Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.

Investigación evaluativa sobre el programa "LÍMITES"

Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.

La política a la web 2.0 i el cas de Balears

Peer-reviewed

Els Intel·lectuals de "La Nova Catalunya" de L’Havana

L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar les característiques i motivacions dels intel·lectuals que es relacionaren amb Cuba durant les primeres dècades del segle XX, a partir dels casos particulars de Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, 1875 – L’Havana, 1965), representant de les figures que s’establiren a l’Illa, i Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941). Aquests intel·lectuals van mantenir relacions de col·laboració amb la comunitat del Centre Català de L’Havana

Una nova xarxa social: RFV (Reusencs de fora vila) : Aprofitar el potencial del segle XXI

A partir de l'anàlisi d'un fet local, proposo la creació d'una nova xarxa social que permeti connectar els reusencs que viuen i treballen fora de Reus, i que estan escampats pel món. De Reus al món s'oferirà informació d'allò que passa a la ciutat i del món a Reus es retornarà talent, idees i connexions. Analitzarem les xarxes socials, el seu origen, la web 2.0, quines són les xarxes socials amb més presència arreu del planeta. Situarem en context les relacions que la ciutat de Reus manté amb els seus fills il·lustres, i amb aquells que han decidit progressar lluny de la ciutat. Avaluarem quina és la millor fórmula per crear una nova xarxa social i amb quines eines s'haurà de construir. L'objectiu de tot plegat és una nova xarxa social: RFV.

Cultura, identitat i diversitat: projecte de creació d'un centre d'experimentació cultural i artística

Quin hauria de ser el paper de les pràctiques artístiques i la cultura contemporània a la societat? I les institucions artístiques, quin rol haurien d’assolir? Aquest treball final de màster és una indagació entorn els fets més significatius al llarg de la història del món occidental pel que fa a la cultura que s’ha desenvolupat al marge dels poders. Una anàlisi de les relacions que s’estableixen entre aquests diversos àmbits, on es planteja un projecte que compleix les característiques de ser un laboratori per a les pràctiques artístiques contemporànies i la seva recerca. Partint, a més a més, de la base teòrica de la historia cultural que ens porta fins on som ara i com a conformadora de les identitats

Comunicar una marca : El rol de las relaciones públicas en la construcción de la moda emergente

La idea de esta disertación es investigar acerca de las tendencias que configurarán el futuro de la moda desde el punto de vista de la comunicación y las relaciones públicas en marcas de moda emergentes. El enfoque está enmarcado en Suecia como escena con la intención de resaltar las acciones que han ido configurando los valores de esta sociedad y que los han llevado al desarrollo de un nuevo paradigma.

El Funcionament de la xarxa social entre les diferents empreses públiques i privades del sector turístic al Pla d’Urgell i la seva relació amb els diferents òrgans de govern

En aquesta investigació avaluem principalment la relació que hi ha entre les diferents empreses turístiques de la comarca del Pla d’Urgell. D’aquest estudi extraurem diferents connotacions sociològiques per tal d’establir quin paper té cadascun dels agents (empreses) dins d’una xarxa relacional, i quin grau d’implicació i rellevància assoleixen

El fòrum de discussió com a espai d'interacció educativa en entorns semipresencials o a distància

El paradigma de l’educació del segle XXI planteja la formació virtual com una alternativa important al sistema tradicional d’ensenyament i d’aprenentatge. Malgrat els avantatges d’aquest tipus de formació, no podem obviar alguns dels seus possibles riscos, entre els quals destaca el perill de convertir-se en una formació individual i solitària amb una elevada taxa d’abandonament o la visió reduccionista de convertir-la en un mer succedani de la formació tradicional o d’autoaprenentatge per a aquelles persones que no poden acudir a un centre de formació presencial. Per a superar aquestes i altres limitacions és necessari un marc teòric que emfatitzi la dimensió acadèmica i social de l’aprenentatge. En aquest sentit, les relacions col·laboratives tenen un paper fonamental en la construcció social del coneixement compartit. Aquest article presenta una experiència didàctica d’utilització del fòrum o llista de discussió, concebut com l’espai que permet generar aquest coneixement en entorns de formació semipresencial o a distància. Es tracta d’una proposta pedagògica que té la finalitat de promoure la interacció educativa i l’aprenentatge col·laboratiu entre tots els participants en una aula virtual. Es considera que aquest procés formatiu que es dóna en una comunitat d’aprenentatge és un factor clau per a garantir que l’experiència de formació a través de la Xarxa esdevingui una experiència enriquidora i estimulant per al procés d’aprenentatge dels estudiants.

La defensa del comunal y de los usos colectivos, León (1800-1936): ¿una "economia moral"?

Peer-reviewed

Cooperación y patrimonio

Peer-reviewed

Is Self-employment a Way to Escape from Skill Mismatches?

During the last two decades, skill mismatches have become one of the most important issues of policy concern in the EU (European Commission, 2008). Hence, the literature has stressed the necessity to reduce skill mismatches. We contribute to this literature by analyzing the impact of the transition from salaried employment to self-employment on self-reported skill mismatches. To do so, we resort to the European Community Household Panel (ECHP) covering the period 1994–2001. Using panel data, we track individuals over time and measure their self-reported skill mismatch before and after the transition. Our empirical findings indicate not only that the average self-employee is less likely to declare being skill-mismatched but also that those individuals who transit from salaried employment to self-employment reduce their probability of skill mismatches after the transition. Keywords: Self-employment, skill mismatches, salaried employment. JEL Classification: L26, J24, B23 __________________________

Gestión para una empresa saludable: ganamos todos

Peer-reviewed

Inventario de Violencia y Acoso Psicológico en el Trabajo (IVAPT-E-R)

Peer-reviewed

The lipopolysaccharide of Aeromonas spp: structure-activity relationships

Marine microorganisms, including Aeromonas, are a source of compds. for drug development that have generated great expectations in the last decades. Aeromonas infections produce septicemia, and ulcerative and haemorrhagic diseases in fish. Among the pathogenic factors assocd. with Aeromonas, the lipopolysaccharides (LPS)​, a surface glyconconjugate unique to Gram-​neg. bacteria consisting of lipid A (lipid anchor of the mol.)​, core oligosaccharide and O-​specific polysaccharide (O antigen)​, are key elicitors of innate immune responses. The chem. structure of these three parts has been characterized in Aeromonas. Based on the high variability of repeated units of O-​polysaccharides, a total of 97 O-​serogroups have been described in Aeromonas species, of which four of them (O:11; O:16; O:18 and O:34) account for more than 60​% of the septicemia cases. The core of LPS is subdivided into two regions, the inner (highly conserved) and the outer core. The inner core of Aeromonas LPS is characterized by the presence of 3-​deoxy-​d-​manno-​oct-​2-​ulosonic (ketodeoxyoctonic) acid (Kdo) and l-​glycero-​d-​manno-​Heptoses (l,​d-​Hep)​, which are linked to the outer core, characterized by the presence of Glc, GlcN, Gal, and GalNAc (in Aeromonas salmonicida)​, d,​d-​Hep (in Aeromonas salmonicida)​, and l,​d-​Hep (in Aeromonas hydrophila)​. The biol. relevance of these differences in the distal part of the outer core among these species has not been fully assessed to date. The inner core is attached to the lipid A, a highly conserved structure that confers endotoxic properties to the LPS when the mol. is released in blood from lysed bacteria, thus inducing a major systemic inflammatory response known as septic or endotoxic shock. In Aeromonas salmonicida subsp. salmonicida the Lipid A components contain three major lipid A mols., differing in acylation patterns corresponding to tetra-​, penta- and hexa-​acylated lipid A species and comprising of 4'-​monophosphorylated β-​2-​amino-​2-​deoxy-​d-​glucopyranose-​(1→6)​-​2-​amino-​2-​deoxy-​d-​glucopyranose disaccharide. In the present review, we discuss the structure-​activity relationships of Aeromonas LPS, focusing on its role in bacterial pathogenesis and its possible applications.