Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1900/07 (T13,N53)-1900/10 (T13,N54).

Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1894/04 (T7,N26)-1894/06.

Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1910/01 (T23,N101)-1901/02.

Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1921/01 (T34,N156)-1921/12 (T34,N159).

Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1922/07 (T35,N162)-1922/09.

Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1924/07 (T37,N172)-1924/09.

Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1892/04 (T5,N18)-1892/06.

Revue des études grecques : publication trimestrielle de l'Association pour l'encouragement des études grecques / Théodore Reinard, rédacteur en chef

1900/05 (T13,N52)-1900/06.

L'Ami des sciences / par Victor Meunier

1860 (A6,T6).

La naturalesa de l'enllaç químic. Contribucions de Linus Pauling

Aquest treball comença amb un breu repàs de l'evolució històrica del concepte d'enllaç químic, seguit d'una introducció als dos models que, en el marc de la mecànica quàntica, es fan servir actualment per explicar aquell concepte (orbitals moleculars i enllaç-valència). Després d'aquesta introducció, es presenten les principals aportacions fetes per Linus Pauling en relació amb l'enllac, la major part de les quals s'enquadren en el context enllaç-valència. El treball de Heitler i London, considerat com l'inici del model enllaç-valència, posa de manifest que, quan els electrons que formen l'enllaç tenen els seus spins antiparal•lels, se situen preferentment entre els nuclis i poden llavors atreure'ls amb intensitat sufficient per vèncer la repulsió internuclear. En paraules de Pauling, la força química és una força d'origen electrostàtic, que pot ser atractiva o repulsiva depenent de l'orientació relativa dels spins electronics. El treball de Pauling relacionat amb la comprensió de l'enllaç és molt ampli. Una de les claus per entendre el seu èxit es deu a la concurrència de dos factors: la seva condició de químic, d'una Banda, i, de l'altra, el seu coneixement de la mecànica quàntica quan tot just s'estava desenvolupant en un restringit cercle de físics teòrics. Aquesta formació li permeté entroncar els conceptes quàntics amb el model de Lewis, ben conegut per la resta de químics. Destaquem l'especial rellevància de les publications dels anys trenta, les quals inclouen les contribucions més importants en relació amb la naturalesa de l'enllaç. Una d'aquestes és el concepte d'hibridació, el qual, malgrat el seu actual desprestigi per part de molts químics quàntics, ha tingut una importància històrica cabdal, en permetre racionalitzar l'estructura de la major part de les molècules i, en particular, dels complexos dels metalls de transició. Una altra contribució rellevant es el concepte de ressonància, desenvolupat per explicar l'estructura de les molècules que, com el benzè, no es poden representar amb una sola estructura de Lewis. Una aplicació menys coneguda d'aquest concepte fou el model introduït per Pawling per explicar les especials propietats dels metalls. El treball conclou amb una breu incursió en les actuals perspectives del mètode enllaç-valència. En els últims anys, aquest mètode ha recuperat interès gràcies als seus avantatges de cara a la interpretació dels resultats de sofisticats càlculs mecanoquàntics utilitzant les idees intuïtives que, de manera quasi constant, fan servir els químics en els seus raonaments. Aquest és, de fet, el punt clau que Pauling ha defensat al llarg de la seva carrera científica i que, malgrat el seu indiscutible interès, queda, de vegades, relegat a un segon terme a causa d'una excessiva preocupació per la precisió dels càlculs.

Ruokalista 1860-05-03

[S.l.] 1860

Applications of optically active metallacycles: new useful materials for the determination of the enantiomeric excess of Lewis bases and as resolving agents for monodentate phosphines

Es descriu la síntesi de nous compostos ciclopal·ladats derivats d'imines i amines primàries, òpticament actius, així com les seves aplicacions per a la determinació de l'excés enantiomèric i per a la resolució de bases de Lewis. També es comenta la síntesi i resolució de noves fosfines P-quirals, així com la seva aplicació a processos de catàlisi asimètrica. A més, es descriu la preparació d'algunes fosfines secundàries quirals i s'estudia la seva estabilitat configuracional.

Annales de philosophie chrétienne : recueil périodique destiné à faire connaitre tout ce que les sciences humaines et en particulier l'histoire, les antiquités, l'astronomie, la géologie, l'histoire naturelle, la botanique, la physique, la chimie, l'anatomie, la physiologie, la médecine et la jurisprudence renferment de preuves et de découvertes en faveur du christianisme / par une société d'ecclésiastiques, de littérateurs, de naturalistes, de médecins et de jurisconsultes

1832 (A3,T4).

Annales de philosophie chrétienne : recueil périodique destiné à faire connaitre tout ce que les sciences humaines et en particulier l'histoire, les antiquités, l'astronomie, la géologie, l'histoire naturelle, la botanique, la physique, la chimie, l'anatomie, la physiologie, la médecine et la jurisprudence renferment de preuves et de découvertes en faveur du christianisme / par une société d'ecclésiastiques, de littérateurs, de naturalistes, de médecins et de jurisconsultes

1833 (A4,T7).

Annales de philosophie chrétienne : recueil périodique destiné à faire connaitre tout ce que les sciences humaines et en particulier l'histoire, les antiquités, l'astronomie, la géologie, l'histoire naturelle, la botanique, la physique, la chimie, l'anatomie, la physiologie, la médecine et la jurisprudence renferment de preuves et de découvertes en faveur du christianisme / par une société d'ecclésiastiques, de littérateurs, de naturalistes, de médecins et de jurisconsultes

1834 (A5,T8).