Llegir per a ensenyar a llegir

L‘article fa una crítica de la pràctica educativa als nivells d’ensenyament d’infantil i primària pel que fa a la utilització de la literatura com a eina de coneixement. Reconeix l’educador com un referent fonamental en el desenvolupament de l'hàbit lector dels alumnes i, per això, proposa una profunda revisió dels principis teòrics i metodològics de aquesta pràctica. Assenyala aspectes que caldria revisar, com ara el de l'experiència lectora del mateix mestre que té la responsabilitat, no tan sols d'ensenyar a llegir i a escriure, sinó de formar bons lectors.

Effect of maternal clinical chorioamnionitis on neonatal morbidity in very-low birthweight infants: a case control study

Aims: To assess the relationship between maternal clinical chorioamnionitis and neonatal outcome in preterm very-low birthweight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the Neonatology Services of 12 acute-care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. Controls were infants without chorioamnionitis matched by gestational age who were born immediately after each index case. Results: There were 165 cases and 163 controls. A significantly higher percentage of cases than controls required intubation (53% vs. 35.8%), had normal intrauterine growth (98.1% vs. 84.7%), were born in a tertiary center (inborn) (95.1% vs. 89.1%), from single gestations (76.4% vs. 65.6%) and vaginal delivery (47.3% vs. 33.3%), showed a lowerApgar score at 5 min, and presented a higher rate of earlyonset sepsis (10.4% vs. 1.2%). Older maternal age (32.5 vs. 30.8 years), premature labor (67.3% vs. 25.8%), premature rupture of membranes (61.3% vs. 25.8%), and antibiotic treatment (88.5% vs. 52.3%) were significantly more frequent among cases than controls. Conclusions: After controlling by gestational age, maternal chorioamnionitis was associated with neonatal depression and early sepsis but not with other prematurity-related complications.

Effect of maternal clinical chorioamnionitis on neonatal morbidity in very-low birthweight infants: a case control study

Aims: To assess the relationship between maternal clinical chorioamnionitis and neonatal outcome in preterm very-low birthweight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the Neonatology Services of 12 acute-care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. Controls were infants without chorioamnionitis matched by gestational age who were born immediately after each index case. Results: There were 165 cases and 163 controls. A significantly higher percentage of cases than controls required intubation (53% vs. 35.8%), had normal intrauterine growth (98.1% vs. 84.7%), were born in a tertiary center (inborn) (95.1% vs. 89.1%), from single gestations (76.4% vs. 65.6%) and vaginal delivery (47.3% vs. 33.3%), showed a lowerApgar score at 5 min, and presented a higher rate of earlyonset sepsis (10.4% vs. 1.2%). Older maternal age (32.5 vs. 30.8 years), premature labor (67.3% vs. 25.8%), premature rupture of membranes (61.3% vs. 25.8%), and antibiotic treatment (88.5% vs. 52.3%) were significantly more frequent among cases than controls. Conclusions: After controlling by gestational age, maternal chorioamnionitis was associated with neonatal depression and early sepsis but not with other prematurity-related complications.

Urinary saturation and nephrocalcinosis in preterm infants: effect of parenteral nutrition.

Urinary lithogenic and inhibitory factors were studied in 27 preterm infants; 16 had total parenteral nutrition (TPN) and 11 had breastmilk with an additional glucose-sodium chloride infusion. Urines were collected for 24 hours on day 2 (period A), day 3 (B), and once between days 4 and 10 (C). Urinary calcium oxalate saturation was calculated by the computer program EQUIL 2. Renal ultrasonography was performed every second week until discharge. The calcium/creatinine ratio increased in infants on TPN (A 0.91; C 1.68 mol/mol) and was significantly higher at period C than that in infants on breastmilk/infusion (A 0.52; C 0.36). The oxalate/creatinine ratio was persistently higher with TPN (203 mmol/mol) than with breastmilk/infusion (98; 137). The citrate/creatinine remained constant with TPN (0.44 mol/mol), whereas it increased significantly with breastmilk/infusion (0.26; 0.49). Calcium/citrate rose considerably with TPN, but decreased with breastmilk/infusion to a significantly lower level than with TPN. The urinary calcium oxalate saturation increased with TPN (2.4; 4.5) and decreased with breastmilk/infusion (2.1; 1.5) to a significantly lower value than with TPN. Nephrocalcinosis developed in two infants on TPN. Mean daily calcium intake was similar in both groups, whereas protein, sodium, and phosphorus intake were significantly higher on TPN. It is concluded that the increase in urinary calcium oxalate saturation observed with TPN is due to the combined effect of an increased urinary calcium excretion and higher urinary oxalate/creatinine and calcium/citrate ratios. The changes observed are likely to be caused by TPN itself, which differs in several respects from breastmilk feeding.

L'educació des del punt de vista racional. El currículum conceptual i procediment evolutiu, els programes de desenvolupament intel·lectual

L’article centra, en primer lloc, el sentit del títol: l’educació que potencia la refl exió lògica i racional, suportada en el còrtex cerebral, i la situació educativa actual, que no té establert amb claredat un currículum educatiu específi c per a l’ensenyament obligatori sobre actituds, sociabilitat, valors, emocionabilitat i creativitat. D’altra banda, es propugnen programes de desenvolupament intellectual molt útils, molts dels quals se centren en el treball que suporta la part cortical del cervell: lògica i operacions mentals deductives, inductives… Per tant, tenim currículums centrats en aspectes racionals que, paradoxalment, requereixen programes transversals sobre aspectes també racionals i, a més, obliden aspectes emocionals i creatius. Finalment, es fan dues propostes-suggeriments: una revisió del currículum basada en les aportacions de les neurociències, i la focalització del currículum en el desenvolupament harmònic de la persona, centrat en quatre pilars: Saber, Fer, Estar i Innovar. Les recents lleis educatives, però, no ho contemplen.

Família i escola : dos sistemes que s'han de trobar i entendre's

L’objectiu d’aquest article és fer una reflexió sobre les relacions entre la família i l’escola, la necessitat de donar-se suport en l’exercici de les seves tasques primàries i el paper del psicopedagog o de la psicopedagoga en aquest entramat. En una societat complexa i canviant com l’actual, la col·laboració entre els principals àmbits de socialització dels infants, a través d’un treball en xarxa, pot actuar com a factor de resiliència que ajudi a millorar el rendiment dels alumnes, a reduir el comportament de risc en l’adolescència i a promoure un desenvolupament saludable.

Concurs per a una Llar d'Infants

El projecte defineix un carrer interior tangent a l’edifici del pavelló per on es produeix l’entrada i per on s’atravessa visualment l’edifici, de manera que la façana del pavelló te continuïtat cap a l’interior de la llar d’infants. Perpendicularment es disposa l’espai del vestíbul que articula els espais de circulació i dona sortida i visuals al pati de jocs. Les zones de pas tenen una alçada inferior a la de les altres àrees per lògica d’us i per donar claredat volumètrica a l’edifici. L’entrada es produeix per una rampa, sota un voladís que a l’hora recull l’escletxa oberta a la façana del pavelló per il•luminar l’àrea administrativa. L’altre extrem del carrer és una sortida d’emergència. En una visió general s’observa que el pla de façana del pavelló fa de suport a dos volums que entren en relació: la rampa d’accés al pavelló i la coberta del carrer interior de la llar d’infants. Pel que fa a les alçades, el conjunt manté el criteri de donar major alçada als espais principals (pista i aules) respecte els d’accés. Pel que fa a la forma, el cos d’aules adopta la coberta plana per entrar en relació amb l’horitzontalitat de la visera de la façana principal del pavelló i no la forma corba perquè l’escala del cos d’aules no admet aquesta solució. S’enfatitzaria al màxim la percepció de conjunt si les cobertes de les aules i del pavelló fossin igualment inclinades. Les dependències s’organitzen en dues àrees: L’àrea administrativa es col•loca sota el forjat que defineix el projecte del pavelló. Atès que l’alçada lliure interior és de 3.00 m., i per tal de poder garantir il•luminació i ventil•lació natural a aquestes peces, es proposa baixar la cota de tota la llar d’infants 80 cm. respecte la cota del carrer. Consta d'una sala de reunions propera al vestíbul, un despatx per la direcció del centre uns vestidors amb bany per al personal i una sala d'usos múltiples. L’àrea d’activitats es col•loca separada del pavelló, definint un volum independent, tant en planta com en secció. Consta de 3 aules de 20 alumnes que donen resposta a les necessitats plantejades pel programa. Aquestes s’obren generosament al pati de jocs buscant la llum de nord i per la part superior amb una obertura molt més controlada tenen la llum del sud. Això permet il•luminar i ventil•lar de forma creuada. El tram de carrer interior davant de les aules es converteix en una zona de jocs comuna.

Whole body protein synthesis and energy expenditure in very low birth weight infants.

The aim of the present work was to study whole body protein synthesis and breakdown, as well as energy metabolism, in very low birth weight premature infants (less than 1500 g) during their rapid growth phase. Ten very low birth weight infants were studied during their first and second months of life. They received a mean energy intake of 114 kcal/kg X day and 3 g protein/kg X day as breast milk or milk formula. The average weight gain was 15 g/kg X day. The apparent energy digestibility was 88%, i.e. 99 kcal/kg X day. Their resting postprandial energy expenditure was 58 kcal/kg X day, indicating that 41 kcal/kg X day was retained. The apparent protein digestibility was 89%, i.e. 2.65 g/kg X day. Their rate of protein oxidation was 0.88 g/kg X day so that protein retention was 1.76 g/kg X day. There was a linear relationship between N retention and N intake (r = 0.78, p less than 0.001). The slope of the regression line indicates a net efficiency of N utilization of 67%. Estimates of body composition from the energy balance, coupled with N balance method, showed that 25% of the gain was fat and 75% was lean tissue. Whole body protein synthesis and breakdown were determined using repeated oral administration of 15N glycine for 60-72 h, and 15N enrichment in urinary urea was measured. Protein synthesis averaged 11.2 g/kg X day and protein breakdown 9.4 g/kg X day. Muscular protein breakdown, as estimated by 3-methylhistidine excretion, contributed to 12% of the total protein breakdown.(ABSTRACT TRUNCATED AT 250 WORDS)

L'educació física i la intel·ligència

L a denominació Educació Física pot confondre la ciutadania respecte dels veritables objectius psicopedagògics, orgànics i socioculturals del comportament motor humà en l’educació integral de la persona. La manca de valoració social de la matèria converteix la recerca del prestigi en una lluita contínua contra la resta de disciplines científi ques acceptades culturalment, i es tradueix en múltiples situacions: l’utilitarisme dels seus coneixements, el reconeixement social o el volum de dedicació horària a la matèria. En- front d’aquesta casuística, des d’un enfocament de camp de la psique humana, es defensa que l’Educació Física és també educació intel·lectual. Així es comprèn que l’Educació Física no és una activitat que realitza un subjecte com a manifestació d’alguna facultat interna o cognoscitiva que li ho permet. Educar-se en la motricitat quotidiana i esportiva signifi ca, per a l’ésser humà, construir-se psicològicament com a tal persona diferenciada. Aquest plantejament naturalista de la intelligència permet identifi car el caràcter multidimensional d’aquesta, que, en primer lloc i en un sentit ampli del concepte, invita a plantejar la conveniència del cognom de l’Educació: «Física». I, en segon lloc, des d’un sentit restringit, ajuda a comprendre que el comportament motor humà és educació intel·lectual que fon la sensorialitat propioceptiva i esquelètica amb la temporalitat com a criteri d’èxit: l’alumne, l’atleta o el jugador intel·ligent que realitza els moviments en el moment oportú, independentment del nivell funcional rígid o canviant del comportament motor o esportiu a ensenyar. Aquest plantejament teòric pretén superar la incertesa de l’edifi ci acadèmic de l’Educació Física per bastir-lo en una futura comprensió antropològica i humanista de la intel·ligència i del moviment: ... «La carrera del hombre no es la carrera de un animal con una inteligencia humana sobreañadida, sino que es una nueva forma de correr, la del hombre, no sólo diferenciada por su específi ca contextura corporal y su particular locomoción , sino en cuanto que es un ser inteligente que corre: la propia carrera es inteligencia.» (Cagigal, 1986, p.17).

Prematuritat i dol

Quan parlem de la prematuritat, tot ens porta a pensar en els avenços de la tècnica, en els nens tan i tan petits que salvem, però poques vegades ens aturem a pensar en el dol que representa la pèrdua del embaràs o, en el cas del nadó, la pèrdua del cos de la mare, única referència capaç de calmar les ansietats del néixer.