Estudi de les càrregues ambientals del compostatge casolà. Simulació d'un sistema de compostatge domèstic i determinació d'emissions de gasos contaminants

Aquest treball s’enfoca cap l’anàlisi de les emissions de gasos amb un potencial impacte negatiu sobre l’entorn que es poden emetre a l’atmosfera durant el compostatge casolà com són el metà i l’òxid nitrós pel seu paper de gasos d’efecte hivernacle i l’amoníac, però sense oblidar el seguiment dels paràmetres del procés en si i la determinació de la qualitat del compost produït. Durant poc més de 6 mesos s’ha simulat un sistema de compostatge casolà tal i com podria donar‐se en un domicili particular i s’ha confirmat la seva eficàcia en la reducció en pes del residu tractat així com l’obtenció d’un producte final altament estable i d’una qualitat més que acceptable. Pel que fa a les emissions de gasos, les quantitats determinades no són menyspreables. L’experiment s’ha realitzat per triplicat. Les emissions són molt erràtiques i no s’han trobat patrons clars en la seva evolució durant el procés de compostatge més enllà d’una certa correlació entre les emissions d’amoníac i la diferència de temperatures entre l’ambient i l’interior dels compostadors. Cal destacat un elevat grau de biaix en la determinació d’emissions gasoses a petita escala, com és el cas del compostatge casolà. Finalment constatar que la generació de lixiviats en el compostatge domèstic pot ser important donat el contingut en aigua de la matèria orgànica tractada a nivell casolà i el limitat accés a material estructurant sec que es té per a compensar‐les.

Proteolytic processing of the Cyt1Ab1 toxin produced by Bacillus thuringiensis subsp. medellin

Bacillus thuringiensis produces d-endotoxins that require proteolytic processing to become active. The activation of the B. thuringiensis subsp. medellin 28 kDa (Cyt1Ab1) cytolytic toxin by trypsin, chymotrypsin and gut extract from Culex quinquefasciatus larvae was analyzed. The Cyt1Ab1 toxin of B. thuringiensis subsp. medellin was processed by all proteases tested to fragments between 23 and 25 kDa, while processing of the Cyt1Aa1 toxin produce fragments between 22.5 and 24.5 kDa. The Cyt1Ab1 toxin was preferentially processed at the alkaline pH of 12. The in vitro proteolytic processing of the Cyt1Ab1 toxin by C. quinquefasciatus larvae midgut extract showed a 25 kDa fragment; a similar result was observed when the activation was performed in the in vivo experiments. The solubilized Cyt1Ab1 toxin and the protease resistant cores generated by in vitro processing showed hemolytic activity but not mosquitocidal activity. Amino terminal sequence of the C. quinquefasciatus gut extract resistant fragment indicated that the cutting site was located between Lys31 and Asp32, with a sequence DDPNEKNNHNS; while for the trypsin-resistant fragment the cutting site was determined between Leu29 and Arg30, and for the chymotrypsin-resistant fragment between Arg30 and Lys31.

Studies on the virulence and attenuation of Trypanosoma cruzi using immunodeficient animals

Tissue invasion and pathology by Trypanosoma cruzi result from an interaction between parasite virulence and host immunity. Successive in vivo generations of the parasite select populations with increasing ability to invade the host. Conversely, prolonged in vitro selection of the parasite produces attenuated sublines with low infectivity for mammals. One such subline (TCC clone) has been extensively used in our laboratory as experimental vaccine and tested in comparative experiments with its virulent ancestor (TUL). The experiments here reviewed aimed at the use of immunodeficient mice for testing the infectivity of TCC parasites. It has not been possible to obtain virulent, revertant sublines by prolonged passaged in such mice.

Estudi amb georadar del jaciment arqueològic de Lady Field (Woolston Manor Farm, Somerset, Gran Bretanya)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al University of Bristol, Gran Bretanya, durant agost i setembre del 2007. Els objectius del projecte d’estudi del jaciment de Lady Field (Woolston Manor Farm, Somerset, Gran Bretanya) eren, bàsicament, tres: en primer lloc, posar en pràctica els coneixements teòrics assolits durant la formació en prospecció geofísica; en segon lloc, aportar informació complementària a la aportada per la prospecció tradicional i el sondeig amb gradiòmetre magnètic efectuades prèviament per l’equip investigador del centre, arribant a definir millor les estructures poc definides per l’altre sistema i, finalment, obtenir un cas d’estudi sobre un jaciment medieval a Gran Bretanya, on les condicions geològiques i climàtiques, que afecten els resultats de la prospecció, són diferents a les del nostre país. Aquests objectius s’han assolit, ja que s’ha pogut portar a terme una prospecció de camp amb el sistema de georadar, processar les dades i obtenir-ne dades de qualitat i obtenir informació útil i rellevant de cara a la definició de les restes detectades, una vegada feta la interpretació. Els resultats mostren l’aparició en el subsòl del jaciment de quatre possibles fases d’ocupació, entre les que destaquen un moment amb possibles restes d’una antiga xarxa urbana, treballs agrícoles o un sistema de drenatge del terreny. Finalment l’estudi ha pogut constatar que la prospecció amb GPR en aquestes condicions geològiques és possible, tot i que les climàtiques –essencialment la pluja i la humitat del sòl- suposen complicacions a l’hora d’adquirir dades de forma segura per la maquinària i per la qualitat de les dades.

Hiperparatiroidismo primario en mujeres postmenopáusicas: evolución de la densidad mineral ósea tras tratamiento quirúrgico

Es realitza un estudi prospectiu observacional amb 158 dones postmenopàusiques diagnosticades d’hiperparatiroidisme primari. L’objectiu és descriure i analitzar l’evolució de la densitat mineral òssia d’aquestes dones després de ser sotmeses a tractament quirúrgic. Els resultats mostren que l’os més afectat en aquesta malaltia és l’os cortical, però el que més es recupera i de forma més ràpida després de la paratiroidectomia és l’os trabecular. Així mateix, les malaltes que tenen un hiperparatiroidisme més sever presenten una major recuperació de la densitat mineral òssia després de la cirurgia.

Etiología y evolución a largo plazo de la hemoptisis amenazante en un hospital universitario.

La hemoptisis amenaçant (HA) es una emergència de la qual la broncoscòpia i l’angiografia han millorat el pronòstic. L’objectiu d’aquest estudi va ser seguir la evolució d’aquests pacients a curt i llarg plaç. S’inclogueren els pacients ingressats per HA en un hospital de referència entre 1994 i 1996 als quals es realitzaren tècniques broncoscòpiques i angiografiques seguin la seva evolució als 5 anys. Les etiologies més freqüents varen ser les bronquiectasis i la tuberculosis. La broncoscòpia es mostra segura com a mesura de localització i terapèutica transitòria, la arteriografia va ser més definitiva a llarg plaç.

Análisis del manejo de la nasofaringitis aguda en Atención Primaria en zona de salud rural. Un estudio descriptivo.

INTRODUCCIÓ: nasofaringitis aguda (NFA) malaltia infecciosa amb elevada morbiditat-demanda en Atenció Primària. OBJECTIUS: adherència dels metges a la guia semfyc, conèixer patró epidemiològic i despesa en NFA. MATERIAL: Disseny descriptiu, anys 2009-2010. Càlcul mostral Epidat, 269 pacients. Mostreig aleatori simple. Tractament estadístic SPSS. RESULTATS: No prescripció d'antibiòtics 86,1% (p &0,05). Prevalença NFA 14%. 1 consulta mèdica (85,4%). Complicacions (2,2%). Paracetamol-AINEs (62,9%), genèrics (65%). Diferències entre prescripció antibiòtica i edat (p = 0,025) menor no prescripció a & 80años (p = 0,025). Cost mitjà total 69.6 euros (54,7-188,8; DT 22,8). CONCLUSIONS: bona adherència, alta prevalença, poques complicacions, elevada prescripció de fàrmacs simptomàtics. Cost considerable.

Ultrasonografía transcraneal: utilidad en los Trastornos del Movimiento.

El diagnóstico de enfermedad de Parkinson Idiopática (EPI) y otros trastornos del movimiento (TM) se basa en criterios clínicos, aunque la ultrasonografía transcraneal ha demostrado cierta utilidad en el diagnóstico. En este trabajo, describimos los hallazgos ultrasonográficos en 291 pacientes con TM y evaluamos su utilidad clínica. Encontramos que la hiperecogenicidad de la sustancia nigra (SN) es más frecuente y extensa en la EPI y que el área de hiperecogenicidad de la SN y el tamaño del tercer ventrículo son útiles para predecir EPI, parálisis supranuclear progresiva y atrofia multisistémica. Según nuestros resultados, la ultrasonografía transcraneal es una técnica complementaria válida y segura para el diagnóstico de EPI.

Amiloidosis diagnosticada mediante punción aspiración de grasa subcutánea en un servicio de Medicina Interna.

La amiloidosis es una enfermedad por depósito de amiloide en diferentes tejidos, produciendo su disfunción. Es infrecuente, con elevada mortalidad y escasas opciones terapéuticas. La punción de grasa subcutánea (PAG) es segura y sensible para diagnosticarla, pero por su clínica inespecífica, es necesario sospecharla. Estudio retrospectivo de las PAGs en 22 años de un Servicio de Medicina Interna. La quinta parte resultaron positivos. Se describen sus características clínicas y mortalidad, señalando las enfermedades predisponentes y parámetros del laboratorio más característicos. Se analiza la ecocardiografia en el diagnóstico y la dificultad de la PAG en pacientes con escaso panículo adiposo.

Caracterización de biomarcadores en la recurrencia postquirúrgica de la enfermedad de Crohn: valor predictivo y/o implicación patogénica de los mismos

La recurrència postquirúrgica en els pacients amb malaltia de Crohn intervinguts és molt freqüent i, al seu torn, té implicacions terapèutiques importants. No s'han caracteritzat fins ara marcadors biològics que, pel seu valor predictiu, poguessin ser d'utilitat en el maneig postquirúrgic d'aquests pacients. En aquest estudi s'analitza el perfil evolutiu després de la cirurgia de diverses citocines (IL-2, IL-6, IL-10, IL1B, IFN-g i TNF-a), marcadors fecals (calprotectina) i paràmetres serològics (proteïna C reactiva, fibrinogen), per determinar la seva possible utilitat com a marcadors predictius de recurrència després de la cirurgia resectiva.

Efecto de la infusión de CO2 en el colon en la tolerancia de la colonoscopia

Con objeto de analizar si la colonoscopia con infusión de CO2 provoca menos dolor que con la infusión convencional de aire ambiente, se ha realizado un estudio prospectivo, doble ciego y aleatorizado con 93 pacientes distribuidos en 2 grupos (48 colonoscopias con CO2 y 45 con aire) con similares características epidemiológicas (edad, sexo, tabaquismo…). Se ha observado que la infusión de CO2 durante la colonoscopia causa significativamente menos dolor que la infusión de aire. Además, la colonoscopia con infusión de aire provoca mayor aumento del perímetro abdominal, aunque el dolor no se relacione claramente con el perímetro abdominal. Los pacientes cuya colonoscopia se realizó con CO2 no presentaron complicaciones respiratorias durante la sedación, sin registrarse apneas ni disminución de la saturación de oxigeno. En conclusión, la sustitución de la infusión de aire por CO2 en la práctica de la colonoscopia es segura y mejora la tolerancia a la exploración.

Endocarditis infecciosa en un hospital terciario; aumento del número de casos asociados al medio hospitalario

Estudi prospectiu observacional realitzat entre gener 2003-juny 2010 amb casos diagnosticats de EI. Vam estudiar l’epidemiologia i els factors de risc de l'endocarditis infecciosa associada al medi hospitalari (EIAMH). Vam incloure 212 casos, el 34,9% eren EIAMH. Observarem un augment en la incidència en els darrers 4 anys (del 45,9% al 54,1%). La EIAMH s'ha associat a pacients grans i amb més comorbiditat. Staphylococcus aureus (21,7%) va ser el més freqüent. Aquests pacients van ser rebutjats per a la cirurgia amb major freqüència (40% vs 22%) i van presentar una major mortalitat (44,6% vs 19,6%) respecte al grup d'endocarditis comuniataria.

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Candidiasis Peritoneal: prevalença i factors de risc. Estudi preliminar

Introducció: Un cultiu positiu de líquid peritoneal per a Càndida spp amb clínica associada, és diagnòstic de Candidiasis Peritoneal (CP). Objetius: L’objectiu primari és coneixer la prevalença de CP. Com objectius secundaris coneixer els possibles factors de risc. Tipus d’estudi: Prospectiu, observacional. Mètodes: S’agafa una mostra de 74 pacients amb diagnòstic de peritonitis (2007-2010). Durant la cirugía s’aspira líquid peritoneal lliure i és conrea. Resultats i conclusions: La prevalença va ser del 17.6% (46.15% C. albicans). L’ afectació del tracte gastro-intestinal-superior (OR 6.554) i l’aparició de fallada cardio-vascular durant la cirugia (OR 5.827), són factors de risc per a desenvolupar-la. És estudi preliminar.

Resultados a largo plazo en el tratamiento del osteosarcoma: experiencia de 20 años

Hem analitzat de manera retrospectiva una sèrie de 58 pacients diagnosticats d’un osteosarcoma no metastàsic a l’Hospital Universitari La Fe de València entre els anys 1985 i 2005. La supervivència global obtinguda als 5 i 10 anys va ser del 57 i del 50 % respectivament. Hem identificat com a factors pronòstic independents la grandària tumoral i la localització axial. Un 50% dels pacients van morir com a conseqüència d’una recidiva sistèmica malgrat haver estat tractats, la majoria, amb cirurgia amb conservació de membre i quimioteràpia tant pre com postoperatòria. El rescat quirúrgic de la recidiva proporciona supervivències prolongades d’una manera significativa.