Airborne exposures to monoethanolamine, glycol ethers, and benzyl alcohol during professional cleaning: a pilot study

A growing body of epidemiologic evidence suggests an association between exposure to cleaning products and respiratory dysfunction. Due to the lack of quantitative assessments of respiratory exposures to airborne irritants and sensitizers among professional cleaners, the culpable substances have yet to be identified.Purpose: Focusing on previously identified irritants, our aims were to determine (i) airborne concentrations of monoethanolamine (MEA), glycol ethers, and benzyl alcohol (BA) during different cleaning tasks performed by professional cleaning workers and assess their determinants; and (ii) air concentrations of formaldehyde, a known indoor air contaminant. METHODS: Personal air samples were collected in 12 cleaning companies, and analyzed by conventional methods. RESULTS: Nearly all air concentrations [MEA (n = 68), glycol ethers (n = 79), BA (n = 15), and formaldehyde (n = 45)] were far below (<1/10) of the corresponding Swiss occupational exposure limits (OEL), except for ethylene glycol mono-n-butyl ether (EGBE). For butoxypropanol and BA, no OELs exist. Although only detected once, EGBE air concentrations (n = 4) were high (49.48-58.72mg m(-3)), and close to the Swiss OEL (49mg m(-3)). When substances were not noted as present in safety data sheets of cleaning products used but were measured, air concentrations showed no presence of MEA, while the glycol ethers were often present, and formaldehyde was universally detected. Exposure to MEA was affected by its amount used (P = 0.036), and spraying (P = 0.000) and exposure to butoxypropanol was affected by spraying (P = 0.007) and cross-ventilation (P = 0.000). CONCLUSIONS: Professional cleaners were found to be exposed to multiple airborne irritants at low concentrations, thus these substances should be considered in investigations of respiratory dysfunctions in the cleaning industry; especially in specialized cleaning tasks such as intensive floor cleaning.

Automatització d'un sistema de neteja Cleaning In Place

El projecte es realitza en una empresa embotelladora d'aigua, on el procés d'embotellat estàautomatitzat. En canvi les tasques de sanitització de les línies es realitzen de maneramanual.Actualment, l'empresa es troba en fase de llançament de nous productes (refrescos) i pertant serà necessària una nova línia de producció. Es vol que la tasca de neteja dels equipsinstal•lats per a la realització dels nous productes sigui totalment automatitzada.El sistema de neteja automatitzat escollit és del tipus Cleaning In Place (CIP), que consisteixa netejar sense haver de desmuntar cap part del procés, garantint la correcta sanitització detotes les parts que estan en contacte amb el producte durant el procés de producció. Esdissenya el mòdul mesclador on es faran els xarops que formen part de les noves begudes.El disseny s'ha d'adaptar a les necessitats productives i a les exigències pròpies d'unasanitització.Es realitza la selecció dels actuadors, pre-actuadors i sensors necessaris per al'automatització del procés de neteja i preparació de xarops. Aquests elements esgovernaran a través d'un autòmat, on es carregaran els programes de neteja i preparació dexarops amb llenguatge de programació grafcet. Finalment, també es crea l'SCADA devisualització i control dels processos a través d'un panell tàctil