1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Los ltimos cambios legislativos introducidos en el Cdigo penal han hecho aumentar las personas que cumplen condena por delitos del trfico. Este estudio pretende reconocer el perfil psicolgico de las personas que se han sometido a un programa de tratamiento para la modificacin de los comportamientos peligrosos para la conduccin, requisito bsico por parte del interno si quiere acceder a beneficios penitenciarios.
Resumo:
El estudio se ha centrado en conocer las diferencias en los perfiles de los penados en prisin por delitos de conduccin y sus diferencias respecto con la poblacin penitenciaria ordinaria. Se ha querido conocer la influencia del alcohol en este tipo de delitos.
Resumo:
El present projecte de final de carrera de Cincies Ambientals estudia els usos actuals del castanyer (Castanea sativa) amb la finalitat de trobar nous usos per a aquesta espcie i de potenciar la recuperaci de les masses de castanyer catalanes. Aquest objectiu sassolir mitjanant una recerca bibliogrfica exhaustiva, la realitzaci denquestes a empreses que tractin amb productes del castanyer i amb sortides al camp per veure lestat actual de les castanyedes catalanes, donada la seva afectaci per diverses patologies i per labandonament que han patit. Una vegada coneguda la situaci del castanyer i dels seus productes, es realitzar una anlisi de la viabilitat econmica dels possibles nous usos daquest arbre, una anlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats), i el balan energtic de lexplotaci dels seus recursos forestals.
Resumo:
En el territori del Barcelons les obres han estat a lordre del dia. Abans de linici de la crisi es van encetar i programar nombroses obres tan dimmobles com de grans infraestructures com la que aqu es presenta: un intercanviador de metro. Lalta densitat demogrfica daquesta regi ha fet que aquests treballs realitzats a les obres siguin poc compatibles amb el benestar i la salut de la poblaci. Un dels principals factors causants del malestar als vens s el soroll. Mitjanant estudis de modelitzaci acstica, com el realitzat en aquest projecte, es pretn preveure i evitar que lafecci acstica derivada de les obres sigui perjudicial per la persona per tal de compatibilitzar al mxim possible les feines de lobra amb el benestar general. Mitjanant el programa de monitoritzaci acstica CadnaA i nombroses mesures acstiques in situ sha pogut preveure la futura afecci sonora de 6 fases dobra considerades com les ms sorolloses i shan proposat un seguit de mesures preventives i/o correctores per tal dassolir uns nivells acstics assequibles amb la legislaci vigent.
Resumo:
El litoral comprs entre els municipis de Torredembarra, Creixell i Roda de Ber s una platja sorrenca situada al nord de la comarca del Tarragons. Aquest espai allotja la platja natural protegida ms ben conservada entre el Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre, sent caracteritzada per les seves dunes de sorra i les llacunes salabroses. Al ser una zona costanera el principal problema sn els impactes generats per la freqentaci turstica que s'han avaluat en el present treball. La freqentaci ha generat nombrosos petits camins entre les dunes, afavorint la fragmentaci, el sorgiment de la vegetaci allctona i la molstia i canvi de comportament a espcies de fauna importants com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).
Resumo:
Lexplosi del sector turstic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral catal i el seu principal atractiu turstic, les platges. Sitges s un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residncia i ciutat de vacances, sobretot a lestiu, incrementant fortament la pressi sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitget: el perfil litoral i la dinmica sedimentria, la qualitat microbiolgica de les aiges i la sorra, els cabals d'aiges residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentraci de residus, kg/m2) com a nou indicador de presncia dusuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat fsic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matria d'obres martimes en interacci amb les dinmiques sedimentaries. Pel que fa als anlisis microbiolgics de l'aigua i la sorra trobem una situaci regulada a excepci de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecci del medi, la regeneraci despcies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garants una gesti de laigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.
Resumo:
Aquesta relatoria correspon a les Jornades del Moviment per la Pau coorganitzades per la Federaci Catalana dONG per la Pau i lInstitut Catal Internacional per la Pau, i que es van desenvolupar a Barcelona durant els dies 13 i 14 de novembre de 2009. L'objectiu era reflexionar i debatre sobre els plantejaments dels quals parteix el moviment, la identificaci de noves realitats, els reptes de futur, i la possible adequaci a nous enfocaments o estratgies per incrementar la incidncia transformadora en el camp social i poltic.
Resumo:
Prenent com a referncia les aportacions de diversos estudis i codificacions que han tractat sobre la performance i el teatre com a acte poltic i manera d'intervenci cultural, sense perdre de vista possibles generadors d'acci com la fantasia i la memria creadora, analitzarem una manera concreta de fer teatre que es va donar a Barcelona entre els anys 1965 i 1973: el teatre de guerrilles, ms concretament, el teatre de guerrilles de Jordi Dodero. Des de el seu context context, social i teatral, i amb aquest marc teric de referncia, atenent a la forma d'organitzaci i de relaci donarem compte d'una hipottica possibilitat del teatre practicada a Barcelona durant els ltims anys del franquisme en el si d'una forta convulsi social: el teatre com a vehicle de trobada.
