985 resultados para prophylactic indication


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Objetivo: Determinar la incidencia de las infecciones en el primer año postrasplante cardiaco y los factores asociados a las infecciones en este periodo. Materiales y métodos: Estudio analítico de casos y controles anidados en una cohorte, con los pacientes trasplantados cardiacos en la Fundación Cardioinfantil – Instituto de cardiología desde el año 2005 hasta el 2015. Se realizaron análisis univariados, análisis bivariado entre las variables del estudio y el desenlace para la selección de las variables para el modelo de regresión logística. Resultados: Se presentó una mediana de 54 años de edad en la cohorte, con mayor proporción de hombres (75,8%) y con predominio de la cardiopatía dilatada como indicación de trasplante. La incidencia de infecciones en el primer año postrasplante fue de 45% (30/66). Se encontró mayor riesgo de infección en los primeros tres meses, del 36.3% (IC 95% 23 – 55), mostrando mayor frecuencia de infecciones pulmonares y en piel. Dentro de los organismos aislados más importantes en los primeros tres meses, se encontraron bacilos gram negativos y Aspergillus spp. En el primer año postrasplante la cardiopatía dilatada con un OR 4.7 IC95% (1.3 – 17) y la enfermedad renal crónica con un OR 6.7 IC 95% (1.4 - 32) se asociaron a la presencia de infecciones. Conclusiones: La frecuencia de infecciones en los pacientes trasplantados cardiacos en la Fundación Cardioinfantil IC es similar a la observada en la literatura. La aparición de infecciones en el primer año postrasplante, se asocia a la presencia de cardiopatía dilatada y enfermedad renal crónica.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

De sempre s’han valorat les experiències que una mare té durant l’embaràs com a vitals pel desenvolupament del futur infant. Sobretot des de les investigacions de Sigmund Freud i Otto Rank entorn del trauma del naixement, diferents teories i escoles han intentat esbrinar unes pautes profilàctiques per tal d’assegurar el bon desenvolupament del nadó. El fet que la música influeix sobre el desenvolupament del fetus humà no es pot discutir, sobretot des de les aportacions de personalitats com Thomas Verny, Oliver Sacks, Frederic Leboyer i experiències com les de les mares cantaires de la maternitat de Pithiviers (París). Aquest article pretén ser un apropament a un taller experimental multidisciplinari per a embarassades que tingué lloc al 2010 a Manacor, promogut per l’Associació 0-3 Anys, i que inclogué cant, moviment i audició conscient. Hem de pensar, doncs, en una educació musical prenatal?

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crònica que afecta a més de 170 milions de persones d'arreu del món. És un virus petit que es classifica dins de la família Flaviviridae i és un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucleòtids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regió no codificant (5'NCR) que comprèn els primers 341 nucleòtids i la seva funció està relaciona amb la traducció. Immediatament després hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un únic codó d'aturada i codifica una poliproteïna de 3.010 aminoàcids. A continuació l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que és essencial per a la replicació vírica. La única poliproteïna generada és processada co- i postraduccionalment mitjançant proteases de l'hoste i víriques, donant lloc a les proteïnes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutació elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una única seqüència sinó per una població de variants molt relacionades entre sí. A aquesta manera d'organitzar la informació genètica se l'anomena quasiespècie viral i una de les seves implicacions principals és la facilitat amb què sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles són llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i només es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta raó es busquen altres solucions terapèutiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratègies. Una de les més innovadores i prometedores és la utilització de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratègies terapèutiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P és un ribozim que està present en tots els organismes ja que és l'enzim responsable de la maduració dels precursors d'RNA de transferència. El més interessant a nivell terapèutic és que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqüència guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'híbrid imita l'estructura secundària del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqüència (ribozims derivats d'RNAs satèl·lits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regió més conservada del virus per evitar una disminució de l'eficiència del ribozim deguda a la variació de la diana. La ribonucleasa P és una endonucleasa d'activitat molt específica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqüència. L'objectiu final del treball és tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconèixer elements estructurals i no de seqüència ja que per a un mateix nombre de seqüències, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genòmic és molt més petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqüència guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqüència guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans però de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regió del genoma del virus ja que s'ha descrit que són factors que poden limitar l'eficiència de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regió interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'unió de la regió E2/NS2 (regió 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regió 2658-2869 del genoma del virus conté dominis oberts i tancats i que la transició entre uns i altres no és brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regió 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anàlisi de mutacions, però, es dedueix que la regió estudiada és variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona més accessible, la variació de la diana podria afectar la interacció amb la seqüència guia i per tant disminuir l'eficiència de tall. Si es proposés una estratègia terapèutica consistiria en un atac simultani de vàries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absència de seqüències guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacció entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificació de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tècniques que es poden dividir en mètodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitació i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, és la responsable dels dos talls específics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del codó AUG d'inici de la traducció i l'altre entre la regió codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P és un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Així doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus conté estructures semblants al substrat natural, és a dir estructures tipus tRNA. A més, tot i que el VHC és molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presència podria permetre al genoma interaccionar amb factors cel·lulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment però de la seva funció, es converteixen en unes noves dianes terapèutiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar però l'estratègia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absència de seqüències guia externes.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The future of the Veterinary Practice in Dairy Health Management has changed and will change more drastically from our point of view in the next years. The consumer’s pressure and the Media are more and more concerned about animal welfare, traceability of animal products and safety of products of animal origin. On the other hand the Farmers in Europe have to produce under strong rules (competing with other countries outside Europe), which are normally very expensive to put in practice, and the veterinarians should adapt their knowledge to the new challenges, because without their work and cooperation, dairy farming will have no future. In that sense, the old veterinary practice has to go in other ways, otherwise the Veterinarians will loose clients and the animal population in Europe will be reduced. The Dairy farmers will ask for support in other areas besides clinical: efficacy, management, welfare, profitability, nutrition, prophylaxis, economics, reproduction, environmental protection, grassland management, etc. Cattle practitioners should be able to give answers in several subjects and this sets the challenge to our profession - Veterinary preparation has to be very strong in single animal species, particularly in Dairy or beef cows. The cattle practitioner has to look beyond, but he should never forget that “the single animal” has to be looked at as one unit of the herd, which means that without a very good knowledge of the single animal he will be insufficiently prepared to solve herd problems, and the Herd is the sum of several animals. We all know that very often one single animal allows us to implement herd strategies and develop prophylactic programs. We are convinced that the veterinary profession, and in our case the Cattle Medicine should have the ability to evolve, otherwise the Veterinarian as we know him will miss the train in the next years.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

As doenças periodontais perfazem 75% das alterações odontológicas em humanos e diversos estudos epidemiológicos mostram que esta afeção acomete cerca de 85% de cães acima dos três anos de idade. A doença periodontal trata-se de uma doença de origem infeciosa causada por bactérias, pela alteração da capacidade de resposta imunológica do hospedeiro à infeção e tem uma relação documentada com fatores predisponentes, tais como a idade, raça, formato da cabeça, obesidade e dieta. Tem como principal agente causador de doença a placa bacteriana associada à falta de higienização ou profilaxia dentária regular. Assumindo que a cavidade oral pode atuar como foco de infeção, a doença periodontal traduz-se pela inflamação da gengiva (gengivite), e a destruição de tecidos que suportam e protegem o dente (periodontite). Além da elevada carga bacteriana local, as bactérias presentes em lesões da cavidade oral podem entrar na circulação sanguínea e atingir outros órgãos, pelo fenómeno de anacorese, causando infeções sistémicas graves. Têm sido efetuadas várias pesquisas sobre a etiologia e patogenia da doença periodontal, mas são escassos os trabalhos concentrados na orientação, sensibilização e percepção dos proprietários na profilaxia e controlo da doença. O desconhecimento da importância deste tema é um factor que tem vindo a dificultar a adopção de medidas profiláticas, tornando-se assim necessário incluir o proprietário na teia relacional epidemiológica da doença periodontal. Esta é uma condição necessária para a aquisição de novas posturas clínicas no que diz respeito ao controlo da doença e consequente diminuição de intervenções médicas ou cirúrgicas com finalidades terapêuticas.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

A toxoplasmose congénita é uma doença infecciosa, causada pelo parasita Toxoplasma gondii e, adquirida por transmissão materno-fetal, a qual pode acarretar sequelas neurológicas e oculares muito graves, no recém-nascido. O presente estudo incide sobre as linhas de prevenção da doença, em Portugal. A base da prevenção define-se como primária, através da determinação do estatuto imunológico da mulher, do aconselhamento e adopção de medidas higiénico-dietéticas das mulheres seronegativas, de forma a evitar a infecção materna. A vigilância serológica, na detecção de uma possível infecção materna, e a instituição da terapêutica de profilaxia, constituem a prevenção secundária, de modo a evitar a infecção fetal. A prevenção terciária recai, sobre o estabelecimento de um novo esquema terapêutico, dotado de alguma teratogenicidade, com o intuito de minimizar as sequelas da infecção. Em Portugal, existem muitas mulheres seronegativas, mal informadas acerca da doença, e que não tomam medidas preventivas correctas, para evitar a infecção. Esta problemática é decrescente, de norte para sul do país. A prevenção da doença pode ser bem-sucedida, através da implementação de directrizes específicas, dirigidas aos diferentes grupos de risco e da orientação correcta, pelos profissionais de saúde. A realização de estudos, em várias áreas de intervenção da doença, optimiza a sua prevenção e a sua relação de custo-benefício.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Os avanços na área da Medicina transfucional, nomeadamente a descoberta de nova informação sobre os grupos sanguíneos de várias espécies, a introdução rotineira da tipificação sanguínea e das provas de compatibilidade eritrocitária, o estudo das reacções transfusionais adversas, o despiste de doenças infeciosas no dador e a aplicação da terapia por componentes, têm contribuído para aumentar a segurança da transfusão sanguínea em Medicina Veterinária e, por consequência, a sua utilização é cada vez mais frequente. O presente trabalho é constituído por três objectivos: perspectivar a medicina transfusional em Portugal através da análise dos resultados de um inquérito, dirigido aos CAMV, nomeadamente sobre o uso da terapia por componentes, as principais indicações de transfusão e a ocorrência de reacções transfusionais; caracterizar a população de gatos e cães receptores de transfusões sanguíneas, com enfoque na prevalência dos diferentes grupos sanguíneos, na indicação para a realização da transfusão e tipo de produto administrado; determinar a ocorrência de reacções transfusionais através da monotorização do doente antes, durante e após a administração das transfusões. No presente estudo, 86% dos Centros de Atendimento Médico Veterinário (CAMV) inquiridos recorrem à transfusão sanguínea como terapia complementar. Destes, 54.7% utiliza sangue total e produtos do sangue, 41.3% apenas sangue total e 4% apenas produtos do sangue. Os produtos do sangue mais utilizados são o concentrado de glóbulos vermelhos e o plasma fresco congelado (34.2% e 31.6% respectivamente). A anemia constitui o principal motivo para a realização de transfusões sanguíneas e a hipertermia a reacção transfusional mais frequente. Relativamente à caracterização da população de cães e gatos que receberam transfusão sanguínea conclui-se que 77.8% dos cães pertenciam ao grupo DEA 1.1 negativo e 22.2% ao grupo DEA 1.1 positivo. Todos os gatos incluídos neste estudo pertenciam ao grupo sanguíneo A. A anemia por hemorragia foi a indicação predominante para a administração de sangue nos cães (54.3%). Nos gatos a anemia por não produção de eritrócitos prevalece (60%). No que respeita às reacções transfusionais, das 61 transfusões realizadas apenas se registou uma dispneia num gato.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The behavior of the Asian summer monsoon is documented and compared using the European Centre for Medium-Range Weather Forecasts (ECMWF) Reanalysis (ERA) and the National Centers for Environmental Prediction-National Center for Atmospheric Research (NCEP-NCAR) Reanalysis. In terms of seasonal mean climatologies the results suggest that, in several respects, the ERA is superior to the NCEP-NCAR Reanalysis. The overall better simulation of the precipitation and hence the diabatic heating field over the monsoon domain in ERA means that the analyzed circulation is probably nearer reality. In terms of interannual variability, inconsistencies in the definition of weak and strong monsoon years based on typical monsoon indices such as All-India Rainfall (AIR) anomalies and the large-scale wind shear based dynamical monsoon index (DMI) still exist. Two dominant modes of interannual variability have been identified that together explain nearly 50% of the variance. Individually, they have many features in common with the composite flow patterns associated with weak and strong monsoons, when defined in terms of regional AIR anomalies and the large-scale DMI. The reanalyses also show a common dominant mode of intraseasonal variability that describes the latitudinal displacement of the tropical convergence zone from its oceanic-to-continental regime and essentially captures the low-frequency active/break cycles of the monsoon. The relationship between interannual and intraseasonal variability has been investigated by considering the probability density function (PDF) of the principal component of the dominant intraseasonal mode. Based on the DMI, there is an indication that in years with a weaker monsoon circulation, the PDF is skewed toward negative values (i,e., break conditions). Similarly, the PDFs for El Nino and La Nina years suggest that El Nino predisposes the system to more break spells, although the sample size may limit the statistical significance of the results.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The prediction of extratropical cyclones by the European Centre for Medium Range Weather Forecasts (ECMWF) and the National Centers for Environmental Prediction (NCEP) Ensemble Prediction Systems (EPS) has been investigated using an objective feature tracking methodology to identify and track the cyclones along the forecast trajectories. Overall the results show that the ECMWF EPS has a slightly higher level of skill than the NCEP EPS in the northern hemisphere (NH). However in the southern hemisphere (SH), NCEP has higher predictive skill than ECMWF for the intensity of the cyclones. The results from both EPS indicate a higher level of predictive skill for the position of extratropical cyclones than their intensity and show that there is a larger spread in intensity than position. Further analysis shows that the predicted propagation speed of cyclones is generally too slow for the ECMWF EPS and show a slight bias for the intensity of the cyclones to be overpredicted. This is also true for the NCEP EPS in the SH. For the NCEP EPS in the NH the intensity of the cyclones is underpredicted. There is small bias in both the EPS for the cyclones to be displaced towards the poles. For each ensemble forecast of each cyclone, the predictive skill of the ensemble member that best predicts the cyclones position and intensity was computed. The results are very encouraging showing that the predictive skill of the best ensemble member is significantly higher than that of the control forecast in terms of both the position and intensity of the cyclones. The prediction of cyclones before they are identified as 850 hPa vorticity centers in the analysis cycle was also considered. It is shown that an indication of extratropical cyclones can be given by at least 1 ensemble member 7 days before they are identified in the analysis. Further analysis of the ECMWF EPS shows that the ensemble mean has a higher level of skill than the control forecast, particularly for the intensity of the cyclones, 2 from day 3 of the forecast. There is a higher level of skill in the NH than the SH and the spread in the SH is correspondingly larger. The difference between the ensemble mean and spread is very small for the position of the cyclones, but the spread of the ensemble is smaller than the ensemble mean error for the intensity of the cyclones in both hemispheres. Results also show that the ECMWF control forecast has ½ to 1 day more skill than the perturbed members, for both the position and intensity of the cyclones, throughout the forecast.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Tropical cyclones have been investigated in a T159 version of the MPI ECHAM5 climate model using a novel technique to diagnose the evolution of the 3-dimensional vorticity structure of tropical cyclones, including their full life cycle from weak initial vortex to their possible extra-tropical transition. Results have been compared with reanalyses (ERA40 and JRA25) and observed tropical storms during the period 1978-1999 for the Northern Hemisphere. There is no indication of any trend in the number or intensity of tropical storms during this period in ECHAM5 or in re-analyses but there are distinct inter-annual variations. The storms simulated by ECHAM5 are realistic both in space and time, but the model and even more so the re-analyses, underestimate the intensities of the most intense storms (in terms of their maximum wind speeds). There is an indication of a response to ENSO with a smaller number of Atlantic storms during El Niño in agreement with previous studies. The global divergence circulation responds to El Niño by setting up a large-scale convergence flow, with the center over the central Pacific with enhanced subsidence over the tropical Atlantic. At the same time there is an increase in the vertical wind shear in the region of the tropical Atlantic where tropical storms normally develop. There is a good correspondence between the model and ERA40 except that the divergence circulation is somewhat stronger in the model. The model underestimates storms in the Atlantic but tends to overestimate them in the Western Pacific and in the North Indian Ocean. It is suggested that the overestimation of storms in the Pacific by the model is related to an overly strong response to the tropical Pacific SST anomalies. The overestimation in 2 the North Indian Ocean is likely to be due to an over prediction in the intensity of monsoon depressions, which are then classified as intense tropical storms. Nevertheless, overall results are encouraging and will further contribute to increased confidence in simulating intense tropical storms with high-resolution climate models.