1000 resultados para Difusió cultural -- Catalunya
Resumo:
El projecte Teixint Cultures s un projecte de recerca-acci comunitari que intenta promoure des de lmbit de leducaci dadults, laprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos lingstics que les mares dorigen afric tenen en la seva llengua familiar. El programa es porta a terme des duna biblioteca pblica infantil, i atn a mares dorigen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu crrec. Tot el projecte est vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradici oral provinents del continent afric per posteriorment elaborar materials educatius bilinges (en catal i en les seves llenges) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques pbliques com pels centres educatius. Els resultats s'agrupen entres mbits a) descripci de les caracterstiques metodolgiques i organitzatives que han fet possible el projecte; b) impacte del projecte en les participants (aprenentatge del catal, actituds, satisfacci i autoestima, prctiques al voltant de la narraci i la lectura de contes a la llar); i c) impacte del projecte a la biblioteca i al context local de la poblaci de Salt. El futur del projecte es relaciona amb el Pla d'Entorn lligat amb l'establiment de relacions de continutat famlia-escola, implicaci de les entitats i associacions de persones estrangeres i el tractament educatiu de la llengua familiar de l'alumnat.
Resumo:
A Catalunya els discursos acadmics i de l'administraci han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relaci entre l'escola, la famlia i l'entorn s clau per l'xit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evoluci, en la prctica el canvi s lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistncies en les dues institucions, famlia i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relaci marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teric i, sobretot, empric s'ha centrat en la relaci entre la famlia immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentar, la creaci del que hem anomenat dinmiques positives de relaci i comunicaci en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famlies, tot i que tamb l'espai fsic en que es donen aquestes relacions s important. Respecte a la organitzaci del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gesti observem aquells ms facilitadors de la relaci i la comunicaci amb i entre les famlies i aquells ms desincentivadors. Aix s, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famlies que sn mltiples i complexes.
Resumo:
En aquest projecte shan estudiat diferents aspectes relacionats amb laprenentatge del catal per part de la poblaci immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomtiques dels immigrants es una altra forma de capital hum, que no noms facilita la seva integraci social, sin que tamb incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi sha enfocat laprenentatge de lidioma catal per part de la poblaci immigrant com una inversi de la qual es deriven costos i beneficis. Una qesti rellevant s quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castell, b per que s la seva llengua materna o per que lhan aprs amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara ms interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell flut del castell, i encara ms els que arriben a Catalunya sense conixer cap de les dues lleges oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econmics i demogrfics del nivell de coneixement del catal entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, s clau determinar el rol que juguen variables com el grau dexposici, eficincia i els incentius econmics, com per exemple les conseqncies laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, tamb es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentraci dimmigrants dun mateix pas exerceix un efecte depressor en laprenentatge del catal per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hiptesi de si el coneixement del catal per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, tamb analitzarem si aquest coneixement del catal implcita tenir accs a millors oportunitats de treball. La confirmaci daquestes hiptesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econmic per invertir en laprenentatge del catal.
Resumo:
DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissi. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pblica i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teric sobre la noci de ciutadania, incorporant la dimensi del gnere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialitzaci i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relaci a aspectes com el procs de reagrupaci, la incorporaci al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relaci amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais pblics en els que participen, especialment dins l'mbit associatiu.
Resumo:
El modest propsit de la nostra participaci en aquesta miscellnia s posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audincia de Catalunya a principi de la dcada de 1580, en relaci amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condici o sang jueva. Dna fe de la rellevncia de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurdica cabdal com Llus de Peguera (1540-1610) iJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per b que tinguessin trajectries professionals molt dissmils el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars, ambds contribuirien a difondre sentncies de les principals jurisdiccions del pas i sesplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. s a dir, cultivarien, cadasc a la seva manera, el gnere decisionista tan en boga a lEuropa moderna del ius commune tard.
Resumo:
State Audit Reports
Resumo:
O objetivo deste estudo foi traduzir e adaptar culturalmente para o Brasil o DISABKIDS® Atopic Dermatitis Module (ADM), instrumento para mensurao de qualidade de vida relacionada sade de crianas e adolescentes, com Dermatite Atpica. O instrumento possui 12 itens com respostas em escala do tipo Likert, com duas verses, self e proxy. A pesquisa incluiu uma amostra de 18 crianas e adolescentes brasileiros com Dermatite Atpica, na faixa etria de 8 a 18 anos, e seus respectivos pais ou cuidadores. O processo envolveu as fases de traduo-retrotraduo e validao semntica. A validao semntica mostrou boa aceitao da verso traduzida do instrumento com fcil compreenso de seus itens pelos participantes. Aps o trmino de seu processo de validao no pas, o instrumento poder ser utilizado por pesquisadores brasileiros para mensurao de qualidade de vida relacionada sade, bem como possibilitar comparao entre resultados no Brasil com outras culturas nas quais o instrumento j se encontra validado.
Resumo:
The current research in Music Information Retrieval (MIR) is showing the potential that the Information Technologies can have in music related applications. Amajor research challenge in that direction is how to automaticallydescribe/annotate audio recordings and how to use the resulting descriptions to discover and appreciate music in new ways. But music is a complex phenomenonand the description of an audio recording has to deal with this complexity. For example, each musicculture has specificities and emphasizes different musicaland communication aspects, thus the musical recordings of each culture should be described differently. At the same time these cultural specificities give us the opportunity to pay attention to musical concepts andfacets that, despite being present in most world musics, are not easily noticed by listeners. In this paper we present some of the work done in the CompMusic project, including ideas and specific examples on how to take advantage of the cultural specificities of differentmusical repertoires. We will use examples from the art music traditions of India, Turkey and China.
Resumo:
The ways in which the dominant cultural majority frames the educationalsystem determine perceptions of its own identity and understandings ofthe other. In this article I take a political approach, by examining themanagement of cultural diversity within Spanish education policies, treatingeducation as the mirror of society. This article analyzes Spanish challengesand policies approaches towards the management of immigrationrelated diversity in education. The main finding is that there is not one approach,but several, due to both the decentralized character of the educationsystem and the multiplicity of diversity that is at stake (i.e. language,religion, culture etc.)
Resumo:
Cultural variation in a population is affected by the rate of occurrence of cultural innovations, whether such innovations are preferred or eschewed, how they are transmitted between individuals in the population, and the size of the population. An innovation, such as a modification in an attribute of a handaxe, may be lost or may become a property of all handaxes, which we call "fixation of the innovation." Alternatively, several innovations may attain appreciable frequencies, in which case properties of the frequency distribution-for example, of handaxe measurements-is important. Here we apply the Moran model from the stochastic theory of population genetics to study the evolution of cultural innovations. We obtain the probability that an initially rare innovation becomes fixed, and the expected time this takes. When variation in cultural traits is due to recurrent innovation, copy error, and sampling from generation to generation, we describe properties of this variation, such as the level of heterogeneity expected in the population. For all of these, we determine the effect of the mode of social transmission: conformist, where there is a tendency for each nave newborn to copy the most popular variant; pro-novelty bias, where the newborn prefers a specific variant if it exists among those it samples; one-to-many transmission, where the variant one individual carries is copied by all newborns while that individual remains alive. We compare our findings with those predicted by prevailing theories for rates of cultural change and the distribution of cultural variation.
