Diagnosi ambiental de les fonts naturals de la zona nord-occidental del Vallès Oriental: el fenomen "garrafaire"

Aquest treball analitza un total de sis fonts naturals situades a la zona nord-occidental del Vallès Oriental amb l’objectiu de determinar-ne la seva freqüentació i en especial centrar-se en el fenomen “garrafaire”. S’ha elaborat un mètode de recompte d’usuaris, s’ha analitzat l’aigua a nivell físico-químic i microbiològic i s’ha portat a terme un sistema de caracterització ambiental d’aquestes fonts. La freqüentació és elevada a quatre de les sis fonts estudiades, de les que només tres són utilitzades habitualment per “garrafaires”. El volum d’ús d’aquestes fonts contrasta amb el control analític de la qualitat de l’aigua, per part de l’administració, que és inexistent en quatre d’elles i insuficient a les restants. La confiança per part dels usuaris cap a la qualitat de l’aigua també difereix dels resultats de les analítiques realitzades, en que l’aigua ha estat qualificada com a no apta per al consum humà en totes elles, exceptuant una única analítica d’una font que ha resultat apta per al consum humà. En conseqüència, caldria un pla de control i seguiment de la qualitat de l’aigua almenys en 4 de les fonts analitzades.

La repercussió de l'onada de calor de 2003 en la població major de 65 anys de Barcelona i l'àrea metropolitana

Les onades de calor eren un fenomen desconegut per la població fins fa pocs anys, i tot i que avui dia ja son més populars, les seves conseqüències passen molt més desapercebudes que la d’altres catàstrofes naturals. En aquest estudi, a partir de l’episodi que va patir la península durant l’agost de 2003, es pretén aprofundir en els factors que van fer propiciar que la mortalitat entre les persones majors de 65 anys augmentés de manera notable en comparació amb anys anteriors. Els resultats de l’estudi mostren que un dels grups més vulnerables son les persones grans que viuen soles i per tant caldria tenir en compte aquest factor a l’hora de fer plans d’acció, així com també que els pics de màxima mortalitat es corresponen amb dies posteriors als de la pujada de temperatura, ja que aquesta agreuja patologies prèvies de les persones i moren temps després. També seria interessant un consens internacional a l’hora d’establir uns criteris estàndards per tal de tenir així uns registres més fiables que permetin extreure noves mesures per lluitar contra les onades de calor.

Systemic modulation of peripheral eosinophilia (air pouch model) in Schistosoma mansoni infection

Schistosoma mansoni infection induces in their hosts a marked and sustained eosinophilia, which is influenced or modulated by complex mechanisms, that vary according to the phase of infection. To address this phenomenon, we used the air pouch (AP) model in control and infected Swiss webster mice, analyzing the cellular, tissue response and local expression of adhesion molecules [CD18 (beta 2-chain), CD44, ICAM-1 (CD54), L-selectin (CD62L), CD49d (alpha 4-chain), LFA1 (CD11a)]. Infected animals were studied at 3 (pre-oviposition phase), 7 (acute phase), and 14 (chronic phase) weeks after infection (5-6 mice/period of infection). Normal mice were age-matched. Results showed that after egg stimulation, compared with matched controls, the infected mice, at each point of infection, showed a lower eosinophil response in the acute (7 weeks) and chronic phase (14 weeks) of infection. However, when the infected mice were in pre-oviposition phase (3 weeks) their eosinophil response surpassed the control ones. In the AP wall of infected mice, a significant decrease in the expression of ICAM-1 and CD44 in fibroblastic-like cells and a reduction in the number of CD18 and CD11a in migratory cells were observed. The other adhesion molecules were negative or weakly expressed. The results indicated that in the air pouch model, in S. mansoni-infected mice: (1) eosinophil response is strikingly down-regulated, during the acute ovular phase; (2) in the pre-oviposition phase, in contrast, it occurs an up-regulatory modulation of eosinophil response, in which the mechanisms are completely unknown; (3) in the chronic phase of the infection, the down modulation of eosinophil response is less pronounced; 4) Down-regulation of adhesion molecules, specially of ICAM-1 appear to be associated with the lower eosinophil response.

A role for lymphocytes and cytokines on the eosinophil migration induced by LPS

In the present work we review the existing evidence for a LPS-induced cytokine-mediated eosinophil accumulation in a model of acute inflammation. Intrathoracic administration of LPS into rodents (mice, rats or guinea pigs) induces a significant increase in the number of eosinophils recovered from the pleural fluid 24 hr later. This phenomenon is preceded by a neutrophil influx and accompanied by lymphocyte and monocyte accumulation. The eosinophil accumulation induced by LPS is not affected by inhibitors of cyclo or lipoxygenase nor by PAF antagonists but can be blocked by dexamethasone or the protein synthesis inhibitor cycloheximide. Transfer of cell-free pleural wash from LPS injected rats (LPS-PW) to naive recipient animals induces a selective eosinophil accumulation within 24 hr. The eosinophilotactic activity present on the LPS-PW has a molecular weight ranging between 10 and 50 kDa and its effect is abolished by trypsin digestion of the pleural wash indicating the proteic nature of this activity. The production of the eosinophilotactic activity depends on the interaction between macrophages and T-lymphocytes and its effect can not be blocked by anti-IL-5 monoclonal antibodies. Accumulated evidence suggest that the eosinophil accumulation induced by LPS is a consequence of a eosinophilotactic cytokine produced through macrophage and T-cell interactions in the site of a LPS-induced inflammatory reaction.