993 resultados para Infecciones de salmonella
Resumo:
Després d’aplicar alguns tractaments d’elaboració i conservació als aliments, queden bacteris lesionats. Aquests bacteris perden la capacitat de créixer en els medis de cultiu selectiu convencionals, de manera que se’n subestima el recompte. Malgrat això, poden recuperar-se als aliments i suposar un risc per la salut, ja que alguns encara poden mantenir activitat metabòlica i integritat estructural. En aquest projecte, es van optimitzar protocols de preparació de mostres per citometria de flux (CF) per avaluar l’estat fisiològic de patògens alimentaris (Escherichia coli O157:H7, Salmonella Enteritidis i Listeria monocytogenes) sotmesos a estrès. Es van estudiar principalment dos paràmetres fisiològics: la integritat de membrana, mitjançant iodur de propidi i fluorocroms de la família SYTO; i l’activitat respiratòria, per la reducció intracel•lular d’una sal de tetrazole, el CTC. En primer lloc, es van avaluar variables de protocol, com la concentració de colorant, la ràtio entre colorants, la solució de tinció i el temps d’incubació, en mostres control (cèl•lules sanes i mortes). A continuació, els protocols optimitzats es van aplicar a suspensions bacterianes en medi de cultiu que prèviament havien estat sotmeses a estressos físics i fisicoquímics. Durant l’etapa final del projecte, els coneixements adquirits sobre la preparació de mostres per CF es van aplicar a l’anàlisi de mostres de matriu complexa: amanides comercials inoculades amb E. coli O157:H7. Als assajos amb indicadors d’integritat de membrana en suspensions bacterianes sotmeses a estrès, es van poder quantificar cèl•lules amb la membrana parcialment danyada (presumptes cèl•lules lesionades). El recompte de cèl•lules que mantingueren l’activitat respiratòria després de ser sotmeses a estrès va ser superior al que es va obtenir mitjançant recompte en placa convencional, cosa que va evidenciar la presència de cèl•lules actives però no cultivables. La introducció d’estratègies per reduir les interferències provocades per les partícules alimentàries i l’ús d’un anticòs amb marcatge fluorescent va permetre detectar selectivament les cèl•lules d’E. coli O157:H7 i avaluar-ne la integritat de membrana simultàniament. L’anàlisi de cèl•lules bacterianes per CF requereix de la exhaustiva optimització dels protocols, que són específics per cada soca i matriu. Malgrat això, i a diferència del mètode convencional per recompte en placa, ofereix la possibilitat d’obtenir una gran quantitat d’informació sobre el sovint complex estat fisiològic d’una mostra.
Resumo:
Purpose: HIV-infected patients treated for syphilis may be at increased risk for serological failure and serofast state. Our aim was to analyse serological response to treatment in HIV-infected patients diagnosed with syphilis, and factors associated with serological cure and serofast state. Methods: Open-label, no controlled study of a series of HIV- patients diagnosed with syphilis during 2004-2011. Patients were categorized by rapid plasma reagin titer (RPR) into success (4-fold decrease in RPR by 12 or 24 months after treatment of early or late syphilis), serofast (success with persistently stable reactive RPR), and failure/ re-infection ( failure to decrease 4-fold in RPR by 12 or 24 months after treatment or sustained 4-fold increase in RPR after treatment response). Results: 141 HIV- patients were diagnosed with syphilis during the study period (104 early syphilis, 36 late or indeterminate latent syphilis). The mean age was 36.3 years, 98.5% were male, and 87.2% homosexual men. In 46 (32.6%) cases, HIV and syphilis infection diagnosis were coincident (mean CD4 457/mm3 and HIV-VL 4.72 log10). Among patients with prior known HIV infection, 65 were on antiretroviral therapy (ART) at syphilis diagnosis (mean CD4 469/ mm3, 76.9% undetectable HIV-VL). 116 patients satisfied criteria for serological response analysis (89 early, 24 late/indeterminate). At 12 months of early syphilis treatment (89.2% penicillin) there were 16 (18%) failures, and at 24 months of late/indeterminate syphilis (91.7% penicillin) there were 5 (18.5%) failures. Overall, 36 (31.0%) patients presented serofast state. Treatment failure was related with lower CD4 count (295 vs 510/μL; p=0.045) only in patients with coincident diagnosis. Serofast state was related with older age (41 vs 36 years; p=0.024), and lower CD4 count (391 vs 513/mm3; p=0.026). Conclusions: In this series of HIV-infected patients, with many patients on ART and with good immunological and virological parameters, serological failure and serofast state were frequent. Immunological status, and age could influence on serological response to syphilis treatment in HIV-infected patients.
Resumo:
Purpose: Iron overload (IO) has been associated with increased cardiovascular risk (CVR) and metabolic syndrome (MS) in the general population; both elevated CVR and MS are frequent in HIV- patients. Our aim was to analyze the prevalence of IO in a cohort of asymptomatic patients with HIV infection, and related factors. Methods: Cross-sectional study of a cohort of HIV outpatients in regular follow-up. Demographic, epidemiological, clinical, analytical and therapeutic data were collected. Patients completed a questionnaire about CVR factors and 10-year CV disease risk estimation (Framingham score), underwent a physical exam, and a fasting blood analysis. IO was defined as a plasma ferritin level higher than 200 m/L in women and 300 m/L in men. Results: 571 patients (446 men, 125 women), with a mean age of 43.2 years, sexual transmission of HIV in 68.5%, median CD4 count 474 cell/μL (IQR: 308-666), and 36.3% Aids cases 86.2% were on antiretroviral therapy (ART), and 74.8% of them had undetectable HIV viral load 14.6% met MS criteria, and mean CVR at 10 years was 6.67%. IO was detected in 11% of cases. Patients with IO were more immunosuppressed (CD4 count 369 vs 483/μL, p<0.0001), presented a higher prevalence of detectable HIV viral load (17.6% vs 8.9%; p<0.005), and of Aids cases (14.9% vs 8.7%; p<0.023), and lower plasma levels of cholesterol, HDLc and LDLc (154 vs 183, 34 vs 43, 93 vs 110 mg/dL, respectively; p<0.0001. In the multivariate analysis, the only related factor was CD4 count <350 cell/μL (OR 2.86, 95% CI 1.6-4.9; p<0.0001). IO was not associated with CVR nor with MS. Conclusions: IO is not uncommon in HIV patients, and it is only related with immunosuppression defined as CD4 count <350 cell/ mL, and in contrast to general population, it is not related with increased CVR nor with MS.