Response des curez de Paris, pour soustenir le factum par eux présenté à Messieurs les vicaires généraux, pour demander la censure de l'Apologie des casuistes . Contre un escrit intitulé "Réfutation des calomnies nouvellement publiées par les autheurs d'un factum sous le nom de Messieurs les curez de Paris, etc. ..."

[Factum (Paris. Curés). 1658]

Catalogue des livres portraits, gravures & instruments d'optique. Composant la Bibliothèque et le Cabinet De feu M. Grangeret de Lagrange conservateur-adjoint à la bibliothèque de l'Arsenal, membre du conseil de la Société asiatique, ancien correcteur pour les livres orientaux à l'Imprimerie impériale, etc. : La vente aura lieu ... Les Mardi 19, Mercredi 20, Jeudi 21 et Vendredi 22 Juillet 1859 / [expert] M. Auguste Aubry, Libraire

[Vente. Livres. 1859-07-19 - 1859-07-22]

L'Enfer de la mère Cardine, traitant de la cruelle et terrible bataille qui fut aux enfers, entre les diables et les maquerelles de Paris, aux nopces du portier Cerberus et de Cardine, qu'lles vouloyent faire royne d'enfer ; et qui fut celle d'entr'elles qui donna le conseil de la trahyson, etc. ([Réimpression]) / Outre plus est adioustée une chanson de certaines Bourgeoises de Paris, qui faignant d'aller en voyage furent surprinses au logis d'une maquerelle, à S. G. des Prez.

Comprend : Deploration et complaincte de la mere Cardine de Paris, cydevant gouvernante du huleu sur l'abolition d'iceluy : trouvée après le deceds d'icelle Cardine en un escrain auquel estoient ses plus privez et pretieux secretz,...

La Institucionalización de las Conferencias Intergubernamentales en la Unión Europea

Des de mitjans dels anys vuitanta, la UE ha dut a terme sis CIGS amb l'objectiu de revisar els Tractats comunitaris. Com podem explicar els resultats producte d'aquesta cadena de negociacions? En aquest paper mantenim que la manera com es porten les negociacions influeix els resultats de les CIG. En particular, hi ha una sèrie de procediments i pràctiques que faciliten l'abast d'acords. Partint de la literatura del neoinstitucionalismo, derivem tres funcions dels procediments i pràctiques existents a les CIG: estructurar les negociacions, distribuir la informació i definir el rol de mediador en els processos de negociació. Aquest argument es mostra a través d'alguns exemples de les CIG celebrades a partir dels anys noranta.

Oeuvres complètes de Montesquieu / avec des notes de Dupin, Crevier, Voltaire, Mably, Servan, La Harpe, etc. ... [et une Notice sur la vie de Montesquieu, par C.-A. Walckenaër ; Publié par L. Parelle]

Comprend : Notice sur la vie de Montesquieu...

¿La cultura es un factor que influye en la percepción de las marcas? :Caso: La imagen de marca-país de México entre los turistas españoles

Aquest treball presenta un model comparatiu d’anàlisis de la marca en base a l’inconscient col•lectiu, teoria desenvolupada per C. G. Jung (1991), adequat per Sabrine Dornelles (2010) a l’estudi de les marques comercials i contrastat en aquest treball amb la proposta d’aproximació al Perfil Arquetípic Azteca. Per aquesta raó, s’ha realitzat una revisió bibliográfica en referencia a l’objecte de l’estudi del posicionament de la marca, i en especial, dels atributs vinculats al perfil azteca. Amb l’objectiu de conèixer si la cultura influeix o no, en la percepció d’una marca, s’ha realitzat un pre-test via online amb subjectes de nacionalitat espanyola i de països d’Amèrica llatina (Argentina, Colòmbia, Equador, Perú, República Dominicana i Veneçuela) per al grup de control. 5 Els resultats han sigut tractats tant a nivell d’estadística descriptiva com a mode inferencial. Les dades amb significació p≤ 0,05 mostren els estímuls (atributs) que foren associats o no, amb la marca del país Mèxic. Mentre que l’arquetip occidental (grec) va permetre en major percentatge valorar la marca amb tots els subjectes (espanyols, mexicans i llatins) l’arquetip prehispànic no dóna significació suficient amb els espanyols i llatins, però en canvi aporta matisos en el cas dels mexicans. En referència a l’esmenta’t anteriorment , cal que el proper pas sigui millorar el perfil d’arquetipus azteca.

Exposition de Jean diacre sur la Genèse, etc.

Catalogue de l'abbaye de Corbie (éd. d'E. Coyecque, Cat des mss des bibliothèques de France, XIX, p.XI-XLVIII) XIIIe s.: n°246; 1621: n°420 Ex-libris : f.1 : « Sti Germani a Pratis »