Screening of papaya accessions resistant to Papaya lethal yellowing virus and capacity of Tetranychus urticae to transmit the virus

The objective of this work was to produce a polyclonal antiserum against the coat protein (CP) of Papaya lethal yellowing virus (PLYV) and to determine its specificity and sensibility in the diagnosis of the virus, as well as to evaluate the genetic resistance to PLYV in papaya (Carica papaya) accessions and to investigate the capacity of the two-spotted spider mite Tetranychus urticae to acquire and transmit PLYV to the plants. Sixty-five papaya accessions were evaluated. For each accession, ten plants were mechanically inoculated using PLYV-infected plant extracts, and three plants were mock inoculated with phosphate buffer alone and used as negative controls. Ninety days after inoculation, newly-emerging systemic leaves were collected from the inoculated plants, and viral infection was diagnosed by indirect Elisa, using polyclonal antiserum sensible to the in vitro-expressed PLYV CP. Viral transmission by T. urticae was evaluated in greenhouse. The experiments were repeated twice. Polyclonal antiserum recognized the recombinant PLYV CP specifically and discriminated PLYV infection from infections caused by other plant viruses. Out of the 65 papaya accessions evaluated, 15 were considered resistant, 18 moderately resistant, and 32 susceptible. The two-spotted spider mite T. urticae was capable of acquiring PLYV, but not of transmitting it to papaya.

Mineralização e efeitos de biocarvão de cama de frangosobre a capacidade de troca catiônica do solo

O objetivo deste trabalho foi caracterizar o processo de mineralização do C em amostras de cama de frango e de seu respectivo biocarvão, além de determinar a capacidade de troca catiônica (CTC) e as taxas de mineralização do C nos solos tratados com cama de frango e biocarvão. A mineralização do C foi avaliada em experimento com quantificação do C-CO2 liberado a partir de incubação (64 dias) de misturas de solo com cama de frango e de solo com biocarvão, em doses equivalentes a 0, 1.000, 2.000, 4.000 e 8.000 mg kg-1 de C. Ao final da incubação, determinaram-se, nas amostras de solo, o teor de C, o pH e a CTC. A mineralização do C dos materiais obedeceu à cinética química de primeira ordem. Os fluxos de C-CO2 foram mais intensos dos 20 aos 40 dias de incubação, seguidos da redução desses fluxos até a estabilização no tempo. As taxas de mineralização do C da cama de frango e de seu biocarvão foram respectivamente de 49,7 e 5,1%. Incrementos da CTC foram observados nos tratamentos com biocarvão, em consequência da elevação do pH, e, em ambos os materiais, em consequência de alterações do teor de C no solo.

Adubação, produtividade e rentabilidade da rotação entre soja e milho em solo com fertilidade construída

Resumo:O objetivo deste trabalho foi avaliar os efeitos da adubação sobre os teores de P e K, em solo com fertilidade construída, e identificar as doses de N, P e K necessárias para obtenção de maior rentabilidade com a rotação entre soja e milho nesses solos. O experimento foi realizado durante três safras, em propriedade com alto investimento tecnológico, em Latossolo Vermelho-Amarelo argiloso de Cerrado, com elevada fertilidade. Utilizou-se o delineamento de blocos ao acaso, com parcelas subdividas e três repetições. Os tratamentos consistiram de 0, 50, 100 e 150% das doses de fertilizantes NPK recomendadas na semeadura (parcelas) e das doses de KCl (soja) e N (milho) em cobertura (subparcelas). Mesmo após a colheita das três safras, os teores de P (Mehlich-1) se mantiveram inalterados no solo sem adubação. Além disso, não houve decréscimo na produtividade da soja na ausência de adubação. O milho, no entanto, foi mais sensível à redução de adubação, com o máximo retorno econômico obtido com 312 kg ha-1 do adubo formulado 10-32-10, e 263 kg ha-1 de ureia em cobertura. Solos com fertilidade construída demandam ajustes de manejo de adubação, para o uso eficiente dos fertilizantes em lavouras com alto investimento tecnológico.

Quebra de dormência de gemas de macieira cv. Eva tratadas com cianamida hidrogenada

A maioria das cultivares de macieiras plantadas no Brasil apresentam deficiência e desuniformidade de brotação, devido à má distribuição e/ou baixo número de horas de frio abaixo de 7,2º C, constituindo-se num entrave à produtividade. Mesmo utilizando-se de cultivares de baixa exigência de frio invernal, como a cultivar Eva, tem-se verificado a necessidade de se fazer a quebra de dormência para uniformizar a brotação, compatibilizar o florescimento e antecipar e melhorar a produção em regiões com invernos amenos ou anos de baixo acúmulo de frio. Avaliou-se o efeito da aplicação de cianamida hidrogenada em três diferentes concentrações (0,5; 1,0 e 1,5 %) associada ao óleo mineral (3%) na brotação de gemas laterais e terminais de macieiras da cv. Eva, e a fenologia das cvs. Eva e Anabela. Concluiu-se que a concentração de cianamida hidrogenada influi na percentagem de gemas laterais e terminais brotadas, sendo a concentração de 1,5% de cianamida hidrogenada associada a 3% de óleo mineral a mais efetiva na quebra da dormência das gemas

Disseny d'una instal·lació de climatització i ACS amb estudi de viabilitat econòmica, comparant sistema convencional amb energia geotérmica, en una vivenda situada a Alcoletge

Aquest projecte té per objectiu el d'especificar les condicions tècniques i econòmiques d'una instal·lació de climatització i ACS comparant el sistema convencional amb el d'energia geotèrmica, en una vivenda situada al municipi d'Alcoletge, de la província de Lleida. L'estudi comprèn una sèrie de càlculs, especificacions i justificacions tècniques, que conjuntament amb l'estudi econòmic permetran determinar la possible viabilitat de la instal·lació d'energia geotèrmica enfront la instal·lació convencional en una vivenda unifamiliar.

Estudio de la variabilidad fenotípica para características relacionadas con la adaptación al ambiente mediterráneo en una colección de cultivares tradicionales de trigo harinero (Triticum aestivum L.)

Amb l'objectiu de contribuir al coneixement de la diversitat existent en el germoplasma tradicional espanyol de blat fariner per a característiques relacionades amb la adaptació a l'ambient mediterrani i determinar el seu valor com a font de gens d'interès per a la millora d'aquest cereal, es va caracteritzar una col·lecció de 120 varietats tradicionals espanyoles en un assaig de camp en condicions de secà. Es va determinar la duració de les fases de desenvolupament, es va estudiar el creixement mitjançant fotografia digital i es determinà el contingut en clorofil·la, la depressió de la temperatura de la coberta vegetal i la reflectància espectral en diferents estadis. Els resultats van permetre quantificar la variabilitat disponible en aquest germoplasma e identificar dos grups de varietats.

Proyecto de mejora del Camino del Santuario de Santa Orosia a Cortillas, en el T.M. de Yebra de Basa, Alto Gállego. Huesca.

El present projecte té per objecte definir les obres necessàries per a la millora del Camí del Santuari de Santa Orosia a Cortillas, situat a la zona de Sobrepuerto al T.M. de Yebra de Basa, a l’Alto Gállego, Osca.El camí parteix dels prats de Santa Orosia amb una cota de 1580,40 m i finalitza al pk 6+800,09 al poble de Cortillas amb una cota de 1391,34 m. Es preveu un temps d’execució de 94 dies i el pressupost d’execució per contracta ascendeix a la quantitat de 397.457,96 €.

Concentració parcel·lària de la zona regable del canal Segarra-Garrigues afectada per la xarxa Natura 2000 al nucli de La Figuerosa, terme municipal de Tàrrega (Urgell)

Aquest projecte final de carrera pretén realitzar la concentració parcel·lària d’una zona de 1.421,4476 hectàrees afectada per una zepa (zona especial de protecció d’aus) i que alhora és regable pel canal segarra-garrigues, al terme municipal de Tàrrega (Urgell), i més concretamente als voltants del nucli de la Figuerosa. La concentración parcel·lària és un procediment de reorganització de la propietat jurídica i pretén millorar la viabilitat económica de les explotacions, ja que moltes d’elles presenten nombroses parcel·les distribuïdes pel territorio. Alhora, la CP puposa ajustar l’estructura i dimensión de les finques i per tant els costos d’explotació dels propietaris beneficiats.

Análisis de la productividad de miera entre diferentes métodos de resinación en un monte de la Serranía Baja de Cuenca

Aquest treball, desenvolupat en una forest de la serralada de Cuenca, durant el primer any de resinació, ofereix resultats de producció obtinguts en funció de variables dendromètriques dels peus, qualitat d'estació, mida de la ferida i considerant els factors: (i) eina, manual o mecanitzada, i (ii) sentit d'avanç de les piques, ascendent o descendent. Així, el diàmetre dels pins, la qualitat d'estació i la superfície foliar, apareixen més determinants sobre la producció que la superfície de la ferida practicada. El mètode descendent s'evidencia millor que l'oposat, mentre que l'eina utilitzada va resultar indiferent.

Proyecto de construcción de senda ecoforestal de 6 km. desde "la antena de RTVE" hasta "cañada honda" en el monte Valonsadero (término municipal de Soria)

El present projecte defineix les obres necessàries per a la construcció d'una Senda Eco-forestal de 6 km de longitud des de la “Antena de RTVE” fins a “Cañada Honda” a la muntanya “Valonsadero” (Terme Municipal de Soria). S'inclou la realització dels càlculs i mesuraments pertinents, per determinar el disseny del traçat, talussos, desmunts, paviment, cunetes, canons, senyalització de la via i construcció d'elements auxiliars en dues Àrees de descans amb la finalitat d'oferir diferents serveis a l'usuari i satisfer diversos usos i objectius (recreatius, protectors, divulgatius, forestals, ramaders, extinció d'incendis, etc.).

Projecte de millora del camí de la Tossa – camí de Rosselló, ubicat als TM de Vilanova i Benavent de Segrià, comarca del Segrià

Aquest projecte tracta sobre la millora d’arranjament del camí de la Tossa – camí de Rosselló, ubicat als termes municipals de Vilanova i Benavent de Segrià (Segrià). Els aspectes que s’han volgut millorar són la poca amplada del camí, eliminar i/o modificar revolts perillosos i asfaltar el camí amb un acabat del ferm amb mescla bituminosa. A la Memòria com a punts més rellevants s’hi pot trobar l’objectiu i condicionants del projecte, estudi d’alternatives i enginyeria dels projecte entre d’altres. En aquest últim, s’hi descriuen les opcions adoptades en quant a trànsit, traçat, esplanació, ferm, drenatge i senyalització. Alguns d’aquests punts es troben a més, desglossats detalladament en l’annex a memòria, en aquest annex també hi figuren altres documents rellevants com l’Estudi de Seguretat i Salut i la Justificació de preus.

Proyecto de Mejora y Acondicionamiento del Camino de “Los Aljibes Cerrados” en el término Municipal de Monzón (Huesca)

El objeto de este proyecto es la definición de unas obras de mejora y acondicionamiento sobre el camino de Los Aljibes Cerrados, situado en el municipio de Monzón, provincia de Huesca, con una longitud de 3.267 metros. Con este fin, realizaremos estudios varios que nos permitan evaluar la situación actual de dicha construcción, para luego plantear posibles mejoras y reparaciones que faciliten su funcionalidad.

Proyecto de acondicionamiento del camino rural que une la N-230 con Coscolla en el término municipal de Puente de Montañana (Huesca)

El tema tractat en aquest Projecte es el condicionament del camí rural situat al terme municipal de Pont de Montanyana (Osca). Aquest Projecte conté quatre documents. En primer lloc trobem la memòria amb els seus corresponents annexos on es defineixen les característiques bàsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament. A continuació, trobem els plànols necessaris per a dur a terme l’obra. El tercer document es el plec de condicions en el que s’estipulen les normes que s’han de tenir en compte per executar el Projecte. L’últim document que trobem es el pressupost, on hi ha el cost aproximat de l’obra

Projecte d’un camí rural de Bovera a Bellaguarda a la comarca de les Garrigues

El camí projectat es troba situat entre les poblacions de Bovera i Bellaguarda, ambdues es troben situades al sud de la comarca de les Garrigues. Són dos pobles on l’activitat econòmica principal és l’agricultura. És una zona amb un relleu abrupte el qual forma part de la deprecio de l’Ebre, la primera capa del substrat en gran part està formada per terra argilosa, llims i margues, hi ha algun aflorament rocós. La longitud del camí és de 9.664,9 m, un ferm de 5 m d’amplada; al llarg del traçat es supera un desnivell de 341 m.

Projecte de condicionament del camí rural de l’Aiguabarreig al terme municipal de Massalcoreig (Lleida)

El tema d’aquest projecte és el condicionament del camí rural, situat al llarg del riu Cinca, al terme municipal de Massalcoreig (Lleida). Aquest projecte està format per quatre documents, classificats en dos volums. Al primer volum trobem el document número 1, format per la memòria amb els seus annexes on es defineixen les característiques bàsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament del camí, així com el desenvolupament de les activitats. Al segon volum, trobem la resta de documents. En primer lloc, trobem el segon document, els plànols necessaris per a dur a terme l’obra. A continuació, el tercer document és el plec de condicions en el que s’estipulen les normes que s’han de tenir en compte durant l’execució del projecte. Finalment, el quart document, és el pressupost, on hi ha el cost de l’obra.