A molecular contribution to the controversial taxonomical status of some freshwater snails (Caenogastropoda: Rissooidea, Cochliopidae) from the Central Andes desert to Patagonia

For over 40 years malacologists have been discussing the taxonomical status of Heleobia species, an enigmatic genus from Cochliopidae family (Caenogastropoda: Rissooidea). As with other rissooidean families, the considerable character convergence and the paucity of anatomical synapomorphies has proved to be a problem in resolving cochliopid phylogenetic relations and establishing the validity of several nominal cochliopid species. Here we present a molecular contribution to solve the taxonomical status of one of the most abundant Southern South America cochliopid genera which has many endemic species. We report molecular evidence that supports three of the four Heleobia groups described for this region, the "australis", "parchappii" and "piscium" groups. The fourth, the "hatcheri" group, belongs not to Heleobia but to a different genus which itself should not be considered as part of the family Cochliopidae but closely related to genus Potamolithus Pilsbry & Rush, 1896.

The genus Bostryx in central western Argentina: anatomical and distributional description of four of its southernmost species (Gastropoda, Bulimulidae)

ABSTRACT The genus Bostryx Troschel, 1847 is endemic to South America, extending from Ecuador to Chile and Argentina. The southernmost Argentinian species of the genus that inhabit San Luis, San Juan and Mendoza provinces, specially the pre-Andes, Andes and Sierras Pampeanas mountain ranges, were examined. This is the first time the anatomy of Bostryx pastorei (Holmberg, 1912), Bostryx reedi (Parodiz, 1947) and Bostryx strobeli (Parodiz, 1956) has been described.Bostryx cordillerae (Strobel, 1874) is re-described regarding shell and anatomy due to new morphological data. The main differences among the species examined are based on shell characters. The distribution ofBostryx mendozanus (Strobel, 1874) and Bostryx cuyanus (Pfeiffer, 1867), other species found in this region, was also discussed.

Identificación y priorización de problemas socio-sanitarios de las personas mayores de Roda de Ter, Barcelona : participación ciudadana y grupo nominal, en el estudio previo a la planificación de los estudios de salud

El context social i sanitari del nostre país mostra una resposta insuficient a les creixents necessitats i demandes sociosanitàries de les persones grans. La planificació d’ estratègies en els serveis sanitaris i socials dedicats a l atenció de les persones grans han de ser considerats a partir de criteris racionals i eficients. És un bon mètode la analitzar la situació amb una estratègia qualitativa ? La participació de la gent gran en la definició de problemes aporta alguna perspectiva novedosa?. Per a la gestió sanitària, manquen a la seu anàlisi i avaluació dissenys innovadors útils i de fàcil aplicació. Els objectius de l’ estudi són: 1.-Identificar , definir i prioritzar els problemes socials i sanitaris de les persones majors de 70 anys del municipi de Roda de Ter ( Barcelona), emprant la tècnica de Grup Nominal. 2.-Avaluar una dinàmica de participació ciutadana per la detecció de problemes i necessitats. Metodologia. S’organitza un grup nominal per a la identificació, definició i priorització dels problemes de salut. El grup està constituït per 11 persones clau, persones especialment implicades en el context social del municipi , entre els que hi ha els profesionals dels serveis socials i sanitaris. Resultats. Es varen identificar 15 problemes i es varen prioritzar en 3 grups, de major a menor importància. En el primer grup: la soledat, manca i dificultat d’ accés a l’ informació, problemes d’ ordre fisiològic: limitacions físiques,incontinència urinària y el dolor, les barreres rquitectòniques en el domicili, el soport als cuidadors, la manca de serveis d’ ajuda a domicili. El segon grup: diners, la qualitat de les relacions familiars, l’ automedicació, la manca de coneixement del que significa ser gran per part dels fills i barreres arquitectòniques al carrer. En el tercer grup: disposar d’ajudar de confiança per als tràmits i gestions econòmiques administratives, disposar de companyia per anar als llocs i manca de mitjans de transport per anar als llocs. Discussió. La anàlisi dels resultats suggereix seguir les següents línees d’ actuació: 1.Promoció de la qualitat de les relacions familiars i socials. 2.Elaborar programes específics per : atenció al dolor crònic, rehabilitació i manteniment físic, diagnòstic i tractament de la vista i oïda, reeducació de la presa de medicaments, programa de reeducació vesical. 3.Creació d’ estratègies de comunicació eficients dirigides a persones grans. 4.Allargar l’ estada en el domicili fomentant l’ autonomia individual mitjançant: serveis a domicili, ajudes tècniques,reeducació d’ activitats de la vida diària i adaptació de l’habitatge. 5.Atenció i suport al cuidador de persones dependents. 6.Creació de serveis d’assessoria legal, administrativa i financera. 7.Reivindicació de l’ acompliment de la llei de supressió de barreres arquitectòniques. La dinàmica interdisciplinar, la participació ciutadana y la utilització d’una estratègia d’investigació qualitativa com el grup nominal, s’ha valorat com unes eines útils per a la planificació en l’àmbit sociosanitari. Des de el punt de vista dels professionals dels serveis implicats, s’ha introduit canvis importants en la definicó dels conceptes sobre la salut i la qualitat de vida de les persones grans. En conjunt, hem contrastat les possibilitats d’ una altra forma d’analitzar els problemes de salut de les persones grans y ens ha permès pensar en accions futures d’una forma diferent a la realitzada fins al moment, basada principalment en estratègies quantitatives, per a l’ abordatge de la qualitat de vida.

Exposición a la contaminación por actividad petrolera y estado de salud de la comuna Yamanunka (Sucumbíos, Ecuador)

El presente proyecto es un estudio epidemiológico transversal, con el propósito de describir la exposición a la contaminación petrolera y el estado de salud de una Comuna indígena de etnia shuar en la provincia de Sucumbíos, Región Amazónica Ecuatoriana.

The biology of Aedes (Ochlerotatus) albifasciatus Macquart, 1838 (Diptera: Culicidae) in Central Argentina

Aedes albifasciatus is a flood water mosquito ocurring in the southern countries of South America. It is a competent vector of the Western Equine Encephalitis (WEE) and causes important losses on milk and beef production in central Argentina. Field work was carried out from December 1990 to March 1993, on a monthly basis during the dry season and biweekly during the rainy season. Larvae were collected using the 'dipping' technique and females with CDC traps baited with CO2. Field collected larvae were used to build laboratory cohorts, from which basic population parameters were estimated. Eggs survived up to six months on dry soil, although there was a linear decrease of viability with time. At 23ºC, larval development time was around nine days, and all adults emerged within one week. The estimation of larval development in the laboratory seems to be very near the development on the field, as larvae have been collected on average eight days after a rainfall. Egg to adult survival was 83%, with the highest mortality on fourth larval instar (6%). In the laboratory studies, sex proportion among the adults was 1:1, females lived longer than males (median 13 and five days, respectively), and adult survival pattern showed a constant number of individuals dying per unit time. Field collected females layed an average of 84 eggs per batch, and completing up to five gonotrophic cycles, suggesting an estimated survival of up to 35-50 days.

Geodynamic reconstructions of the South America-Antarctica plate system

The South America-Antarctica plate system shows many oceanic accretionary systems and subduction zones that initiated and then stopped. To better apprehend the evolution of the system, geodynamic reconstructions (global) have been created from Jurassic (165 Ma) to present, following the techniques used at the University of Lausanne. However, additional synthetic magnetic anomalies were used to refine the geodynamics between 33 Ma and present. The reconstructions show the break up of Gondwana with oceanisation between South America (SAM) and Antarctica (ANT), together with the break off of `Andean' geodynamical units (GDUs). We propose that oceanisation occurs also east and south of the Scotian GDUs. Andean GDUs collide with other GDUs crossing the Pacific. The west coast of SAM and ANT undergo a subsequent collision with all those GDUs between 103 Ma and 84 Ma, and the Antarctic Peninsula also collides with Tierra del Fuego. The SAM-ANT plate boundary experienced a series of extension and shortening with large strike-slip component, culminating with intra-oceanic subduction leading to the presence of the `V-' and anomalies in the Weddell Sea. From 84 Ma, a transpressive collision takes place in the Scotia region, with active margin to the east. As subduction propagates northwards into an old and dense oceanic crust, slab roll-back initiates, giving rise to the western Scotia Sea and the Powell Basin opening. The Drake Passage opens. As the Scotian GDUs migrate eastwards, there is enough space for them to spread and allow a north-south divergence with a spreading axis acting simultaneously with the western Scotia ridge. Discovery Bank stops the migration of South Orkney and `collides with' the SAM-ANT spreading axis, while the northern Scotian GDUs are blocked against the Falkland Plateau and the North-East Georgia Rise. The western and central Scotia and the Powell Basin spreading axes must cease, and the ridge jumps to create the South Sandwich Islands Sea. The Tierra del Fuego-Patagonia region has always experienced mid-oceanic ridge subduction since 84 Ma. Slab window location is also presented (57-0 Ma), because of its important implication for heat flux and magmatism. (C) 2011 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Estudio epidemiológico de la presencia de cuerpos extraños en pacientes asistidos entre 1983 y 2009 en el servicio de Otorrinolaringologia del Hospital Central de Maputo (Moçambique)

Antecedents: els cossos estranys en l'especialitat d'ORL en països en desenvolupament representen un important problema de salut pública. Objectius: caracteritzar el perfil dels pacients, identificar els cossos estranys i establir relacions entre ells. Metodologia: estudi descriptiu, retrospectiu, de 4.826 pacients amb cossos estranys durant un període ampli (1983-2009). Resultats: el 52.8% dels pacients van ser de sexe masculí i el 64.9% d'edat pediàtrica. Els objectes metàl•lics (24.5%) la localització a l'oïda (40.3%) van ser els més freqüents. Conclusions: es demostren evidències d'interès en salut pública i es proposen estratègies de prevenció i de control.