Fertilització agrària dels cereals d’hivern a la Catalunya Central

Les comarques de la Catalunya Central conformen una de les àrees cerealístiques més importants de Catalunya, de fet la més important en secà, ja que el clima d’un tipus més subhumit permet produccions regulars i més elevades que en algunes de les comarques veïnes. En aquestes comarques la ramaderia és també, com a molts indrets de la Catalunya interior, força important i on el porquí té un pes molt elevat. La fertilització de base orgànica complementada quan i on escaigui amb fertilitzants minerals pot ésser la millor solució agronòmica, ambiental i econòmica. Perquè això sigui així cal primer un bon coneixement del comportament d’aquests fertilitzants orgànics en aquests sistemes agraris situats en climes menys àrids que els de la Catalunya de Ponent, i a més cal que aquesta informació arribi a tècnics, pagesos i diversos operadors que hi ha al territori. Per això l’objectiu de l’estudi d’aquesta publicació és omplir un buit d’informació que existia mitjançant la col·laboració amb la Universitat de Lleida amb la posada en marxa d’una sèrie de camps experimentals distribuïts al llarg de tota la zona, on les diferents variables: tipus de fems, moment d’aplicació, etc. eren assajades. Al mateix temps es va posar en marxa tot un seguit de treballs amb col·laboració directa amb els pagesos i ramaders, on se’ls orientava en la millor pràctica de fertilització agronòmica, ambiental i econòmica; tot això amb la idea de fer una taca d’oli, que aquests agricultors, capdavanters en molts casos, estenguessin entre els seus veïns propers aquest concepte. Tot això conforma el que s’anomena Pla de Millora de la Fertilització de la Catalunya Central. La finalitat era doncs oferir, sobre unes sòlides bases experimentals, un consell d’adobat robust que el poguessin assumir els diferents prescriptors en fertilització que d’aquesta manera es van posar sobre el territori. Acabada aquesta primera fase és moment de fer balanç, resumir les actuacions i posar-les en un format assequible i que sigui fàcilment disponible. Això és el que fa aquesta publicació. Aquests treballs del Pla de fertilització van néixer amb vocació d’adaptar-se a les canviants situacions social i econòmica i a l’avenç del coneixement que representen. Ara s’ha donat continuïtat a aquests treballs per part del DAAM, tenint en compte el grau de coneixement assolit i donant continuïtat a alguns dels camps experimentals bàsics, amb l’enfocament de fer sostenible el sistema agrícola i ramader que hi ha a la comarca i que és la base de la seva economia. Ajustant-se al marc abans esmentat, amb la col·laboració de tots els agents participants anteriors es busca en aquesta nova fase incrementar els coneixements bàsics, omplint els buits existents, mantenir els prescriptors en fertilització sobre el territori i incrementar l’eficiència en l’ús dels recursos esmerçats. Fruit d’aquesta experiència i d’altres en diferents indrets de Catalunya, el DAAM està potenciant aquest model d’adquisició de coneixement i transferint-lo al sector mitjançant l’anomenada Xarxa de Plans de fertilització, que hores d’ara cobreix una part molt significativa de Catalunya i que es vol potenciar.

Aplicación Catalunya Cultura

Aplicación para dispositivos móviles de la plataforma Android que permite buscar y consultar las ofertas y propuestas de carácter cultural (teatro, conciertos, fiestas tradicionales, etc.) que se realizan en todos los pueblos y ciudades de Cataluña.

Estudi de la contaminacio atmosferica de la plana del camp de Tarragona (Catalunya) prenent els liquens com a bioindicadors

Se evalua la contaminación atmosférica de la llanura litoral del Camp de Tarragona (Cataluña) tomando como bioindicadores los líquens epífitos del algarrobo (Ceratonia Siliqua). Se caracterizan ochenta y cinco estaciones según diversos parámetros: índice de pureza atmosférica (IPA), recubrimiento medio global (RMG) y nombres de especies. La combinación de los datos obtenidos permite dividir el área estudiada en seis zonas de isocontaminación. Por otra parte, se clasifican 15 especies de líquenes y el alga Pleurococcus en función de su resistencia a la contaminación atmosférica.

Espècies fitoparàsites de la Família Esferopsidàcies a Catalunya

L'anàlisi fitosanitària d'unes 40 especies de plantes precedents de diferents localitats de Catalunya, ens ha permès de detectar la presencia de mes de 40 especies de la Fam. Esferopsidàcies que pertanyen a 13 generes. Entre els patrons figuren algunas especies de fongs com Oidium ambrosiae, O. erysiphoides, Uromyces geranii, U. striatus i Tranzschelia pruni-spinosae, que a la vegada son parasitades per altres fongs d'aquesta familia. Cal precisar que si bë algunes d¿aquestes especies han estat citades per nosaltres (Fongs Imperfects paràsits de les plantes a Catalunya, Quaderns Agraris nº 1) algunes altres, com s'indica en la publicació abans esmentada, són noves per Catalunya.

Art públic, regeneració urbana i participació. El projecte Cartografies de La Mina

[eng] The evolution of public art throughout the twentieth century has resulted since the 60"s in a kind of practical intervention in the urban domain with a strong social and participatory intention. This paper presents several of these projects in relation to the kind of participattory levels, and detecting different trends. The paper Specially focuses on the project"Cartografies de La Mina", developed in Sant Adrià de Besòs (Barcelona) between 2002 and 2005 by the POLIS Research Centre at the University of Barcelona.

Seis aspectos de la participacion en procesos de transformacion urbana

La participación ciudadana en procesos de transformación del espacio público se incluye cada vez con más fuerza en la gestión de las ciudades, como forma de construcción de urbes y ciudadanía con consecuencias positivas en varios niveles. Pero la complejidad de este tipo de experiencias -donde ciudadanía, Administración y profesionales implicados deben trabajar a favor de una mejora substancial- retrasa y a veces paraliza este tipo de procesos, que requieren un cambio de cultura profesional y cívica. En este artículo no se plantean modelos ni fórmulas, sino que se reflexiona sobre seis aspectos transversales a este tipo de experiencias participativas: la ciudadanía como protagonista; la participación como oportunidad de adaptación de la urbe al ciudadano; la emergencia de la creatividad en los procesos; la relación entre participación y representación-generación de identidad; el concepto de apropiación del espacio público, y finalmente la necesidad de permeabilidad por parte de los agentes implicados.

La maçoneria, escola de formació. La seva presència a la Catalunya del dinou.

És comunament acceptada l'opinió que la maçoneria va contribuir, durant els segles XVIII i XIX, al triomf i a la consolidació deis valors que hom ha convingut a anomenar moderns. La raó, la dignitat humana, la justícia i la llibertat van ser, entre d'altres, principis assumits pels maçons com a propis, i damunt els quals s'havia d'edificar el nou temple de la modernitat. Tampoc els projectes de filantropia, interpretada com un amor envers la humanitat i millora del gènere humà, no quedaven al marge de l'ideari maçònic. És lògic, doncs, que aquesta filosofia fos assumida per bona part d'una burgesia progressista desitjosa d'anorrear qualsevol vestigi possible d'obscurantisme, i donant suport, naturalment, a aquells moviments revolucionaris d'ascendència liberal que pul·lulaven tant arreu d'Europa com d'Amèrica. De fet, tot i el risc de caure en un cert reduccionisme, podem vincular l'acció de la maçoneria amb el triomf deis ideal s burgesos.

El paper de Lluís Solé Sabarís en la "Geografia de Catalunya" (1958-1974)

Parlar de Lluís Solé Sabarís com a geògraf és una tasca que ultrapassa de molt les meves possibilitats, ja que no es tracta simplement d'escorcollar els aspectes mes geografics d'un geòleg. Ans al contrari, sense voler prejutjar la seva tasca immensa en el camp de la Geologia, cal dir tot seguit que Solé Sabarís és ell mateix un geògraf. Efectivament, des de les seves classes de Geografia a 1'Institut-escola «Giner de los Ríos» de la Generalitat a les seves activitats mes recents com a president de la Societat Catalana de Geografia, passant pel seu mestratge a tants de geografs al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona o als cursets de Pirineus, o per bona part de les seves obres i escrits, arreu hi podem trobar l'alenar de tot un geògraf de l'escola francesa. L'anàlisi de tota aquesta tasca ultrapassa de molt les meves possibilitats. Moltes coses són encara massa recents, i de testimonis més qualificats n'hi ha també molts d'altres.

Dendroecologia de Pinus sylvestris en Catalunya

En el presente trabajo se ha llevado a cabo un estudio de las limitaciones climaticas del crecimiento secundario de Pinus sylvestris L. en tres zonas de Catalunya. Para ello se han establecido 10 cronologias en otras tantas localidades, de las que 6 corresponden al Prepirineo, 2 al Montseny y 2 a Prades. La metodologia utilizada para poner de manifiesto las relaciones clima- crecimiento ha sido el análisis de regresión múltiple en componentes principales, obteniéndose asi las funciones respuesta. Los resultados confirmaron la hipotesis de que esta especie, incluso en la zona del Prepirineo, se ve influenciada por el estrés hídric0 durante la estación de crecimiento y aunque existe una respuesta similar en las tres zonas de estudio, también se producen diferencias. El efecto de inercia o el retardo con que las especies responden a 10s estímulos climaticos se ha puesto de manifiesto al presentar, alguno de 10s factores climaticos, coeficientes significativos en periodos anteriores a la estación actual de crecimiento. Los resultados son comentados desde la ecofisiologia de esta especie, comparándolos con 10s obtenidos por otros autores en el norte de su distribución geográfica. Finalmente se hace referencia a la estrategia adaptativa de P. sylvestris, considerada una especie pionera

Observaciones sobre la colonizacion briologico-liquenica de la madera en descomposicion en los bosques del Moixero (Catalunya)

Con este estudio se pretende iniciar una serie de trabajos pera conocer la flora briológico-liquénica que coloniza la madera en descomposición. Exponemos en este artículo los resultados obtenidos en los bosques septentrionales del Moixeró. Así mismo indicamos la posible sucesión existente en la colonización del substrato según su grado de descomposición. Esta sucesión se ha descrito a partir de las observaciones realizadas en tocones y troncos en distintos grados de descomposición.

MORENOE, . y POL, E. (2002). Metodologies per a la detecció dels impactes sobre el medi social/humà. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient

La primera publicación se trata de un libro de interés para investigadores vinculados a los procesos de evaluación de impacto ambiental. El libro, cuyo texto está en tres idiomas (catalán, inglés y castellano en el mismo volumen), ofrece una revisión de las metodologias para detectar los impactos causados en el ambiente social y humano como resultado de la construcción de proyectos, dificios o instalaciones sujetas a un proceso de evaluación de impacto ambiental.

Ensenyar la ciutat o aprendre de la ciutat: l'exemple de Barcelona

L"article mostra, a través de l"exemple de Barcelona, com la ciutat s"ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bàsic per a l"aprenentatge de les ciències socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca després d"un breu anàlisi dels precedents històrics en l"ensenyament de la ciutat les primeres experiències didàctiques desenvolupades en la dècada de 1930 amb els importants moviments de renovació pedagògica. També s"estudien els factors específics que, en el cas barceloní, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l"eclosió de materials didàctics sobre la ciutat, com ara l"important protagonisme del professorat en coincidència amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d"una consciència ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l"Ajuntament de Barcelona. D"ara endavant s"obre el nou repte d"inserir amb més claredat aquesta eina educativa que és la ciutat en el currículum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexió amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Ciències Socials.

Espai públic i aparcament soterrat al voltant de l'Església de Santa Maria a Caldes de Montbui

Award-winning

Análisis de la motivación al cambio en sujetos que han realizado un programa formativo en violencia doméstica

Esta investigación consiste en la evaluación de la motivación al cambio en un grupo de 116 agresores que realizan un programa formativo en materia de violencia doméstica (VIDO) como medida penal alternativa. El objetivo principal de esta investigación es determinar en qué grado se produce un cambio motivacional como consecuencia de la participación en el programa formativo. Con este propósito, se evalúa el riesgo de los individuos (mediante la evaluación de riesgo realizada por los delegados judiciales), sus necesidades criminògenas (mediante datos sociodemográficos y de carrera criminal), las características clínicas de personalidad medidas con el Inventario de evaluación de la Personalidad (PAI) y su motivación para el cambio (a través de la Escala de Estadios de cambio). Los resultados indican que los cambios en el nivel de motivación de los sujetos no se deben a los efectos del programa formativo. Sin embargo, se encuentran cambios significativos cuando la motivación se analiza en relación a las características del PAI. Estos resultados sugieren la existencia de diferentes perfiles de maltratadores de pareja que se deben tener en cuenta a la hora de planificar el programa formativo para conseguir la máxima eficacia de las intervenciones y el cambio terapéutico de los individuos.