Web Architecture: HTML Practical

Resources from the HTML session on 6th October 2015

Web Architecture: HTTP Practical

A summary of the HTTP calls we made during the tutorial session.

Genomic architecture of adaptive color pattern divergence and convergence in Heliconius butterflies

Identifying the genetic changes driving adaptive variation in natural populations is key to understanding the origins of biodiversity. The mosaic of mimetic wing patterns in Heliconius butterflies makes an excellent system for exploring adaptive variation using next-generation sequencing. In this study, we use a combination of techniques to annotate the genomic interval modulating red color pattern variation, identify a narrow region responsible for adaptive divergence and convergence in Heliconius wing color patterns, and explore the evolutionary history of these adaptive alleles. We use whole genome resequencing from four hybrid zones between divergent color pattern races of Heliconius erato and two hybrid zones of the co-mimic Heliconius melpomene to examine genetic variation across 2.2 Mb of a partial reference sequence. In the intergenic region near optix, the gene previously shown to be responsible for the complex red pattern variation in Heliconius, population genetic analyses identify a shared 65-kb region of divergence that includes several sites perfectly associated with phenotype within each species. This region likely contains multiple cis-regulatory elements that control discrete expression domains of optix. The parallel signatures of genetic differentiation in H. erato and H. melpomene support a shared genetic architecture between the two distantly related co-mimics; however, phylogenetic analysis suggests mimetic patterns in each species evolved independently. Using a combination of next-generation sequencing analyses, we have refined our understanding of the genetic architecture of wing pattern variation in Heliconius and gained important insights into the evolution of novel adaptive phenotypes in natural populations.

salud financiera y riesgo en los estados financieros de la empresa avianca del sector aeronautico

La globalizaci��n y la competitividad como realidad de las empresas, implica que los gerentes preparen a sus empresas de la mejor manera para sobrevivir en este mundo tan inestable y cambiante. El primer paso consta de investigar y medir como se encuentra la empresa en cada uno de sus componentes, tales como recurso humano, mercadeo, log��stica, operaci��n y por ��ltimo y m��s importante las finanzas. El conocimiento de salud financiera y de los riesgos asociados a la actividad de las empresas, les permitir�� a los gerentes tomar las decisiones correctas para ser rentables y perdurables en el mundo de los negocios inmerso en la globalizaci��n y competitividad. Esta apreciaci��n es pertinente en Avianca S.A. esto teniendo en cuenta su progreso y evoluci��n desde su primer vuelo el 5 de diciembre de 1919 comercial, hasta hoy cuando cotiza en la bolsa de Nueva York. Se realiz�� un an��lisis de tipo descriptivo, acompa��ado de la aplicaci��n de ratios y nomenclaturas, dando lugar a establecer la salud financiera y los riesgos, no solo de Avianca sino tambi��n del sector aeron��utico. Como resultado se obtuvo que el sector aeron��utico sea financieramente saludable en el corto plazo, pero en el largo plazo su salud financiera se ve comprometida por los riegos asociados al sector y a la actividad desarrollada.

Modernisme : arquitectura i arts decoratives = Modernismo : arquitectura y artes decorativas = Modernisme : architecture and decorative arts = Le Modernisme : architecture et arts d��coratifs.

Gu��a para la visita de las salas diez y trece del Museo de Arte Moderno de Catalu��a. Estas salas tratan contenidos sobre el Modernismo, concretamente sobre la arquitectura y las artes decorativas. Mediante un mapa, esta gu��a orienta al visitante por los distintos espacios de las salas.

Architecture.

Se repasan cinco mil a��os de historia de la arquitectura de todas las partes del mundo, desde Occidente hasta China, Jap��n y Am��rica y de todos los estilos, desde los zigurats de Mesopotamia hasta la arquitectura industrial y actual de aeropuertos y edificios de las grandes compa��ias. Se examinan los materiales, las t��cnicas de construcci��n, los elementos clave y las caracter��sticas decorativas de cada estilo arquitect��nico.

DAI-DEPUR: an integrated and distributed architecture for wastewater treatment plants supervision

The activated sludge process - the main biological technology usually applied to wastewater treatment plants (WWTP) - directly depends on live beings (microorganisms), and therefore on unforeseen changes produced by them. It could be possible to get a good plant operation if the supervisory control system is able to react to the changes and deviations in the system and can take the necessary actions to restore the system���s performance. These decisions are often based both on physical, chemical, microbiological principles (suitable to be modelled by conventional control algorithms) and on some knowledge (suitable to be modelled by knowledge-based systems). But one of the key problems in knowledge-based control systems design is the development of an architecture able to manage efficiently the different elements of the process (integrated architecture), to learn from previous cases (spec@c experimental knowledge) and to acquire the domain knowledge (general expert knowledge). These problems increase when the process belongs to an ill-structured domain and is composed of several complex operational units. Therefore, an integrated and distributed AI architecture seems to be a good choice. This paper proposes an integrated and distributed supervisory multi-level architecture for the supervision of WWTP, that overcomes some of the main troubles of classical control techniques and those of knowledge-based systems applied to real world systems

A Multi-agent Architecture with Distributed Coordination for an Autonomous Robot

Aquest treball proposa una nova arquitectura de control amb coordinaci�� distribu��da per a un robot m��bil (ARMADiCo). La metodologia de coordinaci�� distribu��da consisteix en dos passos: el primer determina quin ��s l'agent que guanya el recurs basat en el c��lcul privat de la utilitat i el segon, com es fa el canvi del recurs per evitar comportaments abruptes del robot. Aquesta arquitectura ha estat concebuda per facilitar la introducci�� de nous components hardware i software, definint un patr�� de disseny d'agents que captura les caracter��stiques comunes dels agents. Aquest patr�� ha portat al desenvolupament d'una arquitectura modular dins l'agent que permet la separaci�� dels diferents m��todes utilitzats per aconseguir els objectius, la col��laboraci��, la competici�� i la coordinaci�� de recursos. ARMADiCo s'ha provat en un robot Pioneer 2DX de MobileRobots Inc.. S'han fet diversos experiments i els resultats han demostrat que s'han aconseguit les caracter��stiques proposades per l'arquitectura.

A proposal of a behavior-based control architecture with reinforcement learning for an autonomous underwater robot

Aquesta tesi proposa l'��s d'un seguit de t��cniques pel control a alt nivell d'un robot aut��nom i tamb�� per l'aprenentatge autom��tic de comportaments. L'objectiu principal de la tesis fou el de dotar d'intel��lig��ncia als robots aut��noms que han d'acomplir unes missions determinades en entorns desconeguts i no estructurats. Una de les premisses tingudes en compte en tots els passos d'aquesta tesis va ser la selecci�� d'aquelles t��cniques que poguessin ��sser aplicades en temps real, i demostrar-ne el seu funcionament amb experiments reals. El camp d'aplicaci�� de tots els experiments es la rob��tica submarina. En una primera part, la tesis es centra en el disseny d'una arquitectura de control que ha de permetre l'assoliment d'una missi�� pr��viament definida. En particular, la tesis proposa l'��s de les arquitectures de control basades en comportaments per a l'assoliment de cada una de les tasques que composen la totalitat de la missi��. Una arquitectura d'aquest tipus est�� formada per un conjunt independent de comportaments, els quals representen diferents intencions del robot (ex.: "anar a una posici��", "evitar obstacles",...). Es presenta una recerca bibliogr��fica sobre aquest camp i alhora es mostren els resultats d'aplicar quatre de les arquitectures basades en comportaments m��s representatives a una tasca concreta. De l'an��lisi dels resultats se'n deriva que un dels factors que m��s influeixen en el rendiment d'aquestes arquitectures, ��s la metodologia emprada per coordinar les respostes dels comportaments. Per una banda, la coordinaci�� competitiva ��s aquella en que nom��s un dels comportaments controla el robot. Per altra banda, en la coordinaci�� cooperativa el control del robot ��s realitza a partir d'una fusi�� de totes les respostes dels comportaments actius. La tesis, proposa un esquema h��brid d'arquitectura capa�� de beneficiar-se dels principals avantatges d'ambdues metodologies. En una segona part, la tesis proposa la utilitzaci�� de l'aprenentatge per refor�� per aprendre l'estructura interna dels comportaments. Aquest tipus d'aprenentatge ��s adequat per entorns desconeguts i el proc��s d'aprenentatge es realitza al mateix temps que el robot est�� explorant l'entorn. La tesis presenta tamb�� un estat de l'art d'aquest camp, en el que es detallen els principals problemes que apareixen en utilitzar els algoritmes d'aprenentatge per refor�� en aplicacions reals, com la rob��tica. El problema de la generalitzaci�� ��s un dels que m��s influeix i consisteix en permetre l'��s de variables continues sense augmentar substancialment el temps de converg��ncia. Despr��s de descriure breument les principals metodologies per generalitzar, la tesis proposa l'��s d'una xarxa neural combinada amb l'algoritme d'aprenentatge per refor�� Q_learning. Aquesta combinaci�� proporciona una gran capacitat de generalitzaci�� i una molt bona disposici�� per aprendre en tasques de rob��tica amb exig��ncies de temps real. No obstant, les xarxes neurals s��n aproximadors de funcions no-locals, el que significa que en treballar amb un conjunt de dades no homogeni es produeix una interfer��ncia: aprendre en un subconjunt de l'espai significa desaprendre en la resta de l'espai. El problema de la interfer��ncia afecta de manera directa en rob��tica, ja que l'exploraci�� de l'espai es realitza sempre localment. L'algoritme proposat en la tesi t�� en compte aquest problema i mant�� una base de dades representativa de totes les zones explorades. Aix�� doncs, totes les mostres de la base de dades s'utilitzen per actualitzar la xarxa neural, i per tant, l'aprenentatge ��s homogeni. Finalment, la tesi presenta els resultats obtinguts amb la arquitectura de control basada en comportaments i l'algoritme d'aprenentatge per refor��. Els experiments es realitzen amb el robot URIS, desenvolupat a la Universitat de Girona, i el comportament apr��s ��s el seguiment d'un objecte mitjan��ant visi�� per computador. La tesi detalla tots els dispositius desenvolupats pels experiments aix�� com les caracter��stiques del propi robot submar��. Els resultats obtinguts demostren la idone��tat de les propostes en permetre l'aprenentatge del comportament en temps real. En un segon apartat de resultats es demostra la capacitat de generalitzaci�� de l'algoritme d'aprenentatge mitjan��ant el "benchmark" del "cotxe i la muntanya". Els resultats obtinguts en aquest problema milloren els resultats d'altres metodologies, demostrant la millor capacitat de generalitzaci�� de les xarxes neurals.

VLSI architecture for motion estimation in underwater imaging

El treball desenvolupat en aquesta tesi aprofundeix i aporta solucions innovadores en el camp orientat a tractar el problema de la correspond��ncia en imatges subaqu��tiques. En aquests entorns, el que realment complica les tasques de processat ��s la falta de contorns ben definits per culpa d'imatges esborronades; un fet aquest que es deu fonamentalment a il��luminaci�� deficient o a la manca d'uniformitat dels sistemes d'il��luminaci�� artificials. Els objectius aconseguits en aquesta tesi es poden remarcar en dues grans direccions. Per millorar l'algorisme d'estimaci�� de moviment es va proposar un nou m��tode que introdueix par��metres de textura per rebutjar falses correspond��ncies entre parells d'imatges. Un seguit d'assaigs efectuats en imatges submarines reals han estat portats a terme per seleccionar les estrat��gies m��s adients. Amb la finalitat d'aconseguir resultats en temps real, es proposa una innovadora arquitectura VLSI per la implementaci�� d'algunes parts de l'algorisme d'estimaci�� de moviment amb alt cost computacional.

Research in Architecture: Looking Backward and Forward: Forty-Year Experience in Architectural Research at the Faculty of Architecture STU

The introduction of my contribution contains a brief information on the Faculty of Architecture of the Slovak University of Technology in Bratislava (FA STU) and the architectural research performed at this institution. Schemes and priorities of our research in architecture have changed several times since the very beginning in early 50���s. The most significant change occurred after ���the velvet revolution��� in 1989. Since 1990 there have been several sources to support research at universities. The significant part of my contribution is rooted in my own research experience since the time I had joined FA STU in 1975 as a young architect and researcher. The period of the 80���s is characterized by the first unintentional attempts to do ���research by design��� and my ���scientific��� achievements as by-products of my design work. Some of them resulted in the following issues: conception of mezzo-space, theory of the complex perception of architectural space and definition of basic principles of ecologically conscious architecture. Nowadays I continue my research by design within the application of so called solar envelope in urban scale with my students.

Architecture & Research: a possible structure

This article results from three conferences organized by the research project titled ���Architectural research framework��� developed by the research center Architectural Lab ��� LabART ��� of the Lus��fona University, and also by my personal experiences and dialogs with other members of the EAAE research committee. Architectural research always existed, but only recently some major questions have emerged, by the time that Europe started the last universitary reform on the 80���s. Two aspects are crucial in understanding the problematic that we are referring to. On the one hand we verify that the architectural teaching should maintain the articulation and close relationship between the theoretical and practical aspects. On the other hand, there is a need to confer academic degrees, as the MsC and PhD���s in the Faculties of Architecture. Inevitably, discussions began about the scientificity of architecture (its grounding), the types of research, methodological models, as well as on the evaluation criteria and the quality of research, or the relevance of the results. We will try to approach some of these discussions, and by the end, establish a basic structure that allows us to obtain an open model for research in architecture.