1000 resultados para Sòl, Ús agrícola del -- Anàlisi -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Els experts de l'OCDE creuen que s un risc que siguin les grans empreses i amb poca contribuci de les PIME les que fan que Corea inverteixi tant en R+D. Prediuen que, sense canvis, aix far que s'aturi el ritme de creixement. Una de les coses que els experts de l'OCDE troben malament s que hi ha massa desconnexi entre els centres de recerca pblics i les universitats i que l'orientaci a la recerca fonamental sigui baixa i han d'importar massa coneixement. Les empreses tenen dificultat a trobar professionals prou capacitats en R+D, per alhora hi ha un drenatge de capital intellectual que marxa del pas
Resumo:
En aquest treball realitzarem una anàlisi contrastiva multilinge de com s'expressa el moviment en un text en angls i en la seva traducci al catal, reforant els resultats amb una comparaci amb les corresponents traduccions al castell, al francs i a l'alemany, per tal de comprovar si en el trajecte d'una llengua a l'altra es perd informaci o no. Utilitzarem com a base la novella de John R. R. Tolkien, The hobbit or There and back again, i en concret el seu captol sis 'Fugir del foc i caure a les brases', ja que es tracta d'un text molt ric en escenes de moviment amb desplaament.
Resumo:
Andreu Sala s lescultor que millor patentitza la introducci de lesttica i lunivers conceptual i espiritual de lalt-barroc rom a Catalunya. En aquest treball sintentar donar llum a lunivers documental que amaga amb recel les poques notcies referides a lescultor i tamb aportar noves hiptesis i arguments per tal de forjar una idea ms clarivident de la vida i obra de limaginaire Andreu Sala
Resumo:
Objecte: El present treball reflecteix l'anàlisi econmica financera de les empreses gaseles de la Catalunya Central. S'han considerat les empreses gaseles per ser les empreses tractores de l'economia d'un territori i per tant ens interessa veure la seva salut empresarial en el perode analitzat. L'estudi posiciona aquestes indstries i presenta els principals indicadors econmics i financers per tal de diagnosticar la salut d'aquestes empreses en el perode 2008-2012 mitjanant una anàlisi a curt i llarg termini, una anàlisi de resultats i una anàlisi dels canvis patrimonials i dels fluxos d'efectiu d'aquestes empreses gasela. Disseny/metodologia: Les dades utilitzades provenen dels estats comptables d'aquestes empreses de la base de dades SABI en el perode 2008-2012, en concret, es recull una mostra d'empreses industrials de les comarques de la Catalunya Centralque tenen un mnim de 5 treballadors, que tenen un creixement de les vendes en els ltims anys d'un 6% i que tenen una rendibilitat econmica mnima d'un 5% sobre les que es porta a terme l'anàlisi econmica financera mitjanant l'estadstica descriptiva oportuna i una anàlisi de regressions arribant a uns resultats i conclusions. Aportacions i resultats: L'estudi permet assenyalar que les empreses gaseles en aquest perode gaudeixen d'una bona salut econmica i financera, amb un redut nombre d'empreses que concentren gran part de les vendes. Sn empreses amb un creixement equilibrat ja que tenen una gesti eficient dels actius, una gesti financeraprudent (excepte per les empreses de menys nmero dels treballadors) i una bona gesti de les despeses. Sn empreses solvents, amb un endeutament acceptable, per de mala qualitat,i una rendibilitat dels actius amb tendncia a lala i dels recursos propis ms moderada. Limitacions: Seria convenient ampliar la mostra a altres comarques i arribar a dades actuals per confirmar els canvis de tendncia en l'anàlisi econmica i financera. Implicacions prctiques: Permet valorar la projecci d'aquestes empreses en els ltims anys a Catalunya, per prendre les oportunes decisions econmiques al respecte. Implicacions socials: Els resultats permeten posar de manifest situacions a corregir per part de les empreses per poder seguir ben posicionades. Valor afegit: Per aquestes empreses dna informacions econmiques i financeres rellevants de la salut empresarial per assumir els reptes de futur i el manteniment de la seva posici.
Resumo:
The publication of the fourth IPCC report, as well as the number of research results reported in recent years about the regionalization of climate projections, were the driving forces to justify the update of the report on climate change in Catalonia. Specifically, the new IPCC report contains new climate projections at global and continental scales, while several international projects (especially European projects PRUDENCE and ENSEMBLES) have produced continental-scale climate projections, which allow for distinguishing between European regions. For Spain, some of these results have been included in a document commissioned by theState Agency of Meteorology. In addition, initiatives are being developed within Catalonia (in particular, by the Meteorological Service of Catalonia) to downscale climate projections in this area. The present paper synthesizes results of these and other previously published studies, as well as our own analysis of results of the ENSEMBLES project. The aim is to propose scenarios of variation in temperature and rainfall in Catalonia during the 21st Century. Thus, by the middle of this century temperatures could rise up to 2 C compared with that of the late 20th Century. These increases would probably be higher in summer than in winter, generalized across the territory but less pronounced in coastal areas. Rainfall, however, would not change much, but it could slightly decrease. Towards the end of the 21st Century, temperatures could rise to about 5 C above that of the last century, while the average rainfall could decrease by more than 10%. Increases in temperature would be higher in summer and in areas further from the coast. Rainfall would decrease especially during the summer, while it could even increase in winter in mountainous areas such as the Pyrenees.
Resumo:
The Onyar River basin is situated in the depression of la Selva. His origins are related to tectonic activity during Neogen in this region. In his evolution, we note a slowly and continuous downfall which directs the morphodinamical behaviour. In this sense, the drainage network has a directional trend towards the north, as consecuence of fault systems, and specially the N-S oriented one. A fault of this system has an important influence in the basin morphology, directs the drainage towards the north and avoids a closely drainage in the basin
Resumo:
The main environmental impacts related to the gravel pits in the medium course of the Fluvi river have been assessed. In order to compute the global impact and index based on the numerical values of different impacts has been defined. This index is applied to different areas and the results reveal that the environmental impact expected for a gravel pit is high or moderate close to the main streams and low in the rest of the territory
Resumo:
Indubtablement, un dels factors que de manera ms clara defineixen el tarann de l'arquitectura i la diferencien d'altres manifestacions artstiques s la seva vessant prctica i utilitria, la coneguda utilitas, ja apuntada per Vitruvi juntament amb la solidesa i la bellesa com un dels conceptes bsics que han de guiar l'arquitecte en la seva tasca de projecci d'un nou edifici.
Resumo:
Les segones residencies han estat un dels veritables motors del creixement del nombre d'habitatges a la demarcaci de Girona, especialment durant la segona meitat del segle XX. L'explotaci i especialitzaci de la zona Costa Brava s i ha estat un dels fenmens mes importants en el panorama constructor no noms de la provncia sin a nivell de Catalunya. En aquest estudi s'observa que aquest tipus d'habitatge a la Costa Brava ha sofert canvis en l'ltima dcada (1992-2002). I de fet, el creixement daquesta modalitat d'habitatges s'ha localitzat en nuclis especfics
Resumo:
En aquest article, descrivim l'entonaci de les interrogatives pronominals del catal central en parla espontnia. Per produir aquest tipus de preguntes encapalades per un pronom interrogatiu (qui, qu, quan, com, per qu ...), els parlants utilitzen cinc patrons meldics diferents (amb inflexi final descendent, ascendent (10%-80%), ascendent (+80%), ascendent descendent o amb accent sintagmtic elevat). Tamb analitzem quins sn els factors que influeixen a l'hora d'escollir una melodia en detriment de les altres.
Resumo:
La promoci de la dimensi integradora de leducaci ha de tenir en compte les diferents perspectives, entre elles la de gnere. El risc dexclusi social pot augmentar quan la dimensi de gnere es combina amb altres dimensions com el grup cultural, ledat o el baix nivell socioeconmic. Alguns estudis indiquen que hi ha hagut una millora significativa en els resultats acadmics de les nenes, que superen fins i tot els resultats dels nens en determinades rees. No obstant aix, les contribucions aportades sn limitades ja que descriuen la situaci sense aprofundir en les causes que condueixen a aquesta situaci. Aix ha reobert recentment nous debats en el cor de la comunitat cientfica. Les relacions de poder entre els gneres, i la transmissi dels models tradicionals de masculinitat i feminitat, que encara es poden observar avui en algunes prctiques de l'escola, tenen un impacte en els resultats acadmics
Resumo:
En esta nota se analiza la financiacin definitiva de las comunidades autnomas de rgimen comn en el ao 2011 a la luz de la liquidacin del sistema correspondiente a dicho ejercicio, que ha sido hecha pblica recientemente.
Resumo:
El treball que es presenta cont un text articulat sobre la part de teoria general del contracte (arts. 612-1 i segents) del llibre sis del Codi Civil de Catalunya. El procs de codificaci civil que es viu a Catalunya justifica aquest treball, que podria ser til per a elaboraci del llibre sis del CCCat dedicat a les obligacions i els contractes. El treball consta duna proposta de text articulat, amb el seus respectius comentaris a cada article. Es tracta del captol segon del ttol primer del llibre sis, i es divideix en les segents seccions: 1) El contracte, els seus elements essencials, i la seva eficcia; 2) La formaci del contracte; 3) La interpretaci del contracte; i 4) La ineficcia del contracte, que inclou lanàlisi dels vicis del consentiment. El treball ha pres com a referncia les principals propostes dharmonitzaci del dret contractual (Principis Unidroit [PICC], Principis de Dret Contractual Europeu [PECL], Marc Com de Referncia [DCFR], i lInstrument Opcional sobre Compravenda Europea [CESL] i la regulaci dels codis ms moderns (entre ells, el del Quebec, lHolands, el Portugus o lItali) i les seves propostes de reforma (el projecte Terr a Frana, i la Propuesta de Modificacin del Cdigo Civil Espaol en materia de obligaciones y contratos). En la proposta presentada sincorporen institucions no regulades en el Codi civil espanyol actualment vigent a Catalunya en la seva condici de dret supletori, i somplen algunes llacunes daquest cos legal. Es poden citar, entre elles, les clusules abusives dels contractes, el canvi en les circumstncies essencials del contracte, el contracte per a persona per designar, la responsabilitat per culpa in contrahendo, les cartes dintencions, el rgim de loferta i lacceptaci del contracte, els contractes preparatoris, els drets de preferncia, la possibilitat danullaci del contracte per concessi dun avantatge injust a alguna de les parts, i el rgim dels contractes en frau de creditors.
Resumo:
El Centre d'Innovaci i Formaci en Educaci (CIFE) de la Universitat de Vic (UVic) promou la creaci, a l'inici del curs 2010-2011, de dos grups dInnovaci. Un dells s el grup CIFE-GI Incorporaci de les TIC a la docncia, que est treballant en lestudi i la utilitzaci deines digitals en la docncia, que integrin els vessants tecnolgic, didctic, metodolgic i formatiu. Durant el curs 2010-2011, el grup ha treballat en la creaci dun Dipsit Digital dActivitats Docents (DDAD) amb la intenci que sigui un espai dintercanvi entre els professors, i de transferncia de les experincies portades a terme a les aules amb el suport de les TIC. Aquesta comunicaci mostra els resultats de lanàlisi de les dades registrades en el DDAD fins al juny del 2011, amb lobjectiu didentificar la tipologia daquestes activitats.
Resumo:
En los ltimos aos, el uso turstico de las reas protegidas ha aumentado considerablemente, y con l, el grado de impacto. Es por este motivo que se requieren medidas de gestin adecuadas para identificar, conocer y evaluar estos impactos potenciales y as poder actuar ofreciendo un uso recreativo de estas reas a la vez que se asegura su conservacin. El objetivo del presente trabajo fue establecer el grado de impacto que sufre la vegetacin y el suelo del Parque Nacional de Tierra del Fuego en las zonas de acampada y compararlas con las reas adyacentes, como controles. Asimismo, se busc establecer cuales son los indicadores de impacto de mayor relevancia para poder ser usados como herramientas de gestin. La evaluacin se efectu mediante el muestreo de 40 parcelas, transectas y intertransectas en donde se analizaron variables vegetacionales (cobertura arbrea, arbustiva y herbcea, porcentaje de suelo desnudo, dao en rboles y arbustos, y presencia de races expuestas) y del suelo (pH, materia orgnica, densidad aparente y humedad). El grado de impacto se estableci numricamente con una frmula matemtica en donde se seleccionaron los parmetros evaluados y se corrigieron con factores de correcin, dando un impacto clasificado como compatible en el rea de Ro Pipo y moderado en el rea de Laguna Verde. Tambin se formularon propuestas de manejo para prevenir y/o minimizar los impactos producidos en las zonas de camping.
