Macromicets de l'illa de Menorca.II.

Donem a conèixer els resultats de les prospeccions micològiques realitzades a Menorca entre els anys 1980 i 1988, i els presentem en forma de catàleg. S'han estudiat 193 tàxons (10 Ascomycetes i 183 Basidiomycetes), dels quals 127 creiem corresponen a citacions noves per a l'illa, entre els quals destaquem: Agaricus pequinii (Boud.) Konr. & Maubl., Amanita boudieri Barla, Dermoloma pseudocuneifolium Henrink, Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc., Inocybe tenebrosa Quél., Psathyrella ammophila (Dur. & Lev.) Orton, Lactarius cistophilus Bon & Trimb. Russula seperina Dupain i Battarraea phalloides (Dicks.) Pers

El llenguatge dels mitjans

El TFC tracta d'analitzar el llenguatge a partir d'una mostra de 77 minuts de programació televisiva, dedicant un interès especial a les marques d'oralitat.

Discriminación salarial de género y pobreza en Cataluña

Este trabajo analiza los beneficios de la eliminación de la discriminación salarial de género en la erradicación de la pobreza en Cataluña. A partir de los datos de la Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) para el periodo entre 2005 y 2009, calculamos una distribución contrafactual de los ingresos de los hogares en la que las mujeres son remuneradas por suscaracterísticas igual que los hombres. Los resultados nos permiten predecir una reducción del riesgo de pobreza para el conjunto de la población catalana de entre un 1,5 y un 2%, siendo los niños (y especialmente los adolescentes) algunos de los colectivos más beneficiados. A la luz de los resultados, argumentamos que las medidas que intentan igualar la posición de las mujeres y los hombres en el mercado de trabajo, deberían contemplarse como una política más de lucha contra la pobreza

Aportacions des de la perspectiva de l'estructura social a la realitat lingüística

Des la perspectiva sociològica, dos són els punts clau a destacar: la importància d'entendre la realitat lingüística separadament pels catalanoparlants i els castellanoparlants; i la importància, malgrat la dificultat, d'actuar sobre l'ús de la llengua en el marc social, cultural, polític i legal que tenim

Anàlisi de l’estructura social de les comarques catalanes a partir de dades censals. Metodologia i primera aproximació als resultats

L'anàlisi de l'estructura social és sempre una tasca difícil de dur a terme atesa la seva complexitat. El que ens hem proposat en el nostre estudi és intentar aproximacions a aquesta complexitat a partir d'una eina, el cens de població, amb limitacions però amb prou avantatges: està a l'abast de tothom, és periòdic i ens dóna informació sobre tota la població censada. La ponència que es presenta consta de dues parts diferenciades. Una primera part que ens explica la metodologia emprada, i una segona on expliquem els resultats assolits per comarques i el debat teòric i metodològic que sorgeixen d'aquests resultats

Identification of myxobacteria-derived HIV inhibitors by a high-throughput two-step infectivity assay

Drug-resistance and therapy failure due to drug-drug interactions are the main challenges in current treatment against Human Immunodeficiency Virus (HIV) infection. As such, there is a continuous need for the development of new and more potent anti-HIV drugs. Here we established a high-throughput screen based on the highly permissive TZM-bl cell line to identify novel HIV inhibitors. The assay allows discriminating compounds acting on early and/or late steps of the HIV replication cycle. The platform was used to screen a unique library of secondary metabolites derived from myxobacteria. Several hits with good anti-HIV profiles were identified. Five of the initial hits were tested for their antiviral potency. Four myxobacterial compounds, sulfangolid C, soraphen F, epothilon D and spirangien B, showed EC50 values in the nM range with SI > 15. Interestingly, we found a high amount of overlapping hits compared with a previous screen for Hepatitis C Virus (HCV) using the same library. The unique structures and mode-of-actions of these natural compounds make myxobacteria an attractive source of chemicals for the development of broad-spectrum antivirals. Further biological and structural studies of our initial hits might help recognize smaller drug-like derivatives that in turn could be synthesized and further optimized.

Dissecting the role of low-complexity regions in the evolution of vertebrate proteins

Low-complexity regions (LCRs) in proteins are tracts that are highly enriched in one or a few aminoacids. Given their high abundance, and their capacity to expand in relatively short periods of time through replication slippage, they can greatly contribute to increase protein sequence space and generate novel protein functions. However, little is known about the global impact of LCRs on protein evolution. We have traced back the evolutionary history of 2,802 LCRs from a large set of homologous protein families from H.sapiens, M.musculus, G.gallus, D.rerio and C.intestinalis. Transcriptional factors and other regulatory functions are overrepresented in proteins containing LCRs. We have found that the gain of novel LCRs is frequently associated with repeat expansion whereas the loss of LCRs is more often due to accumulation of amino acid substitutions as opposed to deletions. This dichotomy results in net protein sequence gain over time. We have detected a significant increase in the rate of accumulation of novel LCRs in the ancestral Amniota and mammalian branches, and a reduction in the chicken branch. Alanine and/or glycine-rich LCRs are overrepresented in recently emerged LCR sets from all branches, suggesting that their expansion is better tolerated than for other LCR types. LCRs enriched in positively charged amino acids show the contrary pattern, indicating an important effect of purifying selection in their maintenance. We have performed the first large-scale study on the evolutionary dynamics of LCRs in protein families. The study has shown that the composition of an LCR is an important determinant of its evolutionary pattern.

"Ruddigore o la nissaga maleïda", un prodigi d'Egos Teatre

Treball que prova d'esbrinar el perquè de l'èxit del primer muntatge teatral d'una companyia novell catalana que repren una obra de Gilbert & Sullivan i la transforma a la seva manera.

La dramatúrgia del teatre català contemporani : La nova generació de dramaturgs catalans (2006-2012)

El treball retrata el canvi de la dramatúrgia catalana, les causes i les conseqüències que hi ha hagut. A més a més, fa una anàlisi de tres obres de quatre autors actuals que són un referent: Jordi Casanovas, Jordi Oriol, Marta Buchaca i Pere Riera.

El Rocío a Catalunya a través de dues germandats rocieres de Sant Adrià de Besòs

Aquest treball està enfocat a l'anàlisi sobre la forma de vida i l'organització de dues germandats 'rocieras' ubicades en un mateix municipi, la localitat barcelonesa de Sant Adrià de Besòs. Aquesta tipologia associativa desenvolupa l'activitat dins la fe a la Verge del Rocío, reproduint la identitat cultural andalusa a través de festes i rituals cerimoniosos traslladats a Catalunya. La història del 'Rocío' i la seva progressiva inserció, de la mà dels immigrants andalusos a Catalunya, és l'inici del que serà un apropament a l'associacionisme 'rociero' en la comunitat catalana a través de les dues germandats adrianenques.

Géneros y cuerpos "degenerados" en la narrativa de Copi

El presente trabajo tiene como objetivo poner en relación el género literario y el género sexual mediante el estudio del funcionamiento del cronotopo en dos piezas narrativas de Copi (1939-1987). Siguiendo un método comparatista y con la ayuda de diferentes conceptos de teoría literaria, teoría queer y filosofía postestructuralista, se llevará a cabo un análisis, en primer lugar, de los medios con que Copi pretende transgredir las normas de género (literario y sexual); en segundo lugar, de los objetos imitados que son reapropiados según códigos no heterocentrados; por último, del modo en que el espaciamiento del tiempo en la novelística y la cuentística del escritor argentino privilegia una concepción del gender primordialmente prostética.

Els manlleus en la revista “Time Out Barcelona”

El present treball constitueix un estudi i una anàlisi sobre les dades obtingudes del buidatge dels manlleus recollits en dos números de la revista catalana Time Out Barcelona. L’objectiu és aprofundir en el tema dels préstecs i extreure algunes conclusions sobre els tipus d’unitats manllevades i el seu tractament.

Rigor metodológico e investigación filológica

In recent decades, technological advances have made extensive documentation available to us. But the philologist must be aware of the dangers of poor use of the documentary corpus in order to avoid creating dreaded ghost words. In this paper we recall the main sources of this type of error: folk etymology phenomena among speakers, copyists" errors, transcribers" errors in the interpretation of some abbreviations and graphic variants of the manuscripts, onomastic changes introduced by cartographers" ignorance of linguistic variants, gaps in the dating of some documents, confusion in the processes of lemmatization and the evaluation of texts... All these sources of error contribute, to a greater or lesser degree, to the distortion or to the masking of the data on which the research of philologists is based. Hence the importance of philological rigour in the transmission and study of ancient texts.

La negació en pallarès: sintaxi de l’adverbi cap

L'objectiu d'aquest treball és donar compte d’un fenomen de microvariació sintàctica pel que fa a l’expressió de la negació emfàtica en el dialecte pallarès. L’objectiu general de la recerca és caracteritzar morfosintàcticament la partícula de negació pallaresa cap. Així se n’intenta determinar l’origen i l’evolució i, addicionalment, s’observen les restriccions semàntiques i pragmàtiques del seu ús, així com també es comparen les dades obtingudes amb el comportament de partícules de la mateixa naturalesa d’altres parlars catalans i d’altres llengües romàniques

Els singulars anecdòtics de Plàcid Vidal: plurals i categòrics

El treball té el propòsit de revalorar l’obra de Plàcid Vidal, per tal de situar-la en el lloc adient dins el gènere de la literatura memorialística, atès que Vidal escriu Els singulars anecdòtics (1920 i, en edició ampliada, 1925) amb la voluntat de deixar un testimoni d’un període cultural –que situa entre 1898 i 1909–, i conscient que recorre a un gènere poc valorat aleshores a Catalunya: el de la literatura del jo. L’estudi analitza la tècnica emprada per Plàcid Vidal per fer les siluetes, la recepció de què és objecte el llibre, i les referències que se n’han fet posteriorment