1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Proposta de millora de gesti dels camins del municipi de Prades per tal de millorar la connexi a dins del municipi. Lestudi es basa en diferents apartats: inventari dels camins existents, recuperaci dels antics camins ara en dess, disseny ditineraris de natura (per a lobservaci de la vegetaci i fauna autctona) i condicionament dels camins existents per permetre el pas de vehicles especials per a lextinci dincendis
Resumo:
El projecte, t per objectiu el clcul i disseny de les installacions del Balneari de laPuda, situat a la ciutat de Banyoles, provncia de Girona.Les installacions estudiades, sesmenten a continuaci;- Installaci daigua freda sanitria- Installaci daigua calenta sanitria- Installaci de climatitzaci zona hotel- Installaci de calefacci zona termal- Climatitzaci i tractament de laigua de les piscinesEl Balneari t una superfcie construda total de 6.192,54 m2 , distribuda en tres plantes;planta soterrani, planta baixa i planta primera
Resumo:
El masss de les Gavarres s un espai que forma part del Pla dEspais Naturals dInters Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnolgic. s per aix que des de lentitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta delaborar un conjunt de senders ecoturstics sobra la Zona dInters Etnolgic de la Gavarres. Lobjectiu principal s impulsar la posta en valor i crear instruments de gesti dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del masss de les Gavarres, a partir del disseny dun conjunt de senders ecoturstics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin dinstruments de dinamitzaci i de gesti per a la conservaci de lespai i els seu elements patrimonials.
Resumo:
Estudi de les possibles solucions per al tractament de la resta vegetal al municipi de Porqueres. Sestudia la tecnologia ms eficient per valoritzar el residu verd per tal dobtenir un producte final reutilitzable, beneficis i sostenible, tant ambientalment com socialment. Actualment s tractat com a residu, la qual cosa suposa un cost de gesti important
Resumo:
Estudi i avaluaci de les principals propietats del sl i la dinmica erosiva relacionades amb ls del sl i laband agrcola en diferents ambients de la pennsula del Cap de Creus. Per dur a terme aquest estudi shan seleccionat 7 ambients diferentsrepresentatius duna seqncia dusos fins laband en diferents etapes desuccessi vegetal. Els ambients sn diferenciats entre sls cultivats (vinya iolivera), sls forestals (sureda i pineda), pastures (prats) i matollars (Cistusmonspeliensis i dErica arborea) respectivament cremat reiteradament i nocremat durant 25 anys. En cada ambient shan instal.lat parcel.les derosique permeten avaluar la producci de sediments i la mobilitzaci de nutrients (carboni i nitrogen) durant els episodis de precipitaci que generen escolament superficial
Resumo:
El projecte se centra en el la vall dAliny, en els terrenys de la Fundaci Territori i Paisatge que abasten des dels cims del Port del Comte, a ms de 2.000 m daltitud fins ms avall del nucli de Perles en els 500 m, en un ambient de muntanya a la comarca de lAlt Urgell, Catalunya. Lobjectiu principal ha estat diagnosticar la situaci de la ramaderia extensiva de la vall, tot predient la seva viabilitat socioeconmica com a estratgia de futur, tant pel que fa la seva poblaci, com per les caracterstiques dun paisatge en mosaic molt ben afaionat per la m humana en el passat. Aquesta diversitat paisatgstica assegurada per lexistncia de la ramaderia extensiva, provoca una riquesa en biodiversitat ecolgica, en front del creixement continu de la massa forestal causat per labandonament de les activitats a la muntanya. Un dels aspectes estudiats de la ramaderia de la vall, ha estat la gesti dels cinc ramats existents en lactualitat, dos de vaques, un de cabres, un dovelles i un de cavalls. Des de la identificaci dels moviments de transtermitncia durant les diferents estacions de lany, a la de lobtenci dels diferents recursos alimentaris pel bestiar provinents directament de la natura. Les entrevistes personals als ramaders han estat una important font dinformaci i de tractament de dades per poder diagnosticar la situaci actual del sector i de la figura del pastor com a figura professional clau en la vessant socioeconmica i paisatgstica local. Es van poder identificar clarament els problemes amb els quals es troba la ramaderia extensiva i quins reptes presenta per poder arribar a ser un sector de futur per a la poblaci de la vall. En aquest context es proposen mesures de millora de lactivitat i de difusi dels productes agroramaders de qualitat.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en la realitzaci d'un informe actualitzat i ampli sobre la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a Catalunya en dos grups dedat (0-17 i 18-29) i s'ha centrat en els mbits socio-demogrfic, educatiu i jurdic, des duna perspectiva comparativa internacional proporcionada pel projecte UNICEF Innocenti Children of Immigrant Families in 8 Affluent Countries (2009). Sha treballat amb dades quantitatives, qualitatives i bibliogrfiques de diverses fonts primries i secundries. Per realitzar aquest informe, shan ampliat els indicadors dInnocenti en dos sentits: a) afegint, quan ha estat possible, els ja elaborats i experimentats per lequip investigador al I i II Informes sobre Infncia i Immigraci a Catalunya en el marc del CIIMU els anys 2002 i 2005, aix com els desenvolupats als captols Infancia e Inmigracin dels dos volums La Infancia en Cifras en Espaa (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) els anys 2006 i el 2007 sobre una mostra del padr 2005 i amb projecci pel conjunt de lestat; b) afegint una anlisi jurdica transversal dels diferents marcs que regulen la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a la Uni Europea, Espanya, Catalunya i les cartes de drets internacionals, i sha contrastat aquestes regulacions amb lanlisi de casos obtinguts amb treball de camp etnogrfic a dues comarques (de Barcelona i Girona) que han perms illustrar les contradiccions de la seva aplicaci. Daltra banda, seguint amb la perspectiva aplicada en estudis i informes precedents, labordatge ha perms analitzar comparativament la situaci dels fills i filles de famlies immigrades amb els seus coetanis dorigen autcton, pel que fa a les condicions de vida i les oportunitats socials en un sentit ampli. La Memria que sannexa consta de 4 grans apartats: 1) Sociodemografia, 2) Educaci, 3) Marc jurdic, 4) Joves de famlies immigrades.
Resumo:
Tal com posa de manifest Garrido Genovs, comporta una barreja de conceptes psicolgics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria dedat, realitza una infracci titllada de criminal. Per tant la franja dedat varia segons els pasos; no tots coincideixen en la majoria dedat penal i no sempre s coincident amb el que, des dun punt de vista criminolgic sha dentendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor s tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurdic respectiu, pot sser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A lEstat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria dedat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria dedat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqncia juvenil com aquell conjunt dinfraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.
Resumo:
El projecte consisteix en realitzar lavaluaci dels sls del municipi de Sant Gregori i la seva posterior classificaci per Capacitat Agrolgica. Aquest projecte es va portar a terme per palliar la manca dinformaci sobre sls que hi ha nivell local
Resumo:
El cultiu de plantes medicinals i aromtiques (PAM) a Catalunya s un cultiu minoritari, per podria ser una alternativa a cultius que cada vegada ms sn menys rendibles. La finca estudiada, situada al terme municipal dArenys de Mar, al Maresme, s'ha emprat per al cultiu de plantes hortcoles. Ara ja fa anys que la finca est inactiva, i el nou propietari sha interessat en el cultiu de PAM com a possibilitat de tornar a activar la finca, escollint com a sistema de producci, el cultiu ecolgic . El projecte presenta el cultiu de quatre espcies de PAM ((Thymus vulgaris, Tim, Lavandula angustifolia, Lavanda, Mentha x piperita, Menta pebrera i Slvia comuna, Slvia), tenint en compte les seves necessitats i les caracterstiques edafoclimtiques de la zona, aix com el mercat de les PAM, la normativa de producci ecolgica i procurant utilitzar tot els mitjans existents a la finca per tal de minimitzar la inversi
