Open Apps: Opening Teaching Experiences and Applications

The Universitat Oberta de Catalunya (Open University of Catalonia, UOC) is an online university that makes extensive use of information and communication technologies to provide education. Ever since its establishment in 1995, the UOC has developed and tested methodologies and technological support services to meet the educational challenges posed by its student community and its teaching and management staff. The know-how it has acquired in doing so is the basis on which it has created the Open Apps platform, which is designed to provide access to open source technical applications, information on successful learning and teaching experiences, resources and other solutions, all in a single environment. Open Apps is an open, online catalogue, the content of which is available to all students for learning purposes, all IT professionals for downloading and all teachers for reusing.To contribute to the transfer of knowledge, experience and technology, each of the platform¿s apps comes with full documentation, plus information on cases in which it has been used and related tools. It is hoped that such transfer will lead to the growth of an external partner network, and that this, in turn, will result in improvements to the applications and teaching/learning practices, and in greater scope for collaboration.Open Apps is a strategic project that has arisen from the UOC's commitment to the open access movement and to giving knowledge and technology back to society, as well as its firm belief that sustainability depends on communities of interest.

Using MILP to plan holidays and working hours under an annualised hours agreement

Annualising work hours (AH) is a means of achievement flexibility in the use of human resources to face the seasonal nature of demand. In Corominas et al. (1) two MILP models are used to solve the problem of planning staff working hours with annual horizon. The costs due to overtime and to the employment of temporary workers are minimised, and the distribution of working time over the course of the year for each worker and the distribution of working time provided by temporary workers are regularised.In the aforementioned paper, the following is assumed: (i) the holiday weeks are fixed a priori and (ii) the workers are from different categories who are able to perform specific type of task have se same efficiency; moreover, the values of the binary variables (and others) in the second model are fixed to those in the first model (thus, in the second model these will intervene as constants and not as variables, resulting in an LP model).In the present paper, these assumptions are relaxed and a more general problem is solved. The computational experiment leads to the conclusion that MILP is a technique suited to dealing with the problem.

Un instrument per a la política de recerca i innovació a Catalunya en l'Europa del coneixement: el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008

El 25 de gener d’enguany el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008. El PRI és un dels principals instruments de la Generalitat per impulsar les activitats de recerca, desenvolupament i innovació en els sectors públic i privat, i per poder assolir l’objectiu d’inversió d’un 2,1% en recerca respecte al producte interior brut català l’any 2008. El PRI ha estat elaborat durant l’any 2004 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el Departament de Treball i Indústria. El Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, n’ha coordinat l’elaboració, alhora que ha facilitat la col·laboració dels altres departaments de la Generalitat. L’article descriu la importància de la recerca, el desenvolupament i la innovació per al progrés econòmic, social i cultural, en el que ja s’anomena societat o economia del coneixement. Es fa un repàs dels criteris i mecanismes emprats per elaborar el Pla, així com una anàlisi de la situació de la ciència, la innovació i la transferència de coneixements i de tecnologia a Catalunya. Es descriuen a continuació els principals trets d’aquest pla: missió, objectius, programes transversals i complementaris, línies prioritàries, estratègia sectorial. Finalment, es descriuen els disset indicadors genèrics de recerca i innovació que seran emprats pel seu seguiment, juntament amb el pressupost destinat a l’execució del PRI

Vessana a Vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (segles XVIII-XIX)

Tenim documentats més de 30.000 contractes d'establiment emfitèutic (la majoria, amb caràcter de subestabliment) concedits a la regió de Girona (actuals comarques del Baix i de l'Alt Empordà, del Gironès i de La Selva) entre 1768 i 1862, anys en què van ser inscrits en els llibres del Registre d’hipoteques. Sabem que durant aquests mateixos anys se'n concediren molts més, ja que ens manca la informació relativa a l'ofici de Figueres entre 1774 i 1806 i la comarca de l’Alt Empordà va concentrar un 40% dels establiments concedits entre 1806 i 1862. És molt possible, doncs, que el nombre total s'apropés als 35.000. La xifra no és negligible; a mitjan segle XIX vivien a la regió unes cinquanta mil famílies. Es fa necessari, doncs, reflexionar sobre aquesta pràctica

Avaluació de la flora i vegetació del bosc de ribera dins l'àmbit del projecte "Riberes del Ter"

L’any 2009, els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà i Torelló, sota la coordinació del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM, en endavant), varen engegar un projecte anomenat “Riberes del Ter”. Aquest projecte consisteix en la restauració ecològica del bosc de ribera al curs migalt del riu Ter, partint d’acords de custòdia amb els titulars de les finques (públics o privats). L’objectiu dels acords és ordenar els usos que afecten el bosc de ribera per millorar-ne l’estat ecològic i garantir-ne la conservació. Els instruments per aconseguir-ho són les tècniques silvícoles combinades amb la regulació dels usos ramaders, lúdics i de gestió de la biodiversitat (CAMPRODON et al., 2010). Tanmateix, l’avaluació de l’estat de conservació d’espais naturals és part fonamental, tant per la realització d’estudis del medi com també per poder planificar i desenvolupar projectes de restauració. La valoració de la qualitat o naturalitat d’un espai permet realitzar futures comparacions i conèixer d’una forma objectiva l’eficàcia de mesures correctores i treballs de restauració. En aquest sentit, el projecte “Riberes del Ter” es complementa també amb el projecte “RICOVER” (programa Interreg SUDOE 2009-2011) que, de forma prèvia i posterior a les actuacions, permet efectuar un pla de seguiment de variables hidromorfològiques i biològiques (CAMPRODON et al., 2010; ORDEIX et al., 2010). El present treball s’emmarca doncs, dins d’aquest dos projectes, com un primer estudi de vegetació riberenca al llarg del tram de riu afectat pels treballs de restauració, per poder avaluar en la posteritat els resultats de les actuacions de millora de l’entorn del riu.

Diseño e implementación de una base de datos relacional para la gestión de apuestas de fútbol

Implementación de un sistema de base de datos relacional que almacena la información relativa a ligas de fútbol en diferentes países, para diferentes temporadas, con el objetivo de tener disponible información de los diferentes equipos, jugadores y resultados a lo largo de las diferentes temporadas. Asimismo, el sistema debe almacenar información de apuestas deportivas de diferentes tipos y de los usuarios que las realizan.

El web archiving i l’arxivística

L’arxivament del web és una disciplina que te el seu origen en el camp de la biblioteconomia i les ciències de la informació i és aliena al món arxivístic del nostre país. La primera part del present treball ofereix un breu estat de la qüestió sobre l’arxivament de les pàgines web i, des d’una perspectiva arxivística, intentarà donar resposta a qüestions com en què consisteix l’arxivament de les pàgines web? Per a què serveix? Des de quan es practica? Quines organitzacions el practiquen? Com es captura i emmagatzema el web? En la segona part es proposa una reflexió sobre l’aplicació de l’arxivament web des de la disciplina arxivística. Paraules clau: Preservació digital, arxivament web, arxivística, Internet, Biblioteques Nacionals, documents electrònics, tecnologies de la informació i la comunicació

La contribució a l"epigrafia ibèrica de Joan Maluquer de Motes

En l"era de la informació digital, quan l"especialització en els coneixements els ha fet créixer alhora que els ha atomitzat fins al punt que no resulta fàcil tornar a reunir unes branques del saber cada cop més divergents, esdevé un exercici necessari repensar la contribució feta per alguns personatges polièdrics que van precedir-nos i que, amb una innegable capacitat de treball, van saber traçar lúcides línies de recerca simultànies en diversos registres. En especial, urgeix recuperar les generacions"d"enmig", aquells que no es poden definir com a pioners sensu stricto que són els que han despertat més atenció en la historiografia arqueològica , els que partien ja d"algunes tasques iniciades, però que, en la pràctica, no deixaven d"ésser exploradors de camins no trepitjats. Entre aquests, Joan Maluquer de Motes hi ocupa un lloc destacat. Mestre d"un dels signants, el qual pertany a una de les darreres promocions que van arribar a temps de copsar un estil de docència irrepetible, rebuda per uns joves tangencials, atents de forma simultània a la difusió d"altres mètodes de registre dels treballs de camp que corrien de mà en mà per mitjà de fotocòpies deslluïdes durant els primers anys vuitanta. Com no evocar a qui el principi de la malaltia final sorprengué impartint un curs de doctorat sobre epigrafia ibèrica? La contribució de Maluquer en diverses facetes de la prehistòria, la protohistòria i l"organització dels estudis universitaris és enorme, d"això tracten altres treballs reunits en aquest dossier. A la seva profunda mirada d"ulls clars no va escapar l"epigraia paleohispànica, terreny en el qual també va realitzar aportacions no sempre ben compreses, quan no insuficientment valorades.

L'impacte econòmic de la Universitat de Lleida

La tendència descentralitzadora que ha caracteritzat els darrers anys la política universitària ha tingut, sens dubte, un impacte important sobre l’economia de les regions en les quals s’ha ubicat una universitat de nova creació. Els estudis de l’impacte econòmic de la universitat sobre el territori són un instrument important per justificar i incentivar la descentralització geogràfica de l’ensenyament superior. Sobretot en èpoques en què les rigideses pressupostàries exigeixen racionalitzar al màxim els nivells de despesa pública. Aquest estudi aplica la metodologia input-output per quantificar l’impacte que les activitats de la Universitat de Lleida han tingut sobre l’economia del territori. En concret, s’avaluen els impactes de la despesa de la mateixa Universitat, del professorat, de la resta del personal i dels estudiants. L’objectiu principal és arribar a conclusions sobre com un impuls exogen al territori genera producció, renda i ocupació en la mateixa regió.

Las simulaciones en entornos TIC como herramienta para la formación en competencias transversales de los estudiantes universitarios

Este artículo ofrece una reflexión sobre cómo los entornos tecnológicos pueden jugar un papel fundamental en el actual escenario de la educación superior considerando tanto su configuración estructural como los agentes clave del proceso educativo. El contenido del texto se desarrolla primeramente contextualizando el estudiante en la Universidad del siglo XXI; se analiza la renovación metodológica desde una óptica del desarrollo de las tecnologías y ofreciendo una visión del rol de profesor y estudiante en este nuevo escenario; finalmente se proponen las simulaciones en entornos tecnológicos como una estrategia formativa muy valiosa para dar respuesta a las necesidades formativas del estudiante en la sociedad actual.

E-tutoría: uso de las tecnologías de la información y comunicación para la tutoría académica universitaria

En el ámbito de la educación, la tutoría académica se manifiesta de diversas maneras según los niveles y sistemas educativos, ámbitos y recursos, agentes que intervienen, métodos y contenidos que trata. En el contexto de la Educación Superior y en consonancia con el Espacio Europeo de Educación Superior, la orientación se presenta como un tema transversal en la formación universitaria abierta a Europa y al mundo. En este artículo, la tutoría académica universitaria se entiende como una concreción del proceso de orientación, una estrategia de carácter formativo, orientador e integral desarrollado por docentes universitarios con la finalidad de orientar al alumno en su proceso formativo y madurativo. Cuando la tutoría se desarrolla y gestiona a través de entornos virtuales de aprendizaje, hablamos de e-tutoría. Este artículo ofrece una revisión de lo que aportan las Tecnologías de la Información y Comunicación a la tutoría académica universitaria y qué objetivos y estrategias pueden contemplarse para su desarrollo.

El reclutamiento de personal en la nueva sociedad informacional

El artículo plantea un análisis empírico sobre las posibilidades de aplicación de las nuevas tecnologías de la información al proceso de reclutamiento de personal. Las competencias sociales y cognitivas que requieren las nuevas formas de organización de la producción plantean nuevos métodos de aprendizaje y la actualización del desarrollo de capacidades y comportamientos. Se trata de renovar y completar las competencias profesionales en un proceso permanente, que implica la adopción de una política de reclutamiento orientada por la consideración del conocimiento como elemento diferenciador de competitividad empresarial y de creación de riqueza.

La dinamización de las TIC en las escuelas

Este artículo presenta parte de los resultados de una investigación sobre la dinamización de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) desde un centro de recursos pedagógico en las escuelas de su comarca, el Baix Ebre (Tarragona) durante los cursos escolares 2006-2007 y 2007-2008. Asimismo se enmarca en una tesis doctoral: «Disseny, implementació i avaluació del Pla d'explotació de recursos TIC als centres de primària del Baix Ebre» (Espuny, 2008). En líneas generales, se expone una propuesta sobre cómo dinamizar las TIC, basada en el análisis del papel de los agentes fundamentales en cualquier proceso de innovación, y con el objetivo de ser un referente en el diseño de un plan de incorporación de las TIC de forma gradual y metodológicamente significativa en la escuela. Se parte de un enfoque metodológico de investigación-acción y se utilizan técnicas de recogida e interpretación de datos mixta, cualitativa y cuantitativa (entrevistas, diarios, cuestionarios, demandas, opiniones, observaciones, reflexiones de expertos, etc.). A partir de ellas, nuestras conclusiones nos permiten reflexionar sobre el estado actual de las TIC en los centros y servir como base a las Administraciones educativas, en general, y a las diferentes comunidades educativas, en particular, en la definición de los cambios necesarios que nos permitan implementar exitosamente las TIC como un potente instrumento pedagógico que mejora la calidad del proceso de enseñanza-aprendizaje.

Influencia de las TIC en la utilización de materiales y recursos en los procesos de enseñanza-aprendizaje de la Universidad de Lleida: ¿uso o abuso?

El artículo es un estudio realizado con el objetivo de observar la utilización de recursos de aprendizaje en diferentes asignaturas presenciales, semipresenciales y no presenciales de la Universidad de Lleida. La investigación se desarrolló bajo la modalidad de estudio de casos, recogiendo datos de profesorado y estudiantado a través de análisis documental, cuestionarios y entrevistas. El estudio mostró que, independientemente de la modalidad formativa de las asignaturas, se utilizaba una variedad considerable de recursos para hacer llegar la información a los estudiantes, aunque se detectó una baja mediación entre los materiales que el profesorado publicaba y el acceso a estos por parte de los estudiantes. Consideramos que todavía queda camino por recorrer en el aprovechamiento de los recursos TIC en los procesos formativos universitarios.

La influencia de las TIC en la interacción docente y discente en los procesos formativos universitarios

La interacción, un elemento básico en cualquier proceso formativo, debe replantearse con la irrupción de la tecnología. Con la intención de abordar los cambios metodológicos que las TIC implican en la docencia desde la perspectiva de la interacción que generan, se planteó un estudio en la Universidad de Lérida para observar los procesos que interactúan en diferentes asignaturas en función de si éstas se desarrollaban bajo la modalidad presencial, semipresencial o no presencial. El diseño metodológico se articuló alrededor de tres técnicas de recogida de datos: análisis documental de programas de asignaturas, cuestionarios a profesores y estudiantes y entrevistas a profesores. Los datos mostraron que, conforme aumenta la no presencialidad de las asignaturas, profesorado y estudiantado utilizaban más herramientas tecnológicas (correo electrónico, foro, chat, redes sociales...) para comunicarse. Además, el tipo de comunicación imperante tenía finalidades académicas, mientras que se producía una escasa interacción para aspectos más personales (de orientación, apoyo...); en este sentido, tanto profesorado como estudiantado preferirían un contacto más cercano no tan centrado en los elementos académicos del proceso. También observamos que en las asignaturas en línea se desarrolla un trabajo más individual por parte del estudiantado. Aunque todavía queda camino por recorrer en la interacción docente-discente a través de las TIC, los agentes implicados en el proceso reconocen sus potencialidades, pero aún no las utilizan como consideran que convendría hacerse.