999 resultados para Zizyphus joazeiro Mart
Resumo:
Tot seguit presentem un entorn per analitzar senyals de tot tipus amb LDB (Local Discriminant Bases) i MLDB (Modified Local Discriminant Bases). Aquest entorn utilitza funcions desenvolupades en el marc d’una tesi en fase de desenvolupament. Per entendre part d’aquestes funcions es requereix un nivell de coneixement avançat de processament de senyals. S’han extret dels treballs realitzats per Naoki Saito [3], que s’han agafat com a punt de partida per la realització de l’algorisme de la tesi doctoral no finalitzada de Jose Antonio Soria. Aquesta interfície desenvolupada accepta la incorporació de nous paquets i funcions. Hem deixat un menú preparat per integrar Sinus IV packet transform i Cosine IV packet transform, tot i que també podem incorporar-n’hi altres. L’aplicació consta de dues interfícies, un Assistent i una interfície principal. També hem creat una finestra per importar i exportar les variables desitjades a diferents entorns. Per fer aquesta aplicació s’han programat tots els elements de les finestres, en lloc d’utilitzar el GUIDE (Graphical User Interface Development Enviroment) de MATLAB, per tal que sigui compatible entre les diferents versions d’aquest programa. En total hem fet 73 funcions en la interfície principal (d’aquestes, 10 pertanyen a la finestra d’importar i exportar) i 23 en la de l’Assistent. En aquest treball només explicarem 6 funcions i les 3 de creació d’aquestes interfícies per no fer-lo excessivament extens. Les funcions que explicarem són les més importants, ja sigui perquè s’utilitzen sovint, perquè, segons la complexitat McCabe, són les més complicades o perquè són necessàries pel processament del senyal. Passem cada entrada de dades per part de l’usuari per funcions que ens detectaran errors en aquesta entrada, com eliminació de zeros o de caràcters que no siguin números, com comprovar que són enters o que estan dins dels límits màxims i mínims que li pertoquen.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en acoblar una càmera web uEye en una de les extremitats d'un robot industrial (ABB Irc5). Aquest robot, es mourà en cas què es detecti una cara a través de la webcam. L'objectiu és intentar que la cara es situï sempre al mig de la imatge captada per la càmera. Podem dividir les tasques d'aquest projecte amb 4 fases diferents. A continuació expliquem les diferents etapes. La Càmera uEye s'encarrega de capturar imatges i passar-les a un PC utilitzant Python. La funció de Detecció de Cares ens indica la posició i dimensions de la cara. Tot seguit, la funció LabJack s'encarrega de canviar els valors digitals de les 5 senyals mitjançant programació amb Python. Per últim el Robot ABB interpreta el valor d'aquestes 5 senyals i es desplaça mitjançant petits increments amb l'objectiu de situar la cara al mig de la imatge capturada.
Resumo:
Un dels principals problemes quan es realitza un anàlisi de contorns és la gran quantitat de dades implicades en la descripció de la figura. Per resoldre aquesta problemàtica, s’aplica la parametrització que consisteix en obtenir d’un contorn unes dades representatives amb els mínims coeficients possibles, a partir dels quals es podrà reconstruir de nou sense pèrdues molt evidents d’informació. En figures de contorns tancats, la parametrització més estudiada és l’aplicació de la transformada discreta de Fourier (DFT). Aquesta s’aplica a la seqüència de valors que descriu el comportament de les coordenades x i y al llarg de tots els punts que formen el traç. A diferència, en els contorns oberts no es pot aplicar directament la DFT ja que per fer-ho es necessita que el valor de x i de y siguin iguals tan en el primer punt del contorn com en l’últim. Això és degut al fet que la DFT representa sense error senyals periòdics. Si els senyals no acaben en el mateix punt, representa que hi ha una discontinuïtat i apareixen oscil·lacions a la reconstrucció. L’objectiu d’aquest treball és parametritzar contorns oberts amb la mateixa eficiència que s’obté en la parametrització de contorns tancats. Per dur-ho a terme, s’ha dissenyat un programa que permet aplicar la DFT en contorns oberts mitjançant la modificació de les seqüencies de x i y. A més a més, també utilitzant el programari Matlab s’han desenvolupat altres aplicacions que han permès veure diferents aspectes sobre la parametrització i com es comporten els Descriptors El·líptics de Fourier (EFD). Els resultats obtinguts han demostrat que l’aplicació dissenyada permet la parametrització de contorns oberts amb compressions òptimes, fet que facilitarà l’anàlisi quantitatiu de formes en camps com l’ecologia, medicina, geografia, entre d’altres.
Resumo:
Para este trabajo se ha desarrollado un programa en Matlab, que nos permite realizar ensayos con algunas de las herramientas fundamentales del análisis técnico. Concretamente nos hemos centrado en el “Indicador de Movimiento Direccional” de Wilder. El programa está formado por seis funciones que permiten descargar datos, hacer la simulación del indicador, ajustar automáticamente algunos de sus parámetros y presentar los resultados obtenidos en la simulación. Con los experimentos y simulaciones realizadas se ha visto la importancia de escoger adecuadamente los períodos de ±DIs (indicadores direccionales positivo y negativo) y el ADX (Average Directional Movement Index). También hemos visto que la reglas decisión apuntadas por autores de reconocido prestigio como Cava y Ortiz ,no siempre se comportan como cabría esperar. Se propone mejorar el rendimiento y la fiabilidad de este indicador Incluyendo alguna media móvil de los precios y el volumen de contratación, en los criterios de decisión. También se podría mejorar implementando un sistema para que se pudiesen autoajustar los criterios de decisión.
Resumo:
Mitjançant imatges estereoscòpiques es poden detectar la posició respecte dela càmera dels objectes que apareixen en una escena. A partir de lesdiferències entre les imatges captades pels dos objectius es pot determinar laprofunditat dels objectes. Existeixen diversitat de tècniques de visió artificialque permeten calcular la localització dels objectes, habitualment amb l’objectiude reconstruir l’escena en 3D. Aquestes tècniques necessiten una gran càrregacomputacional, ja que utilitzen mètodes de comparació bidimensionals, i pertant, no es poden utilitzar per aplicacions en temps real.En aquest treball proposem un nou mètode d’anàlisi de les imatgesestereoscòpiques que ens permeti obtenir la profunditat dels objectes d’unaescena amb uns resultats acceptables. Aquest nou mètode es basa entransformar la informació bidimensional de la imatge en una informacióunidimensional per tal de poder fer la comparació de les imatges amb un baixcost computacional, i dels resultats de la comparació extreure’n la profunditatdels objectes dins l’escena. Això ha de permetre, per exemple, que aquestmètode es pugui implementar en un dispositiu autònom i li permeti realitzaroperacions de guiatge a través d’espais interiors i exteriors.
Resumo:
Televisió Espanyola va començar la producció de programes a Catalunya amb la inauguració del estudis de Miramar el dia 14 de juliol de1959. El primer programa emès des d’aquest centre va ser realitzat als jardins de l’edifici i presentat per José Luis Barcelona. Era l’inici d’una història que ha superat ja el cinquantè aniversari i de la qual encara queden moltes coses per conèixer i per explicar. Tota la programació dels primers anys era en llengua castellana, fins la primera emissió de televisió en català, el 27 d'octubre de 1964. Va ser el punt de partida de molts anys de programes en català. Un dels valors que aporta TVE a Catalunya és la contribució als informatius d’àmbit estatal. És en aquesta especialitat dels programes d’informació que tant Miramar com Sant Cugat tenen una llarga experiència. Un indicador per estudiar aquest camí llarg i no sempre fàcil de les emissions de TVE des de Catalunya i en llengua catalana pot ser l’anàlisi de l’evolució dels informatius al llarg del temps. Aspectes com l’hora d’emissió, la durada, el nombre de notícies, la forma de presentar-les, els recursos utilitzats i en definitiva tot allò relacionat amb l’estructura d’aquests programes. Ens proposem descobrir els canvis que han tingut aquests informatius en català en diferents èpoques. En la mesura que sigui possible, quantificar les variacions que s’hagin produït en diversos aspectes del seu contingut i característiques . En especial els relatius al text llegit i a la imatge. Aquest treball pretén ser una primera aproximació a l’estudi de les estructures dels programes informatius diaris, que certifiqui l’existència d’una línia d’investigació que es pugui seguir en el futur.
Resumo:
XVII Convocatòria d’ajuts a accions de cooperació - 2009GRECDH – UPC. Improving Energy Access In Rural sub- Saharan Africa. O-006/09. Informe
Resumo:
Malgrat que el pentecostalisme gitano censura les pràctiques musicals no dedicades a l'adoració divina, una aproximació històrica i etnogràfica al cas dels gitanos catalans posa de manifest diverses transferències entre el fenomen sociomusical de la rumba catalana i aquest moviment evangèlic. Per resseguir aquestes continuïtats i influències mútues l'article parteix d'una concepció de les conversions religioses com a processos col·lectius i negociats que cal situar en els seus contextos històrics, per la qual cosa es perfila el paisatge social gitanocatalà previ i contemporani a l'extensió del pentecostalisme entre aquests grups de població, des dels anys 80 fins a l'actualitat, exposant alguns dels factors que han possibilitat aquest fenomen. Seguidament s'examina el paper que la rumba catalana -les seves pràctiques, els seus artistes i protagonistes, la seva trajectòria històrica, les seves funcions socials, els seus significats- juga en la incorporació de l'evangelisme pentecostal als contextos socials gitanocatalans.
Resumo:
Here we discuss two consecutive MERLIN observations of the X-ray binary LS I +61◦303. The first observation shows a double-sided jet extending up to about 200 AU on both sides of a central source. The jet shows a bent S-shaped struct ure similar to the one displayed by the well-known precessing jet of SS 433. The precession suggested in the first MERLIN image becomes evident in the second one, showing a one-sided bent jet significantly rotated with respect to the jet of the day before. We conclude that the derived precession of the relativistic (β=0.6) jet explains puzzling previous VLBI results. Moreover , the fact that the precession is fast could be the explanation of the never understood short term (days) variability of the associated gamma-ray source 2CG 135 + 01 / 3EG J0241 + 6103.
Resumo:
Recent studies of relativistic jet sources in the Galaxy, also known as microquasars, have been very useful in trying to understand the accretion/ejection processes that take place near compact objects. However, the number of sources involved in such studies is still small. In an attempt to increase the number of known microquasars we have carried out a search for new Radio Emitting X-ray Binaries (REXBs). These sources are the ones to be observed later with VLBI techniques to unveil their possible microquasar nature. To this end, we have performed a cross-identification between the X-ray ROSAT all sky survey Bright Source Catalog (RBSC) and the radio NRAO VLA Sky Survey (NVSS) catalogs under very restrictive selection criteria for sources with |b|<5 degrees. We have also conducted a deep observational radio and optical study for six of the selected candidates. At the end of this process two of the candidates appear to be promising, and deserve additional observations aimed to confirm their proposed microquasar nature.
Resumo:
Observations of the extraordinarily bright optical afterglow (OA) of GRB 991208 started 2.1 d after the event. The flux decay constant of the OA in the R-band is -2.30 +/- 0.07 up to 5 d, which is very likely due to the jet effect, and after that it is followed by a much steeper decay with constant -3.2 +/- 0.2, the fastest one ever seen in a GRB OA. A negative detection in several all-sky films taken simultaneously to the event implies either a previous additional break prior to 2 d after the occurrence of the GRB (as expected from the jet effect). The existence of a second break might indicate a steepening in the electron spectrum or the superposition of two events. Once the afterglow emission vanished, contribution of a bright underlying SN is found, but the light curve is not sufficiently well sampled to rule out a dust echo explanation. Our determination of z = 0.706 indicates that GRB 991208 is at 3.7 Gpc, implying an isotropic energy release of 1.15 x 10E53 erg which may be relaxed by beaming by a factor > 100. Precise astrometry indicates that the GRB coincides within 0.2' with the host galaxy, thus given support to a massive star origin. The absolute magnitude is M_B = -18.2, well below the knee of the galaxy luminosity function and we derive a star-forming rate of 11.5 +/- 7.1 Mo/yr. The quasi-simultaneous broad-band photometric spectral energy distribution of the afterglow is determined 3.5 day after the burst (Dec 12.0) implying a cooling frequency below the optical band, i.e. supporting a jet model with p = -2.30 as the index of the power-law electron distribution.
Resumo:
We report millimetre-wave continuum observations of the X-ray binaries Cygnus X-3, SS 433, LSI+61 303, Cygnus X-1 and GRS 1915+105. The observations were carried out with the IRAM 30 m-antenna at 250 GHz (1.25 mm) from 1998 March 14 to March 20. These millimetre measurements are complemented with centimetre observations from the Ryle Telescope, at 15 GHz (2.0 cm) and from the Green Bank Interferometer at 2.25 and 8.3 GHz (13 and 3.6 cm). Both Cygnus X-3 and SS 433 underwent moderate flaring events during our observations, whose main spectral evolution properties are described and interpreted. A significant spectral steepening was observed in both sources during the flare decay, that is likely to be caused by adiabatic expansion, inverse Compton and synchrotron losses. Finally, we also report 250 GHz upper limits for three additional undetected X-ray binary stars: LSI+65 010, LSI+61 235 and X Per.
Resumo:
The authors developed a standardized approach for immune monitoring of antigen-specific CD8+ T cells within peripheral blood lymphocytes (PBLs) that combines direct ex vivo analysis of Melan-A/MART-1 and influenza-specific CD8+ T cells with HLA-A2/peptide multimers and interferon-gamma ELISPOT assays. Here the authors assessed the quality of results obtained with 180 PBLs from healthy donors and melanoma patients. Reproducibility of the multimer assay was good (average of 15% variation). In the absence of in vivo antigen-specific T-cell responses, physiologic fluctuations of multimer-positive T cells was low, with variation coefficients of 20% for Melan-A and 28% for influenza-specific T cells. In contrast, patients with vaccination-induced T-cell responses had significantly increased T-cell frequencies clearly exceeding physiologic fluctuations. Comparable results were obtained with ELISPOT assays. In conclusion, this approach is well suited to assess T-cell responses as biologic endpoints in clinical vaccine studies.
Resumo:
We present I-band deep CCD exposures of the fields of galactic plane radio variables. An optical counterpart, based on positional coincidence, has been found for 15 of the 27 observed program objects. The Johnson I magnitude of the sources identified is in the range 18-21.