Polítiques, pràctiques i estratègies d'inserció: una mirada des de les trajectòries de les dones immigrades

Aquesta recerca, amb l’objectiu general de conèixer i analitzar els processos d’inserció al mercat laboral, les estratègies i pràctiques d’inserció, i els àmbits d’ocupació de les dones immigrades en la societat de recepció, es va plantejar com a finalitat proposar línies d'actuació i pràctiques d'atenció vers aquest col•lectiu. Sota l’eix 1 del Pacte Nacional, apunta a garantir la igualtat de drets i l’accés al mercat laboral de les persones, des de la tranversalitat del gènere. Mitjançant l’aplicació d'entrevistes semiestructurades per tal de construir "trajectòries d’immigració" de dones, i obtenir una mirada sociohistòrica i dinàmica del procés de d’inserció laboral a la societat de recepció, es va portar a terme la recerca amb la participació de 17 dones immigrades al territori català. Entre els resultats, cal destacar que: en quant als relats d’origen destaca la diversitat de motius de la immigració, posant en qüestió les tesis purament economicistes, i en relació amb les polítiques i pràctiques d’inserció laboral, podem confirmar que els esforços dels recursos d’atenció tendeixen a encertar a les dones en els nínxols laborals més precaritzats, i sobre tot generitzats. Per altre banda, l’estudi ens ha permet apropar-nos a les estratègies que fan servir les dones per a sortejar les limitacions, sobre tot legals, que es troben a la societat de recepció. Aquestes accions ens permeten analitzar l’agència de les dones immigrades i la importància de les xarxes socials i de la participació, per a una inserció sociolaboral més plena. A més de les conclusions i recomanacions contingudes en aquest document, s'ha elaborat un material didàctic que es composa de: 1. Documental "Per compte aliè" en el qual hi ha les històries d'inserció de 5 dones i; 2. Guia de 12 tallers de treball com a proposta d’intervenció, destinats als col•lectius i serveis que treballen per a la inserció.

Individual reproductive success and effective population size in the greater white-toothed shrew Crocidura russula.

In order to investigate the determinants of effective population size in the socially monogamous Crocidura russula, the reproductive output of 44 individuals was estimated through genetic assignment methods. The individual variance in breeding success turned out to be surprisingly high, mostly because the males were markedly less monogamous than expected from previous behavioural data. Males paired simultaneously with up to four females and polygynous males had significantly more offspring than monogamous ones. The variance in female reproductive success also exceeded that of a Poisson distribution (though to a lesser extent), partly because females paired with multiply mated males weaned significantly more offspring. Polyandry also occurred occasionally, but only sequentially (i.e. without multiple paternity of litters). Estimates of the effective to census size ratio were ca. 0.60, which excluded the mating system as a potential explanation for the high genetic variance found in this shrew's populations. Our data suggest that gene flow from the neighbourhood (up to one-third of the total recruitment) is the most likely cause of the high levels of genetic diversity observed in this shrew's subpopulations.

Worknet, Third Quarter, 2001

Newsletter for the Iowa Workforce Development

Worknet, Third Quarter, 2002

Newsletter for the Iowa Workforce Development

Worknet, Third Quarter, 2004

Newsletter for the Iowa Workforce Development

Executive Order Number Ten, September 1999

Executive order signed by Governor Thomas Vilsck

Executive Order Number One, January 1999

Excecutive order signed by Governor Thomas Vilsck

Executive Order Number Two, February 1999

Executive order signed by Governor Thomas Vilsck

Executive Order Number Three, February 1999

Executive order signed by Governor Thomas Vilsck

Executive Order Number Four, February 1999

Executive order signed by Governor Thomas Vilsck