Diallel analysis for frogeye leaf spot resistance in soybean

Seven soybean cultivars (Bossier, Cristalina, Davis, Kent, Lincoln, Paraná and Uberaba), with different levels of resistance to Cercospora sojina, were crossed in a diallel design to determine the general (GCA) and specific (SCA) combining abilities relative to the inheritance of the resistance. Race 04 of the fungus was inoculated in the parents and in the 21 F1 hybrids in a greenhouse in a completely randomized design, with 12 replications. The reactions to the disease were evaluated 20 days after the inoculation, always on the most infected leaflet. Both GCA and SCA were significant for all the evaluated characters, being inferred that, for the expression of the characters, the additive, dominant and, possibly, epistatic genic actions were important. The largest values of estimated SCA effect (ij) were observed in the hybrid combinations where at least one parent presented high GCA. Cristalina, Davis and Uberaba cultivars showed the largest estimates for GCA effect (i), and from the analysis of ii, the contribution of these parents to heterosis of their hybrids will be towards the reduction of the disease symptoms. Therefore, these cultivars are indicated as parents in breeding programs that seek the development of soybean cultivars with resistance to frogeye leaf spot.

Análisis del doblaje de Alicia en el País de las Maravillas

Resum: En estas páginas se recogen y analizan los fragmentos más interesantes del doblaje al castellano de Alicia en el País de las Maravillas desde una perspectiva teórica y descriptiva. Se descubren así la domesticación y adaptación como principales técnicas de traducción y la ausencia de un único método de traducción.

Coloquialismo y humor en South Park: análisis del doblaje al español

Este trabajo es un estudio sobre la traducción del coloquialismo y el humor en productos audiovisuales. Tomando como referencia el doblaje al español de South Park, se analizan algunos errores habituales en obras similares y se plantean estrategias de traducción efectivas, tanto a nivel textual como oracional.

Strategic alliances. How to make them succeed

Mitjançant aquest treball hem analitzat com en aquest temps en què la internacionalització és un fet necessari i les empreses volen globalitzar, aquestes decideixen unir-se per tal d'aconseguir. Aquí analitzem els diferents tipus d'unió possible centrant-nos més específicament en les aliances estratègiques però veient també les adquisicions. Primer analitzem quan és més convenient aliar-se amb una empresa o adquirir-la. Això ho portarem a terme mitjançant el desenvolupament d'una sèrie d'elements a tenir en compte. Un cop vist això, analitzem els principals motius pels quals les empreses decideixen aliar-se, entre els quals destaquen l'obtenció de coneixement i recursos. A més analitzem les diferents variants d'aliança estratègica com són les llicències, franquícies, contractes de recerca i desenvolupament, Joint Ventures, etc. i quan és més convenient desenvolupar una o una altra. En aquest treball, ja que com veurem les aliances tendeixen a fracassar ja que les empreses no les implementen correctament o no dediquen el temps suficient a analitzar l'entorn i les condicions per veure quina estratègia li convé més a l'empresa, analitzarem els elements necessaris per fer-les funcionar i els factors claus d'èxit d'aquestes aliances com ara l'experiència, la reputació, la confiança, els objectius clars, el Know-how, la cultura ... A més en aquest treball analitzem el cas de l'aliança estratègica sorgida entre Disney i Pixar el 1991. Aquest anàlisi el duem a terme tenint en compte els factors que Dyer et. al. esmentà en el seu estudi. Aquest anàlisi el realitzem amb l'objectiu de conèixer si l'aliança realitzada per ambdues empreses va ser una estratègia encertada o si per contra deurien haver dut a terme una altra estratègia, la qual els hauria aportat més beneficis.

Agronomic performance of quinoa selected in the Brazilian Savannah

Twenty six breeding lines, selected from individual plant progenies of hybrids among varieties Amarilla de Marangani, Blanca de Junín, Chewecca, Faro 4, Improved Baer, Kancolla, Real, and Salares-Roja, had their agronomic characters evaluated, in Planaltina, DF, Brazil (15º36'S and 47º12'W), 1,000 masl, in randomized complete blocks, on a Ferralsol, previously limed and fertilized. Grain yield was positively associated with plant height, inflorescence length and diameter, and plant cycle. Genetic gain can be attained by selection based in these characters for commercial production of quinoa in tropical regions.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

Le bon vin d’Orleans, le punays lac de Sorbone et la mode de Bretaigne: sociocentrisme lúdic i ambivalència als blasons populars del Pantagruel de Rabelais, amb mostres de versions en diferents llengües

En aquest article es presenta una selecció d’un corpus extret del Pantagruel, en el qual els personatges de Rabelais ataquen o afalaguen, grotescament i hiperbòlica, en el més pur estil pantagruèlic, les altres nacions o viles. Per a aquests epítets ètnics, Rabelais reutilitza el blasó popular (blason populaire), en una fusió total de la lloança i la injúria. En el nostre treball comprovarem si la visió sociocèntrica que el blasonador aplica al blasonat, així com el propòsit lúdic, han aconseguit ser traslladats a les versions catalana (Miquel-Àngel Sánchez Férriz, 1985), espanyola (Alicia Yllera, 2003), italiana (Mario Bonfantini, 1953) i anglesa (Burton Raffel, 1991).

Patriarchal Hauntings: Re-reading Villainy and Gender in Daphne du Maurier's Rebecca

Criticism of Daphne du Maurier’s popular classic Rebecca (1938) can be divided into two mainstream interpretations. On the one hand, it was traditionally marketed as a gothic romance where the hero and the heroine conquered the evil women that separated them. On the other, certain feminist critics have recently provided a very diff erent view of the story, aligning it with gothic narratives that deal with the dangers women suff er under the patriarchal control of their husbands. Th is would imply that du Maurier’s novel should not be read as a traditional romance that promotes patriarchy, as the former interpretation suggested. In this article, I propose, through a Gothic Studies and a Gender Studies reading, that villainy in this novel is not exclusively linked to gender and, therefore, the victim and abuser statuses cannot be equated to femininity and masculinity, respectively. Instead, I argue that villainy in the novel is inextricably connected to being in a powerful position within patriarchy, and that it is the desire to maintain this position and perpetuate the patriarchal system that leads the main characters (men and women) to commit acts of villainy.

Gone with the Wind and the Southern Way of Life: the Civil War as described in Margaret Mitchell’s Novel

This essay examines the American Civil War of 1861 – 1865, which is also known as the bloodiest war that the United States has ever experienced. The pretext for the war was the abolition of slavery in the South, and after many battles the Southern states lost: as a consequence, they experienced major changes in their economic and social life. This interesting piece from American history can be traced out throughout the characters’ lives in the novel Gone with the Wind which has been thoroughly analyzed in order to draw nearer and to comprehend the changes in the Southern way of life before and after the war. The author, Margaret Mitchell, was born in Atlanta, Georgia, and grew up with the stories about the war. As a result, Gone with the Wind studies not only its causes, but also the years after its end – a period which is not generally a subject of history and receives little attention – and the effects that such reversals have on former planters and slaves. From the position of contemporaneity, the reader can see that such changes in a society do not end with the laying down of an act, or in this case the end of the war, but they continue during many years; thus, the modern world can draw conclusions and lessons for events that are happening at the moment.

Altisidora no hizo mención de los camellos

Altisidora es una joven atrevida, graciosa y desenvuielta; y por si ahora no caen en quién es, diré que es la ingeniosa doncella de la duquesa, personajes las dos de la Segunda Parte del ingenioso caballero de Don Quijote de la Mancha...

Spermatological characteristics of Pleurogenidae (Digenea) inferred from the ultrastructural study of Pleurogenes claviger, Pleurogenoides medians and Prosotocus confusus

The present work constitutes the first ultrastructural analysis of the spermatozoon in the Pleurogenidae, with the study of three species belonging to three of the 16 genera included in this family, namely Pleurogenes claviger, Pleurogenoides medians and Prosotocus confusus. The mature spermatozoa of these pleurogenids present two axonemes of the 9+'1' trepaxonematan pattern, a nucleus, two mitochondria, two bundles of parallel cortical microtubules, external ornamentation, spine-like bodies and granules of glycogen. The organization of these characters in the sperm cell is similar in the three species. Thus, the anterior spermatozoon extremity is filiform and a continuous and submembranous layer of parallel cortical microtubules surrounds the axonemes at their anterior end. The posterior spermatozoon extremity exhibits the second axoneme and corresponds to the Cryptogonimidean type of Quilichini et al. (2010). Slight differences were noted between the spermatozoon of P. confusus and those of the two remaining species in the location of mitochondria.