997 resultados para Selby-Bigge, L. A. (Lewis Amherst), Sir, 1860-1951.
Resumo:
1900/07 (T13,N53)-1900/10 (T13,N54).
Resumo:
1894/04 (T7,N26)-1894/06.
Resumo:
1910/01 (T23,N101)-1901/02.
Resumo:
1921/01 (T34,N156)-1921/12 (T34,N159).
Resumo:
1922/07 (T35,N162)-1922/09.
Resumo:
1924/07 (T37,N172)-1924/09.
Resumo:
1892/04 (T5,N18)-1892/06.
Resumo:
1900/05 (T13,N52)-1900/06.
Resumo:
1860 (A6,T6).
Resumo:
Aquest treball comença amb un breu repà s de l'evolució històrica del concepte d'enllaç quÃmic, seguit d'una introducció als dos models que, en el marc de la mecà nica quà ntica, es fan servir actualment per explicar aquell concepte (orbitals moleculars i enllaç-valència). Després d'aquesta introducció, es presenten les principals aportacions fetes per Linus Pauling en relació amb l'enllac, la major part de les quals s'enquadren en el context enllaç-valència. El treball de Heitler i London, considerat com l'inici del model enllaç-valència, posa de manifest que, quan els electrons que formen l'enllaç tenen els seus spins antiparal•lels, se situen preferentment entre els nuclis i poden llavors atreure'ls amb intensitat sufficient per vèncer la repulsió internuclear. En paraules de Pauling, la força quÃmica és una força d'origen electrostà tic, que pot ser atractiva o repulsiva depenent de l'orientació relativa dels spins electronics. El treball de Pauling relacionat amb la comprensió de l'enllaç és molt ampli. Una de les claus per entendre el seu èxit es deu a la concurrència de dos factors: la seva condició de quÃmic, d'una Banda, i, de l'altra, el seu coneixement de la mecà nica quà ntica quan tot just s'estava desenvolupant en un restringit cercle de fÃsics teòrics. Aquesta formació li permeté entroncar els conceptes quà ntics amb el model de Lewis, ben conegut per la resta de quÃmics. Destaquem l'especial rellevà ncia de les publications dels anys trenta, les quals inclouen les contribucions més importants en relació amb la naturalesa de l'enllaç. Una d'aquestes és el concepte d'hibridació, el qual, malgrat el seu actual desprestigi per part de molts quÃmics quà ntics, ha tingut una importà ncia històrica cabdal, en permetre racionalitzar l'estructura de la major part de les molècules i, en particular, dels complexos dels metalls de transició. Una altra contribució rellevant es el concepte de ressonà ncia, desenvolupat per explicar l'estructura de les molècules que, com el benzè, no es poden representar amb una sola estructura de Lewis. Una aplicació menys coneguda d'aquest concepte fou el model introduït per Pawling per explicar les especials propietats dels metalls. El treball conclou amb una breu incursió en les actuals perspectives del mètode enllaç-valència. En els últims anys, aquest mètode ha recuperat interès grà cies als seus avantatges de cara a la interpretació dels resultats de sofisticats cà lculs mecanoquà ntics utilitzant les idees intuïtives que, de manera quasi constant, fan servir els quÃmics en els seus raonaments. Aquest és, de fet, el punt clau que Pauling ha defensat al llarg de la seva carrera cientÃfica i que, malgrat el seu indiscutible interès, queda, de vegades, relegat a un segon terme a causa d'una excessiva preocupació per la precisió dels cà lculs.
Resumo:
[S.l.] 1860
Resumo:
Es descriu la sÃntesi de nous compostos ciclopal·ladats derivats d'imines i amines primà ries, òpticament actius, aixà com les seves aplicacions per a la determinació de l'excés enantiomèric i per a la resolució de bases de Lewis. També es comenta la sÃntesi i resolució de noves fosfines P-quirals, aixà com la seva aplicació a processos de catà lisi asimètrica. A més, es descriu la preparació d'algunes fosfines secundà ries quirals i s'estudia la seva estabilitat configuracional.
Resumo:
1832 (A3,T4).
Resumo:
1833 (A4,T7).
Resumo:
1834 (A5,T8).