Recuperació i producció sostenible del formatge d'Estahon

Des de la perspectiva ambiental, el projecte s’ha enfocat vers la conservació de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjançant unes pràctiques ramaderes que prioritzin l’aprofitament dels recursos sense una sobre-explotació d’aquests. D’aquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que s’ha aconseguit a través dels anys gràcies a la interacció planta-animal, és a dir, l’adaptació de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i l’adaptació animal a les espècies vegetals pel seu manteniment i creixement. A més a més, s’ha optat per unes races de bestiar autòctones que malgrat no ser les més productives quant a llet, si que són les que estan més adaptades a les condicions orogràfiques i climàtiques d’Estahon. El ramat serà tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecològica, la qual cosa ens permetrà aconseguir l’elaboració d’uns formatges també ecològics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps s’està tendint cap a un món rural cada cop més despoblat i envellit, mentre que les ciutats són cada cop més extenses i densament poblades. És per això que s’hauria d’aconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar població als petits pobles de muntanya és trobant alternatives que siguin viables econòmicament perquè s’hi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econòmica, s’ha intentat tancar el cicle productiu dins de l’explotació. D’aquesta manera, a part de reduir el consum pel transport d’aliments, s’aconsegueix no dependre de l’exterior per alimentar el bestiar. Així es redueixen molt els costos en la producció i alimentació del bestiar. Per fer l’anàlisi econòmica s’ha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitjà termini), però tot i això es poden contemplar per tal d’iniciar l’explotació i tenir un període d’adaptació.

Terceira contribuicäo ao conhecimento do gênero Archytas Jaennicke, 1867: (Diptera, Tachinidae)

Twelve species of the genus Archytas Jennicke, 1867, eight of which described as new are studied and figured in detail. Definitions of the species are based mainly on characters of male genitalia. The male genital characters are the most significant for separation of the species and most demonstrative of their affinities. By examining a long series of species of this genus we came to the conclusion that the presence of one pair of median marginal bristles on the third abdominal tergite seems to be characteristic of the genus. This caracter apparently so important, is not however considered fundamental. The most significant example is found in Archytas lenkoi sp. n. and Archytas vexor Curran, 1928. In A. lenkoi we can find one or two pairs or thay may, less frquently, be absent. In A. vexor these bristles are lacking. The shape of the male copulatory apparatus of Jurinia nitidiventris Curran, 1928 refered to by CURRAN in his "Revision of Archytas", is not characteristic of any species of the group and so, is not considered in this paper. To help in the identification, the species studied here are divided into groups. The analis group" includes: A. apicifer (Walker, 1894), A. californiae (Walker, 1856), A. nivalis Curran, 1928, a. giacomellii (Blanchard, 1941), A. basifulvus (Walker, 1849), A. incasanus Townsend, 1912 and A. cirphis Curran, 1927. The identification of members of these group is extremely difficult owing both to their similarity in colour pattern and to their variability. They all have black testaceous or dark brown abdomen, the last segment pale or brownish pollinose; second segment without bristles; third with a pair of strong marginals, fourth and fifth with two rows of discals on apical third. The final determination often rests upon the structure of the male copulatory apparatus. Fortunately in this group, many of the forcipes superiores and palpi genitalium are strikingly different from one another. The "zikani group" includes: A. zikani sp. n., A seabrai sp. n., A. duckei sp. n. and A. vernalis Curran, 1928. This group may be characterized as follows: forcipes interiores absent; forcipes superiores strongly chitinized an dilated at anex. Within this group, the forcipes of. A. seabrai sp. n. do not present an aberrant form. The "dissimilis group" will be studied in forthcoming papers. The limits of the genus Archyta Jaen. are not as yet sharply difined, the evaluation of the significance of each character used in the definition remaining as most difficult problem. The distinction between Archytas and other related genera is very difficult, chiefly because it is based on variable characters. In this paper we place the genera Parafabricia Towsend, 1931, Itachytas Blanchard, 1940, Archynemochaeta Blanchard, 1941, Proarchytoides Blanchard, 1941 and Archytodejeania Blanchard, 1941 in the synonymy of Archytas Jaen. The detailed examination of the characters used in their definition, proved them to be fundamentally proposed on basis of chaetotasy, these characters alone being precarious, because of the considerabel intraspecifical variation. The type of the new species are in the Oswaldo Cruz Institute collection. Rio de Janeiro, Brazil, and paratypes in the collections of the followings institutions: Departamento de Zoologia da Secretaria de Agricultura do Estado de São Paulo; Instituto de Ecologia e Experimemtação Agrícolas; Departamento de Defesa Sanitária Vegetal; Campos Seabra collection; and Barbiellini collection.

Colombian international trade from a physical perspective: towards an ecologial "Prebisch Thesis"

Prebisch's approach to economic development was based on the notion that there is an international historical division of labour. Peripheral countries are specialized in exporting primary goods while centre countries export industrial goods. The Terms of trade for peripheral countries tend to deteriorate. This approach can be extendend to ecological issues. The international Centre-Periphery division does not only involve the monetary exchange of goods and capital, but also the physical exchange in which Southern countries provide materials and energy so that Northern countries can develop their socioconomic metabolism. This metabolism process is guaranteed through cheap prices for primary goods. This paper aims to apply and extend Prebisch's thought on unequal exchange, both monetary and ecological, in relation to colombian trade in the period 1970-2002, using material flow analysis.

Simulació d'un sistema dinàmic: el creixement del pi blanc i la seva resposta davant dels incendis

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006. La capacitat d’entendre i predir sistemes naturals ha rebut un suport important gràcies als ordinadors i, amb ells, la capacitat de simular processos. En aquest cas es concreta en la creació d’un model de simulació pel creixement del pi blanc i la seva regeneració després d’un incendi. En una primera part es fa una aproximació des de l’àmbit de la biologia a aspectes com la successió forestal, els incendis forestals i la descripció del pi blanc i la seva regeneració després d’un incendi. L’última part té una vessant més tecnològica, explicant la simulació, i en concret, l’autòmat cel•lular. Aquest és el tipus que s’ha emprat per a la realització d’un programa de simulació que no s’inclou aquí.

Between specialization and globalization. The marketing of agrarian products and its environmental impacts seen from a historical perspective: the province of Barcelona in the mid-nineteenth century

Ecological economics has five good reasons to consider that economic globalisation, spurred by commercial and financial fluxes, to be one of the main driving forces responsible for causing environmental degradation to our planet. The first, is the energy consumption and the socio-environmental impacts which long-distance haulage entails. The second, is the ever-increasing flow of goods to far-away destinations which renders their recycling practically impossible. This is particularly significant, because it prevents the metabolic lock of the nutrients present in food and other agrarian products from taking place. The third, is that the high degree of specialization attained in agriculture, forestry, cattle, mining and industry in each region, generates deleterious effects not only on the eco-landscape structure of the uses of the soil, but on the capability to provide habitat and environmental functions to maintain biodiversity as well

Toxoplasmose em primatas não humanos: I - Infecções naturais em Macacca Mulatta e Cebus Apella

Neste trabalho são descritas infecções naturais por Toxoplasma em um Macacca mulatta e em um Cebus apella, ambos tendo apresentado curto período de doença. Ambos se infectaram no cativeiro: o primeiro no biotério do laboratório, onde havia outros mamíferos com toxoplasmose experimental, e o segundo, na casa dos seus donos, em Jacarepaguá, on se habituara a comer carne crua como parte da alimentação. Nessa casa viviam outros platirrinos, entre os quais 2 Cebus libidinosus (um casal), os quais apresentaram Reação de Sabin-Feldman positiva (1:64), do mesmo modo que o tratador dos animais. Microscòpicamente, observaram-se nos 2 animais mortos de toxoplasmose espontânea lesões necróticas no fígado e baço, com a presença de toxoplasmas livres e intracelulares, isolados ou em associação, com maior ou menor número de indivíduos. No Cebus, no qual foi feita autópsia completa, foram observadas lesões e parasitos na suprarenal; e lesões moderadas no encéfalo, mas sem parasitos. É feita uma revisão das infecções naturais por Toxoplasma em primatas não humanos. Em mais de 60 anos de estudos do Txoplasma, foram descritas infecções naturais em apenas 31 exemplares de 18 espécies: 3 Prosimii, 10 Platyrrhinus e 5 Catharrhinus. A baixa freqüência da toxoplasmose no símios em geral é relacionada aos seus hábitos alimentares vegetarianos e insetífagos e à ecologia arborícola. A maior incidência nos platirrinos é relacionada à sua mais fácil domesticação e conseqüente mudança dos hábitos alimentares.

Marcação individual de triatomíneos para estudos comportamentais e ecologicos

Idealizou-se uma técnica de marcação de insetos adultos, visando principalmente à identificação individual de triatomineos, que consiste na elaboração de códigos correspondentes a números, através de cinco cores basicas (vermelho, branco, azul, verde e amarelo) representadas por pintas coloridas feitas com tinta esmalte e depositadas do pronoto ao escutelo do inseto manualmente, com um fino pincel de seda. As pintas não devem se estender às asas sobrepostas, porque estas mudam constantemente de posição, encobrindo assim a marcação. A tinta é indelével e, por não apresentar toxicidade, não afeta a longevidade e o comportamento dos insetos. A técnica pode ser utilizada tanto para insetos no laboratório quanto no campo principalmente em trabalhos relacionados à Ecologia e ao Comportamento.

Misael Acosta Solís y el conservacionismo en el Ecuador (1936-1953)

Entre las décadas de 1930 y 1950 Misael Acosta Solís, miembro de la elite económica serrana y destacado geobotánico y forestal, lideró un proceso de institucionalización del conservacionismo en el Ecuador. Instituciones privadas y gubernamentales de corte conservacionista, exposiciones, libros y artículos, revistas científicas, estaciones de investigación forestal y agroecológica, leyes y políticas, congresos y encuentros, fueron algunos de sus legados. En este trabajo se revisan esos hechos en el contexto de la historia económica, social y ambiental del Ecuador. Asimismo, se sientan algunas premisas sobre las cuales continuar la construcción de la historia ambiental de esa nación.