Característiques psicosocials i judicials dels menors implicats en denúncies d’abús sexual: ent casos valorats a l’equip d’assessorament tècnic penal de Barcelona

Característiques psicosocials i judicials dels menors víctimes d’abús sexual Els delictes contra la llibertat sexual a la infància són un greu problema social, atesa l’especial vulnerabilitat dels menors i els efectes que el delicte pot suposar en el seu desenvolupament. En el cas dels menors que arriben al sistema judicial, aquesta vulnerabilitat augmenta pel possible efecte de la victimització secundària. Aquesta recerca parteix de la necessitat de conèixer de manera objectiva les característiques dels menors presumptes víctimes d’abús sexual derivats a l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Barcelona, atès que, si bé hi ha múltiples estudis descriptius amb aquest tipus de població en altres territoris nacionals o en altres països, mai no s’havia realitzat un estudi d’aquestes característiques en el servei de l’EATP. En aquest estudi es van analitzar les dades de 100 menors presumptes víctimes de delictes contra la llibertat sexual, denunciats a la província de Barcelona i derivats al nostre servei per demanda judicial durant un període d’un any. Les principals variables analitzades es van agrupar en les àrees següents: antecedents del delicte (personals i sociofamiliars), variables relacionades amb el delicte (variables judicials, del presumpte agressor i de la intervenció del nostre servei) i conseqüències judicials, personals i sociofamiliars del delicte. Els resultats de l’estudi destaquen que la majoria dels menors són nascuts a Catalunya, tenen més de nou anys i les tres quartes parts són nenes. La meitat de les famílies tenen un perfil tradicional i l’altra meitat són monoparentals o reconstituïdes; es valora un estil educatiu adequat en la majoria dels casos. Es copsa una escassa presència d’antecedents familiars significatius. En els menors predominen els trets de personalitat de submissió, conformisme i introversió, i presenten una escassa psicopatologia prèvia. Predominen els abusos sexuals crònics realitzats per una persona de l’entorn familiar del menor. En general, els testimonis dels menors sobre l’abús resulten globalment creïbles, i és molt baixa la proporció dels testimonis no creïbles. Les principals seqüeles psicològiques copsades en els menors són la simptomatologia ansiosa i posttraumàtica, i hi predominen també els sentiments de rebuig envers l’agressor.

Características psicosociales y judiciales de los menores implicados en denuncias de abuso sexual: cien casos valorados por el equipo de asesoramiento técnico penal de Barcelona

Características psicosociales y judiciales de los menores víctimas de abuso sexual El objetivo es conocer las características psicológicas, sociodemográficas y judiciales de los menores que denuncian delitos contra la libertad sexual en la provincia de Barcelona. La muestra está formada por 100 menores presuntas víctimas de delitos contra la libertad sexual denunciados en la provincia de Barcelona y atendidos por el Equipo de Asesoramiento Penal a la instancia judicial.

Maria-Antònia Oliver, traductora

Maria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) és una de les poques traductores al català que han aprofundit en la teoria de la traducció i que han plasmat els seus pensaments sobre paper. Coneixem a bastament el seu vessant literari gràcies a un bon grapat d’estudis que s’han dut a terme des de diverses universitats dels Països Catalans i també des d’algunes de fora de les nostres fronteres. Amb tot, la faceta de torsimany sovint ha estat esmentada de passada, malgrat hagi portat al català autors i autores de renom com ara Virginia Woolf, Herman Melville, Italo Calvino o Mark Twain. Maria-Antònia Oliver, traductora situa l’autora en el moment en què ha traduït, se centra en la seva idea sobre la traducció, cataloga les seves traduccions i visibilitza la figura d’una traductora prolífica.

Anopheline Species Complexes in Brazil. Current Knowledge of Those Related to Malaria Transmission

A summary of the problems related to the systematics of primary and secondary Brazilian anophelines vectors of malaria is presented.

An Investigation on the Ecology of Triatoma vitticeps (Stal, 1859) and its Possible Role in the Transmission of Trypanosoma cruzi, in the Locality of Triunfo, Santa Maria Madalena Municipal District, State of Rio de Janeiro, Brazil

From January 1989 to April 1995, 465 specimens of Triatoma vitticeps were collected in the locality of Triunfo, 2nd District of Santa Maria Madalena municipal district, State of Rio de Janeiro. The bugs were found indoors by local residents with predominance of adults. The flight activity was high in hot months when the incidence in the domicile also increased. Two hundred and two bugs (111 alive and 91 dead) were examined for Trypanosoma cruzi infection. This was detected in 31 of the dead bugs (34%) and 88 (79%) of the live bugs examined. With a view to investigate the possible vertebrate hosts of the T. cruzi isolates, the blood of 122 mammals was examined through Giemsa-stained smears, hemocultures and xenodiagnosis. T. cruzi was detected in three specimens of Didelphis marsupialis and T. (M.) theileri was detected in one specimen of Bos taurus. The parasites were isolated from triatomine feces, xenoculture and hemoculture. No evidence of human infection was detected in 58 inhabitants examined, as evaluated by indirect imunofluorescence technique using T. cruzi epimastigotes as antigens. These results show that T. vitticeps is still a sylvatic species although nymphs have been found inside the domicile. Thus, an epidemiological vigilance is necessary to know the behaviour of this species following the continuous modifications promoted by the presence of man.

Lipids shed into the culture medium by trypomastigotes of Trypanosoma cruzi

Trypomastigote forms of Trypanosoma cruzi were metabolically labeled with [14C]-ethanolamine and [3H]-palmitic acid. Lipids shed to the culture medium were analyzed and compared with the parasite components. Phosphatidylcholine and lysophosphatidylcholine accounted for 53% of the total incorporated precursor. Interestingly, phosphatidylethanolamine and its lyso derivative lysophosphatidylethanolamine, although present in significant amounts in the parasites, could not be detected in the shed material. Shed lipids were highly enriched in the desaturated fatty acids C16:1 and C18:1 when compared to the total fatty acid pool isolated from the parasites.

Aspects related to productivity for four generations of a Lutzomyia longipalpis laboratory colony

A closed colony of Lutzomyia longipalpis was established with specimens collected in the Raposa - Serra do Sol indian reservoir, one of the main foci of visceral leishmaniasis in the State of Roraima, Brazil. Biological observations were made on four generations of a L. longipalpis colony with emphasis on productivity. Aspects studied were the number of laid and retained eggs, and the number of adults (male and female) per generation. During the four generations the percentage of engorged females that laid eggs varied from 64.2% (third generation-F3) to 90.3% (second generation-F2). The mean number of eggs laid per female varied from 23.6 (F3) to 39.9 (first generation-F1). The maximum number of eggs laid per female varied from 84 (F3) to 124 (F1). The mean number of retained eggs per female was 12.7 (parental generation-P and F1) to 22.1 (F2). The number of females exceeded the number of males in all generations. However, significant difference for male/female ratio was found only for F3. Fecundity rates were between 42.1 (F3) and 58.3 (F2). From a total of 439 blood-fed females, 355 females laid 12,257 eggs that yield 5,354 adults (2,525 males and 2,829 females) in four generations. F2 presented maximum productivity and fecundity rates.

Studies on populations of Lutzomyia longipalpis (Lutz & Neiva, 1912) (Diptera: Psychodidae: Phlebotominae) in Brazil

Studies were performed on five Brazilian populations of Lutzomyia longipalpis: Salvaterra (PA), São José do Ribamar (MA), Canindé (CE), Natal (RN) and Gruta da Lapinha, Lagoa Santa (MG). No morphological differences were observed that could distinguish between these populations. Homogeneity tests showed that the allopatric populations display a certain heterogeneity and that the sympatric populations, with different patterns of spots, are homogeneous. The Student-Newman-Keuls test, represented by Euler-Venn diagrams, showed a disjunction between the populations from the north/northeast and the one from Gruta da Lapinha. Genetic distances between the four populations (excluding the Canindé population) were within the range of intrapopulational differences. The Gruta da Lapinha population displayed a heterozygotic deficiency that could be a consequence of high levels of inbreeding due to cryptic habits of living in a small cave. These results do not favor the hypothesis of a L. longipalpis species complex in Brazil, and the species should be considered high polymorphic.