994 resultados para Judah, ha-Levi, active 12th century.


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Master athletes are often considered to represent the ideal rate of decline of aerobic function; however, most of the studies interested in active elderly people are often limited to people younger than 75. We aimed to determine the physiological adaptations and aerobic fitness in a selected European population of active octogenarians during maximal and submaximal exercise tests. Aerobic capacity was measured during maximal incremental tests on treadmill (TR) and cycle-ergometer (CE) and functional capacity during a 6-minute walk test (6-MWT) in 17 subjects aged 81.2 +/- 0.8 years. Pulmonary gas exchange and heart rate (HR) were continuously measured during the different exercise tests. Maximal oxygen consumption (V.O (2max)) on TR and CE was significantly higher than predicted values (TR: 28.7 +/- 1.2 vs. 17 +/- 0.5 ml . kg (-1) . min (-1); CE: 23 +/- 1.2 vs. 16 +/- 0.6 ml . kg (-1) . min (-1) for measured and predicted values respectively). V.O (2max) and HR (max), as well as V.O (2) and HR at the ventilatory threshold (V.O (2)T (V.E) and HR T (V.E)) were significantly higher on TR than on CE (HR (max): 144 +/- 4 vs. 138 +/- 4 bpm; V.O (2)T (V.E): 22.5 +/- 0.8 vs. 17.7 +/- 0.9 ml . kg (-1) . min (-1) for TR and CE respectively). V.O (2)T (V.E) and HR T (V.E) on TR were equivalent to V.O (2) and HR measured during the 6-MWT. HR T (V.E) on TR and mean HR during the 6-MWT were strongly correlated (R = 0.82, p < 0.01). Maintenance of regular physical activity provides high aerobic fitness, in octogenarians, as was shown by the higher values of our subjects in comparison to predicted values. Moreover, the close relation between the intensity developed at T (V.E) on TR and 6-MWT could support the idea that a walk test is a submaximal test performed at high intensity that could provide a basis for exercise prescription in an individualized manner in active elderly people.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Nel secolo scorso è emersa in Italia un'originale modalité di rappresentazione letteraria che trasfigura i caratteri dell'identità per costruire una particolare forma di alterità, un "altro sé". Infatti, a causa di uno stato di crisi identitaria dello scrittore, in Silo ne e in Carlo Levi si assiste alla costruzione di figure di alterità (il "cafone", i contadini del Sud), rappresentazioni letterarie di quei soggetti socialmente subalterni che questi scrittori volevano riscattare ed emancipare. La tematizzazione dell'autorappresentazione che si riscontra in Brancati e in Pasolini va invece in un'altra direzione, diventa il progetto di una scoperta: la formalizzazione retorica di un'identità "altra" all'interno della propria individualità, letterariamente oggettivata e formalizzata. Brancati, cosi riletto e rivalutato, mostra la crisi dell'autorappresentazione, cioè del posizionamento d'autore nel momento del passaggio dal fascismo all'antifascismo, e quindi il processo di costruzione di un'identità "altra", più forte, che renda possibile la scrittura. Il brancatismo, cioè quel fenomeno culturale legato alia fortuna della narrativa brancatiana, ha anestetizzato questa dimensione critica della scrittura brancatiana riconducendo le sue figure e le sue trame narrative all'interno del discorso dell'alterità, iunzionale a una normalizzazione e borghesizzazione della società italiana del dopoguerra.La tesi propone quindi una teoria della rappresentazione italiana nel Novecento che, prendendo le mosse dalla critica postcoloniale, individua un'originale modalità di rappresentazione per cui gli elementi di "identità" vengono letterariamente trasfigurati in un'"alterità". Individuata questa esperienza, spiccano con inedita intensità le proposte di Carlo Levi per una nuova Italia, che incorporasse il sostrato "primitivo" nell'Italia contemporanea e futura; la progettualità delle esperienze artistiche di Pasolini dagli anni '50 alia sua scomparsa; e il percorso di Sciascia dall'acuta e innovativa riflessione sul pirandellismo degli esordi al ripiegamento sulla "sicilitudine" degli anni '80.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest estudi es proposa estudiar els vincles que hi ha entre La nouvelle Héloïse (1761) de Jean-Jacques Rousseau i l'obra dramàtica de Joan Ramis i Ramis, especialment la seva Lucrècia (1769), tot i les dificultats que la recepció de Rousseau va tenir en la Menorca il·lustrada. En aquest sentit, el gruix del treball es dedica als elements que tenen en comú les obres de referència, pel que fa al tractament literari dels temes centrals, com ara el que vehicula la sensibilitat preromàntica que irromp en el panorama creatiu de l'Europa del moment, més enllà de les propostes estrictament formals i de contingut del neoclassicisme, i també quant als motius i la intencionalitat dels dos autors.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En el relativament breu lapse de temps que suposen les tres darreres dècades, l'art contemporani xinès ha passat de ser pràcticament invisible i desconegut per al públic general, a ser present en un gran nombre d'escenaris a nivell internacional relacionats amb el món de l'art, sobre tot des de finals de la dècada dels noranta. El present TdR ha intentat apropar-se a qüestions com la imatge i les idees que sobre la RP Xina s'han transmès en l'última dècada a través de les obres o de les accions dels artistes xinesos contemporanis més exposats o cotitzats internacionalment i que viuen a la Xina, i a com s'ha arribat a inserir la producció artística d'aquests autors en el procés de globalització i hibridació de la cultura que estem vivint. Hem delimitat el camp de recerca, bàsicament a l'estudi de l'obra de cinc autors (Song Dong, Ai Weiwei, Zeng Fanzhi, Yue Minjun i Wang Qingsong) i a la seva presència en l'escena internacional de l'art contemporani a través de les subhastes de les dues cases més importants del món, Christie's i Sotheby's.