1000 resultados para Creativitat en les empreses -- Itàlia
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
[cat]L'estudi vol aprofundir en les conseqüències del conflicte bèlic que enfrontà a Bolivia i Paragüai a la guerra del Chaco (1923-1935), de manera especial per a les poblacions indígenas, les quals, en els darrers anys, han començat a dur a terme una clara reivindicació per al reconeixement oficial dels seus drets territorials a partir de la revaloració de la participació dels indígenes del Chaco en aquesta guerra com també de la utilització dels recursos naturals i de les comunitats autòctones pels exèrcits enfrontats, tot tenint com a eina d'estudi el registre fotogràfic del conflicte.
Resumo:
El setembre del 2000 vam crear el grup de recerca interuniversitari GRE (Grup de Recerca en Envelliment) en el si de la FPCE Blanquerna. Aquest grup està format per professors d'aquesta Facultat i per professors del grup GIG (Grup d'Investigació en Gerontologia) de la Universitat de Barcelona, amb ànim d'investigar sobre la gent gran i la seva qualitat de vida. Som conscients que el canvi demogràfic de la població marcarà el s.XXI. Com han esmentat diferents mitjans de comunicació, un terç de la població espanyola tindrà més de 65 anys l'any 2020. És palès que, en les properes dècades, el nombre de persones grans augmentarà als països desenvolupats, ateses les millores del nivell de vida i la reducció de la taxa de natalitat; per tant, pensem que és un encert estratègic i una visió de futur desenvolupar iniciatives dirigides a conèixer i abordar les necessitats psíquiques i socials de les persones grans.
Resumo:
Aquestes dies s'ha parlat molt de l'humor, en el context de la llibertat d'expressió i de si hauríem, o no, en democràcia, d'autoimposar-nos límits. Som l'única espècie que té sentit de l'humor, i l'utilitzem de forma habitual en les nostres interaccions socials. L'humor té un lloc especial al nostre cervell, i l'estudi del seu funcionament aporta dades que ens permeten aprofundir en el concepte més ampli d'humanitat.
Resumo:
The level of training provided by small firms to their employees is below that provided by their larger counterparts. The provision of firm-related training is believed to be associated to certain characteristics of the firm. In this paper we argue that small firms provide fewer training opportunities as they are less likely to be associated with these characteristics than large firms. The suitability of estimating training decisions as a double-decision process is examined here: first, a firm has to decide whether to provide training or not and, second, having decided to do so, the amount of training to provide. The differences in training provision between small and large firms are decomposed in order to analyse the individual contribution of these characteristics to explaining the gap. The results show that small firms face greater obstacles in accessing training and that the main reasons for that are related to their technological activity and the geographical scope of the market in which they operate.
Resumo:
This paper investigates the extent to which the gap in total factor productivity between small and large firms is due to differences in the endowment of factors determining productivity and to the returns associated with these factors. We place particular emphasis on the contribution of differences in the propensity to innovate and in the use of skilled labor across firms of different size. Empirical evidence from a representative sample of Spanish manufacturing firms corroborates that both differences in endowments and returns to innovation and skilled labor significantly contribute to the productivity gap between small and large firms. In addition, it is observed that the contribution of innovation to this gap is caused only by differences in quantity, while differences in returns have no effect; in the case of human capital, however, most of the effect can be attributed to increasing differences in returns between small and large firms.
Resumo:
Empirical evidence is compelling that large firms are more productive than small firms. The hypothesis in this paper is that the productivity differences between small and large firms are associated with two of the main determinants of a firm’s performance: the human and technological capital that firms incorporate. We suggest that the contribution of these factors in explaining the productivity-size gap might not only be due to the fact that large firms make a more extensive use of them, but also because large firms obtain higher returns from their investment in human and technological capital. The evidence we obtain for a comprehensive sample of Spanish manufacturing firms (1990-2002) supports this hypothesis, which has important implications for the effectiveness of policies designed to improve productivity in SMEs by stimulating innovation and the use of more skilled workers.
Resumo:
L'increment del nombre de llocs de treball no pot estar només associat a fer-ne aparèixer de nous basant-nos en les noves empreses derivades dels resultats de la recerca. Crear petites empreses basades en productes de les TIC o de disseny de molècules, per citar-ne dos jaciments típics, està molt bé, però des de qualsevol punt de vista, no permetria una disminució substancial del nombre de desocupats. Amb prou feines servirien per donar sortida als joves que surten d'escoles i universitats, més ben formats que una gran proporció dels desocupats
Resumo:
Segons dades de Biocat, Catalunya té el 21% de les empreses del sector biotecnològic espanyol que mouen més de 15.000 milions d'euros i ocupen més de 22.000 persones. A final del 2011, en el sector hi constaven 1.156 empreses i entitats, incloent-hi centres de recerca. De les 481 empreses, un 84% són d'origen català. Una part important són d'R+D+I i d'àmbit en què les universitats i centres de recerca catalans estan més ben situats en els rànquings internacionals
Resumo:
Les policies són potser un dels sectors de l’administració que més incidència directa té sobre la ciutadania en les seves decisions quotidianes i que, per tant, més han d’evolucionar cap aquests models descentralitzats i horitzontals de decisió i de funcionament en xarxa. Aquesta responsabilitat de millora i adaptació és competència immediata dels comandaments intermedis i als Caps d’aquests Cossos, que hauran de disposar de les capacitats, habilitats i coneixements necessaris (competències) per dur-los a terme. Caldria, doncs, plantejar-nos si un sistema basat en la gestió per competències podria ser idoni per ser aplicat de forma integral: des del reclutament o selecció passant per la definició de perfils competencials per als llocs de treball, per posteriorment poder fer l’avaluació d’acompliment del lloc i atribuir en aquest resultat alguna mena de recompensa o reconeixement en forma de carrera professional vertical o horitzontal. En aquest treball ens centrarem en les dues primeres etapes, és a dir, estudiarem si la gestió per competències podria millorar els mètodes de reclutament i, de forma especial, en la definició del perfil professional idoni, per als Caps i els comandaments intermedis de la Policia Local, per a la qual cosa es durà a terme un treball de camp amb els responsables polítics i comandaments de diferents policies locals de Catalunya.