Avaluació alternativa de l'assignatura "Geografia Humana" en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior

Aquest projecte ha aplicat algunes noves metodologies docents que seran imprescindibles per a la integració en l'EEES i, en particular, sistemes d'avaluació alternatius que puguin formar la base d'un sistema d'avaluació continuada per als continguts i adquisició d'habilitats que fins ara s'han aplegat en l'assignatura "Geografia Humana" de la llicenciatura de Geografia de la Universitat de Barcelona. A partir de la reflexió conjunta entre els membres de l’equip integrant del projecte sobre les competències i continguts que es desitja que adquireixi l'estudiant s'han dissenyat un conjunt de recursos per a l’avaluació: 1. exercicis individuals, destinats a valorar la capacitat d’estructurar idees, expressió escrita i gràfica, presentació etc. 2. treballs en equip, destinats a fomentar l’esperit de divisió del treball i de cooperació entre els estudiants i a mostrar el guany individual del treball col·lectiu. 3. proves objectives (tipus test), destinades a valorar l’adquisició de conceptes i de continguts bàsics. 4. preguntes d'autoavaluació, amb la finalitat que l’estudiant pugui fer el seu propi seguiment de l’adquisició de Coneixements. 5. qüestionaris d’autovaloració dels exercicis individuals i dels treballs en equip, amb l’objectiu que els alumnes reflexionin sobre el treball realitzat i que serveixin de base per a contrastar amb la valoració del professor. L’objectiu final és que l’estudiant pugui ser avaluat de manera contínua en el portafoli que recull el treball acumulat al llarg del curs. Tot i que el projecte s’ha basat en l’ús de l’eina dels “dossiers electrònics” de la UB, en el futur immediat els resultats obtinguts passaran a integrar-se en el Campus Virtual de la UB que utilitza la plataforma Moodle, les posibilitats tècniques de la qual permetran afegir una dimensió cooperativa més gran al treball avaluable (accés al treball dels grups, cooperació en la construcció de bases de dades, wikis editades pel conjunt de la classe etc.)

Clínica jurídica ambiental

La “Clínica Jurídica Ambiental” constitueix una experiència d’innovació docent desenvolupada en el marc del Màster Oficial en Dret Ambiental i de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Rovira i Virgili des del curs 2005-2006. El mètode clínic, que parteix dels principis de la contextualització de l’aprenentatge en escenaris reals, el model de learning by doing i la redefinició dels rols de l’alumne i del professor en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és una estratègia que permet a l’alumne una formació integral orientada a la capacitació professional, d’acord amb el canvi de paradigma educatiu que suposa la creació de l’EEES. Es pretén així assolir una millor qualitat dels titulats a partir d’una formació en competències genèriques i específiques assolibles només amb estratègies d’aprenentatge actiu que facilitin l’autonomia i la responsabilització en la construcció del propi aprenentatge. Paral·lelament, la metodologia obliga a establir mecanismes de coordinació entre el professorat de diverses àrees de coneixement jurídiques. Els alumnes treballen en petits grups, durant el curs acadèmic, sobre un cas real subministrat per un client extern (administracions públiques, fiscalia, ONG,s). Els alumnes tenen un tutor intern, professor, i un tutor extern, que pertany a la institució que ha subministrat el cas. El tutor intern avalua de manera contínua i individual el procés d’aprenentatge de l’alumne (60% de la qualificació final); l'extern avalua el resultat final (40 % de la qualificació final), que s’ha de presentar com a treball de grup quan finalitza el curs acadèmic. El finançament atorgat per l’AGAUR, en el marc de la convocatòria MQD 2006, ha permès introduir millores significatives en aquest projecte: la introducció de la figura dels practitioners (advocats en exercici) en l’equip docent; l’organització d’un Seminari Internacional sobre Clinical Legal Education, i la realització de sessions plenàries formatives pels professors i els alumnes de la Clínica.

A study of the aging of fingerprints by GC/MS analysis.

Determining the time since deposition of fingermarks may prove necessary in order to assess their relevance to criminal investigations. The crucial factor is the initial composition of fingermarks because it represents the starting point of any ageing model. This study mainly aimed to characterize the initial composition of fingerprints, which show a high variability between donors (inter-variability), but also to investigate the variations among fingerprints from the same donor (intra-variability). Solutions to reduce this initial variability using squalene and cholesterol as target compounds are proposed and should be further investigated. The influence of substrates was also evaluated and the initial composition was observed to be larger on porous surface than non-porous surfaces. Preliminary aging of fingerprints over 30 days was finally studied on a porous and a non-porous substrate to evaluate the potential for dating of fingermarks. Squalene was observed to decrease in a faster rate on a non-porous substrate.

Coordinació docent concreta i grups pilot EEES com a instruments per la millora de la qualitat docent i com a estratègia per la migració a l'EEES a Facultat de Dret

El projecte s'ha dut a terme a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona durant el curs 2006-2007 (setembre a juliol). La finalitat principal del projecte ha estat impulsar la coordinació entre docents d'un mateix grup i iniciar la transició cap a l'Espai Europeu d’Ensenyament Superior. En aquest context, les accions desenvolupades han estat la creació de 6 grups pilot (tres a primer, dos a segon i un a tercer) adaptats a l'EEES i la formació d'equips docents dels professors implicats en aquests grups. Des de la Facultat de Dret, es van determinar les característiques i els criteris metodològics que definirien aquests grups i que els docents implicats havien de seguir. Per altra banda, els professors que formaven part d’un mateix grup es constituïen com a equip docent amb la funció de coordinar-se pel bon desenvolupament del grup. Cada equip docent comptava amb la figura del coordinador que era un docent del grup escollit pel conjunt de professors i que tenia com a funcions la de convocar les reunions, redactar les actes amb els acords establerts i fer d’enllaç entre els alumnes i els docents d’un mateix grup. El desenvolupament del projecte s’ha efectuat en tres fases: planificació i definició dels grups pilot i equips docents, l’execució del curs en els criteris metodològics establerts i la de valoració de l’experiència.

La privacitat de les connexions dels usuaris d'una xarxa social

Aquest projecte mostra com les connexions dels usuaris d'una xarxa social suposen un risc afegit per a la privacitat dels usuaris que hi formen part. Aquestes connexions ofereixen informació suficient per a poder dur a terme processos d'agregació d'informació entre diferents xarxes socials, permetent a un atacant millorar el seu coneixement inicial sobre les xarxes. El projecte és un recorregut per totes les fases necessàries per dur a terme aquest procés, des de la recollida de la informació fins a l'agregació de les dades obtingudes.

dEICbian: una distribució GNU/LINUX personalitzada per laboratoris de docència

En aquest projecte es desenvolupa una distribució GNU/Linux adaptada als laboratoris de docència del departament d’enginyeria de la informació i de les comunicacions. Partint de una anàlisi exhaustiu de les necessitats del departament i gràcies a la col·laboració dels seus membres s’ha realitzat la distribució dEICbian, un sistema que permetrà facilitar les tasques docents als laboratoris del departament. Amb l’objectiu de mantenir el sistema actualitzat també s’ha desenvolupat un generador de noves versions de la distribució dEICbian per tal de garantir tenir, sempre, un sistema modern i lliure d’errors als laboratoris del departament. L’opinió dels usuaris, expressada mitjançant enquestes, ha estat favorable i ara només resta el darrer pas: la seva implementació als laboratoris.

Parasite Genome Projects and the Trypanosoma cruzi Genome Initiative

Since the start of the human genome project, a great number of genome projects on other "model" organism have been initiated, some of them already completed. Several initiatives have also been started on parasite genomes, mainly through support from WHO/TDR, involving North-South and South-South collaborations, and great hopes are vested in that these initiatives will lead to new tools for disease control and prevention, as well as to the establishment of genomic research technology in developing countries. The Trypanosoma cruzi genome project, using the clone CL-Brener as starting point, has made considerable progress through the concerted action of more than 20 laboratories, most of them in the South. A brief overview of the current state of the project is given

Identification of Transcribed Sequences (ESTs) in the Trypanosoma cruzi Genome Project

Random single pass sequencing of cDNA fragments, also known as generation of Expressed Sequence Tags (ESTs), has been highly successful in the study of the gene content of higher organisms, and forms an integral part of most genome projects, with the objective to identify new genes and targets for disease control and prevention and to generate mapping probes. In the Trypanosoma cruzi genome project, EST sequencing has also been a starting point, and here we report data on the first 797 sequences obtained, partly from a CL Brener epimastigote non-normalized library, partly on a normalized library. Only around 30% of the sequences obtained showed similarity with Genbank and dbEST databases, half of which with sequences already reported for T. cruzi.

Desarrollo de un sistema integrado de navegación inercial: interfície IMU + FPGA

Els sistemes automatitzats que requereixen d’un control d’estabilitat o moviment es poden trobar cada cop en més àmbits. Aplicacions UAV o de posicionament global són les més comunes per aquest tipus de sistemes, degut a que necessiten d’un control de moviment molt precís. Per a dur a terme aquest procés s’utilitzen unitats de mesura inercial, que mitjançant acceleròmetres i giroscopis degudament posicionats, a més a més d’una correcció del possible error que puguin introduir aquests últims, proporcionen una acceleració i una velocitat angular de les quals es pot extreure el camí efectuat per aquestes unitats. La IMU, combinada amb un GPS i mitjançant un filtre de Kalman, proporcionen una major exactitud , a més d’un punt de partida (proporcionat per el GPS), un recorregut representable en un mapa y, en el cas de perdre la senyal GPS, poder seguir adquirint dades de la IMU. Aquestes dades poden ser recollides i processades per una FPGA, que a la vegada podem sincronitzar amb una PDA per a que l’usuari pugui veure representat el moviment del sistema. Aquest treball es centra en el funcionament de la IMU i l’adquisició de dades amb la FPGA. També introdueix el filtre de Kalman per a la correcció de l’error dels sensors.

Changing Religiosity, Changing Politics? The Influence of 'Belonging' and 'Believing' on Political Attitudes in Switzerland

Starting from theories of secularization and of religious individualization, we propose a two-dimensional typology of religiosity and test its impact on political attitudes. Unlike classic conceptions of religiosity used in political studies, our typology simultaneously accounts for an individual's sense of belonging to the church (institutional dimension) and his/her personal religious beliefs (spiritual dimension). Our analysis, based on data from the World Values Survey in Switzerland (1989-2007), shows two main results. First, next to evidence of religious decline, we also find evidence of religious change with an increase in the number of people who "believe without belonging." Second, non-religious individuals and individuals who believe without belonging are significantly more permissive on issues of cultural liberalism than followers of institutionalized forms of religiosity.

Cellular immune responses to HCV core increase and HCV RNA levels decrease during successful antiretroviral therapy.

BACKGROUND: Hepatitis C virus (HCV) infection is a major cause of morbidity in HIV infected individuals. Coinfection with HIV is associated with diminished HCV-specific immune responses and higher HCV RNA levels. AIMS: To investigate whether long-term combination antiretroviral therapy (cART) restores HCV-specific T cell responses and improves the control of HCV replication. METHODS: T cell responses were evaluated longitudinally in 80 HIV/HCV coinfected individuals by ex vivo interferon-gamma-ELISpot responses to HCV core peptides, that predominantly stimulate CD4(+) T cells. HCV RNA levels were assessed by real-time PCR in 114 individuals. RESULTS: The proportion of individuals with detectable T cell responses to HCV core peptides was 19% before starting cART, 24% in the first year on cART and increased significantly to 45% and 49% after 33 and 70 months on cART (p=0.001). HCV-specific immune responses increased in individuals with chronic (+31%) and spontaneously cleared HCV infection (+30%). Median HCV RNA levels before starting cART were 6.5 log(10) IU/ml. During long-term cART, median HCV-RNA levels slightly decreased compared to pre-cART levels (-0.3 log10 IU/ml, p=0.02). CONCLUSIONS: Successful cART is associated with increasing cellular immune responses to HCV core peptides and with a slight long-term decrease in HCV RNA levels. These findings are in line with the favourable clinical effects of cART on the natural history of hepatitis C and with the current recommendation to start cART earlier in HCV/HIV coinfected individuals.

BAW notch filter for WiMAX applications

Als darrers anys la necessitat de connectar-se a internet des de qualsevol lloc s’ha incrementat exponencialment sobretot de manera inalàmbrica. Degut al finit espectre radioelèctric es tendeix a aprofitar totes les franges freqüencials d’aquest convivint diferents sistemes en franges properes podent induir-se interferències mútuament. Per evitar aquestes interferències es requereix de filtres a tots els dispositius els quals aïllin un sistema del adjacent. En aquest projecte es dóna una solució al cas concret de la convivència entre els sistemes Wi-Fi y WiMAX eliminant la banda Wi-Fi interferent en sistemes WiMAX. Aquesta solució consisteix en el disseny d’un filtre banda eliminada d’ordre 3 implementat mitjançant tecnologia BAW a partir de l’estructura y especificacions d’un filtre comercial. A més també es fa un petit estudi per veure si seria interessant una millora en els processos de fabricació del filtre per part del fabricant.

RTOG 0525: Exploratory Subset Analysis from a Randomized Phase III Trial Comparing Standard (std) Adjuvant Temozolomide (TMZ) with a Dose-dense (dd) Schedule for Glioblastoma (GBM)

Purpose/Objective(s): RTwith TMZ is the standard for GBM. dd TMZ causes prolongedMGMTdepletion in mononuclear cells and possibly in tumor. The RTOG 0525 trial (ASCO 2011) did not show an advantage from dd TMZ for survival or progression free survival. We conducted exploratory, hypothesis-generating subset analyses to detect possible benefit from dd TMZ.Materials/Methods: Patients were randomized to std (150-200 mg/m2 x 5 d) or dd TMZ (75-100 mg/m2 x 21 d) q 4 weeks for 6- 12 cycles. Eligibility included age.18, KPS$ 60, and. 1 cm2 tissue for prospective MGMTanalysis for stratification. Furtheranalyses were performed for all randomized patients (''intent-to-treat'', ITT), and for all patients starting protocol therapy (SPT). Subset analyses were performed by RPA class (III, IV, V), KPS (90-100, = 50,\50), resection (partial, total), gender (female, male), and neurologic dysfunction (nf = none, minor, moderate).Results: No significant difference was seen for median OS (16.6 vs. 14.9 months), or PFS (5.5 vs. 6.7 months, p = 0.06). MGMT methylation was linked to improved OS (21.2 vs. 14 months, p\0.0001), and PFS (8.7 vs. 5.7 months, p\0.0001). For the ITT (n = 833), there was no OS benefit from dd TMZ in any subset. Two subsets showed a PFS benefit for dd TMZ: RPA class III (6.2 vs. 12.6 months, HR 0.69, p = 0.03) and nf = minor (HR 0.77, p = 0.01). For RPA III, dd dramatically delayed progression, but post-progression dd patients died more quickly than std. A similar pattern for nf = minor was observed. For the SPT group (n = 714) there was neither PFS nor OS benefit for dd TMZ, overall. For RPA class III and nf = minor, there was a PFS benefit for dd TMZ (HR 0.73, p = 0.08; HR 0.77, p = 0.02). For nf = moderate subset, both ITT and SPT, the std arm showed superior OS (14.4 vs. 10.9 months) compared to dd, without improved PFS (HR 1.46, p = 0.03; and HR 1.74, p = 0.01. In terms of methylation status within this subset, there were more methylated patients in the std arm of the ITT subset (n = 159; 32 vs. 24%). For the SPT subset (n = 124), methylation status was similar between arms.Conclusions: This study did not demonstrate improved OS for dd TMZ for any subgroup, but for 2 highly functional subgroups, PFS was significantly increased. These data generate the testable hypothesis that intensive treatment may selectively improve disease control in those most likely able to tolerate dd therapy. Interpretation of this should be considered carefully due to small sample size, the process of multiple observations, and other confounders.Acknowledgment: This project was supported by RTOG grant U10 CA21661, and CCOP grant U10 CA37422 from the National Cancer Institute (NCI).

Transitions from reproductive systems governed by two self-incompatible Loci to one in fungi.

Self-incompatibility (SI), a reproductive system broadly present in plants, chordates, fungi, and protists, might be controlled by one or several multiallelic loci. How a transition in the number of SI loci can occur and the consequences of such events for the population's genetics and dynamics have not been studied theoretically. Here, we provide analytical descriptions of two transition mechanisms: linkage of the two SI loci (scenario 1) and the loss of function of one incompatibility gene within a mating type of a population with two SI loci (scenario 2). We show that invasion of populations by the new mating type form depends on whether the fitness of the new type is lowered, and on the allelic diversity of the SI loci and the recombination between the two SI loci in the starting population. Moreover, under scenario 1, it also depends on the frequency of the SI alleles that became linked. We demonstrate that, following invasion, complete transitions in the reproductive system occurs under scenario 2 and is predicted only for small populations under scenario 1. Interestingly, such events are associated with a drastic reduction in mating type number.

Adrenergic, dopaminergic, and muscarinic receptor stimulation leads to PKA phosphorylation of Na-K-ATPase.

Na-K-adenosinetriphosphatase (Na-K-ATPase) is a potential target for phosphorylation by protein kinase A (PKA) and C (PKC). We have investigated whether the Na-K-ATPase alpha-subunit becomes phosphorylated at its PKA or PKC phosphorylation sites upon stimulation of G protein-coupled receptors primarily linked either to the PKA or the PKC pathway. COS-7 cells, transiently or stably expressing Bufo marinus Na-K-ATPase wild-type alpha- or mutant alpha-subunits affected in its PKA or PKC phosphorylation site, were transfected with recombinant DNA encoding beta 2- or alpha 1-adrenergic (AR), dopaminergic (D1A-R), or muscarinic cholinergic (M1-AChR) receptor subspecies. Agonist stimulation of beta 2-AR or D1A-R led to phosphorylation of the wild-type alpha-subunit, as well as the PKC mutant, but not of the PKA mutant, indicating that these receptors can phosphorylate the Na-K-ATPase via PKA activation. Surprisingly, stimulation of the alpha 1B-AR, alpha 1C-AR, and M1-AChR also increased the phosphorylation of the wild-type alpha-subunit and its PKC mutant but not of its PKA mutant. Thus the phosphorylation induced by these primarily phospholipase C-linked receptors seems mainly mediated by PKA activation. These data indicate that the Na-K-ATPase alpha-subunit can act as an ultimate target for PKA phosphorylation in a cascade starting with agonist-receptor interaction and leading finally to a phosphorylation-mediated regulation of the enzyme.