Somatosensory motor bodily representation cortical thinning in Tourette : effects of tic severity, age and gender

Introduction: Tourette syndrome (TS) implicates the disinhibition of the cortico-striatal-thalamic-cortical circuitry (CSTC). Previous studies used a volumetric approach to investigate this circuitry with inconsistent findings. Cortical thickness may represent a more reliable measure than volume due to the low variability in the cytoarchitectural structure of the grey matter. Methods: 66 magnetic resonance imaging scans were acquired from 34 TS (age range 10-25, mean 17.19±4.1) and 32 normal controls (NC) (age range 10-20, mean 16.33±3.56). Brain morphology was assessed using the fully automated Civet pipeline at the Montreal Neurological Institute. Results: We report (1) significant cortical thinning in the fronto-parietal and somatosensory-motor cortices in TS relative to NC (p<0.05); (2) TS boys showed thinner cortex relative to TS girls in the fronto-parietal cortical regions (p<0.05); (3) significant decrease in the fronto-parietal mean cortical thickness in TS with age relative to NC and in the pre-central cortex in TS boys relative to TS girls; (4) significant negative correlations between tic severity and the somatosensory-motor cortical thickness. Conclusions: TS revealed important thinning in brain regions particularly involved in the somatosensory/motor bodily representations which may play an important role in tics. Our findings are in agreement with Leckman et al. (1991) hypothesis stating that facial tics would be associated with dysfunction in an orofacial subset of the motor circuit, eye blinking with the occulo-motor circuit, whereas lack of inhibition to a dysfunction in the prefrontal cortex. Gender and age differences may reflect differential etiological factors, which have significant clinical relevance in TS and should be considered in developing and using diagnostic and therapeutic interventions.

El processament dels recursos electrònics

Anàlisi d'alguns aspectes del paper de les biblioteques en l'entorn, parcialment electrònic, del moment actual. S'examina el concepte de col·lecció digital, la selecció i el control bibliogràfic dels recursos electrònics, i la normativa per controlar aquests recursos. També es presta atenció a la responsabilitat que tenen les biblioteques de preservar els seus fons únics i com la digitalització pot ser un mètode per conservar el contingut d'aquestes col·leccions especials i per facilitar la investigació en algunes àrees de les humanitats.

Recursos web i metadades: informe del projecte

El projecte Recursos web i metadades, que ha comptat amb una ajuda econòmica de la Divisió V per a projectes de recerca, es plantejà amb l'objectiu principal de comprovar les dificultats d'aplicació del sistema de metadades DC a la descripció de les pàgines d'un lloc web universitari i l'efectivitat d'aquestes metadades tant per a la descripció de recursos web com per a la seva ulterior cerca i recuperació. Per al desenvolupament del projecte s'han adaptat i desenvolupat una sèrie d'eines de les quals també es vol comprovar l'eficàcia. En aquest informe s'explica el desenvolupament del projecte, el seu estat el novembre de 2001 i també les eines desenvolupades

Organització dels recursos Internet

Repàs dels métodes utilitzats per organitzar els recursos Internet. S'examinen amb detall els métodes tradicionals emprats per les biblioteques per descriure i accedir a aquests recursos i les modlficacions fetes en la normativa catalográfica per adaptar-la a aquests materials. Així mateix, s'examinen métodes alternatius i l'ús dels enginys de què disposa la xarxa i la confecció de pagines web amb guies de recursos. Finalment, s'expliquen propostes de diversos sistemes de metadades que, si s'implanten en el futur, facilitaran la tasca d'organitzar els documents Internet i donar-los accés, tant si s'empren els enginys mateixos de qué disposa la xarxa, com si s'opta per descriure'ls amb métodes tradicionals.

Fundraising: oportunitats i usos en les pràctiques de captació de recursos per patrocini, mecenatge o sponsorització.

Es comenten les característiques de les actuacions de patrocini, mecenatge de les empreses en l'àmbit cultural, concretament el de les unitats d'informació, i per a la realització de projectes concrets. A més, s'indiquen les passes que cal seguir per obtenir fons i finançar amb èxit un projecte, amb exemples de cada cas. El benefici és mutu: la imatge i la reputació de l'empresa en surt beneficiada i li pot permetre arriba a sectors on abans no tenia prou volum de negoci; al seu torn, la unitat d'informació patrocinada pot dur a terme projectes que, si només depenen del seu pressupost habitual, no podrien realitzar-se.

Les llicències d'ús dels recursos digitals

La introducció dels recursos digitals a les biblioteques al llarg de l'última dècada ocasionat el canvi del mitjà fonamental de formació del fons: s'ha passat de comprar els documents a fer-hi possible l'accés. Aquest nou model d'adquisició funciona mitjançant llicències d'ús, que contenen elements que afecten tant els professionals com els usuaris. S'ofereix una visió global de l'estructura i el contingut d'aquests contractes, tot destacant-ne el possible impacte sobre l'accés, la gestió i la utilització dels recursos adquirits amb llicència. Els professionals han de prendre consciència de la responsabilitat que assumeixen quan contracten un recurs digital, tot defensant en la negociació de les condicions els seus propis interessos i també els dels usuaris, actuals i futurs

Acceso a los recursos web gratuitos desde las bibliotecas

Se describen y analizan los sistemas que utilizan actualmente las bibliotecas para facilitar a sus usuarios el acceso a los recursos web gratuitos. En primer lugar se acota el ámbito de estudio a este tipo concreto de recursos y se ponen de relieve los principales problemas que tienen los localizadores para su identificación y recuperación. Los modelos que siguen las bibliotecas para organizar los recursos web son básicamente tres: la elaboración de listas, la creación de bases de datos de recursos y la integración de éstos en el catálogo. Este estudio se centra en la descripción, identificación y caracterización de los dos últimos modelos; se destacan las principales experiencias y se comentan los criterios de selección, el tipo de descripción, los sistemas de indización y clasificación, el sistema de recuperación de la información y la política de mantenimiento utilizados en cada uno de ellos. Finalmente, se indican las tendencias actuales en ese ámbito y se presentan unas consideraciones sobre cómo pueden abordar las bibliotecas españolas la organización de estos recursos.

Cómo citar recursos electrónicos

De manera cada vez más frecuente los trabajos de investigación, informes, estados de la cuestión, etc., hacen referencia a documentos y otros recursos de información publicados en formato electrónico. A menudo las listas de referencias bibliográficas que forman parte de estos trabajos incluyen recursos electrónicos y documentos tradicionales -libros, artículos de revista, grabaciones sonoras, etc.-. Así pues, cuando se cita un recurso electrónico no sólo es necesario que éste sea fácilmente identificable y recuperable a través de los datos bibliográficos reseñados, sino que, además, la referencia debe ser coherente con las de los otros documentos incluidos en la lista, es decir, todas deben seguir un modelo común.

Recursos electrónicos y catálogos

Como en años anteriores, durante la conferencia Online Information'99 la empresa UMI ¿adquirida hace unos meses por Bell and Howell¿, hizo entrega del premio al mejor trabajo publicado durante 1999, según un jurado designado por la propia empresa.

La información especializada en Internet: directorio de recursos de interés académico y profesional (Ángeles Maldonado y Luis Rodríguez-Yunta, coords.)

Los más viejos del lugar recordarán con nostalgia los repertorios clásicos de fuentes de información elaborados por Malclès y Sabor... A los no tan viejos les sonarán los nombres de Sheehy (o Balay) y Walford

Fuentes de información digitales en los centros de documentación de prensa: recursos web gratuitos.

Se describe en primer lugar el contexto de la utilización de las fuentes de información externas digitales en los centros de documentación de los medios de comunicación de prensa escrita. A continuación se presentan y comentan los resultados de una encuesta realizada entre los principales medios españoles sobre la utilización de recursos web gratuitos. Por último, se analizan brevemente los recursos seleccionados.

Gestión de la información personal en usuarios avanzados en TIC

Se presenta un modelo de análisis del comportamiento informacional global de un colectivo de individuos (estudiantes de la Universitat Oberta de Catalunya) que tienen una percepción positiva sobre el uso de las tecnologías de la información y la comunicación y que realizan un uso intensivo de las mismas. A partir de una aproximación cualitativa, mediante 24 entrevistas y un posterior análisis del contenido, se identifican cuatro perfiles distintos de gestión de la información personal (reactivo, pasivo, exhaustivo y proactivo) en base a diez variables subyacentes (acceso, gestión y usos de la información, competencias informacionales, perfil cognitivo, actitud, percepción de las TIC, ámbito académico, profesional y de la vida diaria) y se ponen de relieve las diferencias de comportamiento informacional dependiendo del ámbito en el que se encuentren. La identificación de los perfiles es un estadio básico del diseño centrado en los usuarios que facilita la realización de intervenciones específicas para cada tipo de usuario, respetando requerimientos de herramientas y procesos para que puedan desarrollar su comportamiento informacional de forma eficiente y eficaz.

Fonts i recursos d'informació per a la recerca

Accedir a la informació és el procés que s'emporta la major part del temps i deis esforyos per part de qui esta portant a terme una investigació. El coneixement de les fonts d'informació més adequades per a cada projecte i el domini de les técniques per a la consulta d'aquestes fonts, són factors decisius per reeixir en l'elaboració d'un treball d'investigació rigorós i ben construit. Cada vegada més, les tecnologies de la informació i de la comunicació faciliten l'accés a fonts d'informació que fins ara eren costoses i complicades de consultar. Avui no és cap problema, teóricament, arribar al coneixement d'alló que s'ha publicat recentment en qualsevol lloc sobre qualsevol materia. Les biblioteques universitaries han jugat un paper molt important en aquest punt, ja que han permés en bona mesura l'accés a aquestes fonts per part deis investigadors. Han mantingut el nivell d'adquisicions i han comenyat a oferir tot un nou ventall de serveis aprofitant aquestes noves tecnologies: la distribució via correu electrónic de sumaris de les revistes pré-viament escollides per l'usuari, la distribució en xarxa de bases de dades en CD-ROM, l'elaboració de reculls de recursos d'internet de qualitat, etc