 0.75 g/kg) for episodes of elevated ICP (>20 mm Hg) or HTS (7.5%, 250 ml) if ICP was not controlled with mannitol. PbtO(2), ICP, mean arterial pressure, cerebral perfusion pressure (CPP), central venous pressure and cardiac output were monitored continuously. RESULTS: 42 episodes of intracranial hypertension, treated with mannitol (n = 28 boluses) or HTS (n = 14 boluses), were analysed. HTS treatment was associated with an increase in PbtO(2) (from baseline 28.3 (13.8) mm Hg to 34.9 (18.2) mm Hg at 30 min, 37.0 (17.6) mm Hg at 60 min and 41.4 (17.7) mm Hg at 120 min; all p<0.01) while mannitol did not affect PbtO(2) (baseline 30.4 (11.4) vs 28.7 (13.5) vs 28.4 (10.6) vs 27.5 (9.9) mm Hg; all p>0.1). Compared with mannitol, HTS was associated with lower ICP and higher CPP and cardiac output. CONCLUSIONS: In patients with severe TBI and elevated ICP refractory to previous mannitol treatment, 7.5% hypertonic saline administered as second tier therapy is associated with a significant increase in brain oxygenation, and improved cerebral and systemic haemodynamics.

Control d'inventaris mitjançant codis de barres

En aquest projecte es desenvolupa un software per a la gestió d’inventaris d’actius de la Universitat Autònoma de Barcelona. El hardware pel qual està dissenyada aquesta aplicació és un notebook i una pistola lectora de codis de barres. Amb aquest software es poden crear inventaris per centres i espais important la informació mitjançant un fitxer extern. L’aplicació detecta automàticament canvis d’ubicació, elements perduts i permet inserir comentaris per a la identificació d’elements en mal estat. L’aplicació està basada en el web i pel seu desenvolupament s’han utilitzat tecnologies com el PHP, SQL, XHTML, CSS, Javascript, servidors Apache i MySQL.