Auditoria ètica en un centre d’atenció gerontològica per a gent gran amb dependència

L’ atenció a les persones grans en un establiment residencial ha experimentat una evolució important en els darrers anys: hem passat de l’atenció per beneficència dels ‘asils’ (marcada per un model clarament assistencialista, on l’usuari era un receptor passiu del servei) a l’atenció gerontològica integral (marcada per un model professionalitzat de servei, on l’usuari esdevé un consumidor actiu informat). Hi ha força acord que aquesta maduresa i professionalització ha de tenir en compte els aspectes ètics en l’atenció a la gent gran amb dependència, tant pel que fa a l’ètica assistencial pròpiament dita com a l’ètica de l’organització. Així, l’ètica esdevé un aspecte més a gestionar en aquestes organitzacions. Això requereix planificar com abordar els aspectes ètics en la dinàmica de l’organització, desenvolupar el treball planificat, avaluar els resultats i introduir millores a partir dels resultats obtinguts. En primer lloc hem de tenir identificats els temes ètics a contemplar en un centre gerontològic, que són diferents dels que es puguin plantejar en un centre sanitari, o en un centre educatiu, per exemple. Tot això, però, requereix un mètode i uns elements de mesura. Seria útil poder confeccionar una mena de radiografia de l’organització amb identificació del grau d’assoliment dels aspectes ètics. Es fa necessari disposar d’un instrument per mesurar la qualitat ètica en una residència. Una eina per assolir-ho seria l’auditoria ètica. Caldria disposar d’un model d’auditoria ètica adaptat a les necessitats d’un centre gerontològic d’atenció a persones grans amb dependència (popularment conegut per una ‘residència d’avis’). En aquest treball em proposo els següents objectius: 2.1.- Recerca documental per identificar sistemes d’auditoria ètica específics per a residències de gent gran; 2.2.- Si n’existeixen, fer una anàlisi i comparació dels diferents sistemes trobats, amb el punts forts i punts febles de cadascun d’ells i 2.3.- Valorar la seva idoneïtat en una residència per a gent gran

Territori, ciutat, port: el comerç entre Roma i Hispania septentrional a partir de les àmfores i els marbres

El projecte s’ha enfocat a l’anàlisi de les relacions comercials entre Roma (Portus) i Hispania a través de l’estudi de la distribució dels marbres (material arquitectònic) i de les àmfores (exportació d’aliments) entre aquestes ciutats portuàries principals (principalment Tarraco i Hispalis) i per tal de conèixer els mecanismes comercials, les rutes i l’escala de l’intercanvi. A més d’altres ports tarraconenses (Emporiae, Iluro, Barcino ) i el seu territori, també s’han incorporat altres territoris, que bé eren receptors de produccions amfòriques hispanes (Limes germànic ) o bé exportadors de materials lapidis (Carrara, Itàlia). A nivell metodològic, s’ha buscat la innovació en aspectes com la quantificació, l’aplicació de SIG i de treball en xarxa (laboratoris virtuals ). Això ens ha permès posar en pràctica estàndards i metodologies orientades a aprofundir en l’estudi dels intercanvis comercials antics que s’han establert en el marc del projecte Portus Project, liderat per la British School at Rome, i acceptades per d’altres centres de recerca europeus. Per identificar l’origen d’aquests objectes (marbres i àmfores), aspecte bàsic d’aquesta recerca, hem partit dels estudis petrològic i mineralògics. En el cas de la Península Ibèrica, hem obtingut mostres de referència de les pedreres i centres de producció ceràmica (forns) del hinterland de Tarraco. D’altra banda, s’ha fet especial atenció a com es quantifiquen les evidències en el lloc de trobada (sigui a prop del centre de producció o destí ) a partir de l’anàlisi exhaustiva de la presència d’aquestes produccions locals en d’altres jaciments que ha permès fer estudis de distribució i comerç per tot l’imperi amb l’aplicació de SIG i mapes de distribució quantificats. Tot això ha permès conèixer l’origen de la producció, el destí i les quantitats consumides – de manera que es pugui fer una comparativa a qualsevol port o jaciment romà.

Determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentage de l'idioma Català per part de la població immigrant a Catalunya

En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.     

DIC.CAT. Dona, immigració i ciutadania: les dones marrquines com a generadores de ciutadania a Catalunya

DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissió. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pública i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teòric sobre la noció de ciutadania, incorporant la dimensió del gènere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialització i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relació a aspectes com el procés de reagrupació, la incorporació al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relació amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais públics en els que participen, especialment dins l'àmbit associatiu.

Protocol de classificació inicial

La classificació inicial dels penats és transcendental pel fet que representa la primera proposta o disseny de tractament de l’intern, i constitueix la primera valoració del risc del subjecte. La intenció de la recerca ha estat, doncs, establir un model orientatiu d’entrevista de classificació inicial, la valoració dels aspectes significatius del risc i, de resultes, produir una guia o model d’informe, per tal d’homogeneïtzar i dotar el col·lectiu de pautes comunes d’actuació. Aquest objectiu s’ha tractat d’assolir cercant l’equilibri entre la qualitat i la simplicitat i essent conscients que el document final ha de ser una eina operativa i facilitadora de la tasca professional. El document produït pretén establir pautes d’actuació de mínims que garanteixin una uniformitat en la valoració i una aportació bàsica de dades rellevants a les autoritats administratives o judicials que han de resoldre en diferents instàncies aspectes relatius a la classificació inicial dels penats. El document s’acompanya de material d’avaluació que, tot i no estar dissenyat específicament per a poblacions penitenciàries, per les seves característiques de brevetat i simplicitat de passació i d’interpretació, pot resultar molt pràctic per aprofundir en algunes qüestions especifiques de l’avaluació quan sigui necessari.

Aplicació web per a gestió de pressuposts a Ncora

El projecte que s’ha presentat correspon a la titulació d’Enginyeria en Informàtica i conté diversos aspectes relacionats al desenvolupament d’una aplicació web per a gestionar els pressupostos de l’empresa Ncora. Es presenta un estudi i anàlisi de requeriments, una compra de servidors, una instal·lació i configuració dels servidors en l’entorn hardware del núvol de Ncora, un anàlisi i disseny de la base de dades i un desenvolupament a mida de l’aplicació software. L’objectiu principal del projecte és l’estalvi de temps en la creació de pressupostos i la ràpida cerca de pressupostos fets així com dels seus components.

The post-communist fertility puzzle

Fertility has unanimously declined across the entire post-communist region. This study explores the variation in fertility trends over time among these countries and assesses to what degree three explanations are applicable: second demographic transition (SDT), postponement transition (PPT) or reaction to the economic crisis. Moreover, on the basis of SDT and PPT theoretical tenets, as well as descriptive evidence, the economic context is hypothesized to be linked to two processes of fertility decline conversely. The results show that no one theoretical explanation is sufficient to explain the complex fertility declines across the entire post-communist region from 1990 to 2003. In some countries, a great part of the decline in fertility occurred before significant postponement of childbearing began, which indicates that the dramatic decline was due to stopping behavior or postponement of higher order births. Postponement of first births, either through PPT or SDT processes, greatly contributed to fertility decline in a small number of countries. Pooled cross-sectional time-series analyses of age-specific birthrates confirm that these two distinct processes are present and show that the economic crisis explanation has explanatory power for declining birth rates. In contrast, logistic regressions show that the likelihood of postponing childbirth increases with improved economic conditions. These results confirm the importance of taking the economic context into account when discussing explanations for fertility decline. More specifically, the results indicate that the severity and duration of economic crisis, or absence thereof, influenced the extent and manner in which fertility declined.

Exploring the conditions for a mortality crisis: bringing context back into the debate

This study engages with the debate over the mortality crises in the former Soviet Union and Central and Eastern Europe by 1) considering at length and as complementary to each other the two most prominent explanations for the post-communist mortality crisis, stress and alcohol consumption; 2) emphasizing the importance of context by exploiting systematic similarities and differences across the region. Differential mortality trajectories reveal three country groups that cluster both spatially and in terms of economic transition experiences. The first group are the countries furthest west in which mortality rates increased minimally after the transition began. The second group experienced a severe increase in mortality rates in the early 1990s, but recovered previous levels within a few years. These countries are located peripherally to Russia and its nearest neighbours. The final group consists of countries that experienced two mortality increases or in which mortality levels had not recovered to pre-transition levels well into the 21st century. Cross-sectional time-series data analyses of men’s and women’s age and cause-specific death rates reveal that the clustering of these countries and their mortality trajectories can be partially explained by the economic context, which is argued to be linked to stress and alcohol consumption. Above and beyond many basic differences in the country groups that are held constant—including geographically and historically shared cultural, lifestyle and social characteristics—poor economic conditions account for a remarkably consistent share of excess age-specific and cause-specific deaths.

Health inequalities among the elderly in western Europe

Background: This paper analyses gender inequalities in health status and in social determinants of health among the elderly in Western Europe. Methods: Data came from the first wave of the “Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe” (SHARE, 2004). For the purposes of this study a subsample of community-residing people aged 65-85 years with no paid work was selected (4218 men and 5007 women). Multiple logistic regression models separated by sex and adjusted for age and country were fitted. Results: Women were more likely to report poor health status, limitations in mobility and poor mental health. Whereas in both sexes educational attainment was associated with the three health indicators, household income was only related to poor self-rated health among women. The relationship between living arrangements and health differed by gender and was primarily associated with poor mental health. In both sexes, not living with the partner but living with other people and being the household head was related to poor mental health status (aOR=2.14; 95% CI=1.11-4.14 for men and aOR=1.75; 95% CI=1.12-2.72 for women). Additionally, women living with their partner and other(s) and those living alone were more likely to report poor mental health status (aOR=1.67; 95% CI=1.17-2.41 and aOR=1.58; 95% CI=1.26-1.97, respectively). Conclusions: Health inequalities persist among the elderly. Women have poorer health status than men and in both sexes the risk of poor health status increases among those with low educational attainment. Living arrangements are primarily associated with poor mental health status with patterns that differ by gender.

Gender inequality in health among elderly people in a combined framework of socioeconomic position, family characteristics and social support

This study analyses gender inequalities in health among elderly people in Catalonia (Spain) by adopting a conceptual framework that globally considers three dimensions of health determinants : socio-economic position, family characteristics and social support. Data came from the 2006 Catalonian Health Survey. For the purposes of this study a sub-sample of people aged 65–85 years with no paid job was selected (1,113 men and 1,484 women). The health outcomes analysed were self-perceived health status, poor mental health status and long-standing limiting illness. Multiple logistic regression models separated by sex were fitted and a hierarchical model was fitted in three steps. Health status among elderly women was poorer than among the men for the three outcomes analysed. Whereas living with disabled people was positively related to the three health outcomes and confidant social support was negatively associated with all of them in both sexes, there were gender differences in other social determinants of health. Our results emphasise the importance of using an integrated approach for the analysis of health inequalities among elderly people, simultaneously considering socio-economic position, family characteristics and social support, as well as different health indicators, in order fully to understand the social determinants of the health status of older men and women.